L'AMPUTACIÓ D'ORELLES I CUA EN GOSSOS

Al llarg de la història algunes races han sofert el tall d'orelles i cua per una qüestió de comoditat alhora de portar a terme la feina que se li donava. Un exemple eren els gossos de combat. Se'ls tallaven les orelles per evitar que a les baralles els gossos s'agafessin per allà. Amb el temps l'estètica es va imposar i el tall es posava en pràctica per donar a determinades races un aspecte més ferotge i “agressiu”. Parlem d'unes 70 races entre les quals hi ha el Dobermann, el Pitbull, el Bòxer, Dogo Alemany etc.
L'edat més adequada per per practicar-la és entre les 10 setmanes i els 10 mesos a mans d'un veterinari.
Quant a salut és una operació amb pocs riscos si es prenen les mesures necessàries. A part de complir amb la normativa mèdica és important que el cadell no pateixi problemes cardíacs, doncs podria patir un síncope cardíac mortal, i que estigui ben desparasitat.
Si parlem de les conseqüències psicològiques de l'animal el tall d'orelles i cua pot afectar-lo en la mesura que se'ls elimina una part important del seu llenguatge. La cua i les orelles són imprescindible per un gos perquè li permeten expressar-se. De fet, si no fossin importants la pròpia selecció natural els hauria eliminat. Com tot, aquesta pràctica té les seves avantatges i els seus inconvenients:

Avantatges de tallar la cua:

• s'eliminen els riscos de traumatismes
• s'eviten mals a causa de baralles.

Inconvenients de tallar la cua:

• eliminació del principal element de comunicació.
• Si es fa malament s'haurà de tornar a intervenir amb els anys.
• Poden haver infeccions secundàries

Rotweiller sense cua

Rotweiller amb cua

Avantatges de tallar les orelles:

• s'eviten possibles infeccions d'oïda per la millor ventilació del conducte auditiu.
• En cas de secrecions es poden netejar millor.
• S'eviten danys en cas de baralles.

Inconvenients de tallar orelles:

• En requerir-se anestèsia general sempre poden sorgir problemes.
• S'elimina un protector del conducte auditiu.

Un Dobermann amb les orelles tallades i un altre sense tallar

Avui en dia ja s'està començant a prohibir; de fet alguns països com Gran Bretanya, suïssa i Alemanya, Suècia, Noruega, Finlàndia, Xipre, Luxemburg i Austràlia l'han eliminat completament gràcies a les societats protectores d'animals. A EEUU, França, Espanya i a tot el sud d'Europa, desafortunadament, és molt freqüent la pràctica del tall d'orelles i cua. Això sí, seguint unes estrictes normatives mèdiques: anestèsia, total asèpsia i qualitat de sutures. Tenim l'esperança que amb els anys s'acabi prohibint a tot el món. La Convenció Europea per la Protecció dels animals de Companyia, prohibeix les operacions d'orelles i cua que modifiquen l'aspecte d'un animal domèstic sempre que no tingui un propòsit curatiu. El problema és que per a què es pugui aplicar aquest text els països signataris de la Convenció han de ratificar-lo, i fins ara només 11 dels 30 estats membres del Consell de Europa ho han fet.