ELS GOSSOS DE SALVAMENT A HAITÍ

La tragèdia d’Haití no ha deixat indiferent ningú. Donades les conseqüències devastadores i les grans tasques de salvament que s’estan portant a terme, des d’aquest bloc no podem passar per alt la bona feina que fan els gossos de salvament i, per suposat, els qui els entrenen. EEUU, Xina, Alemanya, Anglaterra...gairebé tots els estats han enviat equips de salvament per ajudar en els rescats. Des d’Espanya han marxat molts equips amb gossos. La primera expedició que va arribar a la zona del desastre va ser l’ONG “Intervención, Ayuda y emergéncias” ,del país valencià, que anaven acompanyats de quatre gossos Golden Retriever especialitzats en la recerca de persones sota la runa. La majoria de races són Pastors alemanys, Labradors i pastors belga. N’hi ha que són ensinistrats per recuperar cadàvers i d’altres per trobar persones en vida. Tot i els progressos tecnològics que hi ha per la detecció de persones no hi ha res comparable amb l’olfacte caní. Per això amb els anys diversos països han obert escoles d’ensinistrament de gossos de salvament.

Característiques dels gossos de salvament:

La tria de gossos adequats per fer aquesta feina no es fa tant en funció de la raça (tot i q hi ha algunes que solen tenir més qualitats) com en funció del caràcter i la predisposició del gos. Ha de ser un animal equilibrat, segur, que respongui bé a estímuls com el d’anar a buscar la pilota, amb bona comunicació amb el seu amo-ensinistrador, de mida mitjana, en bon estat físic y bon olfacte.
S’escullen des de cadells de forma molt rigorosa. S'acostumen a triar mascles de 18 mesos de vida. Les femelles no són vàlides doncs les èpoques de zel complicarien la labor i impedirien que estessin disponibles tothora. És important que un veterinari doni el seu consentiment de què el gos està en perfecte estat físic i psíquic.
Han de ser gossos intel·ligents, valents i sociables. En cap cas amb tendències agressives. Han de tenir curiositat per buscar i ser esportistes.
Un cop sobre el terreny solen treballar unes quatre hores al dia, en períodes de mitja hora, i amb un estat de tensió intents a causa dels sorolls i el moviment. No és ni de lluny una feina fàcil.

Des de quan existeixen?

Ja des de principis de segle XX s’utilitzen els gossos per ajudar en catàstrofes similars a la d’Haití. Durant la I guerra Mundial ja se n’usaven per trobar soldats sepultats a les trinxeres. I a la Segona guerra mundial encara va anar a més. Durant els 50 Gran Bretanya va crear escoles per l’ensinistrament de gossos de salvament, seguida per EEUU, Alemanya i Suïssa. França s’hi afegí al 1979.

Abans dels 50 s’utilitzava, sobretot, el mètode d’escolta i crida vocal. Per tant era necessari que la persona estés viva per trobar-la. Actualment gràcies als gossos això ha canviat. Tenen la capacitat de detectar una olor sota una capa de neu de 8 m o localitzar una víctima a una profunditat de 3’50 m amb un èxit d’un 90 % en el temps de sis minuts.

Hem de valorar molt la feina d’aquests gossos i dels seus entrenadors. No hi ha res més satisfactòri que la col·laboració mútua entre animals i éssers humans amb una base de respecte i afecte. Que un gos dediqui la seva vida a un treball com el salvament és molt positiu pel seu equilibri i benestar mental, sempre que sigui fet en les millors condicions: bona alimentació i ben cuidat pel seu amo. I això ho té garantit. Enhorabona per la vostra excel·lent labor!