DISSECAR ENS CONSOLA D'UNA PÈRDUA?

"Dissecar un gos és una manera de perdre’l menys?" Aquesta pregunta li feia l’Elena Garcia Melero a Josep Maria, un senyor que ha dissecat el seu gos mort i l’ha portat als Matins de tv3 avui. Després d’escoltar-lo atentament jo mateixa m’he fet aquesta pregunta. Realment consola tenir el cos del gos un cop mort, encara que sigui una simple escultura inanimada? O pot arribar a fer més mal que bé? Tenint en compte que he perdut gossos, i que ara mateix en tinc dos, entenc perfectament els sentiments de Josep Mª i el què l’ha empès a prendre una decisió així, fins i tot en contra de la seva dona. Entenc la necessitat de guardar els éssers que estimem perquè en cremar-los o enterrar-los ens sembla que no ens queda res d’ells. L’entenc i el respecto moltíssim. Ara bé, dubto molt que jo acabés seguint el mateix camí. Considero que veure cada dia els meus gossos dissecats em remouria les entranyes, el dolor i no em deixaria passar pàgina. Tenir-los de cos present faria malbé el record del què un dia van ser i que ara no serien. I crec que és més sa conformar-se amb les fotos i els propis records que voler conservar el seu cos, que al cap i a la fi, només és una ombra de qui ens estimàvem.

La resposta a la pregunta, sota el meu punt de vista, és que potser aparentment i amb el primer impuls és una manera de perdre’l menys, però a la llarga pot mortificar i ancorar-nos en el passat. Per altra banda, ells també mereixen ser enterrats i descansar en pau.

Malgrat que a Europa i EEUU la taxidèrmia en animals de companyia és una tendència i no hi ha casa sense un animal dissecat, a Catalunya ens sembla espantosa una pràctica com aquesta amb animals de companyia. No tenim una cultura de la taxidèrmia gens estesa. Hi ha pocs professionals del tema i la majoria només toquen animals de caça. Manel Baraona és dels pocs que s’atreveix a respondre a les demandes de gent que vol dissecar gossos i gats. Ens explica que el motiu és que pels animals de caça hi ha uns motllos per fer-los, perquè realment no importa que tots els caps de bestiar siguin iguals. Però el qui vol dissecar el seu gos o gat vol que sigui calcat a quan era viu i això implica fer la feina manualment, sense motllos, amb el risc que els amos no quedin contents.

Que cadascú reflexioni sobre com portaria una situació així. Si ens esgarrifa aquesta pràctica és lícit, però no jutgem negativament els qui ho decideixen, perquè la manera com ens enfrontem a la mort dels qui estimem és molt personal i difícil de racionalitzar. I el què a un li fa bé, a l’altre li és un problema. 

Si voleu veure l'entrevista aquí teniu el vídeo:
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3868771