L'ANSIETAT PER SEPARACIÓ

Segurament, tots els que heu tingut gossos a la vostra vida haureu patit el disgust d’arribar a casa i trobar-vos-la potes amunt (la casa, no el gos). Els mobles rosegats, la roba estripada, figures trencades etc. És perfectament lògic i normal. El gos, per origen, és un animal gregari, acostumat a viure en manada, i que per tant no suporta la separació dels membres d’aquesta. Si els seus amos el deixem sol se sent absolutament abandonat i l’ansietat incontrolable que sent el porta a destrossar-ho tot. Què fem, doncs davant d’aquest problema? Òbviament no podem canviar el seu instint ni molt menys deixar d’anar a treballar, però sí que podem fer que s’acostumi a estar sol. L’ideal és ensenyar-li aquest i tots els hàbits que un gos ha de tenir quan és cadell, però si ja és adult també té solució. Es tracta de començar deixant-lo sol en una habitació de la casa mentre nosaltres estem a una altra (durant les primeres vegades convé que no marxem de casa per anar-lo guiant) poc temps (uns 10 minuts). Així que sentim que gemega i plora li hem de dir un NO, alt i contundent. Després d’aquest temps l’obrirem i el premiarem per a què entengui que s’ha portat bé i que no ha d’angoixar-se, doncs sempre tornem. Cada dia repetirem la mateixa operació augmentant progressivament les estones de soledat. Arribarà un moment que entendrà que l’amo sempre torna i que la seva missió per tenir-lo content és esperar-lo tranquil. És recomanable que quan traguem el gos a passejar a primera hora del matí, abans de deixar-lo sol, li fem gastar molta energia jugant i corrent. Això farà que només tingui ganes de jeure i dormir en arribar a casa i no li quedin forces per mossegar els mobles.

CADA AMO TÉ LA SEVA RAÇA

Què ens porta a escollir una raça o una altra alhora de comprar un gos com a animal de companyia? Que és bonic, que està de moda, que algú que coneixem el té etc. El problema és que poques vegades ens parem a pensar en quina és la que realment s’ajusta a les nostres necessitats i forma de vida. És important tenir en compte que cadascuna és diferent. Cada raça té un caràcter i unes necessitats que tan aviat ens podem fer la vida més agradable com ens la poden amargar. Si una senyora gran vol un gos cal que es decanti per caniche, pequinès, bichon etc. Són races de companyia que no tenen més necessitats que la proximitat de l’amo i la tranquil·litat. Pel contrari, una persona jove que vulgui un gos per emportar-se a la muntanya, d’excursió i que a ser possible no visqui en un pis petit, escollirà races que necessitin molt exercici. Cada raça té un caràcter diferent i hem de buscar la que s’adapti a nosaltres. Si volem un gos a qui poder amanyagar i abraçar, la família dels terriers o els cockers potser no són els que ens convenen. No vull dir que siguin agressius, no, en absolut, però són molt independents i poc carinyosos. L’ideal doncs, és informar-se bé abans de comprar un gos. No recomano demanar consell a les botigues d’animals, però si a etòlegs, psicòlegs canins, veterinaris o directament als criadors. Des d’aquest bloc també intentaré posar el meu granet de sorra per donar a conèixer les races. Periòdicament parlaré sobre una raça determinada i explicaré totes les seves característiques.

CINTURÓ DE SEGURETAT PEL COTXE

Alhora de viatjar, enlloc de portar el gos al maleter del cotxe o en una gàbia, hi ha un sistema molt més segur i que li permet a l’animal anar assegut al seient de darrera. És un cinturó de seguretat que va ajustat al seu cos i s’enganxa al cinturó del cotxe. D’aquesta manera li serà més fàcil viatjar, doncs se sentirà a prop de l’amo.
En un accident o una forta frenada el pes del gos queda pal·liat pels dos cinturons (el del cotxe i l’arnès del gos) per l’ampla peça central. L’arnès evita que l’animal es faci mal quan hi hagi una frenada o revolts i també preveu d’una possible fugida en cas d’accident. L’arnès s’ajusta completament a la mida del gos i li permet asseure’s, tombar-se i moure’s, cosa molt important per la seva comoditat. És senzill de posar i treure, tal com es veu en el dibuix:

