Va de gossos

EL MEU BLOC ÉS CO2 NEUTRAL

2012-01-13T09:44:00.001+01:00

Des d’avui el meu bloc és CO2 Neutral. Com s’elimina el CO2 (diòxid de carboni)? A través dels arbres. Per això Geniale.es ha ideat una iniciativa molt interessant que he descobert a través del bloc www.aquestaetstu.blogspot.com . Geniale.es planta un arbre amb el nom d’aquells bloggers que pengin una entrada al seu bloc parlant d’aquesta iniciativa. Aquests arbres els planten a Alemanya i són roures, uns arbres forts i majestuosos.

Com que jo també sóc partidària de fer el possible per cuidar el planeta al màxim m’uneixo a la causa amb la il·lusió que si algun dia viatjo a Alemanya podré veure el meu arbre.

Us deixo l'enllaç de la web per si voleu unir-vos a la causa:

http://www.geniale.es/co2neutral/

LES MASCOTES VIRTUALS COM A ENTRENAMENT

2012-01-08T19:13:00.000+01:00

Qui no recorda el Tamagotchi? Aquell aparell que requeria les atencions d’una mascota perquè sinó moria i que va ser un èxit entre la canalla de fa uns anys. Qui s’imaginava aleshores que aquell petit robot seria l’avantpassat del joc Nintendog de Nintendo DS. Aquest joc no deixa de ser un Tamagotchi molt millorat i explotat al màxim que permet tenir un gos virtual tan real com un de carn i òs. Fins i tot César Millán en fa publicitat al seu programa El líder de la manada de Cuatro.

No és cap frivolitat recomanar a nens i adults que s’estrenin amb el Nintendog abans de tenir un gos de carn i òssos. Aquest joc és tan real que va més enllà d’un entreteniment a estones que acaba quan tanquem la pantalla. Crea una obligació i una responsabilitat cap a la mascota virtual doncs necessita menjar, veure, passejar, fins i tot es pot acaronar mitjançant l’avançada pantalla tàctil. I el micròfon permet que parlem al gos i interaccionar. Cal educar-lo i tenir-ne cura de la mateixa manera que si fos un gos real. Si no l’atenem adequadament l’animal mor. La sofisticació arriba a tal punt que si el joc detecta un altre nintendog a prop el gos fa un lladruc.

Si no es fa encara pronostiquem que aviat tots els veterinaris i psicòlegs canins recomanaran a les persones que abans de tenir un gos s’entrenin amb el joc de la Nintendo DS. Fins i tot considero que s’hauria de potenciar des de les escoles. És una forma sana i prudent d’aprendre a tenir gos, de saber si en seriem capaç i fer-se conscient de les necessitats i obligacions que requereix. Si tothom el fes servir segur que s’evitarien les compres impulsives i els abandonaments. Potser hi hauria qui ja s’hauria tret l’espineta de saber què és un gos només amb el joc.

Cert que un animal viu no és comparable a una màquina o a un robot. Però si que en podem treure partit com una forma d’entrenar-nos, d’aprendre i d’evitar abandonaments innecessaris. Un joc sempre es pot guardar a un calaix i no usar-lo més si no ens agrada i no té conseqüències greus. Prove’m-ho!

BON NADAL I FELIÇ 2012

2011-12-22T09:07:00.009+01:00

Des de Va de gossos volem desitjar-vos unes bones festes plenes de regals, dinars

familiars i tot el què toca aquests dies, però sobretot plenes d'objectius pel nou any

i de molta responsabilitat cap als vostres amics de 4 potes.

Disculpeu si el bloc no s'actualitza en les setmanes festives, haurem de dedicar-nos a moltes coses.

BON NADAL I FELIÇ ANY 2012!!

DISSECAR ENS CONSOLA D'UNA PÈRDUA?

2011-12-21T18:46:00.004+01:00

"Dissecar un gos és una manera de perdre’l menys?" Aquesta pregunta li feia l’Elena Garcia Melero a Josep Maria, un senyor que ha dissecat el seu gos mort i l’ha portat als Matins de tv3 avui. Després d’escoltar-lo atentament jo mateixa m’he fet aquesta pregunta. Realment consola tenir el cos del gos un cop mort, encara que sigui una simple escultura inanimada? O pot arribar a fer més mal que bé? Tenint en compte que he perdut gossos, i que ara mateix en tinc dos, entenc perfectament els sentiments de Josep Mª i el què l’ha empès a prendre una decisió així, fins i tot en contra de la seva dona. Entenc la necessitat de guardar els éssers que estimem perquè en cremar-los o enterrar-los ens sembla que no ens queda res d’ells. L’entenc i el respecto moltíssim. Ara bé, dubto molt que jo acabés seguint el mateix camí. Considero que veure cada dia els meus gossos dissecats em remouria les entranyes, el dolor i no em deixaria passar pàgina. Tenir-los de cos present faria malbé el record del què un dia van ser i que ara no serien. I crec que és més sa conformar-se amb les fotos i els propis records que voler conservar el seu cos, que al cap i a la fi, només és una ombra de qui ens estimàvem.

La resposta a la pregunta, sota el meu punt de vista, és que potser aparentment i amb el primer impuls és una manera de perdre’l menys, però a la llarga pot mortificar i ancorar-nos en el passat. Per altra banda, ells també mereixen ser enterrats i descansar en pau.

Malgrat que a Europa i EEUU la taxidèrmia en animals de companyia és una tendència i no hi ha casa sense un animal dissecat, a Catalunya ens sembla espantosa una pràctica com aquesta amb animals de companyia. No tenim una cultura de la taxidèrmia gens estesa. Hi ha pocs professionals del tema i la majoria només toquen animals de caça. Manel Baraona és dels pocs que s’atreveix a respondre a les demandes de gent que vol dissecar gossos i gats. Ens explica que el motiu és que pels animals de caça hi ha uns motllos per fer-los, perquè realment no importa que tots els caps de bestiar siguin iguals. Però el qui vol dissecar el seu gos o gat vol que sigui calcat a quan era viu i això implica fer la feina manualment, sense motllos, amb el risc que els amos no quedin contents.

Que cadascú reflexioni sobre com portaria una situació així. Si ens esgarrifa aquesta pràctica és lícit, però no jutgem negativament els qui ho decideixen, perquè la manera com ens enfrontem a la mort dels qui estimem és molt personal i difícil de racionalitzar. I el què a un li fa bé, a l’altre li és un problema.

Si voleu veure l'entrevista aquí teniu el vídeo:
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3868771

CONCURS FOTOGRÀFIC

2011-12-14T18:33:00.001+01:00

Pistón

La coneguda marca d’alimentació canina Royal Canin ha engegat un concurs molt interessant i divertit pels amos de gossos petits. Si teniu un gosset de menys de 10 quilos que cregueu que és especial per algún motiu i prou guapo per guanyar participeu-hi. Només cal enviar una foto i omplir un qüestionari on, a més de les nostres dades i les del gos, ens demanen que argumentem perquè el nostre gos és especial. Un jurat valorarà totes les propostes i donarà un guanyador. El premi será la publicació de la foto en portada de la revista de Royal canin i de totes les xarxes socials, a més a més d’un any de menjar gratis.

El concurs està obert fins el 30 de gener. L’1 de febrer es dirà qui és el guanyador.

Vaaaaa! Animeu-vos a participar!! Nosaltres ja ho hem fet!

Us adjuntem l'adreça de la web per participar: http://www.xn--mipequeogranperro-lxb.es/index.php

Totó

UN NOU CÉSAR MILLÁN A CUATRO

2011-12-09T11:03:00.002+01:00

El conegut Encantador de perros, César Millán, no és gaire popular entre els professionals de la psicologia canina pels seus mètodes clàssics i a vegades massa durs per rehabilitar els gossos. Tot i que algunes de les teories que té són bones i vàlides no sempre són adequades les formes. Potser per aquesta impopularitat que s’ha guanyat entre alguns sectors, la cadena Cuatro ha volgut netejar la seva imatge i apropar-lo al públic amb el nou programa El líder de la manada (divendres a les 21’30). Aquest programa no és importat d’EEUU sinó de producció pròpia. César s’ha desplaçat a Espanya amb el seu inseparable Pit bull Junior per gravar el programa. Per fi sentim la seva veu original sense doblatge.

El líder de la manada és completament diferent de l’Encantador de perros, tan en el to com en la forma. Segueix una estructura de reality en el sentit que a cada programa hi ha un gos abandonat que busca família i hi ha tres candidats a adoptar. César haurà d’entrevistar a cada candidat i fer-los passar proves per averiguar quin és el més adient pel gos. Veiem un César força més ligth, amb una metodologia diferent de la que aplica a El encantador de perros. Tot i mantenir certs gests que són marques de la casa ha deixat de banda la part dominant i de sotmetre els gossos per apropar-se a l’ensinistrament en positiu i, fins i tot, canviar alguna opinió de les que tenia abans. És sorprenent el canvi. Per això reiterem que sembla un rentat d’imatge.

La segona part del programa ens mostra algun famós amb el seu gos i com el César el rehabilita i li dona instruccions. Al primer programa apareixia la Tita Cervera que ajudava el César amb uns Llebrers de Galgos 112. Molt emotiu com finalment l’encantador mexicà decideix adoptar a Chocolate, un Llebrer molt traumatitzat i terriblement desconfiat que miraculosament s’acosta al César i es deixa acariciar.

Creiem que aquest nou format té potencial.

TESTIMONI DE 5 GOSSOS D'UNA PROTECTORA

2011-12-01T19:36:00.003+01:00

El vídeo que hem penjat és del 30 de novembre del programa Divendres on van parlar amb dos representats de la protectora Amics dels animals de la Noguera d’Artesa de Segre respecte la feina que fan a la protectora . Ens presenten 5 gossos amb històries terribles però amb la gran sort d’haver estat salvats i cuidats per aquesta protectora. Ara esperen una família que els estimi tal com són, amb les seves mancances, malalties o problemàtiques.

Des de Va de gossos ens sumem a la demanda de la Protectora Amics dels animals de la Noguera i volem entrar a les consciències de tantes persones que per Nadal pensen regalar un gos. Sisplau, penseu-vos-ho molt bé abans d’adquirir un gos, perquè està demostrat que molts dels animals que es compren per Nadal s’abandonen a l’estiu. Per què? Perquè es veuen com joguines i quan som concscients de les necessitats reals i de les obligacions llavors ens deixen d’interessar. Si després de fer una llarga llista de pros i contres i de consultar-ho amb tots els membres de la casa, finalment decidiu tenir un animal de companyia sigueu generosos i aneu a una protectora o gossera. Allà hi ha molts animalons esperant una casa que us faran tan o més feliços que un animal comprat a una botiga, i els estareu salvant de la soledat i la fredor d’una gàbia.

AJUDA PELS ANIMALS DE LES GOSSERES A L'HIVERN

2011-11-27T10:56:00.004+01:00

Lliga per la Protecció d'animals i plantes de Barcelona

L’hivern és la pitjor estació de l’any pels animals de les gosseres i les protectores. A pesar que els cuidadors i responsables intenten fer el possible per què no pateixin el fred és quasi impossible. Les instal·lacions són limitades i els gossos i gats viuen en gàbies on entra molt de fred i la humitat és alta. Els més vellets són els que pateixin més perquè solen tenir reuma i problemes d’ossos que s’agreugen amb les baixes temperatures. S’intenta que els més delicats visquin en cases d’acollida però no arriba per tots .

Des de Va de gossos intentem fer el possible per difondre les necessitats dels gossos en tots els aspectes i per això creiem que és important que es coneguin les problemàtiques dels animals de les gosseres. Demanem que si teniu mantes les porteu a qualsevol centre que tingueu a prop, mai en sobren i us ho agrairan. També necessiten llaunes de menjar humit pels gossetes vells que no tenen bona dentadura, collars, corretges i sobretot, que si la vostra vida us ho permet acolliu un animalet (gat o gos) a casa vostra. L’acolliment només requereix dedicació i un sostre còmode, les despeses econòmiques les cobreix el centre.

Aquests animals ja han patit prou amb l’abandonament perquè a sobre hagin de patir les inclemències del clima dia rere dia.

A la dreta del bloc hi ha un llistat de protectores, refugis i gosseres de Catalunya. Si cliqueu damunt entrareu a les seves webs i veureu les adreces per si voleu anar a alguna. Moltes gràcies per la vostra solidaritat.

gossos de la Lliga per la protecció d'animals i Plantes de Barcelona

QUAN UN AMIC SE'N VA

2011-11-21T19:07:00.000+01:00

Avui ha marxat un bon amic, en Thor. Fa un mes el vaig apadrinar atreta per la seva mirada trista, vella i castigada. Com tants altres gossos havia estat abandonat per uns amos sense cap mena de compasió. Era gran i això el feia extremadament vulnerable a viure en una protectora. La seva salut sempre va ser delicada, degut a la duresa de la vida que havia tingut i és aquest constant anar i venir de l'hospital el què l'ha portat a una mort tranquil·la i dolça, envoltada de persones que el cuidaven i l'estimaven a la protectora.
Segur que hi ha un cel per gossos on l'esperen i on no haurà de patir mai més, sobretot per culpa de les persones.
Descansa en pau, petit Thor!

LA GRAN AVENTURA DE WINTER EL DELFÍN

2011-11-15T12:03:00.002+01:00

Les pel·lícules amb nens i animals com a protagonistes sempre tenen un públic assegurat. Qui no recorda Flipper o la trilogia Liberad a Willy? Podríem dir que la recent estrenada La gran aventura de Winter, el delfín és una barreja d’aquestes dues grans històries d’animals amb nens.

La pel·lícula ens presenta un nen desmotivat pels estudis, retret i solitari que troba la seva passió i la seva causa en salvar un dofí que ha de sobreviure sense cua. El nen ajudat per un equip de l’aquari, una nena i un metge especialista en pròtesis han de trobar una solució al problema del dofí abans que mori. La pel·lícula està basada en un fet absolutament real. La gran fita de la història d’aquest dofí, q tan bé es retrata a la pel·lícula, va ser la idea de fer-li una pròtesi de cua per a què pogués nadar i sobreviure. I gràcies a aquest tret característic que tenia va atraure la mirada de persones de tot el món. Avui en dia té les seves instal·lacions a Florida.

La pel·lícula busca l’emoció tal i com ho va fer Liberad a Willy en el seu dia (les dues són gairebé clons). És un film familiar, que té un bon missatge, amb tocs de comèdia, d’aventura i gran tendresa, sobretot per qui sent empatia cap els animals. Tanmateix no aporta res de nou al gènere. És calcada a Liberad a Willy. Això sí, dóna testimoni d’un cas real que es revela al final del film, just als crèdits. Allà veiem imatges reals de Winter i ens donen la web on podem accedir per veure’l: http://seewinter.com/

L’aparició de dos actors prou coneguts com són Ashley Judd i Morgan Freeman és clarament per atrapar els espectadors dubtosos de veure una pel·lícula d’aquest tipus. Les seves interpretacions no destaquen especialment.

No sempre cal fer obres mestres, pel·lícules complexes o grans drames per fer un cine que deixi satisfet l’espectador i la butxaca dels productors. Aquests films familiars donen molt de sí, potser perquè la conjunció nen/animal és la ideal si tenim en compte que ambdós són innocents, purs, sense malicia, que estimen i es deixen estimar. La relació d'amistat que s'estableix entre ells és molt emotiva i tendra.

El millor: El dofí Winter, que s’interpreta a sí mateix.
El pitjor: La falta d'originalitat. No aporta res de nou. Segueix al peu de la lletra l’estructura del gènere.

*Puntuació: 6'5

PASTOR DE SHETLAND

2011-10-27T10:28:00.001+02:00

És fàcil confondre el Pastor de Shetland amb un Rough Collie en petit perquè els trets físics són molt semblants. Tanmateix cal remarcar que no són la mateixa raça, tot i coincidir en orígens, i que tenen personalitats diferents.

RAÇA: Pastor de Shetland.

CLASSIFICACIÓ: Grup I: Gossos pastors i bovers.

ORÍGENS: Escòcia. Originari de les illes Shetland, a Escòcia. Es diu que antigament els avantpassats de mida gran ferien els ramats accidentalment. Per això, a principis del segle XX, es va crear la nova raça, de mida reduïda, a través de creuaments de Spitz i Border Collies. El Shetland seria un bon pastor de ramats.

