Quan comença el nostre ritual de marxa el gos es va excitant i quan marxem es manté una mitja hora esperant la nostra tornada a la porta. A partir d’aquest temps el seu estrès ha augmentat molt i l’espera es converteix en desesperació només calmada mossegant objectes, orinant-se i udolant. Ens hem de treure del cap que són actituds venjatives del gos contra nosaltres doncs els gossos no són capaços de sentir ràbia, ni venjança, només senten angoixa perquè estan sols. I l’angoixa la calmen destrossant coses.
- Procurem no fer cada dia les coses igual per què el gos no sàpiga quan marxarem i quan no. Cal despistar-lo preparant la bossa, les claus, la jaqueta i després asseure’t amb ell en varies ocasions de manera que deixi de relacionar aquests actes amb el fet de marxar.
- Fem que marxem i als cinc minuts tornar.
- No acomiadar-se mai del gos quan marxem, les paraules que li dediquem en aquell moment lluny de calmar-lo el posen nerviós perquè detecta el nostre estat d’ànim.
- No abraçar-lo ni fer-li festes.
- Buscar la màxima naturalitat a l’acte de marxar. Si ens mostrem indiferents traurem ferro a la situació.
- A la tornada evitar saludar-lo durant els 5 primers minuts, fins que estigui tranquil.
- No renyar-lo mai si ha fet destrosses: No serviria de res perquè ja no relacionaria la bronca amb el què ha fet malament, es desconcertaria i només faria que associar l’enfadament de l’amo amb la tornada a casa. Incrementaria la situació d’estrès que ja pateix.
- Sobretot, no deixar-lo mai més de 8 hores sol.
A més a més d’aquestes mesures convé ensenyar el gos a estar sol i això és lent i requereix paciència. Aquest és un problema molt quotidià a la nostra societat, és l’anomenada ansietat per separació*. També hem de procurar deixar distret el gos quan marxem per evitar l’avorriment. Per això hi ha al mercat diverses joguines** que es farceixen de menjar i el mantenen entretingut durant estona llarga.
*veure entrada “ansietat per separació” a trastorns psicològics.
**veure entrada “El Kong, una joguina pedagògica” a accessoris i objectes.
Además de que me ha gustado mucho tu blog, es excelente para aprender el catalán.
ResponElimina;-)
Me alegro Raúl! si en el fondo el catalán es muy facil de entender, solo hace falta voluntad y predisposición.
ResponEliminasaludos
Leticia
Estan molt be aquetes racomanacions però a mi no em funcionen del tot. Jo visc sola i tinc un gos. Intento fer tot aix+o que dius pero quan torno a casa els veins em dieum que ha bordat i plorat.
ResponEliminaVeig pel teu bloc que tens 2 gossos i per la foto suposo que en una casa. No se si surts a trballar moltes hores fora de casa o es quedem amb algú pero jo no m'en surto perque estic fora moltes hores.
JO visc en un pis i l'he de deixar a dintre perque no tinc terrassa
Anna
Hola Anna,
ResponEliminaprimerament dir-te que els meus gossos viuen amb els meus pares en una casa, però fa anys que es queden sols sense cap problema. Ara bé, s'hi queden 4 hores al matí i 3 a la tarda. En estar partit ho porten bé, i com he dit molts cops, millor dos gossos que un perquè s'acompanyen.
A veure, els consells que jo dono són per reduir el problema però tot depèn de la quantitat d'hores que el deixis sol. I tenir jardí no té res a veure, si un gos es queda sol pateix igual.
Jo sincerament, penso que no s'haurien de tenir gossos si no els pots donar el temps que necessiten doncs els acabem fent infeliços. Partint d'aquesta base és complicat trobar una solució fàcil i ràpida.
Possibles consells a part dels que ja he posat a l'entrada:
- Fes-li fer una passejada llarga abans de marxar a treballar, que estigui molt cansat i gasti energia.
- Procura deixar-li joguines per mossegar i un Kong plè de menjar.
- Deixa'l en un espai tancat (la cuina per ex.), mai que pugui voltar per tota la casa. I si li pots posar una gàbia oberta com allit millor. Així se senten més segurs.
- Porta-li un altre gos, sol ser molt efectiu.
No és un camí fàcil. L'ideal és no tenir gossos si treballem moltes hores (un gat seria millor). I si se'n té se l'ha d'acostumar a estar sol anant augmentant les nosters sortides a poc a poc. T'has mirat l'entrada on parlo d'això? "ansietat per separació" a Transtorns psicològics. Ho has provat?
Requereix temps i paciència. Pensa q l'animal està patint molt.
Fa un parell de dies que tenim una maltesa (Rita) i ja he començat a veure algun comportament dels que s'han descrit en aquest post.
ResponEliminaNo l'hem deixada més d'un parell d'hores soleta, però el que si que veig es que quan tornem esta molt excitada i nomès vol que jugar. És dificil no fer-li cas ja que comença a lladrar. Això amb una mica de paciència ho podrem fer, però no entenc el perquè no pot estar a tot el pis (55m2) i ha d'estar tancata una habitació.
Ara seu al seu llitet al menjador té el manjar a una habitació i de moment fa les seves necessitats a una tovallola que li tenim al lavabo (no s'atreveix a fer-ho al carrer de moment). Canvio la disposició per poder-lo deixar a l'habitació?
Per una altra banda estic provant d'estar jo a una habitació i ella al menjador i de moment no plora ni res (25 minuts)
Ai ja veieu que soc un novell en tema gossos.
moltes gràcies i ENHORABONA pel BLOG, realment és molt útil.
Hola Manel,
ResponEliminaSi la casa és petita no cal que la tanquis a una habitació. La idea és que les gossos se senten més segurs en un espair reduït quan es queden sols perquè el controlen millor. Per això és molt bo tenir una gàbia on ells entrin i surtin lliurement però que serveixi perquè se sentin segurs i refugiats. És una manera de calmar l'ansietat.
Manel, vas per bon camí, simplement cal temps. Si fa dos dies que la teniu només acaba de començar el procés. És normal que pateixi les dues hores que la deixeu sola. De tota manera no concretes quins simptomes té les dues hores q es queda sola. Si només està excitada quan torneu no és greu, és normal. L'ansietat per separació es destaca si es fa pipi, si plora....etc. Si la deixes a una habitació separada de tu i aguanta 25 minuts és molt bon senyal. Procura premiar-la quan entris per compensar la bona conducta. Respecte els nervis amb què et rep. Són normals, necessita descarregar tensió i jugar és una bona manera. Només cal que esperis uns minuts a que es calmi i llavors juguis amb ella i li facis cas.
sort!