SALVEMOS AL TERNERO PEPE

                           

Dentro de la vorágine del Covid-19 hay un sector que está sufriendo muy gravemente las consecuencias del parón mundial. Son las protectoras de animales y santuarios. No pueden disponer de voluntarios que les ayuden en las tareas así que se les ha complicado mucho el día a día. En algunos casos se empiezan a preocupar de la bajada de socios y padrinos, la única entrada financiera que tienen. 

Hoy me centraré en un caso en concreto que necesita ayuda urgente para salvar a un animal de morir. 

El Santuario Compasión animal, ubicado en la Comunidad Valenciana, está recogiendo firmas para salvar a un ternero que se encuentra en estos momentos en una granja escuela cerrada por el Coronavirus. No hay nadie que pueda alimentar al ternero Pepe y a otros animales y la granja se puso en contacto con el Santuario para que le fuera a buscar. Ya han aparecido algunos muertos y los demás están en estado crítico. Pepe está cada día mas delgado. 

El Santuario pidió permiso a la administración pública de la Comunidad Valenciana para hacer el traslado y se lo han denegado, cruelmente. 

Según cuentan los encargados del santuario, la Conselleria de agricultura  y administración valenciana lleva muchos años poniendo trabas y problemas cada vez que necesitan algo. Hace años se reunieron con ellos y les dieron  permiso para identificar con microchip a todos los animales. Años después les sancionaron justamente por poner los microchip. Les decían que querían que los marcaran agujereándoles las orejas. Ya que, lógicamente, no se prestaron a tal crueldad, la administración les sancionó y les embarga cada mes dinero. Embargar dinero a una ONG sin ánimo de lucro y por un motivo sin sentido es cuanto menos inhumano y immoral. Espero que hacerlo público haga cambiar su modus operandi. 

Desde este modesto blog queremos aportar nuestro grano de arena y pedimos por favor a todos que firméis en el enlace que os dejo abajo. Y si podéis compartir para que lo vea más gente. Cada día que pasa es un día menos de posibilidades de salvar con vida al ternero. 

os dejo aquí el link para qué podáis firmar: www.change.org/salvemosalterneropepe

También les podéis seguir en sus redes sociales:

En instagram y facebook por @Santuariocompasionanimal

AJUDEM AL SANTUARI VEGAN A MUDAR-SE

Hoy vamos a hacer una excepción y escribiremos este post en español para que llegue al máximo de gente posible, que al final es la finalidad. 

Hace unos meses encontré en instagram i facebook una página de un Santuario de animales, cómo tantas sigo. Pero la sensibilidad que vi en las personas que hay detrás de los vídeos, fotos y escritos, me llamó la atención especialmente. Sentí una conexión especial con ese Santuario. Nunca había visto animales de granja jugar, dando cariño a humanos, disfrutar de la vida como lo haría cualquier animal doméstico. Mi ignorancia de ese momento estaba gobernada por las antiguas creencias especistas (discriminación por especie) de la mayoría de personas del planeta que consideran a los animales de granja como seres inferiores sólo destinados a servir de alimento y utilidad. Mi alma animalista desde que tengo uso de razón siempre ha rechazado el sufrimiento de esos y cualquier animal y me dolía imaginarlo, pero creía (porqué así me lo habían inculcado) que no había otra opción que comer animales y que era un precio a pagar. 

Pero cómo ya estaba en un proceso de transformación personal, hice un clic, se rompió algo dentro de mi gracias a estos grandes seres humanos que hay detrás de Santuario Vegan. Tal es así que estoy empezando a dejar de comer animales para siempre.

Y después de esta introducción personal necesaria para que podáis comprender porqué he decidido ayudar activamente a este Santuario en concreto (aunque a partir de ahora intentaré ayudar a muchos más) paso a explicar quién son y qué necesitan.

SANTUARIO VEGAN es el nombre de este refugio vegano en Madrid que salva animales de granja que se encuentran en situación de peligro, o bien a punto de morir en mataderos o maltratados por sus propietarios o bien abandonados a su suerte por enfermedad o vejez. 

Existe desde 2011 con el nombre de Wings of heart hasta 2019 que ya se le cambió al nombre actual. Cuando se creo en 2011 no existian refugios que acogieran animales de granja. 