TRETS FÍSICS: TALLA: Mitjana. ALÇADA: mascle 37 cm, femella 35’5 cm. PES: de 7 a 8 kg. COLOR: Tricolor: canela, negre i blanc. Bicolor: blanc i negre, negre i foc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Intel·ligent, fàcil d’ensinistrar, carinyós amb els nens, una mica desconfiat amb els estranys. Necessita exercici com tots els gossos pastors.

PUNTS DÈBILS:

Tendència a heretar malalties als ulls. Convé fer revisions.
Facilitat de tenir Displàsia de cadera i epilèpsia.

NECESSITATS ESPECIALS:

Raspallat dos o tres cops per setmana.
LLargues passejades en què pugui córrer i desfogar-se. Fins i tot recomanable apuntar-lo a un club d’Agility.

IDEAL PER:

Famílies amb nens.
Viure tan al camp com a la ciutat. És molt adaptable. Sempre i quant se li doni l’exercici diari necessari.
Persones que vulguin un animal de companyia que a la vegada aporti vitalitat, energia i activitat.

UNA CURIOSITAT: A vegades se li diu mini Collie per les seves enormes similituds amb el Colley, però és un greu error. És una raça per dret propi.

LULA ADOPTADA

2011-10-18T09:26:00.000+02:00

Avui és dia de celebració per l'adopció de Lula, una gosseta que estava acollida a la Lliga per la protecció d'animals i plantes de Barcelona. He tingut apadrinada aquesta gossa de 8 anys des del 21 de desembre amb la deseseperança que algú es fixés en ella, a pesar del bon caracter que té. Però la persona que la tenia acolllida s'ha encarinyat tant d'ella que finalment se l'ha quedat.
Desitgem una llarga i còmoda vida a Lula a la seva nova llar.

UN AMIC COM HENRY

2011-10-10T10:35:00.000+02:00

Un amigo como Henry és un relat biogràfic amb una forta càrrega sentimental en què una mare relata la seva experiència amb el seu fill autista i com l’arribada d’un gos va representar un punt d’inflexió en les vides d’aquesta família.

Dale és un nen autista que, com és freqüent en aquesta malaltia, té serioses dificultats per comunicar-se amb el món i per entendre el llenguatge. Els seus pares s’esforcen dia a dia per millorar la qualitat de vida del seu fill però els avanços són massa lents i qualsevol situació quotidiana és una odissea per ells, com pot ser el simple fet de vestir-lo.

Henry, un Golden Retriever, arriba a la família i aconsegueix traspassar les barreres comunicatives que el nen té i treure d’ell tot allò que cap especialista és capaç de treure. “El gos no li feia por perquè no el bombardejava amb paraules com els humans, tenia moltes menys expressions facials i menys confoses que les de les persones. A més, li assegurava carinyo incondicional.” Diu Nuala Gardner, mare de Dale i autora del llibre.

Actualment Dale té 22 anys i és educador en una escola de nens autistes. És totalment autònom. Henry va morir però un Henry II ocupa ara el seu lloc.

Un llibre emotiu, real, molt esperançador per qualsevol família que es trobi en una situació similar, i molt interessant per demostrar que les TEACC (Teràpies d’assistència amb animals) funcionen alhora d'ajudar persones disminuïdes, ancians, presos etc.

Allà on no arribem les persones arriben els gossos. Encara hi ha qui ho dubta?

* Un amigo como Henry. Nuala Gardner. KNS ediciones. 316 pags. 18 €.

Nuala Gardner, Dale i Henry.

TOLERÀNCIA ZERO

2011-10-04T09:54:00.002+02:00

En aquest món hi ha molta diversitat d’opinions i formes de viure i el més lògic és que hi hagi un respecte i una tolerància en aquestes diferències. Ara bé, sempre hi ha qui pensa que els seus pensaments són absoluts i que són els altres qui s’equivoquen.

Fa uns dies em vaig topar virtualment (pel Facebook) amb un debat obert arrel d’unes imatges aparegudes a la sèrie La Riera en què una noia s’escandalitzava perquè havia vist un conill trossejat. Res estrany tractant-se d’una sèrie que passa a un restaurant. La noia es definia com a animalista i vegetariana convençuda i reclamava que feria sensibilitats veure la carn del conill allà exposada al taulell. Era del tot respectable la postura tot i que massa exagerada, pel meu gust i el de la majoria que van intervenir al debat/discussió. La conversa, però, va anar creuant els límits del respecte (per part de la vegetariana) i va entrar l’intent d'adoctrinar-nos a tots sobre el greu que és menjar carn. Personalment valoro els vegetarians, sobretot els que ho són per convicció, bàsicament perquè defensem la mateixa causa: la NO tortura dels animals. Aquesta noia en canvi ens va acusar a tots els “carnívors” d’assassins, de males persones i d’involucionats. No he vist mai una ment tancada tan extrema com aquesta. Fins i tot m va acusar a mi d’enganyar-la sobre la meva passió pels animals quan va mirar el meu Facebook i no hi va veure cap foto d’animal.

Les ments tancades són molt perjudicials per la resta de persones. No saben veure més enllà del món que coneixen i són incapaces d’entrar en raó quan intentes explicar-te. Sóc una defensora dels animals des de tota la meva vida i no accepto que se’m titlli de fer-los mal o de no estimar-los prou. Considero que els humans necessitem la carn en la nostra alimentació i és obvi que per menjar-ne cal matar alguns animals, cert. Però mentre es faci d’una forma indolora i se’ls doni la qualitat de vida que mereixen des que neixen fins que els arriba el moment ho veig inevitable. Sóc conscient que les granges no sempre tracten els animals com haurien i a aquesta lluita m’hi afegeixo totalment.

Està clar, doncs, que encara que una persona elegeixi el camí del vegetarianisme no pot assenyalar i jutjar els que no l’elegeixen perquè potser no pensa que hi ha diverses maneres de defensar la mateixa causa. Per sort la majoria de vegetarians no cometen aquest error de tolerància.

NO al maltractament.

NO a la tortura.

NO a la mort gratuïta o per diversió.

NO a la intolerància.

CHOW-CHOW

2011-09-26T19:20:00.001+02:00

El Chow-chow és l’ós bru del regne caní pel seu pelatge tupit. De fet alguns consideren aquesta raça com una nova espècie animal enlloc de un gos per la quantitat de característiques poc comunes que té.

RAÇA: Chow-chow

CLASSIFICACIÓ: Grup V: Gossos de tipus Spitz i primitius.

ORÍGENS: Xina. Els asiàtics entrenaven el Chow-Chow per combats, com als buldogs i altres races molosoides. També l’usaven per menjar doncs els xinesos adoren la carn de gos. A finals del segle XIX els primers Chows introduïts a Europa van despertar la curiositat i el 1894 es van inscriure oficialment al Kennel Club.

TRETS FÍSICS: El seu crani no és gaire similar a cap altre crani caní i té una temperatura interna superior a la normal, dos trets estranys en un gos. TALLA: Gran. ALÇADA: mascle de 48 a 56 cm, femella de 46 a 51 cm. PES: entre 25 i 35 kg. COLOR: color foc i negre. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Com la majoria de gossos del grup V és independent, seriós i poc afectuós. Té una forta personalitat, gran intel•ligència, aprèn ràpid i és un bon guardià. No és gaire sociable ni amant dels nens.

PUNTS DÈBILS:

Té una respiració dèbil pel seu morro curt i això el fa delicat a certes temperatures. L’exercici ha de ser llarg però no intens.
Ulls fràgils, Convé rentar-li sovint.
Articulacions delicades. Per això es desaconsella posar-li arnés.

NECESSITATS ESPECIALS:

Llargues passejades sense ser intenses.
El seu pelatge requereix una cura especial i raspallat diari.

IDEAL PER:

Persones actives i que facin exercici amb el gos. És amant de l’aire lliure.
No és un gos per a nens. No és juganer i no té paciència.

UNA CURIOSITAT: Té la llengua blava.

COMUNICAR-NOS TELEPÀTICAMENT AMB ELS GOSSOS

2011-09-21T10:58:00.000+02:00

Els amos de gossos sovint diem i repetim que als nostres amics de quatre potes només els falta parlar. I és que realment ens encantaria poder-nos comunicar amb ells més enllà del llenguatge no verbal. Potser evitaríem errors alhora de tractar-los. Doncs bé, a la botiga de mascotes Ludocan imparteixen un curs anomenat “hablando con animales”. L’imparteix Maria Victoria Simona i ensenya a comunicar-se amb animals mitjançant la telepatia, a silenciar i enfocar la ment correctament quan tenim animals al davant. Es posen en pràctica tècniques per obrir els canals i enviar i rebre informació telepàtica. Increïble però cert.

És un curs intensiu d’un dia, el 29 d’octubre a Barcelona i val 150 euros. Per més informació podeu entrar a http://www.entrespecies.com/

ENVERINAMENTS A LLEIDA

2011-09-17T09:00:00.001+02:00

Les Protectora d’animals de Lleida(Amics dels animals del Segrià i Protectora Lydia Argilés) han denunciat recentment una successió d’enverinaments que pateixen els gossos de la ciutat des de fa uns anys. En els últims dies hi ha hagut deu gossos enverinats; Dos han mort i la resta han sobreviscut després de patir gastroenteritis agudes. “"Tenim por que això acabi com fa dos anys, quan van morir uns 20 gossos", va dir una de les afectades. Sembla ser que els autors llencen pastilles raticides a diferents parcs i descampats que són freqüentats per gossos però també per nens. Fins i tot s’ha arribat a llençar verí dins les propietats privades on hi ha animals que mai surten.

Qui hi ha darrere tanta crueltat? Algú que odia profundament els animals, sense dubte. No hi ha justificant per quelcom així. Cert que hi ha propietaris que no recullen els excrements i que això és una molèstia per la ciutadania. Però en tot cas els gossos no són culpables de la falta de civisme dels seus amos; no mereixen morir. És més, l’assassí mata indiscriminadament els gossos de persones brutes com els de persones cíviques. La web de la protectora Lydia Argilés exposa la denuncia i fa una crida al veïnat d’informar de qualsevol detall que conegui sobre el cas.
Els matins de tv3 ha fet ressò de la denuncia el dia 15 de setembre. Esperem que això ajudi als mossos a enxampar els responsables o bé que els dissuadeixi de seugir matant. No es poden permetre tals maltractaments i tanta crueltat. Els gossos embruten sí, però més embrutem les persones amb les deixalles que llencem per tot arreu. Potser que fem una mica d’autocrítica.

EL VELL SNOOPY

2011-09-13T10:59:00.002+02:00

Hi ha dies que quedes colpit per alguna notícia del diari, i no precisament negativa, i hi vas pensant al llarg del dia. Diumenge em va passar quan vaig arribar a la secció Barcelona del Periódico. Em vaig detenir per una foto d’un gosset i un nen abraçats. Aquest gos, l'Snoopy, té 16 anys i en portava 12 al refugi l’Amistat de Vallirana. Gràcies a un reportatge anterior al diari amb fotos grans dels gossos del refugi una família es va commoure amb la historia de Snoopy, que ja és cec i molt ancià. Van anar al refugi i el van adoptar.

M’emocionen totes les persones que decideixen adoptar un animal d’una gossera abans que comprar perquè demostren tenir un cor noble, una generositat sense límits i un amor pels animals que contrasta amb els que els han abandonat. I m’emocionen especialment els qui enlloc d’endur-se un cadell prenen la decisió de donar casa a gossets malalts o ancians, aquells qui ningú vol i que solen morir a les protectores. Ja sabem que duraran poc i que no els disfrutarem gaire i per això és d’una generositat extrema. Snoopy ha fet sort i encara que només visqui un any més segur que serà el més feliç de tota la seva vida. Gràcies infinites a aquesta família i a totes les que fan el mateix.

*A partir de la notícia al Periódico de Catalunya: “Un hogar para el viejo Snoopy”. Secció Gran Barcelona. Dia 11 de setembre.

ALASKAN MALAMUTE

2011-08-07T15:17:00.001+02:00

L’Alaskan Malamute és un gos elegant, valent i d’una gran bellesa. Molt semblant al Husky en caràcter i aspecte però amb la seva pròpia personalitat que cal conèixer a fons per poder-los distingir.

RAÇA: Alaskan Malamute.

CLASSIFICACIÓ: Grup V: Gossos de tipus Spitz i primitius.

ORÍGENS: Alaska. El seu nom prové d’una tribu d’esquimals, els Mahlemuts, que significa “homes que viuen a un lloc amb grans ones”. Aquella gent vivia de la pesca i usava aquests gossos per arrossegar les barques. Cap el 1920 va començar la cria de Malamutes a EEUU i el seu gran èxit el va portar arreu del món. A França va arribar el 1960.

TRETS FÍSICS: TALLA: El seu pel tupit li dóna una resistència al fred de -40 graus. Gran. ALÇADA: de 55 a 67 cm. PES: femella 33’9kg, mascle 38’4kg. COLOR: bicolor: negre I blanc; Marró I blanc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Molt tranquil, independent i seriós, com la majoria de gossos nòrdics. És més sociable i carinyós que el Husky. És valent i molt intel•ligent. Poc sociable amb altres gossos. No és nerviós.

PUNTS DÈBILS:

Té tendència a la carència de zenc, que li pot produir pèrdua de pèl al voltant dels ulls i les potes. Cal donar-li zenc.
Té facilitat d’agafar paràsits pel seu pelatge tan dens. És important rentar-lo un cop al mes amb un sabó apropiat per ell.

NECESSITATS ESPECIALS:

És un gos de treball així que com que la majoria de gent que el té no el pot fer estirar trineus convé fer.li fer molt exercici.
El seu pelatge espès necessita ser raspallat a diari.

IDEAL PER:

Viure al camp. Necessita molt l’aire lliure. No tolera gaire la vida en un pis.
Persones esportistes que puguin donar-li l’activitat que necessita.
Famílies amb nens. És pacient i li agrada la companyia dels més petits, sempre que se l’hagi educat bé, és clar.

UNA CURIOSITAT: Els Malamutes es comuniquen entre ells usant cinc maneres diferents de bordar.

TIMBUKTÚ

2011-07-29T12:15:00.000+02:00

Timbuktú és on van els humans quan moren dins el món de ficció de Paul Auster. Aquesta novel•la ens presenta un gos, Mr. Bones, que perd el seu amo Willy i ha de buscar-se la vida tot sol. És un gos especial que s’acosta més als sentiments i pensaments humans que els canins, de fet, entén perfectament el llenguatge de les persones. En molts moments de la novel•la sembla que l’amo i el gos s’intercanviïn els papers.

Mr. Bones ens fa reflexions interessants al llarg de la història mentre busca un nou lloc on viure i acaba trobant una nova família que li aporta una vida molt diferent a la que li donava Willy. Amb ell sempre viatjava per tot arreu, sense un destí fix. Amb la nova família s’adona que també pot ser feliç vivint en una casa i tenint una rutina.
Donada la inseguretat amb què es troba quan camina perdut, el gos troba el seu camí sempre amb el record de les paraules i consells de Willy com a guia.
Escrit a base de reflexions i pensaments dels personatges, a penes hi ha acció i diàlegs. Això aporta una gran riquesa a la novel•la.

EL CÀNCER EN GOSSOS

2011-07-15T12:05:00.000+02:00

Els gossos, com a mamífers que són, pateixen gairebé les mateixes malalties que les persones. El càncer, doncs, no passa de llarg davant ells. No només els afecta la pell i la sang sinó a tots els òrgans. El càncer és un trastorn cel•lular. Les cèl•lules es multipliquen anàrquicament, consumeixen molts més aminoàcids que les altres i produeixen proteïnes anormals.

Les cèl•lules canceroses es desenvolupen primer discretament, sense provocar trastorns. Quan es multipliquen intensament apareix algun tumor o alguna patologia que fa que es diagnostiqui la malaltia. Això vol dir que quan es descobreix l’evolució ja és tardia. Quan les cèl•lules canceroses es multipliquen lluny del focus inicial es produeix metàstasi, és a dir, que s’estén per tot l’organisme.

Símptomes:
El gos manifesta la malaltia amb símptomes que no sempre van lligats al creixement tumor:

Aprimament
Cansament general
Febre
Anèmia

Tractament:
El tractament més recomanat i usat és la quimioteràpia. S’ha de dir que els gossos suporten millor que els humans aquest tractament doncs no tenen els efectes secundaris. No els cau el pel. Els resultats de la quimio solen ser positius majoritàriament.Gairebé sempre s’aconsegueix curar el càncer o frenar-lo bastant.

