BOVER DE BERNA

Quan parlem del Bover de Berna parlem d'una raça de gran bellesa, elegància, que es fa mirar quan el trobem al nostre pas. I parlem d'una raça amb un caràcter excel·lent, capaç de servir com a guardià o com a gos d'arrastre.

RAÇA: Bover de Berna.

CLASSIFICACIÓ: Grup II: Gossos de guarda i defensa.

ORÍGENS: Suïssa. A mitjans del segle XIX Suïssa era un país famós pels productes làctics. Es van desenvolupar els ramats de vens i els fabricants de formatges van augmentar. El gos era mà d'obra barata i l'usaven com a animal d'arrossegament dels viatges entre la granja i la formatgeria. Amb la industrialització el Bover de Berna va deixar de ser útil en aquesta feina. Llavors s'usava per altres feines com vigilar les granges o protegir les ovelles. El 1913 va ser reconegut oficialment amb el nom de Bover de Berna.

TRETS FÍSICS: TALLA: gran. ALÇADA: mascle entre 64 i 70 cm. Femella entre 58 i 66 cm. PES: 40 kg aprox. COLOR: tricolor: negre, blanc i foc. ESPERANÇA DE VIDA: 14 anys.

CARÀCTER: Valent, intel·ligent, actiu, bon guardià, carinyós amb els de casa, desconfiat amb els estranys pel seu caràcter de gos guardià. Molt adaptable a les situacions. Personalitat forta que requereix molta disciplina. Molt territorial. Fàcil d'ensinistrar.

PUNTS DÈBILS:

• Té tendència a patir problemes de torsió d'estomac (vomits) per tant ha de menjar dos cops al dia amb una distància de 12 hores entre menjades.
• Sol patir atrofia retiniana i això fa que perdi visió progressivament fins quedar-se cec. És una malaltia genètica i sol ser hereditària, per tant es pot prevenir.

NECESSITATS ESPECIALS:

• La companyia és indispensable per ell. No suporta la soledat.
• Molt d'exercici i activitat. És un gos enèrgic que per salut mental necessita moviment i sentir-se útil.
• Raspallar-lo tres vegades a la setmana, no més sovint.
• Grans dosis de menjar. Necessita 15 kg de carn al dia per kg de pes i la mateixa quantitat de verdura i arròs.

IDEAL PER:

• Famílies amb nens. El bover de Berna és molt pacient i tranquil si se l'educa com cal. Sempre elegeix fugir abans que mossegar, si està incòmode.
• Viure al camp o en cases amb jardins on se senti lliure. Els pisos no li agraden gaire.
• Persones actives i que els agradi sortir sovint amb el gos. Res d'ancians.