21 de nov. 2011

QUAN UN AMIC SE'N VA


Avui ha marxat un bon amic, en Thor. Fa un mes el vaig apadrinar atreta per la seva mirada trista, vella i castigada. Com tants altres gossos havia estat abandonat per uns amos sense cap mena de compasió. Era gran i això el feia extremadament vulnerable a viure en una protectora. La seva salut sempre va ser delicada, degut a la duresa de la vida que havia tingut i és aquest constant anar i venir de l'hospital el què l'ha portat a una mort tranquil·la i dolça, envoltada de persones que el cuidaven i l'estimaven a la protectora.
Segur que hi ha un cel per gossos on l'esperen i on no haurà de patir mai més, sobretot per culpa de les persones.
Descansa en pau, petit Thor!
Publicat per Anònim a 19:07
Etiquetes de comentaris:

5 comentaris:

  1. noia de vidre22 de novembre del 2011, a les 0:38

    Leti, ho sento moltissim....tot i que fes poquet que l'apadrinéssis també conec el teu amor cap els animals (especialment cap als gossos) i tan de bo sempre existeixi gent com tu.
    I estic segurissima que si, que hi ha un cel per gossos. ;)

    ResponElimina
  2. Anònim22 de novembre del 2011, a les 16:48

    Gràcies guapa. I gent com tu reina, que li dones tot a la teva gossa.
    petonets

    ResponElimina
  3. Anònim25 de novembre del 2011, a les 22:43

    Sí veritablement jo també crec que hi ha un cel només per a gossos saps, però crec també que seran ells els que ens jutjaran a tots nosaltres, als humans em refereixo.


    Anna P. O. (Girona)

    ResponElimina
  4. Biaix26 de novembre del 2011, a les 13:30

    Em sap moltissim greu, jo fa una mica mes d'un any que tb va creur el pont de l'arc iris el meu apadrinat i la veritat que encara que no els tinguis a casa els hi hagafes un especial carinyo, potser pel fet de que t'agradaria donar-los-hi el mateix que als que si tens a casa i no pots. sels estima moltissimmmm. molts anims i pensa que en thor estara encantat de que continuis ajudant a altres peluts que com ell pasava desapersevut als ulls dels altres. ;)

    ResponElimina
  5. Anònim26 de novembre del 2011, a les 13:56

    Moltes Gràcies Anna i Biaix. M'encanta veure que hi ha més gent que té aquest sentiment.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)