LA POR ALS VIATGES EN COTXE

Alguns gossos tenen por a l’experiència d’anar en cotxe (no tots, al meu li encanta) i tot i que per alguns amos no suposa un problema, per altres molt viatgers pot ser un mal de cap. La por pot tenir diverses causes. Pot ser que el gos tingui un trauma de quan va ser transportat de cadell des del criador fins la botiga d’animals. Tanmateix, la causa més comú és el fet que algunes persones només porten el gos en cotxe quan van al veterinari, de manera que l’animal associa sempre el vehicle amb aquell “individu” que li fa tant de mal. Per corregir aquest problema i aconseguir que el gos se senti feliç anant en cotxe amb el seu amo i ho vegi com quelcom plaent ha de deixar d’associar-lo amb el veterinari.
Es tracta d’anar fent petites sortides en cotxe en diversos dies. El primer dia farem una ruta curta, anant en compte amb els revolts i sense córrer. Les següents vegades anirem allargant progressivament la ruta. Ara bé, sempre sense conduir amb brusquedat i parlant dolçament amb ell per tranquil·litzar-lo. És més que probable que les primeres vegades estigui molt nerviós però a poc a poc anirà veient que el cotxe no necessàriament és negatiu i que fins i tot és una manera de compartir amb el seu amo. És important premiar amb una llaminadura canina el seu gos cada vegada que hagi acabat la ruta per a què ell entengui que s’ha comportat bé i que si sempre actua igual nosaltres el premiarem. Amb paciència i seguint aquests passos no serà difícil treure una por més al nostre gos. Només per això, ja val la pena l’esforç. Oi?

COM ENSENYAR EL GOS A OBEIR

Sempre que volguem ensenyar al gos qualsevol cosa i que ens obeeixi hem de tenir clar que ell actua quan espera rebre un premi (galeta o llaminadura canina). Si volem que aprengui a seure, a donar-nos la pota, a portar-nos algun objecte etc. només cal que tinguem paciència i un premi saborós per a donar-li. Si mireu el vídeo veureu com és de senzill. En aquest cas l’ensinistradora ensenya el gos a encendre i apagar l'nterruptor de la llum, però és un mètode aplicable a qualsevol altra activitat.

http://www.youtube.com/watch?v=_ponSn3PLas

NO L'ABANDONIS, ELL MAI HO FARIA

Cada dia hi ha més gossos abandonats que o bé acaben atropellats a les carreteres o empresonats a les gosseres. Personalment em dol profundament la insensibilitat dels qui són capaços de cometre un acte com aquest. A vegades es compren cadells per caprici, com si fossin ninos de peluix que caminen. I quan es fan grans i se’ls ha d’educar, cuidar i són una limitació alhora de marxar de vacances ja no són tan divertits i llavors se’ls abandona a la seva sort. És intolerable. Com tot a la vida, tenir un gos és un acte de responsabilitat enorme. Abans de comprar-lo és important valorar si realment podrem assumir les necessitats de l’animal i si estarem disposats a qualsevol sacrifici. Sempre he pensat que l’arrel del problema és l’educació. S’ha d’ensenyar els nens des de petits que els animals són éssers vius, que pateixen i senten, i que si se’ls respecta i s’els estima ens ho donen tot. Són els amics més incondicionals que podem tenir. Només cal haver tingut un gos alguna vegada a la vida per entendre el què dic. Sisplau, si teniu un gos que no podeu cuidar com es mereix doneu-lo a algú que ho pugui fer però no l’abandoneu, ell mai ens ho faria.

ELS TRES PRINCIPIS BÀSICS PER EDUCAR UN GOS

Educar un gos és molt més complex del que creiem. S’ha de ser constant, coherent i tenir disciplina per a què el gos no acabi sent agressiu. Abans de dir quins són els 3 principis bàsics he d’explicar quina és la finalitat d'educar correctament un gos. Els nostres amics canins tenen l’instint de viure en manada, i en tota manada hi ha un gos que mana (gos Alfa) i els submisos (gossos omega), entre altres categories entre mig. Els gossos veuen la família d’humans com la seva manada i en funció de com els eduquem pensaran que ells ocupen el lloc de gos Alfa o de gos dominat. Hem d’aconseguir que siguin SEMPRE gossos dominats. Quan els mimem massa i no els fem complir els principis bàsics, poden acabar convertint-se en gossos agressius, simplement perquè creuen que són els gossos Alfa de casa i que tenen el dret a mossegar si és necessari. Cal destacar que un gos agressiu no és dolent, és víctima d’un mal ensinistrament.Els principis bàsics són:



1. Quan arribem a casa i el gos ens ve a saludar amb aquella efusivitat i alegria que tots coneixem, no l’hem de saludar, almenys els primers minuts. Sé que pot sonar cruel i difícil d’aconseguir, però creieu-me que no ho és i l’animal s’hi acostuma ràpid. Es tracta de no dir-li res, ni mirar-lo als ulls mentre ens saluda fins que se li passi. Un cop ja estigui tranquil llavors és el moment d’anar-lo a buscar i acariciar-lo. Això es fa perquè entengui que ell és un gos submís i nosaltres els seus dominants, doncs a les manades de llops segueixen aquest patró.

