El Beagle és una raça adorable, no només per la seva bellesa física sinó pel seu magnífic caràcter. El seu màxim “defecte” pot ser el nerviosisme si no se’l sap atendre, però amb una bona dosi d’exercici, joc i afecte és el company ideal.
RAÇA: Beagle.
CLASSIFICACIÓ: Grup VI: Gossos de tipus sabueso i de rastre (excepte llebrers)/ Bracoide.
ORÍGENS: Gran Bretanya. És una raça molt antiga. Es van trobar escrits de l’any 400 a.C en què es parlava d’una raça que sembla ser un avantpassat del Beagle. Sobre com va arribar a Gran Bretanya hi ha diverses tesis. Fos com fos el què és segur és que al segle XVI el Beagle es va estendre per l'illa. Cap al 1860 la raça va arribar a França on se l’usava per caçar en solitari i després, gràcies a la fama de bon caçador que s'havia guanyat, es va estendre per Espanya. Al segle XIX el Beagle va arribar a EEUU on va tenir un gran èxit. Així, el 1888 es va fundar el National Beagle Club of America, primer club mundial de la raça.
TRETS FÍSICS: Pèl curt i en època de muda cau poc. TALLA: mitjana. COLOR: tricolor: blanc, negre i marró. ALÇADA: 33-40 cm. PES: 15 kg aprox. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.
CARÀCTER: Astut, amb grans dots olfactives, curiós, valent, despert, obedient amb l’amo, però també nerviós I actiu, tossut, amb poca tendència agressiva però si caçadora. Fàcil d’ensinistrar pel seu interès a satisfer l’amo. Bon gos de companyia però no pot estar tot el dia tancat, acabaria patint ansietat. Sociable amb les persones i gossos. Com que és molt impetuós tendeix a estirar de la corretja al passeig però si se l’educa des de cadell això ja no passarà.
PUNTS DÈBILS
- És tremendament golafre i es pot engreixar molt fàcilment. Com que l’obesitat és molt perjudicial convé controlar els seus àpats. Res de picar a taula.
- Sol tenir molt bona salut. Resisteix bé la calor I el fred.
QUÈ HEM D’EVITAR
- El tracte brusc. És un gos sensible que de seguida obeeix si es fa amb bones formes. Com diu una frase molt estesa: Mà de ferro amb guant de vellut.
- Voler-lo convertir en un gos tranquil. Ell és nerviós i actiu per naturalesa i no s’ha de voler canviar.
- Tenir-lo lligat o tancat massa hores. No suporta no fer res. Necessita investigar constantment. Usar el Kong per les hores que es quedi sol és una bona solució.
IDEAL PER
- Qualsevol entorn, s’adapta bé a viure tant en un pis, com una casa, com una granja etc.
- Persones actives. És una raça enèrgica, que pel seu instint de gos caçador és curiós de mena. Necessita moviment, exercici, investigar.
- Famílies amb nens. Adora jugar amb nens i no es cansa.
Com fer perquè no s'escapi del jardí?
ResponEliminaTinc una beagle 1/2 molt bona, però fa 2 dies s'escapa, tot i tenir una bona tanca en el jardí.
Hi ha algun mètode per ensenyar-li que no ha de saltar la valla?
Gràcies per endavant.
Isabel
Hola Isabel,
ResponEliminaés difi¡ícil sempre donar respostes amb la poca informació que tinc sobre el teu gos...però quan s'escapen és perquè no tenen prous estimuls a la seva vida quotidiana. El treus a diari a fer passejades llargues? els Beagles són caçadors i molt actius, necessiten exercici, joc, atencions. El tens tot el dia al jardí sol? és un error creure que els gossos pel fet d'estar a un jardí són feliços. Els gossos necessiten sortir amb l'amo a passejar, interactuar, el seu contacte. La soledat, sigui en un jardí o dins una casa, els angoixa.
Et recomanaria que augmentis l'exercici del gos, els seus estimuls. Si ell es veu reconfortat no buscarà motivacions fora de casa.
I una altra pregunta: està castrat? si no ho està les fugues podrien ser també per la recerca de gosses en zel.
espero haver-te ajudat.
Holes!! és el primer cop que entro al teu bloc i el trobo molt interessant!! felicitats!!
ResponEliminaHe vist aquest article i estic completament d'acord!!
Tinc un beagle de 3 mesets i és una passada!!! molt alegre, juganer i apren molt ràpid!! això si, potser és massa sociable amb tothom!! li encanta la gent i sobretot els nens.
