DÒBERMAN

EL Dòberman és una d’aquelles races injustament tractades socialment, en part, per culpa del cinema. Durant una època se’l mostrava com un gos ferotge i agressiu per naturalesa. El tall d’orelles i de cua no han fet altra cosa que augmentar la por col•lectiva, i de fet era la intenció. Amb les races que han estat sotmeses durant tants anys al tall d’orelles i cua (Bòxer, Pit bull, Dogo..) es buscava la imatge impactant i temorosa que donaven per vendre’ls millor. El Dòberman mereix ser conegut de debò, mereix ser tractat com a raça elegant, tranquil•la i valenta, que no necessàriament agressiva.

RAÇA: Dòberman

CLASSIFICACIÓ: Grup II: Gossos de guarda i defensa.

ORÍGENS: Alemanya. Té uns orígens curiosos. El seu creador, Friedrich Ludwig Dòberman era un treballador municipal a l’Alemanya del segle XIX que s’ocupava de recollir els animals abandonats del carrer i cobrar multes. Per aquest motiu era un home poc apreciat per la gent i va decidir crear una raça de gos que el defensés quan anava a cavall per la ciutat. Va barrejar diversos gossos i va crear el Dòberman. Ràpidament la raça va aclaparar la gent de la regió i del país sencer, i es va estendre fins Amèrica. Va ser una de les races més usades com a gos soldat pels exercits alemanys i a la Segona Guerra Mundial el van usar els americans. Es creu que podria haver sorgit de la barreja de races com el Pinscher, el Dogo Alemany, el Llebrer Greyhound, Rotweiler i el Pastor de Beauce.

TRETS FÍSICS: TALLA: Gran. COLOR: bicolor: negre i foc; bicolor: marró i foc.ALÇADA: mascle entre 65 I 70 cm; femella entre 63 I 67 cm. PES: uns 40 kg. ESPERANÇA DE VIDA: entre 10 i 12 anys.

CARÀCTER: Valent, molt intel•ligent, enèrgic, pot ser dominant i difícil de controlar si l’amo no té l’autoritat suficient. La seva mala fama està molt lluny de la realitat. No és una raça agressiva, però necessita una rigorosa educació, disciplina i atenció. Si es fa correctament és un animal fidel, molt tranquil i carinyós amb l’amo i els que l’envolten. Pot ser desconfiat amb els estranys per la seva innata capacitat de guardià i no és eufòric saludant a persones desconegudes. Poc bordador. Necessita molt exercici per estar equilibrat mentalment. És molt territorial.

PUNTS DÈBILS:

• No suporta estar lligat, tancat i sol. En condicions així és quan acabarà sent agressiu. Necessita córrer, sentir-se lliure i la companyia dels amos.
• No és gaire sociable amb altres animals.
• Pot patir dels intestins, sobretot a l’hivern.
• Són sensibles a malalties de pell.
• Tendència a patir del cor. S’ha de controlar que no faci esforços massa exagerats, sobretot a partir dels 6 o 8 anys.

NECESSITATS ESPECIALS:

• Molt exercici. És un atleta caní. No n’hi ha prou amb passejades, també li cal córrer.
• Molta disciplina combinada amb afecte i atenció.

IDEAL PER:

• Viure a la muntanya o en cases amb jardí. No és el gos ideal per viure en un pis.
• Amb una educació adequada, és un gos molt afable amb els nens. Té molta paciència.
• Persones que facin esport i portin el gos a córrer amb ells.
• Persones amb capacitat per educar gossos sense violència.

                               Foto cedida per Ester Clapés i Andreu Bonet, en homenatge a la seva gossa Fleta.