El tumor més freqüent és el mamari, que apareix sovint en gossos d’edat adulta (més de 8 anys). Durant el zel poden aparèixer ganglis que no desapareixen després i convertir-se en tumors.

Com Prevenir:

Quan el gos ja és gran (a partir dels 8 anys) convé estar atent als símptomes però sobretot s’han de vigilar els tumors tot palpant el gos amb una certa freqüència per detectar petits bultos. Si trobem un bulto sospitós anar al veterinari.
Una bona prevenció és castrar i esterilitzar els gossos per evitar tumors als ovaris o als testicles per falta de relacions sexuals.

2011-07-01T12:08:00.000+02:00

DEMANO DISCULPES PER LA FALTA DE CONTINUITAT DEL BLOC EN ELS ÚLTIMS MESOS. PROPERAMENT TORNAREM A ESTAR AL 100%.

GRÀCIES

VA DE GOSSOS

BOSTON TERRIER

2011-04-20T10:41:00.001+02:00

El Boston Terrier no compleix amb la dita de les aparences enganyen, doncs el seu aspecte tendre i bondadós és un reflex del seu caràcter. Si se l’educa correctament i se’l tracta com mereix tindrem un gos ideal com a companyia.

RAÇA: Boston Terrier

CLASSIFICACIÓ: grup III: Terriers.

ORÍGEN: EEUU. Els seus avantpassats eren gossos de combat britànics seleccionats per creuaments, com seria el Pitbull. Els gossos que al segle XIX s’usaven per combats, com els buldogs, eren massa pesats i per això es van començar a crear amb Terriers. Un dels primers resultats d’aquestes noves races van ser el White english terrier, ja desaparegut. Més endavant va sorgir el Boston Terrier. El 1865 el primer d’aquesta raça va desembarcar a EEUU i va iniciar una nova raça tot i que no era com l’actual. Amb els anys va anar evolucionant.

TRETS FÍSICS: TALLA: petita. ALÇADA: 30 cm. PES: entre 6 I 11 kg. COLOR: Bicolor: negre i blanc, tigrat i blanc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Perfecte per conviure. Tranquil, equilibrat i no acostuma a buscar baralla. Com tots els Terriers és valent, actiu i molt intel•ligent. Carinyós I pacient amb els nens, dòcil. Poc bordador però avisa si veu perill a casa seva.

PUNTS DÈBILS:

Com totes les races braquicèfals (morro aixafat) té problemes respiratoris que cal cuidar. No excedir-se amb l’exercici i evitar el calor forta.
Les femelles tenen problemes alhora de parir, com passa als buldogs, perquè en néixer tenen el cap molt gran i solen fer-li cesària.
Els ulls sortits són un niu d’infeccions per estar desprotegits.

NECESSITATS ESPECIALS:

A pesar de ser petit i tranquil necessita sortir a passejar. No suporta quedar-se tancat massa hores.
Molta atenció i afecte dels seus.

IDEAL PER:

Gent gran, per la seva gran necessitat d’afecte i companyia.
Famílies amb nens, doncs li encanta jugar amb ells sempre i quan ells el respectin.
Viure en qualsevol entorn, s’adapta perfectament a la ciutat i al camp.

LES ORDRES BÀSIQUES

2011-04-15T10:57:00.000+02:00

Quan un gos és petit convé ensenyar-li les bases de l’obediència per poder controlar-lo en la majoria de situacions. Si li ensenyem correctament les ordres SEU!, TOMBA’T!, VINE, QUIET, NO i a venir quan es diu el seu nom, tindrem molt guanyat. Hem d’aconseguir que l’ensinistrament sigui quelcom agradable i divertit pel gos, no una obligació. Doncs la manera com ho fem farà que ell ho associï amb positivitat o negativitat i això és vital per tenir-lo predisposat a aprendre. Per tan, quins requisits convé tenir en compte a les primeres lliçons:

Fer-les a un lloc tranquil, sense sorolls ni distraccions.
Que no durin més de 10 minuts. Si s’allarga massa el gos es frustrarà.
Estalviar-nos les presses i les pressions si no surt tan ràpid com volem. El gos se sentiria frustrat i crearíem un condicionant negatiu.
Les bases de l’obediència ja dites, més ensenyar el gos a fer les necessitats i a no estirar de la corretja es poden fer ja des dels 3 mesos, però no hem d’anar més enllà. La resta d’ensinistrament quan sigui més gran.
El què ha après als 5 mesos no ho oblida mai.

Com començar l'ensinistrament?

La primera ordre que cal ensenyar és la de seure. És important per calmar la sobreexcitació del gos en moments en què vol sortir a passejar, per exemple. Un gos educat ha de saber calmar-se, seure i llavors obtenir el premi.Tant per ensenyar l’ordre de seure com la de tombar-se s'ha aprofitar un moment que estigui fent aquest gest per si mateix i dir-li SEU o TOMBA’T perquè comenci a associar l’acte amb la paraula. Repetir això varis cops fins que ho faci quan diguem la paraula i llavors premiar-lo.

Quan ja ha après què vol dir, seure, tombar-se i aixecar-se, anem un pas més enllà tot intentant que després de seure sigui capaç de mantenir-se quiet fins que li diguem que vingui. Quan el tenim assegut li diem QUIET, ens apartem d’ell cada cop més temps i finalment li diem VINE i el premiem. Quan el gos no s’esperi i s’aixequi abans d’hora no se li dona cap premi i es repeteix l’exercici. De seguida entendrà el missatge.

Les primeres vegades que ensenyem el gos aquestes ordres bàsiques ha de ser dins de casa, per evitar distraccions. Però un cop estan ben apreses convé apujar el nivell i fer-li complir a diferents llocs: parcs, carrer, en presencia d’altres animals, d’altres persones….doncs interessa aconseguir una màxima concertació en l’animal i tenir la seguretat que sigui on sigui i passi el què passi al nostre voltant el gos sempre obeirà.
Pot semblar difícil però no ho és gens. Només cal tenir paciència i gaudir de l’ensinistrament com si fos un joc (De fet, pel gos és un joc). El gos rebrà la nostra positivitat i respondrà molt millor. És una bona oportunitat per unir llaços entre el gos i l’amo, reforçar els vincles i la confiança mútua.

EL DIA DEL GOS

2011-04-06T12:04:00.000+02:00

El dia 16 d’abril Tarragona celebra El dia del gos al Garden Gaia d’Altafulla.

Al llarg del matí (10 a 14h) tothom podrá participar en una desfilada canina si s’inscriu previament. A més a més hi haurà exhibicions d’Agility ,actuacions de Dog dancing (ballar amb gossos) i es farà un concurs de fotografia on els participants podran presentar fotos dels seus gossos.
No poden faltar sortejos i regals pels assistents.

Per més informació visiteu la web de Royal canin: http://www.royalcanin.es/eventos/eventos-caninos/eventos-2011/el-dia-del-gos_-en-tarragona

PASTOR DE BRIE

2011-03-28T11:29:00.001+02:00

És un gos gran, elegant i que acostuma a imposar amb la seva presència, però el seu caràcter és d’allò més dòcil, familiar i dolç. Molt bon company de joc i també d’estones al sofà de casa.

RAÇA: Pastor de Brie.

CLASSIFICACIÓ: Grup I: Gossos de pastoreig I bovers.

ORÍGENS: França.Tant en el cas del Pastor de Brie com el Beauceron no correspon el seu nom francès amb el seu origen. Ara bé, és francès sense dubte. El nom de Berger de Brie va aparèixer primer cop el 1809. Més tard el 1863 apareixia un avantpassat del brie amb forces similituds. El 1888 un veterinari va distingir dos tipus de gossos pastor, el de pel curt que seria el Beauceron i el de pel llarg que seria el pastor de brie. Les dues races es van reconèixer oficialment el 1893. Se l’usava com a pastor d’ovelles, i durant l’armada francesa com a sentinella, missatger i com a buscador de persones.

TRETS FÍSICS: Abans se’ls tallaven les orelles per donar un aire rodó al seu cap, però ara no es fa. TALLA: Gran. ALÇADA: Mascle 62-68 cm. Femella 56-64 cm. PES: 30 kg. COLOR: bicolor: crema i negre. Unicolor: negre. ESPERANÇA DE VIDA: de 12 a 14 anys.

CARÀCTER: Valent, intel•ligent, obedient, bon guardià, bo amb els nens. Com a bon gos pastor és desconfiat amb els estranys i molt protector amb els seus. Sempre vigila que la seva manada no es separi. Molt familiar. Fàcil d’ensinistrar. No té tendència a l’agressivitat. Adaptable a les situacions i llocs.

PUNTS DÈBILS:

La torsió d’estomac. No ha de córrer després dels àpats pq vomita.
Té una salut forta.

NECESSITATS ESPECIALS:

Molt exercici perquè té un nivell alt d’energia.
Necessita llibertat, res d’estar lligat.
La companyia. La soledat el deprimeix fàcilment.
No se l’ha de banyar perquè s’elimina el greix natural de la pell. Amb un raspallat tres cops a la setmana i espuma en sec n’hi ha prou.

IDEAL PER:

Famílies amb nens. Els protegeix i li encanta jugar amb ells.
Viure tan a ciutat com al camp, sempre que se li donin llargues passejades.

MANIFESTACIÓ CONTRA EL MALTRACTE ANIMAL EL 25-M

2011-03-22T10:31:00.000+01:00

El poder de convocatòria de les xarxes socials es posa de manifest amb les 100.000 persones que han estat cridades a assistir Divendres 25 de març a una manifestació contra el maltracte animal a tot Espanya. A Barcelona concretament, la cita és a la Plaça sant Jaume a les 20h. La convocatòria es fa en motiu del conegut i recent cas d’un cadell de Schnauzer que va ser maltractat en un vídeo on line durant 11 hores per un noi jove. Aquesta salvatjada posa la pell de punta a tots els amants dels gossos i realment fa reflexionar sobre la crueltat i la insensibilitat d’una persona que és capaç de cometre un acte així. El noi està en recerca i captura.

Ja n’hi ha prou de maltractar els animals! Ens hem d’unir per cridar justícia a favor d’uns éssers que no poden demanar-la. Cal canviar les lleis per a què els responsables dels maltractes paguin durament.

Podeu visitar la web i saber on es convoca la manifestació a la teva ciutat a la següent pàgina:
http://www.noalmaltratoanimal.org/

LA LLEIALTAT DEL GOS JAPONÈS

2011-03-18T11:11:00.001+01:00

El passat 11 de març un terratrèmol de 8'9 va devastar la costa oriental de Japó.
Això va donar lloc a posteriors Tsunamis que van arrassar tot el què van trobar al seu camí. Moltes vides, humanes i animals es van perdre.
Els dies posteriors un grup de rescat que cercava persones vives i mortes entre les runes va trobar un gos que es negava a marxar del lloc amb ells a pesar de les condicions en què es trobava, sense menjar i aigua. El van seguir i van entendre el motiu. El gos no volia deixar abandonat el seu company caní que estava ferit i jeia a terra. L’equip de rescat va quedar sorprès i commogut amb la tendresa de l’escena.
Finalment tots dos animals van ser salvats i es troben en un refugi. Tanmateix, les ferides psicològiques seran més difícils de curar.
El video filmat per l’equip de premsa que acompanyava els rescatadors ha donat la volta al món per internet per l'emoció i la sensibilitat que despren. El podeu veure si cliqueu l'adreça següent:
http://www.youtube.com/watch?v=kwMgmOgcZFM

PINSCHER MINIATURA

2011-03-15T11:19:00.001+01:00

Quan mirem el Pinscher ens recorda al seu germà gran el Dòberman, però el seus caràcters i tamanys són força diferents. El Pinscher és el company ideal de qualsevol tipus de persona.

RAÇA: Pinscher miniatura

CLASSIFICACIÓ: Grup IX: Gossos de companyia

ORÍGENS: Alemanya. Se sap que la raça ja existia a l’època dels romans. El Pinscher descendeix directament del petit “gos de les torberes”. Va ser acompanyant de nobles i reis i alhora també el tenien els grangers com a caçador de madrigueres. El Pinscher mitjà és el que va donar lloc al Dòberman. El Pinscher es va posar de moda a Europa durant la Primera Guerra Mundial.

TRETS FÍSICS: TALLA: petita. ALÇADA: 25-30 cm. PES: 2kg. COLOR: unicolor: marró de diferents tons; Bicolor: negre i marró, marró clar i fosc. ESPERANÇA DE VIDA: 15-18 anys.

CARÀCTER: Intel•ligent, obedient, juganer, fidel, poc bordador, inquiet i valent. S’adapta molt bé a diferents ambients. És fort i resistent a el calor i a les malalties. No deixa gaire pèl.

PUNTS DÈBILS:

No suporta la soledat. Pateix extremadament.
Té les potes fràgils.
Sol tenir bona salut.

NECESSITATS ESPECIALS:

Passejades. Li agrada caminar no anar dins una bossa quan surt al carrer.
Moltes atencions i afecte.

IDEAL PER:

Persones ancianes que valorin l’alegria d’aquesta raça i la necessitat de companyia.
Famílies amb nens. Això sí, molt de compte amb deixar-lo a soles amb els infants perquè és un animalet molt delicat i li podrien fer lesions importants si juguen amb ell bruscament.
Viure tant en ciutat com en el camp.

ESTUDI DE FOTOGRAFIA ALTRUISTA

2011-03-11T11:11:00.001+01:00

Dogstudio és un bloc molt interessant d’un estudi de fotografia que es dedica a retratar gossos, tan de particulars com de protectores canines. El bloc mostra una interessant col•lecció de fotografies força retocades i amb molt bona tècnica amb els noms de cada gos. Col•labora de forma altruista amb la Lliga per la protecció d’animals i plantes de Barcelona fotografiant gratuïtament a tots els gossets i a més a més dóna una part dels ingressos que fa amb els retrats a gossos de particulars.

Si us interessa veure la feina que fa aquest estudi entreu a http://www.dogstudio.blogspot.com/
on trobareu també el email per contactar i demanar una sessió de fotos pels vostres gossos.

CRISPETA

CUBA

RAMA

ZORA

TV3 APOSTA PELS ANIMALS

2011-03-07T10:53:00.001+01:00

Dilluns dia 7 de març el canal Club super 3 estrena Superveterinaris, un programa sobre etologia canina en què l'etòloga Victòria Coll, professional amb 20 anys d'experiència corregint problemes de conducta canina, serà l'encarregada de conduir el programa. Aquest el veurem els dilluns a les 14'50 i durarà 12 capítols. Lluny d'assemblar-se a productes similars com el Encantador de perros o Malas pulgas, Superveterinaris donarà un enfocament diferent, mostrant com 21 nens presenten els seus casos des del seu punt de vista. Coll oferirà consells sobre com educar les mascotes, com alimentar-les, com jugar-hi i analitzarà el llenguatge corporal dels animals. El fet que siguin nens qui exposin els seus dubtes donarà simplicitat a les respostes i explicacions de manera que tothom pugui entendre les bases de l'educació dels animals amb la màxima senzillesa possible. Serà útil per nens i adults, que al cap i a la fi, són tots els qui conviuen amb els animals a les seves cases.

La televisió catalana aposta pels programes d'animals i reestrena a tv3 la serie-documental Veterinaris, després de 7 anys de l'última temporada, presentada per Pol Izquierdo. El 4 de març es va fer el primer capítol d'aquesta segona etapa de Veterinaris amb una gran audiència, un 25% del share. La serie s'estructura amb la presentació de 4 o 5 casos, la seva problemàtica particular i el seu procés, tot intercalant unes històries amb les altres. El primer capítol va entendrir tot Catalunya amb una cria d'Orangutà separada de la mare perquè aquesta l'havia lesionat, un porc vietnamita, una cria de Dàlmata, un conill etc.
La serie la veureu tots els dijous a les 21'50 a tv3.
Els dos formats aposten pels animals i ho fan amb formats i perspectives diferents, però tots dos aborden circumstàncies i problemàtiques útils en una societat cada cop més poblada pels animals, sobretot els de companyia. Cal conèixer i cal saber com cuidar-los.

