CHIHUAHUA

Ens hem acostumat a associar el Chihuahua amb riques excèntriques que el tracten com una figura de porcellana. Lluny d’aquest estereotip, el Chihuahua és pequeño pero matón, d’una gran fortalesa i valentia. Només necessita que se’l tracti amb respecte i se’l deixi ser un gos, no un ninot.

RAÇA: Chihuahua

CLASSIFICACIÓ: Grup IX: Gossos de companyia/bracoide.

ORÍGENS: Mèxic. Es diu que el seu avantpassat era un gos màgic quan al segle X, els asteques el feien acompanyar els morts fins el seu destí com a acompanyant d’ànimes. Com que pensaven que tenia poders el feien participar dels rituals sagrats. Al 1850, al comptat de Chihuahua, uns arqueòlegs van trobar un cadàver amb una estàtua de pedra d'un gos que vetllava per ell. Es van adonar que s’assemblava als gossos que els camperols venien als turistes. Per això se li va posar Chihuahua a la raça. A finals del segle XIX EEUU va importar aquests gossos i poc després el va seguir Europa. El 1900 L’American Kennel Club va reconèixer la raça.

TRETS FÍSICS: Hi ha el de pèl curt i el de pèl llarg(que n’hi ha molt pocs). Tots dos, però, tenen les orelles molt punxegudes i llargues. TALLA: miniatura. COLOR: lleonat; marró; lleonat i marró; xocolata; blanc i crema; gris platejat; negre; negre i roig. ALÇADA: de 16 a 20cm. PES: entre 900gr i 2kg. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Lluny de l’aspecte vulnerable que té el Chihuahua és valent i enèrgic. Carinyós, força bordador, té tendència a dependre massa de l’amo i a ser possessiu. Molt intel•ligent. Li agrada la companyia d’altres gossos, sobretot si són petits com ell. Requereix una bona educació.

PUNTS DÈBILS

• És una raça forta i amb bona salut però pateix de mal de dents. Se li acumula sarro amb facilitat i poden acabar caient. Se li han de cuidar i netejar amb regularitat.
• Té tendència a engreixar per això necessita exercici i una dieta.
• Té falta de calci i se li ha donar amb pastilles.
• Té els ulls delicats, és propens a la dessecació de la còrnea.

QUÈ HEM D’EVITAR

• Usar el Chihuahua com un gos clauer que com que cap a tot arreu el portem a la bossa o a la butxaca. És petit però té una gran energia i necessita caminar i ser tractat com un gos.
• Deixar-lo sol. No suporta la soledat i això li provoca una forta ansietat.
• Sobreprotegir-lo en excés. En veure'l petit ens sembla que és indefens i que l'hem de mimar. Això el farà dèbil i porug. L'hem de ensenyar a ser autònom des de cadell.

 IDEAL PER

• Persones que els agradi fer exercici. No és un gos per estar tot el dia a casa o sortir a passejar dins el bolso. Necessita descarregar energia.
• Famílies amb nens. Té molta paciència amb els nens però s’ha de vigilar que aquests no s’aprofitin de que és petit per estirar-li les orelles o la cua.