Empezaron siendo unos 60 animales y ahora ya son 300: 13 vacas y toros, 8 caballos, 6 burros, 125 ovejas y cabras y el resto cerdos, gallinas, gallos y pavos. 

Laura y Eduardo son los únicos que levantan cada día este Santuario y a toda fauna con la ayuda puntual de 30 voluntarios que vienen a limpiar, alimentar y medicar animales. Y con los únicos recursos económicos de los socios, padrinos y donaciones privadas en general. Ninguna institución pública les subvenciona ni un euro. 

Actualmente el Santuario ya no tiene espacio suficiente para acoger muchos mas animales, por ello han encontrado un terreno de 40 hectareas, cerca del actual, que les ha sido cedido gratuitamente por su propietario. Pero necesitan recoger 250.000 euros para poder construir las instalaciones necesarias y reglamentarias. El Ayuntamiento les exige que haya un vallado periférico con una profundidad determinada que sea seguro y eso cuesta 150.000 euros. Y el vallado interior son 100.000 euros. No les queda mucho tiempo para recaudar el dinero, empezar las obras y mudarse. El 31 de marzo es la fecha límite para conseguirlo pues se les acaba el contrato de alquiler del actual en verano.

Desde aquí pido por favor vuestra solidaridad y empatía! Entre todos podemos conseguirlo. El mundo cambiará si cada uno de nosotros cambia! No miremos más hacia otro lado. 

Para colaborar podéis hacerlo visitando su web, facebook o instagram y allí encontraréis las indicaciones. 

EL REGALO

Pensava escriure un comentari sobre el vídeo però crec que tot el què pugui escriure només farà que eclipsar el poder de les imatges que, en aquest cas, parlen amb prou força per si soles. 

Els qui estimem els animals probablement no necessitem conscienciar-nos però podem difondre aquest missatge per fer-lo arribar més lluny. Cal canviar mentalitats ja. 

COM CUIDAR UN GAT AMB SIDA (VIF)

És sabut que la majoria de malalties dels humans també existeixen en animals. Una d'elles és la SIDA felina, coneguda com a Virus d'Immunodeficiència Felina (VIF). Aquesta és una de les malalties més greus en els gats, juntament amb la Leucèmia, doncs no tenen cura ni vacuna. Només poden tractar-se per a tota la vida per donar-li la major qualitat de vida possible. Per això el mes important és saber com cuidar d'un gat amb SIDA en el dia a dia.

Què és la Immunodeficiència Felina?

És una malaltia contagiosa, que es contreu mitjançant el contacte amb la saliva i la sang d'altres gats, per això és molt fàcil que als gats que deixem entrar i sortir al seu lliure albir la puguin contreure. Només es contagia entre gats, ni entre d'altres animals ni a humans, és important tenir-ho en compte. Un gat amb Immunodeficiència pot conviure perfectament amb altres animals i persones sense problemes, però no amb gats sans.
Aquest virus és un dels denominats Lentivirus perquè el període d'incubació és llarg.
Va destruint lentament les defenses de l'animal generant en ell immunodeficiència (com la paraula indica dèficit de sistema immunitari) i això implica infeccions constants i molta facilitat de contreure tot tipus de malalties, doncs el seu cos no és capaç de fer-les front. Un gat amb Inmuno sense tractar es va afeblint fins que mor. Però detectada a temps, amb el tractament adequat i les cures oportunes a casa pot viure amb força qualitat de vida. Potser no llarga però si una bona vida. Alguna cosa semblant a la Leishmania en gossos.

Com detectar-la?

Els símptomes són bastant visibles i fàcils de detectar: decaïment, vòmits, febre, pèrdua de gana. Si el teu gat els té no t'alarmis, porta'l al veterinari perquè faci les anàlisis oportunes per descartar la malaltia. Pot ser simplement un malestar passatger però cal estar-ne segur. I si finalment les proves de Inmunodeficiència són positives no et deprimeixis. El teu gatet pot seguir sent feliç si li dónes les cures i carícies necessàries.

Com cuidar al gat amb SIDA?

