PRIMERS AUXILIS

En alguna ocasió ens podem trobar amb la terrible situació que el nostre gos s’hagi ferit, menjat verí o s’hagi empassat alguna cosa perillosa i el veterinari està massa lluny. La rapidesa d’actuació pot fer que el gos mori o sobrevisqui. Per això és important que tota persona que té un animal tingui uns coneixements bàsics de primers auxilis per saber com actuar en diferents situacions d’emergència.


Com actuar en una emergència:

1. En primer lloc cal tenir en compte que si ens trobem en una situació extrema en què el nostre gos ha patit un accident, del tipus que sigui, hem de ser capaços de mantenir la calma encara que ell gemegui, cridi i sagni. Si no ens tranquil·litzem posarem més nerviós l’animal i, encara pitjor, no podrem pensar fredament per analitzar el problema i actuar per solucionar-lo.
2. Hem d’aprendre a conèixer els símptomes dels principals trastorns que pot patir un gos i saber-los analitzar.
3. Tenir sempre el número de telèfon del veterinari a mà i trucar al mínim símptoma alarmant. Probablement ell ens ajudarà a saber què fer.

Primers auxilis segons l’estat del gos:

ATAC DE NERVIS:
Els gossos també pateixen atacs de nervis. Quan és així cau al terra bruscament amb el coll i potes tensos, baveja i orina. Pocs minuts després s’aixeca i es va calmant a poc a poc. Se li pot manifestar a causa dels nervis i l’angoixa pel mal que s’hagi fet. Si aquest és greu se li aniran repetint els atacs fins que el curem.

FERIDES:

Si el gos sagna abundantment a causa d’un atropellament de cotxe o un accident domèstic, hem de posar una tela neta a sobre la ferida i apretar amb força per parar l’hemorràgia. Si la ferida és lleu amb això n’hi haurà prou. Després anem immediatament al veterinari. Si la ferida és greu i l’hemorràgia és de color vermell clar al nivell de les potes hem de comprimir les artèries d’aquestes o fer un torniquet no massa apretat, entre el cor i la ferida. Això sí, no es pot deixar posat més de mitja hora.

CREMADES:

Si la cremada és de poca importància amb posar-li aigua freda o gel sobre la zona cremada n’hi haurà prou. Després desinfectem amb mercromina i una pomada antibiòtica i emboliquem amb una gasa que s’ha de canviar a diari. Si la cremada és greu s’ha de tapar ràpidament amb una tela humida i córrer al veterinari.

ESTAT DE XOC:

Un gos està en estat de xoc si té les potes fredes, el pols dèbil i ràpid i els ulls fixos. La nostra intervenció serà clau per evitar que caigui en coma. Li hem de fer un massatge cardíac* o la respiració artificial* .

VERÍ:

Els símptomes d’una intoxicació no sempre són fàcils d’identificar dons l’enverinament es pot manifestar tant en trastorns digestius, o hematològics. Si sabem quin producte a pres hem de trucar immediatament a un centre d’informació toxicològica on ens donaran un antídot. Si no ho sabem hem d’acudir urgentment al veterinari. Poc podem fer nosaltres en un cas així. El què NO hem de fer és fer-lo vomitar (es podrien agravar les lesions) o beure (facilitaria l’absorció del verí).

EMPASSAR OBJETES:

Si el gos s’ha empassat un cos estrany li hem de donar menjar que contingui fibra, com verdura o fruita (la mongeta verda recomanable), doncs formarà un embolcall al voltant de l’objecte i facilitarà l’expulsió amb la defecació. Si el cos estrany ha quedat obturat a la gola hem d’intentar treure’l amb cura amb dos dits. Si el gos pateix o vomita haurem de córrer al veterinari.

FRACTURES:

Quan el gos s’ha fracturat una pota hem d’evitar moure-la i l’embolicarem amb cotó hidròfil* o l’immobilitzarem amb dues taules de la longitud del membre. Lliguem amb un cordó, vena o esparadrap. Per fractures de crani o columna vertebral hem de posar l’animal amb molta cura sobre una taula de fusta i el portarem al veterinari. Recomanem posar sempre un morrió a un gos a qui estem atenent per fractura, doncs el dolor el pot fer mossegar.

Tots aquests primers auxilis poden ser vitals per salvar la vida del gos però hem de tenir en compte que en tots els casos haurem d’anar al veterinari després. Només un professional podrà atendre correctament el gos i, en tot cas, determinar si hem actuat correctament.

*Amb la palma de la mà fer pressió rítmica a la part posterior de les espatlles, a les costelles del mig (on hi ha el cor.

*Treure-li el collar, deixar que la llengua pengi d’un costat, posar les palmes damunt les costelles, comprimir regularment cada 5 segons mentre anem bufant per les seves fosses nassals.
*Que absorbeix l’aigua amb facilitat.