Ara estem a l'etapa de sociabilització i la veritat és què està responent molt bé a t@t.
Felicitats pel bloc!
et seguiré llegint!!
Moltes gràcies Eva!
ResponEliminaEnhorabona per estar fent bona feina amb el teu gos. Tot el què facis ara que és cadell seran guanys per quan sigui adult.
Salut!
Leticia
Hola !
ResponEliminaHem adoptat una Beagle que ens va entrar a casa. Estava desnutrida, gaire bé caquèctica. Dóna la impressió de que hagués estat molt temps abandonada al bosc amb dificultat per trobar menjar. Si de natural ja són golafres, la Mel, que és com l'hem batejada ho és amb exageració. Espero ue se li vagi passant en veure que a casa mai li manca el menjar. Tot i així, hi ha alguna manera de deshabituar aquesta compulsió ?
A casa també hi ha un dogo de Bordeus i un Jack Rusell terrier, que l'han acceptada molt bé. Perdona l'atac que faig però és difícil la integració d'un nou membre a la família canina quan els altres ja no es fan les necessitats dintre casa. Com aconseguir que les faci al jardí ? Es prou gran perquè els tres gossos no es molestin, però els gossos de casa viuen també dintre amb la resta de la família inclosa una néta de deu mesos.
Bé, paro i espero que em puguis orientar. Gràcies anticipades !
Hola Santi,
ResponEliminaanem per parts. És obvi que aquesta ansietat per menjar té a veure amb que hagi patit fam, però no tot és això. La treieu a fer exercici? jugueu prou amb ella? els Beagles són gossos de caça, inquiets i que necessiten molts estímuls. Si no els tenen l'ansietat els pot portar a menjar en excés, a tenir conductes estereotipades (repetitives) per treure aquesta ansietat. L'heu de portar a caminar tres cops al dia, i almenys un d'ells d'una hora.
Per altra banda. El menjar li poseu un cop al dia o li deixeu sempre al seu abast? convé que ella no tingui accés al menjar sempre, que sigueu vosaltres qui controleu quan menja i quan deixa de menjar.
Pel que fa a les necessitats. Probablement la pobre mai va ser ensenyada a fer les necessitats a fora i ara és adulta i no ho sap. Si la treieu a passejar ella farà les seves necessitats durant el passeig. Llavors la premieu cada cop q les faci. Poc a poc anirà deixant de fer-les a casa.
Recorda, tenir un terreny gran no exclou de lobligació de treure els gossos a passejar al carrer. És necessari. A tots tres els convindria.
Salut i sort!
Hola es molt interesant pero jo tinc un beagle de 2 anys i boliem saber com o fem per quan obrim la porta de casa no sescapi? moltes gracies!
ResponEliminaHola,
ResponEliminala meva mare té un beagle femella de 3 mesos, i la mig comparteix amb mi i els meus fills..
Quan va a recollir els nens a l´escola porta la gosseta i, naturalment, tots els nens la volen tocar -cosa que a ella sembla que li encanta-
Però el veterinari li ha dit que no és bo això de contactar amb tants nens i que no és un gos per crios perquè és massa ansiós. M´he quedat de pedra,
encara que no en sé massa de gossos, crec que és un bon company per grans i petits
Una altra qüestió és que té per costum mossegar -sense apretar - i als meus fills els fa una mica de por. Com li podem ensenyar que no ho faci ?
Moltes gràcies
Hola!
ResponEliminaerror enorme del veterinari!! primer de tot. Mai és negatiu que un gosset quan és cadell contacti amb nens, al contrari, sigui de la raça que sigui es recomana fer-ho perquè així s'acostuma a ells. Però és que a més si que és una raça per nens pel caràcter pacient i juganer que és.
El tema de mossegar és molt normal en els cadells perquè els fan mal les dents. Se'ls ha d'ensenyar a no fer-ho i la manera és la següent. Quan mossegui se li diu NO i se'l deixa de tocar, se l'ignora. Cada vegada que mossegui es fa això i a més a més li poseu un joguet que pugui mossegar pq entengui que allò si, però les mans no. Poc a poc anirà veient que fa mal fet perquè no li feu cas quan mossega i anirà graduant també la força de les dents. El que mai s'ha de fer és ni pegar-lo ni deixar que mossegui o jugar amb ell quan ho faci.
petons