2. El nostre gos ha de tenir uns horaris de menjar, no val deixar-li el plat ple de forma permanent. D’igual manera que quan eduquem un fill li donem una disciplina i uns horaris, el gos també ho necessita. En el moment de donar-li el plat és important que abans que ell començi l’amo faci veure que menja davant del gos. A les manades de llops el gos Alfa sempre menja abans que els submisos.

3. En el moment de jugar amb el gos, no li hem de prestar atenció quan ens porta les seves joguines (la pilota, l’os, el nino...). Hem de ser sempre nosaltres qui el busquem per jugar. Per anar bé les joguines no haurien d’estar esparcides per tota la casa, sinó desades a algun lloc que no estigui a l’abast de l’animal.

Educar un gos requereix moltissima dedicació i moltes més normes que les que acabo d’esmentar. Però si seguiu aquests tres principis bàsics el vostre gos tindrà un comportament molt millor.

LA FÒBIA ALS TRONS I PETARDS

Tots els que tingueu o hagueu tingut un gos sabeu la terrible por que tenen aquests animals als sorolls forts com els petards o els trons. Segurament els haureu vist amagar-se sota el llit o sota el sofà i tremolar de pànic quan arriba la nit de sant Joan o quan trona i llampega. Personalment ho he passat i sé que els que ens estimem els gossos patim tant o més que ells. Hi ha dues maneres de solucionar el problema: pastilles o tractament psicològic. De la mateixa manera que els humans podem solucionar un problema psicològic amb pastilles, o tractant-lo d'arrel a través d'un tractament més llarg però més efectiu i aconsellable, els gossos també tenen aquestes dues possibilitats de superar la fòbia als sorolls forts. Les pastilles poden servir per sortir del pas una vegada, però un tractament psicològic ens garanteix que el problema s'acabi definitivament. Resulta tan fàcil que fins i tot el propi amo pot donar-li al seu gos aquesta ajuda. Els passos són els següents:

1. Es tracta d’agafar una cinta i gravar diversos sons: trons, petards, una carrera de cotxes, cops de porta, olles que cauen, timbres, tambors etc. Bàsicament sorolls estridents i forts que puguin posar nerviosos els gossos. En total hauria de durar uns 10 minuts. També es poden comprar cintes ja gravades. Pregunteu-ho al veterinari.

2. El gos funciona per associació d’idees així q hem d’aconseguir que deixi de relacionar els sorolls com els petards amb alguna cosa negativa i perillosa i els relacioni amb alguna cosa positiva. Així que pensarem en una activitat que pel gos sigui motiu d’alegria i satisfacció com el moment del joc o del menjar. Suposem que escollim el de menjar.

3. cada dia a l'hora del menjar de l’animal (cadascú ho farà a una hora o altra, depenent de quins horaris faci el seu gos de menjar) posarem la cinta gravada mentre aquest menja, de manera que sense adonar-se vagi acostumant-se a sentir aquests sons. El primer dia posarem el volum al mínim i cada dia l’anirem augmentant una mica més fins que estigui al màxim de fort. Aproximadament es tracta de seguir aquest procés durant un mes.

4. Un cop arribat al final veurem que el nostre gos ja no experimenta cap mena de por en sentir sorolls forts i que quan hi hagi petards o tempestes ens vindrà a buscar per demanar-nos alguna llaminadura o galetes. Per què? Doncs perquè li haurem ensenyat que els sorolls forts són bons, que signifiquen que ell ha de menjar. Haurem de complir i premiar-lo i dir adéu a la fòbia.

EL COMPORTAMIENTO DEL PERRO, DE C. SCHWARTZ

Un llibre molt amè i entenedor sobre com solucionar els problemes de comportament, corregir els mals hàbits i educar els nostres gossos.

SABER ESCUCHAR AL PERRO, DE JAN FENNELL

Jan Fennell té un gran talent i comprensió del món dels gossos i del seu llenguatge.En aquest text l'autora relata com ha solucionat casos problemàtics, desde gossos que mosseguen o borden sense parar fins els que persegueixen els ciclistes. Parla de com és possible superar la barrera que separa l'home del seu millor amic i de com la podem la podem superar. El pròleg l'escriu Monty Roberts : "amb el meu mètode d'ensinistrament amb cavalls, ha iniciat una labor al món caní digne d'elogi".