22 de des. 2011

BON NADAL I FELIÇ 2012



Des de Va de gossos volem desitjar-vos unes bones festes plenes de regals, dinars 
familiars i tot el què toca aquests dies, però sobretot plenes d'objectius pel nou any 
i de molta responsabilitat cap als vostres amics de 4 potes.
Disculpeu si el bloc no s'actualitza en les setmanes festives, haurem de dedicar-nos a moltes coses. 
         
           BON NADAL I FELIÇ ANY 2012!!


21 de des. 2011

DISSECAR ENS CONSOLA D'UNA PÈRDUA?


"Dissecar un gos és una manera de perdre’l menys?" Aquesta pregunta li feia l’Elena Garcia Melero a Josep Maria, un senyor que ha dissecat el seu gos mort i l’ha portat als Matins de tv3 avui. Després d’escoltar-lo atentament jo mateixa m’he fet aquesta pregunta. Realment consola tenir el cos del gos un cop mort, encara que sigui una simple escultura inanimada? O pot arribar a fer més mal que bé? Tenint en compte que he perdut gossos, i que ara mateix en tinc dos, entenc perfectament els sentiments de Josep Mª i el què l’ha empès a prendre una decisió així, fins i tot en contra de la seva dona. Entenc la necessitat de guardar els éssers que estimem perquè en cremar-los o enterrar-los ens sembla que no ens queda res d’ells. L’entenc i el respecto moltíssim. Ara bé, dubto molt que jo acabés seguint el mateix camí. Considero que veure cada dia els meus gossos dissecats em remouria les entranyes, el dolor i no em deixaria passar pàgina. Tenir-los de cos present faria malbé el record del què un dia van ser i que ara no serien. I crec que és més sa conformar-se amb les fotos i els propis records que voler conservar el seu cos, que al cap i a la fi, només és una ombra de qui ens estimàvem.
La resposta a la pregunta, sota el meu punt de vista, és que potser aparentment i amb el primer impuls és una manera de perdre’l menys, però a la llarga pot mortificar i ancorar-nos en el passat. Per altra banda, ells també mereixen ser enterrats i descansar en pau.
Malgrat que a Europa i EEUU la taxidèrmia en animals de companyia és una tendència i no hi ha casa sense un animal dissecat, a Catalunya ens sembla espantosa una pràctica com aquesta amb animals de companyia. No tenim una cultura de la taxidèrmia gens estesa. Hi ha pocs professionals del tema i la majoria només toquen animals de caça. Manel Baraona és dels pocs que s’atreveix a respondre a les demandes de gent que vol dissecar gossos i gats. Ens explica que el motiu és que pels animals de caça hi ha uns motllos per fer-los, perquè realment no importa que tots els caps de bestiar siguin iguals. Però el qui vol dissecar el seu gos o gat vol que sigui calcat a quan era viu i això implica fer la feina manualment, sense motllos, amb el risc que els amos no quedin contents.
Que cadascú reflexioni sobre com portaria una situació així. Si ens esgarrifa aquesta pràctica és lícit, però no jutgem negativament els qui ho decideixen, perquè la manera com ens enfrontem a la mort dels qui estimem és molt personal i difícil de racionalitzar. I el què a un li fa bé, a l’altre li és un problema. 

Si voleu veure l'entrevista aquí teniu el vídeo:
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3868771

14 de des. 2011

CONCURS FOTOGRÀFIC

La coneguda marca d’alimentació canina Royal Canin ha engegat un concurs molt interessant i divertit pels amos de gossos petits. Si teniu un gosset de menys de 10 quilos que cregueu que és especial per algún motiu i prou guapo per guanyar participeu-hi. Només cal enviar una foto i omplir un qüestionari on, a més de les nostres dades i les del gos, ens demanen que argumentem perquè el nostre gos és especial. Un jurat valorarà totes les propostes i donarà un guanyador. El premi será la publicació de la foto en portada de la revista de Royal canin i de totes les xarxes socials, a més a més d’un any de menjar gratis.
El concurs està obert fins el 30 de gener. L’1 de febrer es dirà qui és el guanyador.
Vaaaaa! Animeu-vos a participar!! Nosaltres ja ho hem fet!
Us adjuntem l'adreça de la web per participar: http://www.xn--mipequeogranperro-lxb.es/index.php


        

9 de des. 2011

UN NOU CÉSAR MILLÁN A CUATRO



El conegut Encantador de perros, César Millán, no és gaire popular entre els professionals de la psicologia canina pels seus mètodes clàssics i a vegades massa durs per rehabilitar els gossos. Tot i que algunes de les teories que té són bones i vàlides no sempre són adequades les formes. Potser per aquesta impopularitat que s’ha guanyat entre alguns sectors, la cadena Cuatro ha volgut netejar la seva imatge i apropar-lo al públic amb el nou programa El líder de la manada (divendres a les 21’30). Aquest programa no és importat d’EEUU sinó de producció pròpia. César s’ha desplaçat a Espanya amb el seu inseparable Pit bull Junior per gravar el programa. Per fi sentim la seva veu original sense doblatge.
El líder de la manada és completament diferent de l’Encantador de perros, tan en el to com en la forma. Segueix una estructura de reality en el sentit que a cada programa hi ha un gos abandonat que busca família i hi ha tres candidats a adoptar. César haurà d’entrevistar a cada candidat i fer-los passar proves per averiguar quin és el més adient pel gos. Veiem un César força més ligth, amb una metodologia diferent de la que aplica a El encantador de perros. Tot i mantenir certs gests que són marques de la casa ha deixat de banda la part dominant i de sotmetre els gossos per apropar-se a l’ensinistrament en positiu i, fins i tot, canviar alguna opinió de les que tenia abans. És sorprenent el canvi. Per això reiterem que sembla un rentat d’imatge.
La segona part del programa ens mostra algun famós amb el seu gos i com el César el rehabilita i li dona instruccions. Al primer programa apareixia la Tita Cervera que ajudava el César amb uns Llebrers de Galgos 112. Molt emotiu com finalment l’encantador mexicà decideix adoptar a Chocolate, un Llebrer molt traumatitzat i terriblement desconfiat que miraculosament s’acosta al César i es deixa acariciar.
Creiem que aquest nou format té potencial. 

1 de des. 2011

TESTIMONI DE 5 GOSSOS D'UNA PROTECTORA




El vídeo que hem penjat és del 30 de novembre del programa Divendres on van parlar amb dos representats de la protectora Amics dels animals de la Noguera d’Artesa de Segre respecte la feina que fan a la protectora . Ens presenten 5 gossos amb històries terribles però amb la gran sort d’haver estat salvats i cuidats per aquesta protectora. Ara esperen una família que els estimi tal com són, amb les seves mancances, malalties o problemàtiques.
Des de Va de gossos ens sumem a la demanda de la Protectora Amics dels animals de la Noguera i volem entrar a les consciències de tantes persones que per Nadal pensen regalar un gos. Sisplau, penseu-vos-ho molt bé abans d’adquirir un gos, perquè està demostrat que molts dels animals que es compren per Nadal s’abandonen a l’estiu. Per què? Perquè es veuen com joguines i quan som concscients de les necessitats reals i de les obligacions llavors ens deixen d’interessar. Si després de fer una llarga llista de pros i contres i de consultar-ho amb tots els membres de la casa, finalment decidiu tenir un animal de companyia sigueu generosos i aneu a una protectora o gossera. Allà hi ha molts animalons esperant una casa que us faran tan o més feliços que un animal comprat a una botiga, i els estareu salvant de la soledat i la fredor d’una gàbia.