Tots recordem Lassie, Milú, Idèfix, els 101 dàlmates o Pluto i, probablement, els recordem amb afecte I tendresa. Aquests gossos se’ns mostraven bons, amb valors com la generositat, l’honestedat, la justícia I l’amor incondicional. I és aquest el gran error. Atribuir als gossos sentiments i valors humans que no tenen només porta equivocs en la forma de tractar-los. Si pensem que tenen més capacitats de les que tenen, acabem esperant molt més d’ells del què poden donar i és quan donarem respostes inadequades.
Un exemple clar d’humanització és quan el gos se’ns escapa i no obeeix a la nostra ordre de venir. Segons la lògica aplicada a psicologia humana el què faríem quan tornés és renyar-lo perquè entengués que està mal fet escapar. Un nen ho entendria perquè té capacitat de raonar i entendre el significat de les paraules. Però un gos no, doncs només funciona per associacions d’idees, i si el renyem quan torna a nosaltres el què ell entendrà és que fa mal fet de tornar i, probablement, la propera vegada encara trigarà més o ja ni tornarà. Com diu Jean Donaldson: Les predisponemos para todo tipo de castigo al sobreestimar su capacidad de razonar. Aquestes són diferències prou significatives com per a què ens preocupem d’entendre que la psicologia humana és pels humans i que als gossos cal aplicar-los la psicologia canina.
El cinema segueix alimentant la humanització del gos per pur afany comercial sense assumir amb responsabilitat que només ajuden a perjudicar més la relació humans-gossos. Actualment trobem als cinemes una pel•lícula sobre gossos que parlen i actuen com a humans. I així se seguiran promovent els desenganys, frustracions i malentesos.
El Choque de culturas, de Jean Donaldson és un llibre molt clar i entenedor per comprendre com és realment el gos, com l’hem de tractar per a que no hi hagi aquest xoc de cultures, i com la tendència natural és humanitzar-los tothora. D’aquí, i no dels suposats conflictes jeràrquics, provenen tots els problemes de comportament. Donaldson ens trenca un a un els tòpics i prejudicis que hi ha sobre els gossos i parla de com les pel•lícules de Disney han contribuït a la humanització: En que medida perjudica a los perros el mito de Walt Disney? Al atribuir-les intel•ligència y moralidad también se les atribuye la responsabilidad que éstas implican. Els gossos no tenen moral, ni capacitat d’odiar, de venjar-se, no saben què és correcte i que no ho és. I de fet, són incapaços d'aprendre-ho. Poden aprendre a comportar-se correctament a base d’estímuls positius que els indiquin que quan actuen d’una determinada manera reben premi i quan actuen d’una altra no reben res, però de cap manera sabran distingir entre el bé i el mal perquè no tenen capacitat de jutjar.
Recordem que Lassie només existeix a les pel·lícules i que els nostres gossos senten, actuen i pensen com a gossos, no com a humans. No intentem donar-los més responsabilitats de les que tenen i procurem estimar-los i respectar-los com a gossos que són sense pretendre transformar-los amb animals amb capacitats humanes.
*El Choque de culturas. Jean Donaldson. Kns ediciones. 1996. 2ª edicion. 289 pag. 18 €.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada