APRENDRE A JUGAR COM CAL

El joc és una de les activitats més importants en la relació entre l’amo i el seu gos. És un moment que permet al gos gastar energia, treure’s angoixes i canalitzar els instints. Però també requereix una bona educació per a què sigui productiu i positiu; un joc mal enfocat pot portar al gos a voler dominar i ser agressiu. El joc més recomanable és el de llençar-li la pilota i que ell la reculli. El fa córrer, fer exercici i alliberar adrenalina. Li hem d’ensenyar, això sí, a anar-la a buscar i portar-nos-la a la nostra ma. És tan senzill com ignorar-lo i no seguir compartint el joc si no ens retorna la pilota (també val pel pal, l’os o qualsevol cosa que se li llenci) i premiar-lo quan ho faci.
Les cordes també són una bona opció(una espècie de corda anusada que serveix per estirar). És molt important que si juguem amb ell a estirar un per cada cantó de la corda li ensenyem a deixar-la anar quan li demanem. Si no ho fem correm el risc que ell s’adoni que té més força que nosaltres i que per tant és superior; a la llarga podria mossegar si la situació ho requerís. Per a què aprengui a obeir i deixar anar la corda (i de fet qualsevol cosa que vulguem que ens doni de la boca: menjar, coses que recull del carrer etc.) li hem de repetir, mentre els dos estiguem estirant la corda, que la deixi anar. Si no ho fa la deixem anar i marxem. Ell entendrà de seguida que amb aquella actitud només aconsegueix que el joc acabi i és el que no vol, precisament. Quan la deixi anar li donarem un premi, ja sigui en forma de llaminadura o d’alabança (tot dient: “molt bé!” i acariciant-lo). Un cop acabat el joc, que no ha de ser massa llarg, desarem les joguines a un lloc que no estigui a l’abast del gos i únicament li deixarem la seva preferida. Això és convenient per a què no deixi de tenir clar que nosaltres som els líders i per tant som els qui dictem quan i com ha de jugar. Ara bé, convé que sempre tingui una joguina a ma per a jugar sol quan ho necessiti.