COLLARETS FUNCIONALS

2011-03-02T11:12:00.001+01:00

Si el vostre gos té tendència a escapar-se i voleu tenir-lo del tot controlat us pot interessar el collaret amb GPS incorporat. Té una ranura on s'introdueix una tarja de telèfon SIM i quan se'ns hagi escapat el gos només cal trucar al número de telèfon i al moment ens apareixen les coordenades al nostre mòbil d'on es troba, amb un error de menys de 15 metres. Hi ha dos models: el model collar i el model arnés. Per suposat, com tot invent d'aquestes característiques no pot ser barat. El seu preu és de 1000 euros si el compreu a Environmental Studies.
Tanmeteix, a la botiga online El Pastor alemany el venen a un preu més assequible, per 268 euros.

També existeix un collaret salvavides per gossos que tinguin por a l'aigua. Quan es mulla s'infla un pneumàtic al voltant del coll del gos gràcies a un cartutx de CO2 que detecta la humitat. A més a més, també va incorporada una placa solar que carrega les bateries de LEDS i s'encenen quan és de nit. Per ara no es comercialitza, només és un prototip, però segur que ben aviat el podrem comprar. Per més informació entrar a Float a pet.

I per si fos poc la botiga Tienda canina proposa un collaret que s'il·lumina a la foscor. El collar porta incorporada una llum intermitent que emet 4 llums com si fos una llanterna. És molt útil per evitar atropellaments si trèiem el gos a passejar de nit. Té un preu de 6'60 euros.

PASTOR BELGA

2011-02-25T12:51:00.001+01:00

El Pastor Belga és una raça rica que compta amb quatre variants, és elegant, d'una gran bellesa i té un magnífic caràcter equilibrat. La seva intel·ligència el col·loca entre les races més ben dotades i l'iguala al Pastor Alemany.

RAÇA: Pastor Belga.

CLASSIFICACIÓ: Grup I: Gossos Pastor i Bovers.

ORÍGENS: Bèlgica. Desenvolupada a finals del segle XIX a Bèlgica. Va ser usat a la I Guerra Mundial com a missatger i gos de càrrega. El 1891 es va fundar a Brussel·les el Club del Pastor Belga”.

TRETS FÍSICS: Hi ha 4 variants de Pastor Belga amb diferències significatives físicament: Groenendael: Negre i pèl llarg; Tervueren: pèl llarg i lleonat ambcara negra; Malinois: Pèl curt i vermell carbonat amb cara negra; Laekenois: pèl dur i vermellós. TRETS GENERALS: TALLA: Gran; ALÇADA: Mascle 60-66 cm. Femella 56-62 cm. PES: 30 Kg; ESPERANÇA DE VIDA: 12 Anys.

CARÀCTER: És molt actiu, com el seu cosí el Pastor Alemany. Necessita exercici regularment. És vigilant, atent, valent i no té tendència a l'agressivitat. S'adapta bé a les circumstàncies. Molt carinyós amb la família. Molt intel·ligent i capaç d'aprendree qualsevol “feina” que se li doni: gos de pastoreig, de guarda i defensa, rastre, rescat de catàstrofes, detecció de drogues, obediència i agility.

PUNTS DÈBILS:

Sol tenir bona salut i poc propens a malalties hereditàries.

NECESSITATS ESPECIALS:

L'exercici diari és imprescindible per la seva salut física i mental. I no només necessita passejar, sinó algun joc que el motivi intel·lectualment.

IDEAL PER:

Viure al camp, però s'adapta perfectament a la vida d'un pis si se li aporta l'exercici necessari.
Persones actives i que alhora vulguin gaudir d'un excel·lent gos de companyia.
Famílies amb nens. Té paciència i no sol ser agressiu.

GROENENDAEL

MALINOIS

TERVUEREN

LAEKENOIS

NO AL SACRIFICI DELS ANIMALS A LES GOSSERES

2011-02-17T18:36:00.002+01:00

La crisi ens ha de portar a fer passos enrere en temes amb els quals s'estava avançant positivament? Hem de tornar al sacrifici d'animals de gosseres per així eliminar el problema de la falta d'espai i de diners? és una mesura indignant i impròpia d'un país que es creu avançat. La setmana passada va haver molta polèmica arrel de la demanda d'alguns ajuntaments de poder sacrificar els animals de les seves gosseres per evitar despeses que no poden assumir. A més a més, Salvador Esteve, President de l'Associació catalana de municipis, va declarar que davant els problemes de la crisi en què s'han de retallar despeses creu que una de les lleis que s'ha de derogar és la de Protecció dels animals, que diu el següent: “ Es prohibeix el sacrifici de gats, gossos i fures a les instal·lacions pel manteniment d'animals de companyia i els nuclis zoològics en general, excepte per motius humanitaris i sanitaris que s'estableixen per via reglamentària. Article 12.2”.
És cert que a causa de la crisi els abandonaments van augmentar un 43% l'any 2010 a tot Catalunya i que, només a l'àrea metropolitana, es van recollir 3000 gossos i gats. És cert que aquest augment suposa un cost força elevat pels ajuntaments, concretament una mitjana de 8 euros per dia. És cert que quan es va fer la llei no es van posar prou mitjans per poder assumir les conseqüències del No sacrifici. Però, preguntem-nos si realment és just i ètic el què es pretén fer i si no hi ha altres solucions millors que aquesta per ajudar les gosseres. Els animals de companyia són responsabilitat de tots perquè som nosaltres qui els abandonem. Són éssers vius que mereixen viure i mereixen segones oportunitats. Fins quan anirem enrere i no veurem el valor social que tenen cap a les persones. Sacrificar per poder fer lloc per nous animals? Sacrificar per evitar despeses? Per què no es retalla per altres bandes? I si es posessin més mitjans per fomentar seriosament les adopcions? És indignant que a aquest país no siguem capaços de trobar una via alternativa a la matança. Hauríem de prendre exemple d'algunes protectores com la Societat Protectora d'animals de Mataró (SPAM), que ha estat capaç de trobar sortida i un us social als gossos que recull. Dedica una part dels gossos a rehabilitar presos de les presons, fent unes sessions en què els presos ensinistren els gossos, de manera que creïn vincles, que fomentin l'afectivitat i que recuperin la seguretat en ells mateixos. Considero una gran labor i una forma molt intel·ligent de treure profit d'aquests animals abandonats. Alhora els gossos es beneficien perquè aprenen a ser ensinistrats, recuperen la confiança en els humans i es preparen per ser adoptats de nou. I així, els gossos no són simplement una molèstia que s'emmagatzema a unes instal·lacions que costen diners. Per què no poden fer el mateix les gosseres municipals? Per què? Massa preguntes sense resposta.

1a TROBADA DE JACK RUSSELL TERRIER

2011-02-14T11:17:00.000+01:00

El proper dia 20 de febrer la residència Can Jané (Barcelona) acollirà la Primera Trobada de Jack Russell Terrier organitzada per Royal Canin. Es faran exhibicions professionals de clicker, fresbee, agility i jocs d'intel·ligència amb Jack Russells i xerrades sobre nutrició canina, etologia i educació canina des de les 10h fins les 18h.

Els assistents podreu acudir a l'esdeveniment amb els vostres gossos i participar en les activitats gratuïtes que es faran al llarg del dia a l'aire lliure: jocs a la gespa, piscina i fresbee, entre d'altres.
I el més important! L'entrada és gratis!

BICHÓN MALTÉS

2011-02-09T17:35:00.001+01:00

El Bichón Maltés va molt més enllà que el típic gos de iaia amb llacet al cap. El seu magnífic caràcter és digne de conèixer. Cal dir que el llaç al cap no és cap cursileria, s'ha de posar per evitar que el pèl li tapi els ulls i acabi per deixar-lo cec.

RAÇA: Bichón Maltés

CLASSIFICACIÓ: Grup IX: Gossos de companyia.

ORÍGENS: El nom sembla indicar que és de Malta, però els estudis transporten els seus orígens a Egipte. El què és clar és que el Maltés és el més antic dels Bichons. Ja existia al segle XIV a Egipte, després Grècia, Roma i fent la ruta de la seda per Àsia. Finalment va aparèixer a Europa al segle XV. Se'l va trobar representat en tombes egípcies plenes de tresors. Al 1520 la reina Maria Estuardo es va enamorar de la raça i del seu pel blanc i va importar diversos exemplars des de Lyon.

TRETS FÍSICS: Gos petit, de pèl llarg. Semblant als seus cosins el Bichón Frisé i el Bichón Bolognés. TALLA: petita. ALÇADA: mascle de 21 a 25 cm i femella de 20 a 23cm. PES: 3-4 kg. COLOR: Blanc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Carinyós, fidel a l'amo, juganer i actiu, intel·ligent, adaptable als entorns, amb tendència a l'ansietat. És sociable i necessita estar sempre acompanyat. Encara que sigui petit, és inquiet i necessita exercici. Tendència a bordar força.

PUNTS DÈBILS:

No suporta la soledat. Pot patir ansietat per separació fàcilment.
Els seus ulls són delicats, com els del Caniche, i tenen tendència a ser llagrimosos. Se li han de netejar sovint amb aigua destil·lada.
Les orelles també són un punt dèbil, doncs les races d'orelles llargues no es ventilen bé i acumulen humitat i bactèries. Convé estar al cas.

NECESSITATS ESPECIALS:

Exercici, excursions, joc, passejades llargues. No és un gos passiu i ha de cremar energies. Sinó pot patir desequilibris psicològics.
Molta cura del seu pèl. Requereix anar a la perruqueria cada dos mesos i un raspallat diari.

IDEAL PER:

Famílies amb nens. Li encanta jugar i té paciència.
Persones amb una vida activa.
Pot viure en pis o casa, s'adapta a tots els espais.

FARMACIOLA DE PRIMERS AUXILIS

2011-02-03T10:57:00.002+01:00

Així com a totes les cases tenim una farmaciola de primers auxilis per persones, també n'hauríem de tenir un pels nostres gossos, i portar-lo sempre que marxem de viatge o excursió amb ells.
Ha de contenir productes higiènics i mèdics tals com:

Sabó en sec, per netejar el pèl si no tenim aigua.
Raspall adequat al tipus de pèl del gos.
Tallaungles.
Pasta i raspall dental.
Insecticida eficaç: Els externs poden ser en pols, esprai o collaret. Els interns són els vermífugs i són indispensables en els cadells.
Antidiarreics.

Termòmetre. S'ha de posar vaselina a l'anus del gos i introduir el termòmetre. La temperatura ha d'estar entre 38 i 38'5 graus.
Compreses, gases, cotó i esparadrap.
Apòsits en cas de ferida.
Antisèptics.
Estisores.
Guants de làtex.
Sèrum fisiològic i aigua oxigenada, per desinfectar les ferides.
Iode.
Nitrat de plata en pols: per parar hemorràgies en cas d'estar lluny d'un veterinari.
Pomada per picades d'abelles o similar: Diprogenta (antibiòtic bactericida).

Pinces rodones.
Xeringa.
Coliri pels ulls.
Morrió. Si no se'n té es pot usar una tira de roba llarga com es veu a la foto.

És important tenir en compte la caducitat dels productes i medicaments i procurar que siguin de bona qualitat. I sobretot, el botiquí serveix per casos lleus o d'emergència. Si es té un veterinari a prop sempre és millor que sigui ell qui atengui el gos.

LA INTEL·LIGÈNCIA ASSOCIATIVA DEL GOS

2011-01-31T17:32:00.001+01:00

És freqüent sentir comentaris que fan referència a la intel·ligència dels gossos amb frases com: “ho entén tot”, “només li falta parlar”. Certament el gos és intel·ligent però no de la manera que sovint creiem, si més no, no com ho som els éssers humans.

La intel·ligència humana té la capacitat d'abstracció, de pensar per si mateix, de ser autosuficient, de buscar solucions, té la capacitat d'escollir. Els animals no van més enllà de les emocions més bàsiques, estan determinats pels seus instints sense la capacitat d'elegir actuar diferents uns dels altres. El gos és un dels mamífers més intel·ligents, però no als nivells que a vegades els atribuïm. És important conèixer les seves limitacions i aprendre a estimar-los com són. Si no ho fem caiem en l'antropomorfisme (atribuir als animals actituds humanes) i acabem comenten errors importants amb els nostres gossos.

El gos té memòria, però una memòria limitada. No és capaç de recordar el què ha fet fa 5 minuts, ni molt menys ahir. La seva memòria es limita a recordar sensacions concretes: “ si faig pipi a casa em renyaran”, “ si m'assec quan l'amo ho diu em donen premi”. És una memòria associativa. Perquè és precisament aquesta la intel·ligència del gos. La seva gran habilitat és l'associació. Els gossos tenen gran capacitat d'observació i d'oïda, de manera que poden arribar a aprendre més de 50 paraules del llenguatge humà. Però no perquè entenguin el significat, sinó perquè les han après a associar amb el to amb que les diem i amb la conseqüència que els porten a base d'haver-les repetit molts cops. Ex: el gos sap que quan diem “vols sortir a fer pipi” estem parlant de sortir al carrer. Ho entén perquè s'ha fixat que sempre que hem dit aquesta frase hem acabat traient-lo a fora. I la seva memòria reté aquests actes. Però la prova de què no entén els significat de les paraules per si mateix, és que si diem una paraula similar a una altra amb el mateix to la confon.
La seva capacitat reflexiva es limita a coses immediates com sortir, tornar a casa, obrir la porta, perseguir la presa etc.

Ara bé, si els gossos i els humans ens entenem tan bé és perquè ells tenen una gran capacitat empàtica, de reconèixer els estats d'ànim. Perceben la tristesa, el desànim i la alegria. És més, són esponges que absorbeixen les nostres energies tan negatives com positives i els afecta al seu comportament. Ens donen afecte i viuen per nosaltres i no sempre els donem a ells el què necessiten. Cal acceptar-los com són. Cal estimar-los com animals que conviuen amb nosaltres però que no són persones. Només així arribarem a convergir en perfecta harmonia.

LES TERÀPIES ASSISTIDES AMB ANIMALS A ENTRE LÍNIES

2011-01-25T10:34:00.000+01:00

El programa Entre línies de tv3 ens ofereix aquesta nit a les 23'20h un programa sobre les teràpies amb animals. El documental fa el seguiment de la feina que fan a la protectora de Mataró al llarg d'un dia i de pas aprofiten per fomentar l'adopció.
"Veurem com nou interns de primer grau de la presó de Quatre Camins tenen com a objectiu ensinistrar quatre gossos abandonats. L'activitat pretén que, a partir d'establir uns vincles emocionals establerts amb els animals, els interns treballin l'empatia, l'autoestima, les habilitats de comunicació i el treball en equip. Un equip del de programa ha assistit en un d'aquests tallers organitzats per la Protectora de Mataró, un centre pioner i de referència en la protecció, acollida i adopció d'animals abandonats. L'objectiu d'aquesta nova edició del programa "Entre Línies" és veure com és un dia en aquest centre d'animals que té en acollida a més d'un centenar de gossos i gats i els dóna assistènciaassitència mèdica i afectiva mentre no els troben una família que els vulgui adoptar. El programa ha estat testimoni d'un d'aquests moments:, una gossa és adoptada per una parella de joves." (text extret de tv3 a la carta)

BOVER DE BERNA

2011-01-24T12:35:00.003+01:00

Quan parlem del Bover de Berna parlem d'una raça de gran bellesa, elegància, que es fa mirar quan el trobem al nostre pas. I parlem d'una raça amb un caràcter excel·lent, capaç de servir com a guardià o com a gos d'arrastre.

RAÇA: Bover de Berna.

CLASSIFICACIÓ: Grup II: Gossos de guarda i defensa.

ORÍGENS: Suïssa. A mitjans del segle XIX Suïssa era un país famós pels productes làctics. Es van desenvolupar els ramats de vens i els fabricants de formatges van augmentar. El gos era mà d'obra barata i l'usaven com a animal d'arrossegament dels viatges entre la granja i la formatgeria. Amb la industrialització el Bover de Berna va deixar de ser útil en aquesta feina. Llavors s'usava per altres feines com vigilar les granges o protegir les ovelles. El 1913 va ser reconegut oficialment amb el nom de Bover de Berna.

TRETS FÍSICS: TALLA: gran. ALÇADA: mascle entre 64 i 70 cm. Femella entre 58 i 66 cm. PES: 40 kg aprox. COLOR: tricolor: negre, blanc i foc. ESPERANÇA DE VIDA: 14 anys.

CARÀCTER: Valent, intel·ligent, actiu, bon guardià, carinyós amb els de casa, desconfiat amb els estranys pel seu caràcter de gos guardià. Molt adaptable a les situacions. Personalitat forta que requereix molta disciplina. Molt territorial. Fàcil d'ensinistrar.

