29 de set. 2010

MARLEY Y YO



Marley y yo relata la història d’un cadell de labrador que arriba a la llar d’una parella de recent casats. Marley va creixent i convertint-se en un gos adult al temps que la vida de la parella evoluciona i sofreix els canvis propis de qualsevol família: un embaràs frustrat, tres fills, canvis de domicili, canvis de feina etc. En Marley es fa gran però no deixa mai de ser un gos enèrgic i destructor que fa que la parella es plantegi en més d’una ocasió desfer-se de l’animal; Tanmateix això no passa mai perquè s’adonen que el seu gos és clau a la família. És una historia emotiva i divertida alhora, sense massa pretensions però que deixa un regust entranyable i tendre en el lector, i reflexiona sobre temes com el creixement i l’aprenentatge. Marley tal vegada no va ser un gos famós com Lassie, però dóna als seus amos la lliçó més important: el do de l’amor incondicional, el què tenen tots els gossos.


L’autor de la novel•la és John Grogan, periodista i escriptor americà molt conegut, que va escriure aquesta història basant-se en la seva pròpia experiència al costat del seu gos de raça Labrador i també anomenat Marley.
L’èxit de vendes de la novel•la va atraure la mirada dels cineastes i el 2008 es va estrenar la pel•lícula Una pareja de tres, dirigida per David Frankel i protagonitzada per Jennifer Aninston i Owen Wilson. La pel•lícula, plena de comèdia en la primera meitat i de drama en la segona meitat, adapta fidelment la novel•la convertint-se també en un èxit de taquilles.

Marley y yo. John Grogan. Ed. Circe. 2006, Barcelona. 340 pàg. 17€.





      Cartell de la pel·lícula basada en la novel·la de Grogan.

25 de set. 2010

GOS CRESTAT XINÈS


El Gos Crestat Xinès és una raça força desconeguda pels occidentals. El seu aspecte despullat li dóna un aire divertit i estrany a la vegada, però el cert és que és una raça molt equilibrada, juganera i intel•ligent, que val la pena gaudir.


RAÇA: Gos Crestat Xinès.

CLASSIFICACIÓ: Grup IX: Gossos de companyia.

ORÍGENS: Xina. Va ser exportat a Europa cap a 1686. Cap a finals del segle XIX es van començar a portar a EEUU, es creu que per mariners xinesos. La seva popularitat va arribar a finals del segle XX. Actualment la raça no es veu gaire fora del seu país d’origen. Hi ha l’anècdota de què a molts països com Xina, Filipines, Mèxic on la carn de gos és molt apreciada, es menjaven aquesta raça en les celebracions importants.

TRETS FÍSICS: Té una aparença molt curiosa I divertida. Gos sense pèl al cos tret del cap, la cua i les extremitats. ALÇADA: petit. TALLA: mascle entre 28 i 33 cm; femella entre 23 i 30 cm. COLOR: pèl blanc I pell rosa a l’hivern I marró a l’estiu. PES: 4’5 Kg màx. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Sociable, adaptable a qualsevol espai, intel•ligent, actiu, juganer, carinyós. Com molts gossos de talla petita és desconfiat dels estranys.

PUNTS DÈBILS:
  • La falta de pèl al cos li dóna fragilitat a la pell. Molta cura amb el sol! Evitar l’exposició prolongada al sol a les èpoques de calor, podria cremar-se o agafar una insolació.
  • Les dents: en té menys que la resta de gossos i són poc sòlides. S’haurà de revisar sovint pel veterinari.

NECESSITATS ESPECIALS:
  • La companyia constant. No porta gens bé la soledat.
  • Com tots els gossos, grans i petits, necessita exercici però no passejades gaire llargues. Més aviat caminades curtes I freqüents.
IDEAL PER:
  • Famílies amb nens. És molt juganer, gens agressiu.
  • Viure en llocs de temperatures càlides. La falta de pèl el fa molt sensible al fred.
  • Persones no gaire esportistes.
  • Viure a qualsevol tipus de vivenda, ja sigui pis o casa.



24 de set. 2010

8è CONGRES INTERNACIONAL: ANIMALS DE COMPANYIA, FONT DE SALUT


Els dies 30 de setembre i 1 d'octubre se celebra el 8è Congrés Internacional: Animales de Companía, fuente de salud al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona i organitzat per la Fundació Affinity. L'objectiu del congrés és el de promoure el paper dels animals de companyia a la societat, així com la teràpia i educació assistida per animals de companyia (TEACC) a Espanya. Per parlar de tot plegat hi participaran metges, especialistes, psicòlegs, educadors i terapeutes internacionals i nacionals que donaran a conèixer els resultats dels programes i els casos d'èxits en cadascuna de les seves àrees.
El primer dia les sessions giraran al voltant de dos grans temes: la Teràpia assistida y atención psicogeriátrica i la Terapia asistida y rehabilitación penitenciaria. El segon dia es parlarà de Terapia y atención a niños, jovenes y discapacitados i de Vínculo hombre-animal.
El Congrés començarà ambdós dies a les 9'30 i acabarà a les 17'30h.
Des de Va de gossos seguirem el Congrés i en farem un resum diari.