• Sobretot i en primer lloc garantir-li una alimentació de bona qualitat, nutritiva i abundant en proteïnes.
• Donar-li suplements de vitamines A i C i L-lisina (per prevenir les infeccions). El veterinari t'orientarà en quins suplements donar-li.
• Anar al veterinari a posar-li les vacunes anuals que toquin amb especial rigor per prevenir que contregui altres malalties com la grip felina. Recorda que ell no té mitjans per combatre-les per si sol.
• No oblidis desparasitar-lo externament de puces i internament. Tots els paràsits que tingui li poden causar infeccions cutànies o internes. 
• Com que no té defenses necessita protegir-se molt de les malalties. Per això no és gens convenient que surti al carrer. És el major focus de virus i malalties.
• El seu estrès o malestar psicològic pot afectar-li físicament ja que és feble de salut. Cuidar molt la seva rutina, que hi hagi els menys canvis possibles, que el seu espai sigui còmode. Es recomana un ambientador de feromones per relaxar-li. 
• Porta'l al veterinari cada vegada q es trobi malament. Ell no pot combatre les malalties per si mateix. 

Totes aquestes cures no deixen de ser gairebé les mateixes que donaries a un gat sa però en casos de SIDA convé posar més èmfasi i rigor doncs la seva vida en depèn estrictament.
D'altra banda és un gat normal que necessita afecte, el seu espai i el seu joc. I pot tenir altres companys felins sempre que siguin Inmunodeficients com ell.

ELS GATS TAMBÉ ES PODEN ENSINISTRAR

Quan parlem d'ensinistrament, solem referir-nos als gossos, però la veritat és que els gats (i molts altres animals) també poden ser ensinistrats. Els mètodes d'ensinistrament són els mateixos entre gossos i gats, la diferència radica en la predisposició de cada espècie. El gos, per naturalesa, viu per satisfer al seu amo. Encara que se'l motivi amb menjar o joc al principi el seu màxim interès és l'amo. Tanmateix el gat, per la seva naturalesa independent, no té tants desitjos de satisfer l'amo i per tant serà una mica més lent ensinistrar-lo. Però amb premis és del tot possible.

Alguns consells:

• Són més efectius sempre els premis que els càstigs.
• La fórmula d'ensinistrament és com en els gossos: donar una ordre amb una paraula curta i concisa + premiar amb menjar quan la compleixi correctament i repetir-ho diverses vegades.
• No t'excedeixis en les ordres o exigències al teu gat. Si ets massa sever amb certs comportaments la relació amb l'animal pot deteriorar-se fàcilment.
• Usa menjar que li agradi especialment (pernil dolç per exemple) per a l'ensinistrament perquè el motivi suficient. Amb el seu pinso diari probablement no ens obeeixi.
• Busca el moment oportú per ensenyar-lo. Si és possible abans dels àpets doncs si ho fem després estarà ple i no li vindran de gust els premis.
• Ensinistra'l en un lloc tranquil i sense interferències per evitar distraccions. Apaga la televisió, ràdio i evita al màxim els sorolls.
• Les sessions han de ser breus per no cansar al gat i que no li influeixi negativament per a properes sessions. 15 minuts és un temps òptim.
• L'ensinistrament ha de ser diari, en cas contrari no servirà de gairebé res l'après.

És important tenir en compte que els gats aprenen sense problemes ordres de comportament que li siguin naturals com a animal: asseure's, donar la pota, venir….però rarament serviran per fer piruetes. 

EL METRO DE BARCELONA JA ÉS ANIMAL FRIENDLY

Foto de ARG noticias

Els animalistes sempre ens hem queixat dels murs que hi ha en aquest país en qüestions d’animals de companyia. Així com en d’altres països d’Europa no hi ha pràcticament limitacions en portar els gossos en metro, tren, hotels o restaurants (doncs porten l’etiqueta d’Animal Friendly), a Espanya tot són complicacions si es vol viatjar amb mascotes. Per això a Barcelona estem d’enhorabona per la nova norma aprovada per la Generalitat que ha entrat en vigor el passat 1 d’octubre que permet a gossos i gats viatjar en metro.