PUNTS DÈBILS:

Té tendència a patir problemes de torsió d'estomac (vomits) per tant ha de menjar dos cops al dia amb una distància de 12 hores entre menjades.
Sol patir atrofia retiniana i això fa que perdi visió progressivament fins quedar-se cec. És una malaltia genètica i sol ser hereditària, per tant es pot prevenir.

NECESSITATS ESPECIALS:

La companyia és indispensable per ell. No suporta la soledat.
Molt d'exercici i activitat. És un gos enèrgic que per salut mental necessita moviment i sentir-se útil.
Raspallar-lo tres vegades a la setmana, no més sovint.
Grans dosis de menjar. Necessita 15 kg de carn al dia per kg de pes i la mateixa quantitat de verdura i arròs.

IDEAL PER:

Famílies amb nens. El bover de Berna és molt pacient i tranquil si se l'educa com cal. Sempre elegeix fugir abans que mossegar, si està incòmode.
Viure al camp o en cases amb jardins on se senti lliure. Els pisos no li agraden gaire.
Persones actives i que els agradi sortir sovint amb el gos. Res d'ancians.

DE VUELTA A CASA

2011-01-20T12:26:00.001+01:00

De vuelta a casa, un viaje increible, narra les aventures de tres mascotes, un gos Golden Retriever anomenat Shadou, un gos de tipus bull que es diu Chans i una gata Siamesa de nom Sassy, que intenten trobar el camí a casa seva a través de les dures muntanyes, superant tot tipus d'obstacles. Els tres animals no són abandonats pels seus amos expressament, doncs se'ls estimen amb bogeria, sinó que els deixen al càrrec d'una persona de confiança mentre ells marxen a viure a un altre lloc. Però els animals no entenen els canvis i se senten abandonats. Lluny de conformar-se amb la nova situació decideixen buscar, sigui com sigui, els seus amos.

El film no passa de ser una bonica història d'aventures sense més pretensions que fer gaudir els nens i a tota la família. La pel·lícula fa somriure en més d'una ocasió amb les converses entre els animals, i provoca també emoció en moments en què es respira l'amor incondicional i la fidelitat dels animals, especialment del Shadou, cap als seus amos. És agradable veure les diferents personalitats de cada mascota. El gos Shadou, un ancià experimentat i savi, que creu fidelment en l'amor gos-humà enfront del gos Chans, jove i impetuós, que només pensa en jugar i sovint posa la pota però que alhora admira el seu company. I la gata Sassy, que aporta el toc femení, irònic i refinat.
Una divertida i entranyable història que val la pena veure alguna vegada. El final és previsible però és el què ha de ser.
La pel·lícula té una seqüela, De vuelta a casa, perdidos en Sant Francisco, que segueix el mateix patró, simplement que els gossos han de recórrer la ciutat, enlloc de les muntanyes. Té una aportació amb l'aparició d'una colla de gossos “callejeros” que ajuden els protagonistes a sortir-se dels problemes. Però la comentarem amb calma a una altra entrada.

FITXA

Direcció: Duwayne Dunham

País: USA

Any: 1993

Duració: 81 min.

Gènere: Drama, aventures.

Intèrprets: Kim Creist, K. Chevalia, Veronica Lauren.

Producció: Walt Disney

Puntuació pròpia: ***

ELS PROBLEMES DIGESTIUS

2011-01-18T19:02:00.000+01:00

Els gossos pateixen problemes digestius en la mateixa mesura que les persones si no se'ls cuida prou la dieta. Quan tenen restrenyiment, diarrea o vòmits massa sovint caldrà revisar quin tipus d'alimentació els donem per evitar problemes greus en un futur. Si el gos està estrenyit retirar de la dieta ossos i arros i augmentar les fibres com salvado, pastanaga i llegums.
Si un gos vomita massa pot ser degut a què menja massa i molt de pressa sense mastegar correctament els aliments. En aquests casos convé donar l'alimentació racionada en tres vegades, enlloc d'una. També pot passar que el vomit sigui de sucs gàstrics i això voldrà dir que el gos s'ha quedat amb gana probablement per menjar un cop al dia. Si és així millor repartir les dosis almenys en dues vegades. Si els vòmits continuen convé anar al veterinari.
Una dieta correcta ha de contenir en la seva justa mesura hidrats de carboni, proteïna i verdura o llegums. Si li donem massa greixos, sucres i proteïna pot provocar diarrea. De fet, fins i tot un excés d'enciam i llegums la provoca. Com que és difícil saber les dosis de cada aliment que se li han de donar, el millor és un bon pinso, que ja està fet per ser equilibrat. Un bon caldo d'arròs i pastanaga és el millor remei per la diarrea.
No és important que un gos pateixi ocasionalment diarrees, estrenyiment o vòmits, però hem d'estar atents a si es converteix en una rutina. Llavors convé fer una revisió veterinària per descartar malalties greus com el càncer, que provoquen aquests mateixos símptomes, o bé la malaltia inflamatòria intestinal, trastorns de pàncrees etc.

DOS ESDEVENIMENTS BENÈFICS AL GENER

2011-01-12T18:12:00.004+01:00

la Lliga per la protecció d'animals i plantes de Barcelona organitza el dissabte 29 de gener un sopar amb espectacle per recaudar diners pels animals.

L'acte consistirà en un sopar pica-pica al restaurant La reina de corazones , ubicat a la ronda universitat 11, de 21h a 3h. El preu serà de 25 euros i inclourà el pica-pica + dues begudes + la veu Swing de les noies del Trio chikiboom, uns espectacles de clown, un número de malabars de Martademarte i per acabar una actuació de Breakedance.

Per tots els qui vulguin allargar la nit podran fer-ho fe gràcies al DJ convidat.

Totes les consumicions extres que es facin tindran un percentatge destinat a la protectora. Els 25 euros de l'entrada aniran íntegrament pels animals.

Per fer la reserva podeu ingressar els diners a un compte de La Caixa:

núm: 2100 3282 682500037856

Titular: Lliga per la protecció d'animals i plantes de barcelona.

Cal posar en assumpte el vostre nom i cognoms i tot seguit sopar.

També es pot reservar portant els diners a la protectora directament.

Us hi esperem! Passareu una vetllada divertida i estareu ajudant els animals que tant ho necessiten.

Uns dies abans, el 25 de gener, La Lliga per la Protecció d'animals i Plantes organitza un concert benèfic en què part de la recaudació serà pels animals de la protectora. El concert anirà a càrrec de Isabel Pena i Albert Casanova i es farà a la sala Luz de Gas a les 21h. El preu serà de 15 euros i inclou l'actuació musical i el sorteig d'unes catifes de Francisco Cumellas. Us hi esperem!

Equip de voluntàris de la Protectora juntament amb alguns dels gossos.

SCOTTISH-TERRIER

2011-01-09T11:32:00.001+01:00

Segur que molts recordareu l'espavilat Jack de La Dama y el Vagabundo, oi?, doncs aquell gos animat, valent i segur de sí mateix, era un Scottish-terrier molt semblant al què la raça és en realitat. Aquesta és una d'aquelles races petites amb gran personalitat i carisma que saben conquerir a qualsevol que els tracti.

RAÇA: Scottish-terrier o Terrier Escocès.

CLASSIFICACIÓ: Grup III: Terriers.

ORÍGENS: Escòcia. Sembla ser que ja existia en temps dels romans. A principis del segle XVII a Escòcia era un gran caçador de cau, per caçar conills, teixons o lludrigues, com la majoria de terriers. El seu nom actual se li va posar a finals del segle XIX, anteriorment li deia Aberdeen terrier.

TRETS FÍSICS: TALLA: Petita. ALÇADA: entre 26-28 cm el mascle i 25 cm la femella. PES: de 8 a 10 kg. COLOR: majoritàriament negre però també hi ha el gris i blanc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Té el caràcter propi dels terriers. És actiu, nerviós, valent, expressiu, independent i molt intel·ligent. S'adapta bé a tots els àmbits sempre que se li doni l'activitat que necessita. Li encanta viatjar en cotxe i fer excursions en què pugui investigar nous llocs. No té tendència a patir ansietat. No és afectuós amb els desconeguts però si amb la família, tot i que necessita el seu espai propi. És tossut i poc dòcil per tant costa d'ensinistrar.

PUNTS DÈBILS:

s'engreixa amb facilitat així que no convé donar-li menjar en excés i fer-li cremar calories fent exercici.
Té facilitat de tenir diabetis.

NECESSITATS ESPECIALS:

Són obligatòries dues sortides llargues com a mínim al dia. Tot i ser un gos petit necessita molta activitat, pel seu caràcter nerviós i inquiet.
El seu pèl requereix moltes cures. Se l'ha de raspallar a diari per evitar embolics o rastes.

IDEAL PER:

Persones actives que els agradi sortir sovint a fer exercici i excursions. Res de persones massa casolanes.
Persones que necessitin un company però no un gos “falder” que tot el dia està damunt de l'amo. L'Scottish no és d'aquests.
Per famílies sense nens. És clar que es poden entendre amb els nens si se'ls educa, però és una raça que no té paciència.

REFLEXIONS NADALENQUES

2010-12-21T11:21:00.005+01:00

Les festes nadalenques solen ser propicies per regalar mascotes als nens que les han estat demanant al llarg de l'any. No és una idea descabellada sempre i quan no sigui una compra impulsiva, producte de l'entusiasme creat pels llampants aparadors que ens ofereixen cadells preciosos. La compra impulsiva, com faríem amb unes sabates, un bolso o un llibre, en ser irreflexiva acaba cansant i guardada en un calaix o llençada a les escombraries. El problema és que un gos o un gat no són sabates, és un ésser viu que mereix un respecte i un plantejament seriós abans de ser adquirit. Per això des de Va de gossos, volem apel·lar al sentit comú i a la responsabilitat de les persones de no deixar per aquestes festes la compra del cadell. Si tot i així es fa, que sigui després d'uns mesos d'haver fet un llistat de pros i contres, d'haver parlat tota la família sobre les responsabilitats que requereix, d'haver-se informat de la raça més adequada, del lloc on adquirir-lo, dels diners que costarà mantenir-lo, no només comprar-lo. És important que un animal no sigui un regal sorpresa, doncs pel canvi que suposa en la vida d'una persona és vital que aquesta elegeixi aquest canvi. Si ve imposat probablement aviat veurà més inconvenients que avantatges.

Hem de comprendre i integrar dins nostre, que un animal és un ésser viu, amb necessitats vitals i afectives, que demana temps i atencions, que pot portar "problemes" i s'ha d'estar disposat a solucionar-los.
Si no es fan totes aquestes reflexions abans d'adquirir la mascota, sigui comprada o adoptada, uns mesos després de Nadal acabarà al mig d'una carretera, com tants cada any quan arriba l'estiu. Les gosseres s'ompliran de nou esperant nous amos que els adoptin. I així el cercle sempre es repeteix. Intentem trencar aquest cercle, sis plau.

VA DE GOSSOS US DESITJA UN BON NADAL I BON ANY 2011

A THOUSAND DOGS

2010-12-16T11:17:00.001+01:00

A Thousand dogs és un llibre de 1000 fotografies antigues en blanc i negre, combinades amb algunes modernes a color, en què els gossos són els únics protagonistes. Ell llibre mostra les fotos cronològicament des de 1890 fins el 2000 i les barreja magistralment amb cites sobre gossos, dites per personatges importants. Cal dir que l'idioma principal del llibre és l'anglès i també es tradueix cada text en alemany i francès. És interessant fullejar-lo detingudament i observar cada foto tenint en compte l'època en què es va fer. Es poden treure conclusions sobre el concepte del gos en cada època i alhora dels canvis del concepte de fotografia. N'hi ha que tenen gran valor artístic.

Hi ha una web de l'editorial on es veuen fotografies del llibre i una explicació de com es va fer i perquè. http://www.taschen.com/

*A thousand dogs. Merrit, Raymond i Barth, Miles. Taschen. Madrid. 576 pag. 9'99€.

Cita de la foto: “Al principi, Déu va crear l'home, però en veure'l tan feble li va donar el gos” Toussenel.

SHAR-PEI

2010-12-13T19:23:00.001+01:00

El Shar-Pei encara és una raça força desconeguda a Catalunya però que va en augment. Sorprèn per les seves arrugues i el seu aspecte encantador. Si se'l coneix ens adonem que és de les races més versàtils i adaptables que hi ha, capaç de conviure en llocs diferents i persones molt diverses.

RAÇA: Shar- Pei

CLASSIFICACIÓ: Grup II: Gossos de guarda i defensa.

ORÍGENS: Xina. El Shar-pei té orígens molt antics. S'han trobat estàtues de la raça del 206 a.C. Va tenir tot tipus de finalitats: al principi era gos de guarda als temples, gos de caça de porc senglars, i segles més tard se l'entrenava com a gos de combat entre gossos. Amb el comunisme a Xina, el Shar-Pei va perdre el seu prestigi perquè se'l considerava un gos de luxe prescindible i per tant que s'havia d'eliminar. Donada l'alarma de la extinció de la raça, als anys 60 dos habitants de Hong Kong van publicar a una revista nord-americana demanat ajuda per evitar l'extinció i ca tenir un gran èxit. Es van rebre més de 200 peticions des d'EEUU demanat cadells.

TRETS FÍSICS: Pell molt arrugada en els cadells que es va estirant quan creixen. TALLA: Mitjà/gran. ALÇADA: entre 40 i 50 cm. PES: de 15 a 20 kg. COLOR: negre; marró foc; marró fosc. ESPERANÇA DE VIDA: de 12 a 14 anys.

CARÀCTER: Molt intel·ligent, tranquil, molt guardià i per tant cal imposar disciplina per a què no acabi sent dominant. No és massa juganer. Molt unit a l'amo i afectuós amb ell però desconfiat amb els estranys. Molt adaptable. Necessita molta atenció dels amos. Molt territorial. Pot ser dominant amb altres gossos. Poc bordador.

PUNTS DÈBILS:

Sol tenir salut de ferro però els seus plecs a la pell són el seu punt dèbil. Pot tenir infeccions si no es netegen a diari. Pot patir la malaltia Dermodex (paràsit que entra als plecs de la pell quan són cadells).

NECESSITATS ESPECIALS:

La companyia. Encara que no ho sembli és una raça que detesta especialment la soledat.
Les passejades amb l'amo.

IDEAL PER:

Viure a qualsevol entorn. És de les races més adaptables a viure tant a ciutat com a poble.
Persones que sàpiguen imposar disciplina sense ser violents. Que donin afecte al seu gos però sense consentir-lo.
Persones que tinguin temps per dedicar-li, si nó el seu caràcter es ressentirà.
Famílies amb nens. És un amant dels petits i té una gran paciència amb ells.

EL PARE NOEL TAMBÉ ES RECORDA DELS GOSSOS

2010-12-08T13:03:00.000+01:00

Quan arriben les festes nadalenques les botigues de mascotes aprofiten per oferir regals propis d'aquestes dates pels nostres animals. Sovint són pacs de joguines o de llaminadures ornamentats amb motius nadalencs.

La coneguda cadena de botigues de mascotes Mr. Guau ofereix uns quants productes de Nadal. Els trobareu a totes les botigues, tant a les físiques com les online. Ofereixen des de peluixos per gossos amb forma de ninot de neu, pare Noel, fins a mitjons plens de llaminadures a preus molt accessibles. Els preus dels peluixos oscil·len entre els 5 i 9 €. Els mitjons entre els 2'70 i 3'40 € i després una gran oferta són els lots de regals ben complerts: objectes d'higiene, joguines, llaminadures. El preu és d'uns 24 €.

La botiga online Kuka World també ofereix un especial Nadal de productes per regalar. Des de divertides disfresses de pare Noel per gos (35'90 €), mitjons amb regals (18'90€) fins a joguines de nadal (8'90€) o pacs plens de llaminadures.

La botiga online Mascota planet també ofereix productes exclusius de Nadal. A part dels ja esmentats anteriorment cal destacar la caseta de Nadal. Una caseta plena de llaminadures canines que també es menja per 11'51€.

Si estaveu dubtosos sobre què regalar als vostres gossos o a persones que en tenen ja teniu unes quantes idees i opcions per elegir a bons preus. Ells també mereixen el seu paquet al peu de l'arbre, no?