Per llegir el programa sencer clickar aquí.

20 de set. 2010

MUNDO ANIMALIA, UNEIX FRONTERES

Les xarxes socials no fan més que créixer i unir persones de tot el món. Aquest augment també el trobem en les xarxes per gossos. Recentment he descobert la pàgina Mundo animalia. Aquesta web dedica el seu espai a donar informació sobre els diferents animals de companyia i dona l’opció que els usuaris registrats pengin fotos de les seves mascotes, i es relacionin amb altres persones que també tenen els mateixos animals i de la mateixa raça. Com si del Facebook es tractés, l’usuari pot agregar altres usuaris com a amics, enviar-se missatges i posar “m’agrada” a les fotos penjades. És una magnífica manera de conèixer gent amb la nostra mateixa passió i compartir experiències amb aquells qui tenen gossos o gats de la mateixa raça que nosaltres. Fins i tot hi ha un apartat d’anuncis on els qui tenen una professió o negoci relacionat amb el món animal poden penjar el seu anunci; O bé els qui busquen parella pel seu animal per reproduir-se també ho poden fer. El fòrum és un bon espai per preguntar dubtes i obtenir respostes força interessants.


Des de Va de gossos recomanem aquesta web: http://www.mundoanimalia.com/
Només cal registrar-se, penjar fotos dels nostres gossos, gats, ocells o hàmsters i obrir-se al món!

15 de set. 2010

DÒBERMAN


EL Dòberman és una d’aquelles races injustament tractades socialment, en part, per culpa del cinema. Durant una època se’l mostrava com un gos ferotge i agressiu per naturalesa. El tall d’orelles i de cua no han fet altra cosa que augmentar la por col•lectiva, i de fet era la intenció. Amb les races que han estat sotmeses durant tants anys al tall d’orelles i cua (Bòxer, Pit bull, Dogo..) es buscava la imatge impactant i temorosa que donaven per vendre’ls millor. El Dòberman mereix ser conegut de debò, mereix ser tractat com a raça elegant, tranquil•la i valenta, que no necessàriament agressiva.


RAÇA: Dòberman

CLASSIFICACIÓ: Grup II: Gossos de guarda i defensa.

ORÍGENS: Alemanya. Té uns orígens curiosos. El seu creador, Friedrich Ludwig Dòberman era un treballador municipal a l’Alemanya del segle XIX que s’ocupava de recollir els animals abandonats del carrer i cobrar multes. Per aquest motiu era un home poc apreciat per la gent i va decidir crear una raça de gos que el defensés quan anava a cavall per la ciutat. Va barrejar diversos gossos i va crear el Dòberman. Ràpidament la raça va aclaparar la gent de la regió i del país sencer, i es va estendre fins Amèrica. Va ser una de les races més usades com a gos soldat pels exercits alemanys i a la Segona Guerra Mundial el van usar els americans. Es creu que podria haver sorgit de la barreja de races com el Pinscher, el Dogo Alemany, el Llebrer Greyhound, Rotweiler i el Pastor de Beauce.

TRETS FÍSICS: TALLA: Gran. COLOR: bicolor: negre i foc; bicolor: marró i foc.ALÇADA: mascle entre 65 I 70 cm; femella entre 63 I 67 cm. PES: uns 40 kg. ESPERANÇA DE VIDA: entre 10 i 12 anys.

CARÀCTER: Valent, molt intel•ligent, enèrgic, pot ser dominant i difícil de controlar si l’amo no té l’autoritat suficient. La seva mala fama està molt lluny de la realitat. No és una raça agressiva, però necessita una rigorosa educació, disciplina i atenció. Si es fa correctament és un animal fidel, molt tranquil i carinyós amb l’amo i els que l’envolten. Pot ser desconfiat amb els estranys per la seva innata capacitat de guardià i no és eufòric saludant a persones desconegudes. Poc bordador. Necessita molt exercici per estar equilibrat mentalment. És molt territorial.

PUNTS DÈBILS:
  • No suporta estar lligat, tancat i sol. En condicions així és quan acabarà sent agressiu. Necessita córrer, sentir-se lliure i la companyia dels amos.
  • No és gaire sociable amb altres animals.
  • Pot patir dels intestins, sobretot a l’hivern.
  • Són sensibles a malalties de pell.
  • Tendència a patir del cor. S’ha de controlar que no faci esforços massa exagerats, sobretot a partir dels 6 o 8 anys.


NECESSITATS ESPECIALS:
  • Molt exercici. És un atleta caní. No n’hi ha prou amb passejades, també li cal córrer.
  • Molta disciplina combinada amb afecte i atenció.
IDEAL PER:
  • Viure a la muntanya o en cases amb jardí. No és el gos ideal per viure en un pis.
  • Amb una educació adequada, és un gos molt afable amb els nens. Té molta paciència.
  • Persones que facin esport i portin el gos a córrer amb ells.
  • Persones amb capacitat per educar gossos sense violència.


                               Foto cedida per Ester Clapés i Andreu Bonet, en homenatge a la seva gossa Fleta.