ELS BENEFICIS DE LA CASTRACIÓ

La castració és una intervenció cada dia més freqüent. És una forma d’evitar embarassos en les gosses i de reduir agressivitat i territorialitat en els gossos.

És important conèixer bé el procediment per poder escollir la forma més adequada. En les femelles hi ha tres procediments diferents per esterilitzar-la i uns són més recomanables que els altres:

• L’Ovariotomia: és la més radical doncs es tracta de l’ablació dels ovaris. Suprimeix per sempre la regla, el zel, les pujades de llet i l’embaràs psicològic. La gossa ha de ser jove quan se li practiqui. Els efectes secundaris són l’obesitat, la incontinència urinària però són efectes controlables.
• Lligadura de trompes: És una intervenció molt més senzilla que l’Ovariotomia. Després de la intervenció els ovaris no arriben a la matriu per tant no es pot quedar embarassada però en canvi conserva els seus instints sexuals i el zel. No té els efectes secundaris de l’altre intervenció. És la més recomanable a nivell psicològic de la gossa.
• L’Histerectomia: Consisteix en l’ablació de l’úter i per tant permet que la gossa segueixi tenint una funció hormonal normal. Ara bé, pot comportar infeccions vaginals que s’han d’anar tractant i descarnaments en el coit.

Pel que fa al mascle hi ha dos tipus d’intervencions de castració:

• L’ablació de testicles (castració): és la més freqüent. Els testicles tenen dues funcions: produir espermatozous i secreció de l’hormona masculina o testosterona. Quan a un gos se li extirpen els testicles no només no podrà embarazar una femella sinó que en desaparèixer la testosterona el seu caràcter canviarà. Es tornarà més tranquil, deixarà de tenir necessitats sexuals i territorials, per tant ja no aixecarà la pota al orinar (signe de marcatge)i el seu lladruc canviarà de to. Pel que fa als canvis en l’organisme la castració fa engreixar l’animal i per tant serà convenient controlar molt més la dieta. Aquesta intervenció és ideal per gossos agressius o que comencin a mostrar signes d’agressivitat. Ara, si es fa quan el gos ja té uns anys no elimina la munta perquè lluny de ser un acte sexual ja s’haurà convertit en hàbit.
• Vasectomia: aquesta intervenció només elimina la seva capacitat de procrear, l’esterilitza, però no li treu la seva activitat sexual ni li canvia el caràcter. Això és així perquè l’únic que es fa és seccionar el conducte que va des dels testicles als dipòsits espermàtics.

A més a més la castració aporta beneficis extres com:

1. Elimina la possibilitat de tenir càncer testicular.
2. Redueix les possibilitats de tenir problemes de pròstata.
3. Menys possibilitats de tumors i hèrnies perianals.

En els mascles hi ha diferents motius per castrar-los i fer-ho d’una forma o altra. A vegades es fa només per impedir la procreació del gos, altres és una manera terapèutica en cas de tumors o de problemes de comportament com l’agressivitat, l’excitació excessiva o la tendència a fugir-se. Sigui com sigui el veterinari ens ajudarà a valorar si és necessària la castració i quina és la més recomanable per la nostra situació.
Si el motiu és eliminar l’agressivitat l’edat tindrà molt a veure en l’eficàcia dels resultats. Com més jove sigui millor. L’èxit és d’un 50 % per reduir l’agressivitat intrasexual i d’un 80-90% per reduir l’agressivitat per dominació. El motiu és que el problema no es redueix a la presencia o no de testosterona. En l’agressivitat d’un gos també hi intervenen les costums que ja tingui adquirides.

S’ha d’aclarir que castrar un gos no és perdre la seva personalitat, ni molt menys. L’únic que canvia en el seu caràcter és allò relacionat amb les hormones. Serà més tranquil i perdrà l’instint de territorialitat però la personalitat, el temperament i aprenentatge no variarà.

El gos s'haurà de recuperar amb una campana Isabelina per evitar que es llepi la ferida.