EL TEST DE CAMPBELL

2010-12-05T11:26:00.001+01:00

Quan volem adquirir un cadell a una botiga o a un criador és important triar bé el gos. No es recomana ni agafar el més actiu i mogut, ni el més poruc o aturadet. El primer probablement serà un gos dominant i el segon tindrà problemes de pors. Per això existeix el Test de Campbell; un test que consisteix a passar una serie de probes al gos per detectar la tendència del seu caràcter.
L'estatunidenc William Campbell va crear el test el 1975. Es basava en l'estudi del comportament del cadell i permetia identificar la personalitat del gos.
El test consta de 5 fases. Cada fase posa a prova una part diferent del caràcter:

Fase d'atracció social.
Fase de seguiment.
Fase d'immobilització dominant.
Fase de dominància social.
Fase de dominància per elevació.
Fase d'atracció social:

Fase d'atracció social:

El primer exercici ens diu quin grau d'atracció social (interès en relacionar-se) té el cadell. Posar el cadell al mig de la sala, allunyar-se uns metres, posar-se de genolls i picar de palmes. El cadell ve? Porta la cua alta o baixa? Dubta o s'acosta decidit? Això demostrarà si és confiat o més aviat independent per naturalesa.

Fase de seguiment:

Ens dóna a entendre el grau de confiança que té el cadell en una persona.

Ens allunyem del cadell. Es tracta de valorar si ens segueix i de quina manera. Ho fa sense dubtes i amb la cua alta? O porta la cua baixa? Potser no ens segueix?

Fase d'immobilització dominant.

Demostra si el gos té tendència dominant o submís. Posem el cadell panxa a munt, agafant-lo amb una mà sobre el pit durant 30 segons. Com reacciona? Intenta per totes les seves forces revelar-se? Es revela una mica però després ho accepta? Es deixa fer i ens llepa les mans? Un gos dominant no suporta que el col·loquin en aquesta posició.

Fase de dominació social:

Ens diu el grau d'acceptació de ser dominat per la persona. Ens ajupim al costat del cadell, li donem un copet a la part superior del crani i anar baixant per la columna vertebral i després acariciar-lo a contrapèl durant 30 segons. Ens salta a sobre tot mossegant? Es gira i ens llepa? Se'n va?

Fase de dominància per elevació:

Ens inclinem i agafem el cadell durant 30 segons amb les mans sota el tòrax deixant les seves potes elevades. Es revela violentament? Es revela i després es calma?

Condicions necessàries per fer el test:

S'ha de fer a un espai on no hi hagi distraccions per l'animal.
Convé que la persona que faci el test no tingui relació amb el cadell, per a garantir resultats objectius.
L'edat del cadell ha de ser de 7 setmanes.
No s'ha de felicitar al gos quan faci els exercicis ni renyar-lo. No li estem ensenyant cap conducta, només l'examinem.

Cal destacar que el Test de Campbell ens dóna pistes importants de la tendència del caràcter que tindrà el gos, però no és cap certesa científica. És a dir, que l'educació que li donem al gos serà definitiva alhora de forjar un caràcter, independentment de la tendència natural del cadell.

*Si cliqueu a la següent pàgina: http://www.adiestramientodeperros.com/testdecampbell.html podreu fer el test i treure els resultats. Aquí només us hem explicat en què consisteix.

*Per veure un vídeo demostratiu del Test de Campbell cliqueu a l'enllaç http://www.youtube.com/watch?v=Z3O3Y9hAu9U

L'EMBARÀS PSICOLÒGIC

2010-12-01T17:37:00.000+01:00

L'embaràs psicològic o Pseudogestació és un trastorn que pateixen la majoria de gosses un cop passada l'etapa de zel. De fet una de cada dos gosses l'experimenten alguna vegada.
Tal com el nom indica, no és un trastorn real; Es produeix a causa d'un desajust hormonal. El nivell de les hormones és tan alt que es manifesten físicament símptomes com la fabricació de llet, inflor de mames i comportaments propis d'una gossa que acaba de parir: recerca del niu, contraccions, protecció dels cadells en un ninot de peluix, augment de pes, anorèxia, agressivitat etc. Tot això es produeix dos o tres mesos després del zel. La gossa reprodueix de manera fictícia el què sap de l'embaràs real.
La llet desapareix en menys d'un mes i el comportament es torna normal en 8 o 10 dies.

Cal dir que l'embaràs psicològic o també dit pseudogestació, no és un problema psicològic o alteració de conducta, sinó que es tracta d'un fenomen normal i fisiològic que no només a afecta a les gosses domèstiques sinó també a altres espècies d'animals carnívors. De fet, la pseudogestació permet que en grups de manades, com els llops, les femelles que no han parit ajudin a les altres a criar els cadells o bé que facin de mares dels cadells orfes.

Si els símptomes físics de la gossa són molt accentuats i té massa dolor a les mames, o el comportament és realment molest, la millor solució és l'esterilització, és a dir l'ovariotomia. També hi ha fàrmacs que ajuden a passar aquesta etapa sense tantes molèsties.

Si tenim dubtes de si la nostra gossa està embarassada de debò o pateix Pseudogestació el millor és acudir al veterinari per a què ell ens ho asseguri a través d'unes palpacions a l'abdomen, o bé amb una ecografia. Ara bé, si estem convençuts que no pot estar embarassada perquè mai ha sortit al carrer sola ni cap mascle l'ha muntat, llavors sabrem que té un trastorn passatger.

Coses a tenir en compte:

No deixar que la gossa es llepi les mames doncs estimula la secreció de llet.
No deixar que tingui cap ninot que adopti com a cadell, així reduirem els símptomes psicològic.
No treure-li la llet de les mames.

BASSET-HOUND

2010-11-28T13:45:00.001+01:00

El Basset-Hound ens recorda al famós ninot de peluix dels anys 90 anomenat Tristón. El seu aspecte trist, d'ulls caiguts com un ancià, allargat i curt de potes, li dóna un aire divertit i entranyable. I realment és així, però de trist no té res, ben al contrari.

RAÇA: Basset-Hound.

CLASSIFICACIÓ: Grup VI: Gossos de tipus sabueso i de rastre.

ORÍGENS: Franc-britànic. Sembla que l'avantpassat del Basset prové de França, del Basset d'Artois. El britànics es van enamorar dels antics Bassets i van continuar la feina de criar-los comprant als francesos a preu d'or els exemplars. Cap al 1890 ja hi havia molts exemplars al país Britànic però van aparèixer tares físiques per culpa de la consanguinitat i per això es va decidir afegir una raça nova a la barreja: el Bloodhound (el Sant Humberto britànic). Va ser un èxit. Més tard una parella de Bassets-Hounds va viatjar a EEUU i allà es van enamorar de la raça i el van convertir en un animal de companyia, de vida sedentària.

TRETS FÍSICS: TALLA: petit/mitjà. ALÇADA: 38 cm màxim. PES: uns 30 kg. COLOR: tricolor color: blanc, castany i negre. Bicolor: castany i blanc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Tranquil i pacífic, molt apegat a l'amo, intel·ligent, mandrós però alhora, com a caçador que és, li agrada fer exercici. Encara que sembli el contrari, és una raça juganera i sociable. Amb cap tendència a l'agressivitat. Poc demostratiu d'afecte però adora l'amo. S'adapta a altres gossos i altres animals. Li agrada molt dormir durant hores, però quan es desperta necessita activitat. És força bordador.

PUNTS DÈBILS:

No suporta la soledat. Si ha d'estar moltes hores sol a casa millor que tingui un altre company caní.
La seva anatomia allargada i de potes curtes li dóna molts problemes de columna vertebral, de manera que tot el què sigui pujar escales li perjudica molt. Millor evitar-li.
Té tendència a engreixar-se per com és de llaminer. El sobreprès és molt perjudicial per la seva esquena. Controlar la seva dieta rigorosament.
En general té bona salut.
És molt roncador.

NECESSITATS ESPECIALS:

Passejades diàries. Encara que no té capacitat per fer massa exercici, necessita passejar per investigar, com a caçador que és. Si no se'l treu s'acabarà escapant.
Neteja regular de les orelles. Els que tenen orelles llargues tenen facilitat per tenir infeccions al no estar ventilades. I en aquest cas, com que li arrosseguen per terra augmenta el risc.
Netejar-li els ulls a diari.

IDEAL PER:

Famílies amb nens. Li agrada tant jugar que té molta paciència i es deixa fer de tot.
Tot tipus de persones: tant ancians, com joves com nenes.

BAJO CERO

2010-11-26T11:44:00.002+01:00

El film de Frank Marshall ens presenta un grup de Huskies Siberianos que després d'haver estat abandonats a l'Antàrtida per accident, aprenen a sobreviure sols al dur hivern del continent més fred . Al mateix temps, Jerry, l'amo dels gossos i cap de l'expedició científica que treballava a l'Antàrtida lluita des de EEUU per a què algú li proporcioni els mitjans per poder tornar a buscar els seus gossos, doncs una enorme tempesta s'acosta, amb la incertesa de si encara viuran o hauran mort.

La pel·lícula no té més pretensions que emocionar i entretenir a tota la família, des dels més petits als més grans. Ara bé, per tots aquells amants dels gossos i la naturalesa, pot resultar una experiència enriquidora i colpidora veure els llaços sentimentals que hi ha entre Jerry i els seus gossos; Com mou cel i terra per trobar-los. Alhora, ens emocionarem amb com la duresa del clima portarà els gossos a unir-se com una veritable manada per sobreviure, tot i que, lamentablement, perdran algun membre en el camí.
El final no té desperdici per la seva càrrega sentimental.
És un exemple més de com els gossos i els humans podem arribar a crear lligams únics, indestructibles i només entesos per aquells qui han tingut aquests lligams algun cop a la vida.

FITXA

Direcció: Frank Marshall

País: USA

Any: 2006

Duració: 120 min

Gènere: Drama, aventures.

Intèrprets: Paul Walker, Bruce Greenwood, Moon Bloodwood.

Guió: David Diglio

Producció: Walt Disney. David Hoberman y Patrick Crowley

Puntuació pròpia: ***

L'HORA DEL BANY

2010-11-24T11:33:00.001+01:00

A la majoria de gossos els encanta llençar-se al riu, al mar o a una piscina; Especialment a les races d'aigua com els Retrievers i els Caniches. Tanmateix només a una minoria els agrada el bany amb sabó doncs aquest els resulta molest, sobretot a la cara. Tot i així cal banyar-los; És essencial per la salut de l'animal i la nostra pròpia.

La freqüència en els banys pot variar en funció de la raça, de les característiques del pèl, de l'estil de vida (no és igual un gos que viu a l'exterior que a l'interior) i de cada individu en concret (si té problemes de salut o al·lèrgies). Però en termes generals no es recomana en cap cas banyar un gos més sovint de un cop al mes, doncs la pell dels gossos és molt més sensible que la nostra i li faríem malbé l'Epidermis.

Si veiem que el nostre gos fa mala olor molt freqüentment no el banyem més sovint.

El raspallat diari treu el pèl mort que és el què provoca la mala olor i també el neteja de la pols acumulada, a part de ser un plaer pel gos. Hi ha races que només cal banyar-les dos cops l'any però que es mantenen sanes i netes amb el raspallat. També és recomanable rentar-los en sec entre bany i bany. Al mercat hi ha una àmplia gama de productes per netejar el gos sense aigua: espumes, polvos, liquid etc. Els treu la pols i l'excés de greix, a més de deixar un bon perfum.

Una botiga online especilitzada en productes de bany per gossos és Dermoscent.

Pistón

El gos té pànic al bany?

El millor consell per evitar que el gos es posi nerviós i vulgui escapar de la banyera a tota costa és acostumar-lo des de petit. La primera vegada no fer un bany complert, sinó posar-lo a la banyera, mullar-lo amb aigua de la dutxa i treure'l. Només per a què s'hi vagi acostumant. El següent cop passar ja a una ensabonada. I sempre premiant-lo si es comporta bé. Ell ha de veure que el bany és un plaer. No mullar ni ensabonar el cap (lloc menys agradable) fins la tercera o quarta vegada que el banyem, per a què no sigui traumàtic.

Algunes recomanacions:

Posar taps o cotó fluix a les orelles del gos per evitar que li entri aigua.
Usar sabons per gossos, mai els de persones doncs el PH és molt diferent i li podem causar problemes de pell.
El bany no ha de durar mai més de 10 minuts.
S'ha de vigilar el sabó als ulls del gos per evitar irritació.
Un cop banyat, deixar-lo que s'escorri ell sol per treure la primera capa d'aigua del pèl. Després eixugar-lo amb una tovallola.
En els gossos de pèl llarg es pot usar secador, a velocitat mínima i lluny de la pell per no cremar-lo.
Un bany massa freqüent pot ocasionar al·lèrgies doncs se li treu de la pell la capa de greix natural que li hidrata, es debilita l'epidermis i l'animal acaba rascant-se cosa que pot acabar ocasionant ferides.
No es pot banyar un gos abans dels 3 mesos, sobretot si encara no està vacunat.
Un cop acabat el bany procurar que el gos no passi fred. Evitar corrents d'aire.

Si seguim totes les recomanacions aconseguirem que el nostre gos estigui net i sa a la vegada, i que no només toleri el bany sinó que li agradi.

Pistón i Leticia

PER QUÈ EL GOS S'ESCAPA DE CASA?

2010-11-19T11:54:00.001+01:00

A vegades ens preguntem per què els gossos fugen de casa i què hem de fer per evitar-ho. El primer què hem de fer és conèixe'ls, entendre que tenen uns instints que no es poden obviar i a vegades els porten a escapar-se dels jardins per buscar al carrer els estímuls que no tenen a la seva vida. Aquella frase tan humana que diu "busca fora el què no troba a casa" es pot aplicar perfectament als gossos.

Quan adquirim un gos ens hem de preguntar què esperem d'ell i què volem i podem donar-li. Si només volem tenir un ésser que estigui sempre esperant-nos al jardí quan arribem per després deixar-lo hores i hores sol millor que ens ho repensem. Els gossos són éssers gregaris i socials, com els humans. Necessiten contacte i són terriblement infeliços en soledat. Estem molt equivocats si creiem que en deixar-los en un enorme jardí on poden córrer els estem donant molt. Res més lluny de la realitat. A un gos de res li serveix una hectàrea de terreny si està sol. Ell necessita córrer, sí, però en companyia del seu amo. Necessita sortir al carrer a passejar per conèixer nous llocs, altres gossos, noves olors i gaudir de la presència de l'amo. Aquestes estones estimulen l'animal. Si un gos té el suficient exercici, motivació i contacte de l'amo rarament s'escaparà o fugirà. Les fugues són un símptoma de què quelcom no va bé en la rutina d'aquell animal pq necessiti escapar-se a buscar-se les seves pròpies motivacions. Certament no totes les races tenen la mateixa necessitat d'investigar i per això són més propensos a les fugues els gossos de caça.
A voltes hi ha altres factors que motiven el gos a fugir-se i pot ser la detecció de gosses en zel. Si la causa és sexual la solució passa per castrar-lo.
Les fugues comencen de cop i volta. Pot ser que el gos no ho hagi fet mai i un dia ho faci i ja no pari, simplement perquè descobreixi que li resulta gratificant sortir.

Per tant, les causes de fuga poden ser( una o totes alhora):

Falta d'atencions i d'afecte (exclusió de la família i soledat)
Falta de passejades i exercici que l'estimuli.
Necessitat de caçar.
Necessitat sexual en olorar gosses en zel.

Com podem evitar-ho:

Amb passejades diàries i llargues.
Jugant amb el gos i dedicant-li temps.
Portant un company caní a l'altre gos per les estones que està sol. Si són dos es fan companyia. Ara bé, no és una solució en sí mateixa. Si no es fan la resta de canvis s'acabaran fugint tots dos.
Castrant-lo per evitar les fugues sexuals.

Quan el gos torna a casa...

Hem de tenir clara una cosa. Els gossos tenen una memòria reduïda pel què fa a actes que han fet, per tant si quan tornen a casa després d'una fuga, per curta que hagi estat, els renyem ells no associaran el càstig amb la fuga (que ja no recorden) sinó que l'associaran amb la tornada a casa i això farà que la propera vegada no tornin, per por a la bronca. Molt important! A les persones se les pot renyar per quelcom que han fet fa una hora i raonar amb ells, als gossos no. Per tant, encara que sembli incoherent, quan el gos torna se l'ha de felicitar i fer festes. D'aquesta manera ell entén que tornar amb l'amo és positiu.