Tot i que RENFE I FGC ja permetien l’entrada de gossos amb morrió i corretja, el metro fins ara només era accessible als gossos pigall, els d’assistència, els qui acompanyen els empleats de vigilància i els particulars amb transportí. A dia d’avui qualsevol gos, sense límit de talla ni raça, pot accedir-hi amb algunes restriccions, és clar. És una gran notícia.

Entre setembre i juny, els dies laborables, els gossos poden entrar al metro fora de les hores punta, quan està més ple. Els caps de setmana hi ha llibertat horària. Això sí, per evitar problemes només es permet un gos per persona i el gos ha de portar morrió i corretja.

Són normes raonables i lògiques encara que algunes persones creiem que seria millor habilitar un vagó només per persones amb gossos, així ens estalviaríem conflictes amb les persones que no volen tenir gossos a prop i no caldria limitar horaris. Segur que aviat sorgiran veus en contra d’aquesta nova normativa.

El conseller de Presidència i territori, Jordi Martí, ha explicat que ens hem reflectit en ciutats europees punteres en animals de companyia com Amsterdam o Ginebra. Amb aquesta mesura demostrem que Barcelona és Animal friendly, que és amiga dels animals.

A veure doncs si anem estenent el concepte animal friendly a més camps. Segur que molts ens n’alegraríem.

Si vols ampliar informació respecte la normativa pots clicar aquí.

EL COLLARET DEL PEP

Els productes fets a mà tenen cada cop més èxit. Estem cansats d'objectes impersonals, clons i sense personalitat. La tendència actual és a tornar a humanitzar els productes, fer-ne d’únics i exclusius, fins i tot donar l’opció al client de personalitzar-los triant els dissenys. Aquesta nova moda també està arribant al sector animal i a tots els seus accessoris.

He descobert una pàgina web que es diu “El collaret de Pep” que té tots els elements que he esmentat anteriorment. Es dediquen a teixir a ganxet ( Craft concretament) i en tela collarets i arnesos manualment fent-los resistents, amb dissenys atrevits, colorits, moderns i pràctics pels gossos i gats.

collar Martingale

Carolina, la principal encarregada del negoci, arquitecte, amant dels gossos i del ganxet, va decidir unir les seves dues passions en una sola creant aquesta botiga. La personalització està garantida i la proximitat també. La web té un to informal en les seves explicacions, quasi bé diria col·loquial. De fet el nom ja dóna pistes d'aquesta intenció de semblar una botiga de barri, propera al client i sense les formalitats que sovint trobem en botigues i webs online. Els dissenys són originals i molt bonics. A continuació us en poso alguns. L'autora dóna especial prioritat als collarets de tipus Martingale, doncs són la raó per la qual va començar el seu projecte. Són uns collars que solen portar els Llebrers perquè tenen un sistema que es tanca quan estires de la corretja evitant que li surti del cap i que estiri massa. Però també tenen collarets tipus "click" , arnesos i bosses pel passeig. 

Els preus oscil·len entre els 28 i els 31 euros, en funció de la mida del collaret. Un preu superior als collarets tradicionals però tenint en compte que és artesania és força correcte.

Si el què us interessa és un collaret únic i personal a la pàgina web hi ha l’apartat “donde comprar” on explica pas a pas com fer el propi disseny i demanar-lo.

Animeu-vos!

collaret de click

Si voleu visitar la pàgina web i conèixer a fons la feina d’aquesta artista:

http://www.elcollaretdelpep.com/p/como-comprar-un-collaret.html

Si voleu anar directament a la botiga online on venen els productes:

http://www.shop.elcollaretdelpep.com/

collar martingale

Arnés

collaret Martingale

collaret teixit a ganxet per gat

ENQUESTA SOBRE ELS SERVEIS DE PSICOLOGIA CANINA

Estimats seguidors i lectors,
us vull demanar un favor enorme. Estic fent un estudi de mercat pel meu negoci de consultes canines i necessito de la col·laboració del màxim de persones possibles contestant a la meva enquesta!!
A part del meu agraïment penseu que si tiro endavant el negoci tots els amos de gossos en sortireu guanyant!
Gràcies

http://www.encuestafacil.com/RespWeb/Qn.aspx?EID=1756579