És un gos gran, elegant i que acostuma a imposar amb la seva presència, però el seu caràcter és d’allò més dòcil, familiar i dolç. Molt bon company de joc i també d’estones al sofà de casa.
RAÇA: Pastor de Brie.
CLASSIFICACIÓ: Grup I: Gossos de pastoreig I bovers.
ORÍGENS: França.Tant en el cas del Pastor de Brie com el Beauceron no correspon el seu nom francès amb el seu origen. Ara bé, és francès sense dubte. El nom de Berger de Brie va aparèixer primer cop el 1809. Més tard el 1863 apareixia un avantpassat del brie amb forces similituds. El 1888 un veterinari va distingir dos tipus de gossos pastor, el de pel curt que seria el Beauceron i el de pel llarg que seria el pastor de brie. Les dues races es van reconèixer oficialment el 1893. Se l’usava com a pastor d’ovelles, i durant l’armada francesa com a sentinella, missatger i com a buscador de persones.
TRETS FÍSICS: Abans se’ls tallaven les orelles per donar un aire rodó al seu cap, però ara no es fa. TALLA: Gran. ALÇADA: Mascle 62-68 cm. Femella 56-64 cm. PES: 30 kg. COLOR: bicolor: crema i negre. Unicolor: negre. ESPERANÇA DE VIDA: de 12 a 14 anys.
CARÀCTER: Valent, intel•ligent, obedient, bon guardià, bo amb els nens. Com a bon gos pastor és desconfiat amb els estranys i molt protector amb els seus. Sempre vigila que la seva manada no es separi. Molt familiar. Fàcil d’ensinistrar. No té tendència a l’agressivitat. Adaptable a les situacions i llocs.
PUNTS DÈBILS:
- La torsió d’estomac. No ha de córrer després dels àpats pq vomita.
- Té una salut forta.
NECESSITATS ESPECIALS:
- Molt exercici perquè té un nivell alt d’energia.
- Necessita llibertat, res d’estar lligat.
- La companyia. La soledat el deprimeix fàcilment.
- No se l’ha de banyar perquè s’elimina el greix natural de la pell. Amb un raspallat tres cops a la setmana i espuma en sec n’hi ha prou.
- Famílies amb nens. Els protegeix i li encanta jugar amb ells.
- Viure tan a ciutat com al camp, sempre que se li donin llargues passejades.
M'encanta!! Vaig tenir la sort de tenir un pastor de Brie ben apropet, i són una passada! són tan grossos com carinyosos, els hi encanta el camp, ademés m'encantava pq sempre li deia que se semblava a Bastian! de la Historia Interminable! en fi enhorabona pel blog, m'encanta! sóc una apassionada dels cussets!!! En tenia dos...però mos va deixar, just quan tenia 15 anyets, er aun shih tzu, preciós, i va gaudir d'una vida genial, encara i esper que per molts d'anys tenim a n'en Pep, és un west coat irish terrier, ambdós,van ser trobats i adoptats, tota una alegria per nosaltres! enhorabona una vegada més pel blog!
ResponEliminaMoltes gràcies! I et felicito per donar una vida llarga i bona als teus gossets!
ResponElimina