BRACO ALEMANY

2010-11-16T12:31:00.001+01:00

El Braco Alemany és sense dubte una de les millors races que existeixen. Gran gos de companyia, que rarament es torna agressiu i que a part d'una gran intel·ligència gaudeix d'un caràcter immillorable. Només demana que li donem exercici i una vida rica en aventures.

RAÇA: Alemanya.

CLASSIFICACIÓ: Grup VII: Gossos de mostra.

ORÍGENS: Tot i ser alemany es diu que els seus orígens reals són a la península Ibèrica on hi ha els seus congèneres com el Perdiguer de Burgos o el Braco Italià. Aquestes races s'usaven com a falconers. Després van passar a ser gossos de xarxa, i finalment en gossos de mostra. A l'edat mitja es van estendre per tot Europa i caçaven óssos i porcs senglars. Cap a 1850 es buscava una raça activa, tan veloç com el Setter i el Pointer. Van dedicar-se a millorar l'avantpassat del Braco alemany. Solmsbauenfels el va creuar amb Fox Hounds i amb Pointers i va néixer el Braco Alemany. Més tard, al 1930, encara es va creuar amb el Dobermann per alleugir la seva morfologia.

TRETS FÍSICS: Elegant, pèl brillant i curt. TALLA: Gran ALÇADA: mascle: 62 -66cm. Femella: 58-63cm. PES: 30 kg el mascle; 25 kg la femella. COLOR: unicolor: marró. Bicolor: blanc amb taques marrons. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Molt actiu, Intel·ligent, valent, molt carinyós amb l'amo i els desconeguts. Molt amant de la caça i si no se l'usa com a caçador necessita altres activitats. Té tendència a escapar-se per buscar motivacions si no les té. Pot ser bon gos de companyia pel seu caràcter noble i afable. Poca tendència agressiva i força sociable. Adaptable a les situacions. Fàcil d'ensinistrar. Poc bordador.

PUNTS DÈBILS:

No suporta estar tancat en un lloc tot el dia o lligat.
Té una salut de ferro i no té cap punt dèbil concret.

NECESSITATS ESPECIALS:

exercici, joc, estímuls. Si no se l'usa com a caçador cal portar-lo d'excursió sovint a la muntanya o portar-lo a fer Agility.

IDEAL PER:

Famílies amb nens. És un gos pacient i li encanta jugar amb nens.
Persones actives. Necessita que el treguin a la muntanya i a passejar diàriament.
Cases amb jardí. No està fet per un pis.

LA IMPORTÀNCIA DE LA SALUT DENTAL

2010-11-10T11:31:00.001+01:00

Els gossos, com tots els mamífers, pateixen problemes a la dentadura. L'alimentació influeix molt en què les seves dents estiguin sanes durant més anys o no. Els gossos de raça petita com els Yorkshires o els Caniches tenen més facilitat de tenir malalties dentals perquè acostumen a tenir les peces mal posades i això provoca l'acumulació de bacteris entre elles.

Quines dolències poden patir?

Caries:
Apareix en els gossos entre els 3 i 7 anys però contràriament als humans és un problema poc freqüent.

Sarro-Gingivitis:

El sarro és una capa grogosa que s'acumula a les dents. En els humans s'acumula a la part interior de les dents, en canvi en els gossos a l'externa. El sarro els provoca mal alè i infeccions bacterianes. Si no s'elimina aviat, amb una neteja dental, pot arribar a ocasionar Gingivitis que és una inflamació de les genives. Llavors els comença a fer mal i no mengen normalment. Si això no es tracta acabarà perdent les dents afectades.

Com prevenir problemes dentals?

Per mantenir sana la dentadura d'un gos l'ideal seria raspallar-li les dents una vegada a la setmana. Al mercat es venen raspalls i pastes especials per gossos, res d'usar pasta de dents humana! També és un bon dentífric el suc de llimona. Només cal mullar el raspall amb el suc i fregar les dents.

L'alimentació també és important tenir-la en compte. El pinso és ideal per mantenir sanes les dents doncs és menjar sec i no atrau a les bacteris, a més que fa saltar el sarro que tinguin. En canvi, tot el què sigui menjar humit (arros, verdura, llaunes de carn..) és un niu de bacteris.

Hi ha una àmplia oferta de joguines que substitueixen el raspallat de dents i són més agradables pel gos. Els dental Kongs són unes joguines de cautxú que tenen unes ranures on es posa la pasta dental (que té bon sabor per ells) i els gossos freguen les dents amb la pasta tot jugant.

També hi ha bastonets o ossos que són molt durs i fan que el gos hagi de rossegar per menjar-los. D'aquesta manera el sarro salta de les dents.

De tota manera el veterinari sabrà detectar quan convé fer la neteja dental del gos i eliminar el sarro. Cada gos té el seu procés però sol ser cada cinc anys. No és una intervenció complicada ni llarga. S'adorm el gos per poder treballar còmodament i en unes hores, quan s'ha despertat de l'anestèsia, se li dóna l'alta.

La majoria d'estris que hem anomenat es poden trobar a les botigues de mascotes però recomanem la botiga online Mascota Planet.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "ADIESTRA A TU PERRO EN POSITIVO"

2010-11-08T09:12:00.001+01:00

Jaime Vidal presenta el seu llibre "Adiestra a tu perro en positivo" dimecres 10 de Novembre a les 18'30h al Centre Cívic Cotxeres de Sants que es troba a la Plaça Bonet i Miuxi s/n.
Per assistir-hi s'ha de reservar plaça enviant un mail de confirmació amb el vostre nom, cognoms i telèfon al correu: udols@gmail.com
També podeu reservar el llibre a aquest mateix correu.
*Organitza l'acte UDOLS, Associaciò pel Benestar del Gos Urbà

* VIDAL, JAIME. Adiestra a tu perro en positivo. Ed. Hispano europea. 18'50 € /per socis d'Udols: 16'50

L'AMPUTACIÓ D'ORELLES I CUA EN GOSSOS

2010-11-05T11:26:00.001+01:00

Al llarg de la història algunes races han sofert el tall d'orelles i cua per una qüestió de comoditat alhora de portar a terme la feina que se li donava. Un exemple eren els gossos de combat. Se'ls tallaven les orelles per evitar que a les baralles els gossos s'agafessin per allà. Amb el temps l'estètica es va imposar i el tall es posava en pràctica per donar a determinades races un aspecte més ferotge i “agressiu”. Parlem d'unes 70 races entre les quals hi ha el Dobermann, el Pitbull, el Bòxer, Dogo Alemany etc.
L'edat més adequada per per practicar-la és entre les 10 setmanes i els 10 mesos a mans d'un veterinari.
Quant a salut és una operació amb pocs riscos si es prenen les mesures necessàries. A part de complir amb la normativa mèdica és important que el cadell no pateixi problemes cardíacs, doncs podria patir un síncope cardíac mortal, i que estigui ben desparasitat.
Si parlem de les conseqüències psicològiques de l'animal el tall d'orelles i cua pot afectar-lo en la mesura que se'ls elimina una part important del seu llenguatge. La cua i les orelles són imprescindible per un gos perquè li permeten expressar-se. De fet, si no fossin importants la pròpia selecció natural els hauria eliminat. Com tot, aquesta pràctica té les seves avantatges i els seus inconvenients:

Avantatges de tallar la cua:

s'eliminen els riscos de traumatismes
s'eviten mals a causa de baralles.

Inconvenients de tallar la cua:

eliminació del principal element de comunicació.
Si es fa malament s'haurà de tornar a intervenir amb els anys.
Poden haver infeccions secundàries

Rotweiller sense cua

Rotweiller amb cua

Avantatges de tallar les orelles:

s'eviten possibles infeccions d'oïda per la millor ventilació del conducte auditiu.
En cas de secrecions es poden netejar millor.
S'eviten danys en cas de baralles.

Inconvenients de tallar orelles:

En requerir-se anestèsia general sempre poden sorgir problemes.
S'elimina un protector del conducte auditiu.

Un Dobermann amb les orelles tallades i un altre sense tallar

Avui en dia ja s'està començant a prohibir; de fet alguns països com Gran Bretanya, suïssa i Alemanya, Suècia, Noruega, Finlàndia, Xipre, Luxemburg i Austràlia l'han eliminat completament gràcies a les societats protectores d'animals. A EEUU, França, Espanya i a tot el sud d'Europa, desafortunadament, és molt freqüent la pràctica del tall d'orelles i cua. Això sí, seguint unes estrictes normatives mèdiques: anestèsia, total asèpsia i qualitat de sutures. Tenim l'esperança que amb els anys s'acabi prohibint a tot el món. La Convenció Europea per la Protecció dels animals de Companyia, prohibeix les operacions d'orelles i cua que modifiquen l'aspecte d'un animal domèstic sempre que no tingui un propòsit curatiu. El problema és que per a què es pugui aplicar aquest text els països signataris de la Convenció han de ratificar-lo, i fins ara només 11 dels 30 estats membres del Consell de Europa ho han fet.

YORKSHIRE TERRIER

2010-11-02T12:16:00.000+01:00

D'igual manera com passa amb races com el Caniche, el Yorkshire s'associa directament amb un gos histèric i insuportable que sempre acompanya la gent gran. Res més lluny de la realitat. És una raça prou versàtil i adaptable com per ser ideal per un ancià i també per una persona jove i dinàmica. De fet, el seu caràcter s'adequa més al d'una persona activa que el porti sovint d'excursió i li doni exercici i motivació.

RAÇA: Yorkshire Terrier

CLASSIFICACIÓ: Grup III: Terriers.

ORÍGENS: Escòcia. És una raça centenària. Va aparèixer el segle XIX . Llavors era un terrier més allargat que va ser creuat amb diferents races, entre elles el Bichón Maltés, fins aconseguir el Yorkshire d'avui en dia. Abans de convertir-se en gos de saló el Yorkshire estava a les fàbriques de filar i les mines de carbó on l'usaven per caçar petits rosegadors. Caçava per augmentar els recursos de les famílies pobres. El primer estàndard oficial va sorgir el 1898. Llavors la raça es va propagar per Europa.

TRETS FÍSICS: TALLA: Petita. ALÇADA: 20 cm aprox. PES: 2 kg aprox. COLOR: bicolor: gris i marró clar. ESPERANÇA DE VIDA: 14 anys.

CARÀCTER: Com els Terriers en general és molt actiu i viu. Divertit, alegre, independent i intel·ligent. Té un caràcter fort i cal saber-lo dominar. És molt bordador i caçador. Lluny de ser un animal tranquil i passiu, necessita molta activitat física per gastar energia. També és carinyós i li agrada passar estones a la falta de l'amo. Molt ensinistrable. Li encanta investigar.

PUNTS DÈBILS

Tenen parts complicats i solen necessitar cesària. Anar sempre al veterinari alhora de parir.

NECESSITATS ESPECIALS

El seu pèl requereix atencions especial perquè no s'enredi, Cal raspallar-lo a diari.
Banyar-lo un cop al mes.
Tot i ser un gos petit necessita molta activitat física, si no la frustració portarà problemes de conducta. Cal passejar-lo a diari i de tant en tant portar-lo a la muntanya.

IDEAL PER

Famílies amb nens. Li encanten els nens, però també és important ensenyar aquests a respectar-lo i no molestar-lo massa.
Qualsevol entorn, s'adapta sense problemes a un pis o a una casa amb jardí.
Tant per persones joves i actives com per gent gran. El Yorkshire és molt versàtil.

L'AGILITY-DOG

2010-10-20T12:21:00.005+02:00

Què és l'Agility i en què consisteix?

L’Agility és un esport caní d’agilitat, com el seu nom indica, en què el gos s’entrena per passar una sèrie d’obstacles tot obeïnt rigorosament les ordres del seu amo que l'acompanya. El gos ha de superar entre 10 i 20 obstacles com passar per sota un túnel, saltar tanques, sortejar estaques, mantenir l’equilibri corrent damunt de bigues, pujar i baixar una rampa etc. La finalitat del recorregut és que el gos vagi superant els obstacles en l’ordre indicat, sense cometre errors i dins la TRS (temps establert pel jutge). S’aniran canviant l’ordre dels obstacles al final de cada recorregut per evitar que el gos actuï per memorització. Guanya l’equip amb menys penalitzacions i que acabi en el menor temps possible.

Hi ha tres categories de competició en funció de la mida dels gossos:

S “mini”: per gossos de menys de 35 cm d’alçada.
M “mitjana”: Per gossos de 35 cm o més i inferiors a 43 cm.
L “standard”: per gossos de 43 cm o més.

Segons la FCI (Federació cinològica Internacional) els obstacles homologats són:

Roda o neumàtic
Eslàlom
Túnel flexible
Taula
Balancí
Balles de salt
Rampa
Túnel rígid
Passarel•la
Mur o viaducte
Salt de longitud

Quan va aparèixer l'Agility?

L’Agility va néixer l’any 1978 amb l’ocasió de una important exposició canina britànica. John Varley va ser l’encarregat de buscar un espectacle original que despertés l’interès del públic. Va pensar les carreres d’obstacles que feien els cavalls i se li va acudir que si ho feien ells perquè no podien fer-ho els gossos?

Qui hi pot participar?
Hi pot participar qualsevol persona amb ganes de disfrutar de fer exercici amb el seu gos i amb prou disciplina per ensinistrar-lo. No cal tenir un gos d'una raça determinada doncs qualsevol gos, de raça o pataner, és capaç d’aprendre a fer Agility. Ara bé, sempre hi ha races més predisposades i amb més facilitat d’aprenentatge per les seves aptituds innates com són el Border Collie, Pastor Alemany, Border Collie, Cocker Spaniel etc.

On es practica?

Hi ha nombrosos clubs d’agility arreu de l’estat on qui vulgui pot apuntar-se i assistir a les classes per aprendre a ensinistrar el propi gos a més a més d’utilitzar les instal•lacions per practicar. Ara bé, també es pot practicar a casa amb obstacles inventats. Us podeu limitar a practicar Agility per diversió o pujar un esglaó més i competir en campionats. Si per contra voleu comprar els obstacles homologats us recomano les botigues online Zooplus i també Tienda animal que els tenen a preus raonables.

Us posem alguns dels Clubs que hi ha arreu de Catalunya. Si cliqueu damunt el nom entrareu a la seva web:

Club d’Agility de Badalona (Barcelona)
Club d’Agility del Baix Llobregat (Barcelona)
Agility Can Jané Club esportiu (Barcelona)
Club d’Agility Ciutat Comptal (Barcelona)
Agility Club Girona (Girona)
Club esportiu agility Neo-Reus (Tarragona)
Agiliy associació ciutat de Tàrrega (Lleida)

A la web Agility Open trobareu tots els Clubs que hi ha a l’Estat espanyol.

Per què és recomenable practicar Agility?

Amb aquest esport el gos no s’esforça per satisfer el seu amo únicament, sinó que es diverteix en la seva companyia i l’estimula rebre recompenses quan fa bé el què se li demana. Aquesta diversió mútua entre gos i amo fa que els vincles i els lligams s’enforteixin.
També és una forma de fer amics que comparteixen la mateixa passió pels gossos.
Ajuda a socialitzar el gos, a acostumar-se a estar envoltat de gossos diferents.
El gos fa exercici, se sent realitzat i útil i això millora el seu comportament eliminant possibles problemes d’agressivitat, pors o angoixes.

A la web de la Federació catalana d’Agility trobareu el reglament complert i tota la informació necessària.

CICLE-DOG

2010-10-14T12:13:00.003+02:00

Tots els professionals del sector dels animals de companyia sempre recomanem als amos de gossos que l’exercici és una necessitat vital per l'animal. A vegades alguns gossos molt actius i enèrgics no en tenen prou amb les passejades quotidianes i necessiten quelcom que els faci cremar més energia. Per això una bona opció és la de practicar el Cicle-Dog. Es tracta d’una pràctica cada dia més extensa en què amo i gos van en bicicleta.

El sistema més auster i comú és lligar la corretja del gos a la bicicleta o bé portar-la agafada amb la mà, però aquest sistema pot ser perillós si la corretja s’enganxa a les rodes o simplement el gos creua per davant de la bici, perquè pot causar un accident. Per això s’han inventat el Walky dog, un mecanisme en què el gos va enganxat a una barra estàtica i rígida que es connecta a la bicicleta. És molt segur per l’animal i l’amo doncs evita que el gos pugui creuar per davant.

