NO TOQUIS!

Arrel de casos tan lamentables com els enverinaments massius de gossos a un parc de Palència, molts ens hem adonat de la fragilitat que tenim els amos de gossos quan els traiem a passejar i no podem controlar si algú ha llençat alguna cosa enverinada; O pitjor encara, els nostres gossos poden estar al jardí tranquil•lament i rebre alguna resta de menjar enverinada. És per això que ens hem de conscienciar d’aquesta fragilitat que tenim i posar-hi remei. És possible ensenyar els gossos a rebutjar menjar i només a acceptar el què l’amo li dona permís per agafar. És una labor d’ensinistrament complicada, doncs va en contra de la prioritat màxima d’un gos que és el menjar, però possible. Només cal paciència, coherència i disciplina.

En primer lloc és imprescindible seguir una bona base de comportament alimentari basat en la regularitat, les costums i l’obediència. El gos ha de menjar sempre a la mateixa hora i ha d'estar ben alimentat. Si té la panxa plena serà més fàcil per ell complir amb el nostre ensinistrament que si pateix gana.
Li ensenyarem a rebutjar menjar cap els 10 o 12 mesos doncs ja haurà après les ordres bàsiques i podrà pujar a un nivell superior.
Hi ha dues maneres d’ensinistrar el gos per a què rebutgi menjar: mitjançant mètodes dissuasoris o a base de l'aprenentatge d'una ordre.

Mètodes dissuasoris:

Es tracta de posar pebre, mostassa o algun aliment de sabor desagradable a la peça de menjar que usarem per ensenyar-lo. Ens amagarem i li llançarem. És important que no ens vegi per a què no relacioni aquell aliment amb l’amo, sinó amb què prové de lloc i origen desconegut. Quan provi el menjar el trobarà tan desagradable que associarà que qualsevol aliment que troba o li llencen és dolent.

Enlloc de donar mal gust al menjar que llançarem també hi ha opcions dissuasòries per soroll. Es pot lligar el menjar a unes quantes llaunes de conserva que farà un soroll molt molest i que espantarà el gos.
Haurem de repetir aquest sistema varies vegades per reforçar l’aprenentatge i també l’hem de fer en diferents situacions: fent que algun conegut li ofereixi de la seva mà el menjar picant, llençar-li d’amagat perquè se'l trobi, deixar-lo a la porta del jardí etc.

Aprenentatge d'una ordre: NO TOQUIS:

Aquest mètode és molt vàlid, més complicat però més eficient doncs el gos aprèn a obeir les ordres de l’amo.

Es tracta de deixar un tros de menjar a terra, el què més li agradi al nostre gos i repetir la paraula: NO TOQUIS, amb contundència. Si no obeeix no farem res, simplement repetirem l’exercici de nou. Si obeeix i no es menja el tros de carn el premiarem amb un altre tros de carn. El premi ha de ser alguna cosa que li agradi tant o més que el què no volem que agafi, doncs si no no trobarà cap al•licient a complir l’ordre. Haurem de repetir l’exercici en diferents espais, amb diferents aliments i en diferents situacions: que es trobi l’aliment de casualitat, llençar-li sense que ens vegi , durant el passeig etc.

Si aconseguim tenir paciència i disciplinar bé el nostre gos podrem tenir la tranquil•litat que ningú podrà enverinar-lo per molt que ho vulgui. A més a més si el gos ens obeeix també podrem evitar que ens robi menjar de la taula o del marbre de la cuina.