EL LLEBRER

El Llebrer, més conegut com Galgo, ha estat una raça tractada molt injustament i poc valorada al llarg de la història. A poc a poc se l'està començant a considerar com quelcom més que un animal per córrer darrere una llebre tant a la caça com als canòdroms. Comencem a adonar-nos que el seu caràcter tranquil i equilibrat el fan el company ideal de qualsevol casa.

RAÇA: Llebrer

CLASSIFICACIÓ: Grup X: Llebrers i races similars./ Grayoide.

ORÍGENS: Es creu que els seus orígens van ser a l’Orient mitjà, doncs es van trobar representacions del Llebrer a les tombes egípcies cap al 4000 d.C. Entre els segles XVI i XVIII es va exportar per tot Europa, a països com Irlanda, Anglaterra o Espanya. Cada país va fer la seva pròpia selecció i van sorgir les diferents varietats que hi ha avui: el Llebrer espanyol, el Llebrer Afgà, el Greyhound(o llebrer Anglès) el Borzoi, el petit Llebrer Itàlia etc. Un cop a Europa s’utilitzava el Llebrer com a gos de caça de llebres a la carrera. Ha estat una raça molt mal tractada pels caçadors, que un cop els deixaven de ser útils, els mataven de formes salvatges. Per recompensar aquests magnífics gossos del seu maltracte i per conscienciar la gent han sorgit diverses protectores i associacions. Un exemple és SOS Galgos.

TRETS FÍSICS: El Llebrer de carreres és més petit que el d’exposició i se’l considera un dels animals més ràpids de la terra arribant als 72 km per hora. Hi ha variacions de pèl: pèl dur, pèl llarg i pèl curt. Té una aparença reconeixible pel seu cos prim, el seu morro allargat i la seva elegància. TALLA: Gran. ALÇADA: mascles: 71-76 cm. Femella: 68’5-71 c. PES: mascles: 29-32 kg. Femella: 27-29 kg. COLOR: negre, blanc, vermell, blau, lleonat, tigrat, o bé qualsevol d’aquests colors barrejats amb blanc. ESPERANÇA DE VIDA: de 12 a 14 anys, fins i tot més.

CARÁCTER: Pel seu instint de caçador i corredor té debilitat per perseguir animals petits. Té vigor i resistència. Molt bon caràcter, tranquil, discret i carinyós (sense excessos), sensible, reservat, sociable amb els altres gossos. Difícil d’ensinistrar, doncs és molt independent, desconfiat amb els desconeguts. Necessita fer exercici. Li agrada la comoditat de la llar i té paciència amb els nens. És un animal fort i resistent amb un cor molt desenvolupat.

PUNTS DÈBILS

• Donat que té un intestí petit les seves digestions són limitades. Així que convé cuidar-li molt l’alimentació.

QUÈ HEM D’EVITAR

• Tenir-lo en un pis o casa tancat. Necessita passejar i córrer. L’ideal és proporcionar-li les passejades diàries llargues i un cop a la setmana portar-lo a córrer a la muntanya.
• Tot i la recomanació de deixar-lo córrer per la muntanya és convenient tenir-lo ensinistrat per assegurar-nos que torna. La seva velocitat faria impossible intentar atrapar-lo. A la ciutat, obligat passejar amb corretja.
• Que convisqui amb altres animals com gats, conills o hàmsters. El seu instint de caça és molt fort encara.

IDEAL PER

• Persones que vagin en bicicleta i els agradi portar lligat el gos. El Llebrer adora córrer i aquest és un bon sistema per portar-lo si no podem anar a la muntanya.
• Persones que vulguin un company agraït, carinyós i tranquil però que alhora és molt independent i no està tot el dia a sobre l’amo.
• Viure en qualsevol lloc doncs no borda i no és sorollós.
• Per viure en una casa amb terreny. Així pot córrer i fer exercici.