El Walky dog costa uns 40 euros i és fàcil d’instal•lar

Podeu comprar-lo a la web: http://www.tiendanimal.es/adaptador-para-pasear-perro-bicicleta-walkydog-p-805.html

La casa noruega Speedog sporting també posa a la venda el mateix mecanisme de subjecció per bicis. La forma del braç extensiu és diferent al Walky dog però la funcionalitat és exactament igual. Els preus són similars i oscil•len entre els 34 i 54 euros. La web és molt interessant pels afeccionats a fer esport amb gossos doncs està especialitzada en accessoris d’esports canins.

La botiga online la trobareu a: http://www.speedogs.com/springerparabici.html

Si per contra teniu ganes d’anar en bici per la muntanya i poder portar el gos sense que hagi d’estar fent exercici més temps del necessari hi ha l’opció de comprar un remolc. El gos anirà còmode i prou segur com perquè no pugui baixar i escapar.

El podeu adquirir per preus entre 109 i 169 euros, en funció de la mida del gos i la qualitat del material.

La botiga online la trobareu a : http://www.remolquesdebici.es/index.php?page=shop.browse&category_id=16&option=com_virtuemart&Itemid=1

Encara més sofisticada és la bicicleta per gossos en què el ciclista va assegut en una cadira amb rodes i el gos va enganxat a un costat amb uns braços que li agafen el coll per a què l’animal camini recte i no pugui desviar-se. Aquesta bicicleta es ven a Gran Bretanya i encara no ha arribat aquí.

HUSKY SIBERIÀ

2010-10-09T11:00:00.001+02:00

Qui no recordarà al famós Colmillo Blanco, el magnífic Husky que ens va enamorar al cinema dels anys 90? Es tracta d’una raça elegant, que crida l’atenció per la seva similitud amb el llop. I és que el Husky Siberià es caracteritza per tenir un caràcter meitat salvatge/ meitat domesticable i amant del seu amo. Només demana exercici i sentir-se útil. És un gos amb un sentit molt fort del treball com ho és el Pastor alemany.

RAÇA: Husky Siberià

CLASSIFICACIÓ: Grup V: gossos de tipus Spitz i primitius.

ORÍGENS: Sibèria. Tot i que els seus orígens són a Rússia va ser exportat al Nord d’EEUU I Alaska al 1909 a través d’un comerciant de pells que volia que el seu gos corrés a una

cursa de trineus. Més tard les tribus Chuchi es van dedicar durant anys a la cria i ensinistrament de Huskies a Alaska per estirar dels trineus, el seu mitjà de transport. Als anys 20 va haver un Husky, anomenat Balto, que es va fer famós per ser capaç d’aguantar els 30 graus sota zero d’aquell hivern. Hi havia una epidèmia de diftèria que estava matant la gent i el Balto i els altres gossos van travessar l’estret de Bering, congelat, durant 5 dies i van portar el suero necessari.

TRETS FÍSICS: Fàcil de confondre amb el seu cosí l'Alaskan Malamute. El Husky és més petit i arrossega càrregues més lleugeres. Ulls de color blau o un ull de cada color. TALLA: mitjà /gran. ALÇADA: mascle entre 54 i 56 cm; Femella de 51 a 56 cm. PES: mascle de 20 a 28 kg; Femella entre 16-23 kg. COLOR: Bicolor: blanc i gris; Blanc i marró; Blanc i gris fosc; Blanc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Molt resistent i fort, ràpid, enèrgic, protector del seu amo, sociable. Alhora és molt independent I no massa afectuós. És un gos de treball I serà feliç estirant trineus. Però si això no és possible cal donar-li una bona dosi d’exercici diari amb estimulacions com amagar una joguina i fer-li buscar. Com a descendent directe del llop és jeràrquic i amb tendència dominant. Cal cuidar l’educació. No té caràcter de guardià. Li agraden els nens però no hi jugarà massa.

PUNTS DÈBILS:

Salut de ferro. No té punts dèbils en quant a salut.
No suporta estar lligat o tancat en un pis.
No suporta gens bé els climes càlids.

NECESSITATS ESPECIALS:

Córrer amb trineu és un plaer pel Husky. Si no és possible donar-li aquesta activitat convé apuntar-lo a Agility o bé practicar el Cicle-dog que consisteix a anar en bici amb el gos lligat a la bici.

La llibertat és necessària per ell. Lligat seria un desgraciat. Té tendència a escapar-se si no troba prou motivació allà on viu.
Cal raspallar el seu pèl a diari; Li cau molta quantitat.

IDEAL PER:

Viure en zones de muntanya, amb baixes temperatures I molt aire lliure per córrer. No s’adapta bé a viure en un pis.
Amb persones que els agradi fer esport I excursions a la muntanya I, sobretot, a la neu.
Viure sol entre humans. No accepta bé altres animals amb ell (instint de caça accentuat).

DERECHO ANIMAL

2010-10-05T10:56:00.001+02:00

Gràcies a l'assistència al Congrés Animals de companyia, Font de salut, vam descobrir una web molt interessant i única a Espanya: http://www.derechoanimal.info/.
Derecho animal, Web center de los animales con derecho és la primera pàgina a Espanya que aporta una base de dades sobre legislació animal molt útil pels responsables dels drets dels animals i alhora per qualsevol usuari que vulgui fer una consulta. La base de dades consta de tot un seguit de paraules clau que enllacen directament amb les lleis relacionades amb el tema a cada comunitat autònoma. Tan la Universitat autònoma com Fundació Affinity han donat suport a aquesta idea.
A banda de l’extensa base de dades sobre legislació que trobem a la web, també hi ha informació sobre activitats, esdeveniments, notícies, articles , preguntes freqüents i un apartat de les últimes novetats legislatives.

LES TEACC AL CONGRÉS: ANIMALS DE COMPANYIA, FONT DE SALUT

2010-10-01T20:31:00.003+02:00

Els dies 30 de setembre i 1 d’octubre, com ja vaig anunciar fa una setmana, la Fundació Affinity ha organitzat el 8è Congrés Internacional anomenat Animals de companyia, Font de salut al Palau de Congressos de Barcelona. Des de Va de gossos hem assistit als dos dies de conferències per poder després transmetre el millor possible tot el què nombrosos especialistes en el camp de la medicina veterinària, psicologia i ensinistrament, entre d'altres, ens han explicat.

La Fundació Affinity porta des de 1987 lluitant per donar a entendre a la societat el poder beneficiós que tenen els animals de companyia per ajudar les persones amb problemes diversos. Es per això que es dedica a difondre mitjançant la web, publicació de llibres i congressos, el valor de la Teràpia i Educació Assistida per animals de Companyia (TEACC). Aquestes teràpies que es fonamenten en la relació entre els animals, majoritàriament gossos, i les persones amb problemes, es porten a terme amb activitats en què les persones han de tenir cura de l’animal, fer-se’n responsables i fer exercici o ensinistrament amb ells. Hi ha estudis que afirmen que quan acariciem un gos el nostre cervell segrega oxitocina (una hormona que actua com a neurotransmissor al cervell) i aquesta aporta grans beneficis per la salut. Però més enllà de l’aportació de les carícies, els animals produeixen altres efectes en els seus cuidadors: augment d’autoestima, sentit de responsabilitat, tranquil•litat , disminució de depressió, seguretat etc.

Al llarg d’aquests dos dies han passat pel congrés representants de diferents institucions on ja s’apliquen les TEACC amb grans i sorprenents resultats. Lamentablement són una minoria els que les porten a la pràctica, doncs a Catalunya, i Espanya en general, encara no s'han introduït aquests mètodes en les seves institucions. Han vingut representants de centres penitenciaris, residències d’ancians, centres de menors, centres de disminuïts psíquics i físics, i psicòlegs que usen aquestes teràpies en persones ferides: dones i nens maltractats etc.

En tots els casos que han exposat s’ha arribat a resultats similars i les conclusions han estat unànimes. Els animals, i sobretot els gossos, són capaços de fer que un presidiari que potser s’ha deshumanitzat completament torni a sentir empatia cap un altre ésser, i recuperi sentiments humans que el facin reduir l’agressivitat. Els gossos aconsegueixen que un nen amb una disminució psíquica molt profunda que a penes respon a estímuls, tingui iniciativa pròpia alhora d’acariciar el gos, de somriure i respondre quan borda. Els gossos aconsegueixen que una persona que ja no somriu ni expressa res a causa de maltractes i molt patiment, tregui tot allò que porta a dins oprimint-li la sensibilitat, i sigui capaç de canviar i tornar a agafar les regnes de la seva vida. No és un miracle tot plegat. Simplement els animals tenen la capacitat d’oferir amor i afecte sense jutjar qui som ni què hem fet a la nostra vida. Ells no miren si tenim dues cames o caminem amb cadira de rodes. Com deia el ponent Philip Arkow: els gossos poden fer feliç a un moribund perquè ells no el veuen com algú que s’està morint, sinó algú que és viu. En molts casos de malats psiquiàtrics greus les TEACC acaben aconseguint que es redueixi la medicació farmacològica al mínim, o fins i tot eliminar-la.

La Isabel Reneses de la residencia de Poble nou ens explicava que la incorporació al centre de les dues gosses aportades per Affinity no només havien portat millores en la salut i alegria dels ancians, sinó fins i tot s’ha arribat a estendre a les famílies que vénen de visita. La presència del gossos fa que les famílies vinguin molt més i que tinguin un punt en comú amb els avis. Per tant ajuden a socialitzar.
En definitiva, només podem afegir-nos a la difusió de les TEACC com un mètode que a EEUU ja s’usa molt més que no pas aquí i que està obtenint grans resultats allà on s’aplica. Des d’aquí prometem dedicar més entrades a aquest tema tan complex i agraïm a Affinity la labor tan magnífica que fa difonent i proporcionant gossos i material als centres que volen posar en pràctica les TEACC.

Jo amb un dels gossos de teràpia. El més petit de tots.

"Yo sé que los animales pueden seguir caminando sin el hombre, pero puede el hombre seguir caminando sin los animales?" (Anònim)

MARLEY Y YO

2010-09-29T18:05:00.004+02:00

Marley y yo relata la història d’un cadell de labrador que arriba a la llar d’una parella de recent casats. Marley va creixent i convertint-se en un gos adult al temps que la vida de la parella evoluciona i sofreix els canvis propis de qualsevol família: un embaràs frustrat, tres fills, canvis de domicili, canvis de feina etc. En Marley es fa gran però no deixa mai de ser un gos enèrgic i destructor que fa que la parella es plantegi en més d’una ocasió desfer-se de l’animal; Tanmateix això no passa mai perquè s’adonen que el seu gos és clau a la família. És una historia emotiva i divertida alhora, sense massa pretensions però que deixa un regust entranyable i tendre en el lector, i reflexiona sobre temes com el creixement i l’aprenentatge. Marley tal vegada no va ser un gos famós com Lassie, però dóna als seus amos la lliçó més important: el do de l’amor incondicional, el què tenen tots els gossos.

L’autor de la novel•la és John Grogan, periodista i escriptor americà molt conegut, que va escriure aquesta història basant-se en la seva pròpia experiència al costat del seu gos de raça Labrador i també anomenat Marley.
L’èxit de vendes de la novel•la va atraure la mirada dels cineastes i el 2008 es va estrenar la pel•lícula Una pareja de tres, dirigida per David Frankel i protagonitzada per Jennifer Aninston i Owen Wilson. La pel•lícula, plena de comèdia en la primera meitat i de drama en la segona meitat, adapta fidelment la novel•la convertint-se també en un èxit de taquilles.

Marley y yo. John Grogan. Ed. Circe. 2006, Barcelona. 340 pàg. 17€.

Cartell de la pel·lícula basada en la novel·la de Grogan.

GOS CRESTAT XINÈS

2010-09-25T19:03:00.002+02:00

El Gos Crestat Xinès és una raça força desconeguda pels occidentals. El seu aspecte despullat li dóna un aire divertit i estrany a la vegada, però el cert és que és una raça molt equilibrada, juganera i intel•ligent, que val la pena gaudir.

RAÇA: Gos Crestat Xinès.

CLASSIFICACIÓ: Grup IX: Gossos de companyia.

ORÍGENS: Xina. Va ser exportat a Europa cap a 1686. Cap a finals del segle XIX es van començar a portar a EEUU, es creu que per mariners xinesos. La seva popularitat va arribar a finals del segle XX. Actualment la raça no es veu gaire fora del seu país d’origen. Hi ha l’anècdota de què a molts països com Xina, Filipines, Mèxic on la carn de gos és molt apreciada, es menjaven aquesta raça en les celebracions importants.

TRETS FÍSICS: Té una aparença molt curiosa I divertida. Gos sense pèl al cos tret del cap, la cua i les extremitats. ALÇADA: petit. TALLA: mascle entre 28 i 33 cm; femella entre 23 i 30 cm. COLOR: pèl blanc I pell rosa a l’hivern I marró a l’estiu. PES: 4’5 Kg màx. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Sociable, adaptable a qualsevol espai, intel•ligent, actiu, juganer, carinyós. Com molts gossos de talla petita és desconfiat dels estranys.

PUNTS DÈBILS:

La falta de pèl al cos li dóna fragilitat a la pell. Molta cura amb el sol! Evitar l’exposició prolongada al sol a les èpoques de calor, podria cremar-se o agafar una insolació.
Les dents: en té menys que la resta de gossos i són poc sòlides. S’haurà de revisar sovint pel veterinari.

NECESSITATS ESPECIALS:

La companyia constant. No porta gens bé la soledat.
Com tots els gossos, grans i petits, necessita exercici però no passejades gaire llargues. Més aviat caminades curtes I freqüents.

IDEAL PER:

Famílies amb nens. És molt juganer, gens agressiu.
Viure en llocs de temperatures càlides. La falta de pèl el fa molt sensible al fred.
Persones no gaire esportistes.
Viure a qualsevol tipus de vivenda, ja sigui pis o casa.

8è CONGRES INTERNACIONAL: ANIMALS DE COMPANYIA, FONT DE SALUT

2010-09-24T12:11:00.003+02:00

Els dies 30 de setembre i 1 d'octubre se celebra el 8è Congrés Internacional: Animales de Companía, fuente de salud al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona i organitzat per la Fundació Affinity. L'objectiu del congrés és el de promoure el paper dels animals de companyia a la societat, així com la teràpia i educació assistida per animals de companyia (TEACC) a Espanya. Per parlar de tot plegat hi participaran metges, especialistes, psicòlegs, educadors i terapeutes internacionals i nacionals que donaran a conèixer els resultats dels programes i els casos d'èxits en cadascuna de les seves àrees.
El primer dia les sessions giraran al voltant de dos grans temes: la Teràpia assistida y atención psicogeriátrica i la Terapia asistida y rehabilitación penitenciaria. El segon dia es parlarà de Terapia y atención a niños, jovenes y discapacitados i de Vínculo hombre-animal.
El Congrés començarà ambdós dies a les 9'30 i acabarà a les 17'30h.
Des de Va de gossos seguirem el Congrés i en farem un resum diari.

Per llegir el programa sencer clickar aquí.

MUNDO ANIMALIA, UNEIX FRONTERES

2010-09-20T11:24:00.003+02:00

Les xarxes socials no fan més que créixer i unir persones de tot el món. Aquest augment també el trobem en les xarxes per gossos. Recentment he descobert la pàgina Mundo animalia. Aquesta web dedica el seu espai a donar informació sobre els diferents animals de companyia i dona l’opció que els usuaris registrats pengin fotos de les seves mascotes, i es relacionin amb altres persones que també tenen els mateixos animals i de la mateixa raça. Com si del Facebook es tractés, l’usuari pot agregar altres usuaris com a amics, enviar-se missatges i posar “m’agrada” a les fotos penjades. És una magnífica manera de conèixer gent amb la nostra mateixa passió i compartir experiències amb aquells qui tenen gossos o gats de la mateixa raça que nosaltres. Fins i tot hi ha un apartat d’anuncis on els qui tenen una professió o negoci relacionat amb el món animal poden penjar el seu anunci; O bé els qui busquen parella pel seu animal per reproduir-se també ho poden fer. El fòrum és un bon espai per preguntar dubtes i obtenir respostes força interessants.

Des de Va de gossos recomanem aquesta web: http://www.mundoanimalia.com/

Només cal registrar-se, penjar fotos dels nostres gossos, gats, ocells o hàmsters i obrir-se al món!