Divendres dia 19 d’octubre la Fira de Barcelona va acollir la Jornada
AVEPA (Associació de Veterinaris Espanyols Especialistes en Petits Animals)
aprofitant el Congrés Internacional SEVC (southern european veterinary
conference) que es feia del 18 al 20 d’octubre. Durant la jornada es van reunir
diversos professionals relacionats amb el tema que l’ocupava: “Animales ysalud: la convivencia con animales de compañía y el bienestar de las personas”.
Al llarg de les hores vaig escoltar atentament grans experts en el camp
de la psiquiatria, la legislació, zooteràpia, TEACC (Teràpies d'assistència amb animals), metges, especialistes en violència
de gènere etc. Tots ells lluitant per una causa comú tan noble i admirable que
vaig sortir de la sala amb esperança en la raça humana.
Hi ha ja moltes evidències del què signifiquen els gossos en la vida de les persones. Nosaltres rebem molt més del què els donem. Un gos és capaç d’aconseguir que una personeta amb paràlisi cerebral tingui reaccions i respostes inesperades, que un presidiari desencantat de la vida i l’espècie humana recuperi l’empatia (si és que l’ha tingut mai). En canvi els humans descarreguem la nostra ràbia i frustració contra els pobres gossets quan en una família hi ha maltractaments. Núria Querol ens parlava d’aquestes situacions. Tanmateix és esperançador veure que hi ha tants professionals com ella implicats en aquestes causes, a EEUU principalment i però aquí tot just començant.
Hi ha ja moltes evidències del què signifiquen els gossos en la vida de les persones. Nosaltres rebem molt més del què els donem. Un gos és capaç d’aconseguir que una personeta amb paràlisi cerebral tingui reaccions i respostes inesperades, que un presidiari desencantat de la vida i l’espècie humana recuperi l’empatia (si és que l’ha tingut mai). En canvi els humans descarreguem la nostra ràbia i frustració contra els pobres gossets quan en una família hi ha maltractaments. Núria Querol ens parlava d’aquestes situacions. Tanmateix és esperançador veure que hi ha tants professionals com ella implicats en aquestes causes, a EEUU principalment i però aquí tot just començant.
També és descoratjador veure que les lleis estan tan mal redactades, plenes d’incoherències
i contradiccions i de sancions ridícules, tal com ens va fer veure l’advocat
José Maria Pérez Monguió.
Jornades com aquesta ajuden a veure amb perspectiva la problemàtica i
alhora els avanços que s’estan fent des dels diferents àmbits. És una tasca
multidisciplinar. Evitar la violència, tan animal com humana, és feina de tots.
A aconseguir que els gossos tinguin el respecte que mereixen i els “usem” per
millorar la nostra vida també és quelcom que tots hem de moure amb el nostre
granet de sorra.
El meu és aquest, difondre a través d’aquest humil bloc per defensar això en que crec fermament.
Com va dir José Capaces (Coordinador de la Comissió ètica d'AVEPA): "Els gossos viuen poquets anys perquè tenen molta més capacitat de donar carícies, amor, entrega que les persones, que necessitem tota una vida per apendre'n".
Com va dir José Capaces (Coordinador de la Comissió ètica d'AVEPA): "Els gossos viuen poquets anys perquè tenen molta més capacitat de donar carícies, amor, entrega que les persones, que necessitem tota una vida per apendre'n".
Muy buen post saludos desde chile.
ResponElimina