La Fundació Affinity porta des de 1987 lluitant per donar a entendre a la societat el poder beneficiós que tenen els animals de companyia per ajudar les persones amb problemes diversos. Es per això que es dedica a difondre mitjançant la web, publicació de llibres i congressos, el valor de la Teràpia i Educació Assistida per animals de Companyia (TEACC). Aquestes teràpies que es fonamenten en la relació entre els animals, majoritàriament gossos, i les persones amb problemes, es porten a terme amb activitats en què les persones han de tenir cura de l’animal, fer-se’n responsables i fer exercici o ensinistrament amb ells. Hi ha estudis que afirmen que quan acariciem un gos el nostre cervell segrega oxitocina (una hormona que actua com a neurotransmissor al cervell) i aquesta aporta grans beneficis per la salut. Però més enllà de l’aportació de les carícies, els animals produeixen altres efectes en els seus cuidadors: augment d’autoestima, sentit de responsabilitat, tranquil•litat , disminució de depressió, seguretat etc.
Al llarg d’aquests dos dies han passat pel congrés representants de diferents institucions on ja s’apliquen les TEACC amb grans i sorprenents resultats. Lamentablement són una minoria els que les porten a la pràctica, doncs a Catalunya, i Espanya en general, encara no s'han introduït aquests mètodes en les seves institucions. Han vingut representants de centres penitenciaris, residències d’ancians, centres de menors, centres de disminuïts psíquics i físics, i psicòlegs que usen aquestes teràpies en persones ferides: dones i nens maltractats etc.
En tots els casos que han exposat s’ha arribat a resultats similars i les conclusions han estat unànimes. Els animals, i sobretot els gossos, són capaços de fer que un presidiari que potser s’ha deshumanitzat completament torni a sentir empatia cap un altre ésser, i recuperi sentiments humans que el facin reduir l’agressivitat. Els gossos aconsegueixen que un nen amb una disminució psíquica molt profunda que a penes respon a estímuls, tingui iniciativa pròpia alhora d’acariciar el gos, de somriure i respondre quan borda. Els gossos aconsegueixen que una persona que ja no somriu ni expressa res a causa de maltractes i molt patiment, tregui tot allò que porta a dins oprimint-li la sensibilitat, i sigui capaç de canviar i tornar a agafar les regnes de la seva vida. No és un miracle tot plegat. Simplement els animals tenen la capacitat d’oferir amor i afecte sense jutjar qui som ni què hem fet a la nostra vida. Ells no miren si tenim dues cames o caminem amb cadira de rodes. Com deia el ponent Philip Arkow: els gossos poden fer feliç a un moribund perquè ells no el veuen com algú que s’està morint, sinó algú que és viu. En molts casos de malats psiquiàtrics greus les TEACC acaben aconseguint que es redueixi la medicació farmacològica al mínim, o fins i tot eliminar-la.
La Isabel Reneses de la residencia de Poble nou ens explicava que la incorporació al centre de les dues gosses aportades per Affinity no només havien portat millores en la salut i alegria dels ancians, sinó fins i tot s’ha arribat a estendre a les famílies que vénen de visita. La presència del gossos fa que les famílies vinguin molt més i que tinguin un punt en comú amb els avis. Per tant ajuden a socialitzar.
En definitiva, només podem afegir-nos a la difusió de les TEACC com un mètode que a EEUU ja s’usa molt més que no pas aquí i que està obtenint grans resultats allà on s’aplica. Des d’aquí prometem dedicar més entrades a aquest tema tan complex i agraïm a Affinity la labor tan magnífica que fa difonent i proporcionant gossos i material als centres que volen posar en pràctica les TEACC.
Jo amb un dels gossos de teràpia. El més petit de tots.
"Yo sé que los animales pueden seguir caminando sin el hombre, pero puede el hombre seguir caminando sin los animales?" (Anònim)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada