Les cèl•lules canceroses es desenvolupen primer discretament, sense provocar trastorns. Quan es multipliquen intensament apareix algun tumor o alguna patologia que fa que es diagnostiqui la malaltia. Això vol dir que quan es descobreix l’evolució ja és tardia. Quan les cèl•lules canceroses es multipliquen lluny del focus inicial es produeix metàstasi, és a dir, que s’estén per tot l’organisme.
El gos manifesta la malaltia amb símptomes que no sempre van lligats al creixement tumor:
- Aprimament
- Cansament general
- Febre
- Anèmia
El tractament més recomanat i usat és la quimioteràpia. S’ha de dir que els gossos suporten millor que els humans aquest tractament doncs no tenen els efectes secundaris. No els cau el pel. Els resultats de la quimio solen ser positius majoritàriament.Gairebé sempre s’aconsegueix curar el càncer o frenar-lo bastant.
El tumor més freqüent és el mamari, que apareix sovint en gossos d’edat adulta (més de 8 anys). Durant el zel poden aparèixer ganglis que no desapareixen després i convertir-se en tumors.
- Quan el gos ja és gran (a partir dels 8 anys) convé estar atent als símptomes però sobretot s’han de vigilar els tumors tot palpant el gos amb una certa freqüència per detectar petits bultos. Si trobem un bulto sospitós anar al veterinari.
- Una bona prevenció és castrar i esterilitzar els gossos per evitar tumors als ovaris o als testicles per falta de relacions sexuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada