SALVEMOS AL TERNERO PEPE

                           

Dentro de la vorágine del Covid-19 hay un sector que está sufriendo muy gravemente las consecuencias del parón mundial. Son las protectoras de animales y santuarios. No pueden disponer de voluntarios que les ayuden en las tareas así que se les ha complicado mucho el día a día. En algunos casos se empiezan a preocupar de la bajada de socios y padrinos, la única entrada financiera que tienen. 

Hoy me centraré en un caso en concreto que necesita ayuda urgente para salvar a un animal de morir. 

El Santuario Compasión animal, ubicado en la Comunidad Valenciana, está recogiendo firmas para salvar a un ternero que se encuentra en estos momentos en una granja escuela cerrada por el Coronavirus. No hay nadie que pueda alimentar al ternero Pepe y a otros animales y la granja se puso en contacto con el Santuario para que le fuera a buscar. Ya han aparecido algunos muertos y los demás están en estado crítico. Pepe está cada día mas delgado. 

El Santuario pidió permiso a la administración pública de la Comunidad Valenciana para hacer el traslado y se lo han denegado, cruelmente. 

Según cuentan los encargados del santuario, la Conselleria de agricultura  y administración valenciana lleva muchos años poniendo trabas y problemas cada vez que necesitan algo. Hace años se reunieron con ellos y les dieron  permiso para identificar con microchip a todos los animales. Años después les sancionaron justamente por poner los microchip. Les decían que querían que los marcaran agujereándoles las orejas. Ya que, lógicamente, no se prestaron a tal crueldad, la administración les sancionó y les embarga cada mes dinero. Embargar dinero a una ONG sin ánimo de lucro y por un motivo sin sentido es cuanto menos inhumano y immoral. Espero que hacerlo público haga cambiar su modus operandi. 

Desde este modesto blog queremos aportar nuestro grano de arena y pedimos por favor a todos que firméis en el enlace que os dejo abajo. Y si podéis compartir para que lo vea más gente. Cada día que pasa es un día menos de posibilidades de salvar con vida al ternero. 

os dejo aquí el link para qué podáis firmar: www.change.org/salvemosalterneropepe

También les podéis seguir en sus redes sociales:

En instagram y facebook por @Santuariocompasionanimal

AJUDEM AL SANTUARI VEGAN A MUDAR-SE

Hoy vamos a hacer una excepción y escribiremos este post en español para que llegue al máximo de gente posible, que al final es la finalidad. 

Hace unos meses encontré en instagram i facebook una página de un Santuario de animales, cómo tantas sigo. Pero la sensibilidad que vi en las personas que hay detrás de los vídeos, fotos y escritos, me llamó la atención especialmente. Sentí una conexión especial con ese Santuario. Nunca había visto animales de granja jugar, dando cariño a humanos, disfrutar de la vida como lo haría cualquier animal doméstico. Mi ignorancia de ese momento estaba gobernada por las antiguas creencias especistas (discriminación por especie) de la mayoría de personas del planeta que consideran a los animales de granja como seres inferiores sólo destinados a servir de alimento y utilidad. Mi alma animalista desde que tengo uso de razón siempre ha rechazado el sufrimiento de esos y cualquier animal y me dolía imaginarlo, pero creía (porqué así me lo habían inculcado) que no había otra opción que comer animales y que era un precio a pagar. 

Pero cómo ya estaba en un proceso de transformación personal, hice un clic, se rompió algo dentro de mi gracias a estos grandes seres humanos que hay detrás de Santuario Vegan. Tal es así que estoy empezando a dejar de comer animales para siempre.

Y después de esta introducción personal necesaria para que podáis comprender porqué he decidido ayudar activamente a este Santuario en concreto (aunque a partir de ahora intentaré ayudar a muchos más) paso a explicar quién son y qué necesitan.

SANTUARIO VEGAN es el nombre de este refugio vegano en Madrid que salva animales de granja que se encuentran en situación de peligro, o bien a punto de morir en mataderos o maltratados por sus propietarios o bien abandonados a su suerte por enfermedad o vejez. 

Existe desde 2011 con el nombre de Wings of heart hasta 2019 que ya se le cambió al nombre actual. Cuando se creo en 2011 no existian refugios que acogieran animales de granja. 

Empezaron siendo unos 60 animales y ahora ya son 300: 13 vacas y toros, 8 caballos, 6 burros, 125 ovejas y cabras y el resto cerdos, gallinas, gallos y pavos. 

Laura y Eduardo son los únicos que levantan cada día este Santuario y a toda fauna con la ayuda puntual de 30 voluntarios que vienen a limpiar, alimentar y medicar animales. Y con los únicos recursos económicos de los socios, padrinos y donaciones privadas en general. Ninguna institución pública les subvenciona ni un euro. 

Actualmente el Santuario ya no tiene espacio suficiente para acoger muchos mas animales, por ello han encontrado un terreno de 40 hectareas, cerca del actual, que les ha sido cedido gratuitamente por su propietario. Pero necesitan recoger 250.000 euros para poder construir las instalaciones necesarias y reglamentarias. El Ayuntamiento les exige que haya un vallado periférico con una profundidad determinada que sea seguro y eso cuesta 150.000 euros. Y el vallado interior son 100.000 euros. No les queda mucho tiempo para recaudar el dinero, empezar las obras y mudarse. El 31 de marzo es la fecha límite para conseguirlo pues se les acaba el contrato de alquiler del actual en verano.

Desde aquí pido por favor vuestra solidaridad y empatía! Entre todos podemos conseguirlo. El mundo cambiará si cada uno de nosotros cambia! No miremos más hacia otro lado. 

Para colaborar podéis hacerlo visitando su web, facebook o instagram y allí encontraréis las indicaciones. 

EL REGALO

Pensava escriure un comentari sobre el vídeo però crec que tot el què pugui escriure només farà que eclipsar el poder de les imatges que, en aquest cas, parlen amb prou força per si soles. 

Els qui estimem els animals probablement no necessitem conscienciar-nos però podem difondre aquest missatge per fer-lo arribar més lluny. Cal canviar mentalitats ja. 

COM CUIDAR UN GAT AMB SIDA (VIF)

És sabut que la majoria de malalties dels humans també existeixen en animals. Una d'elles és la SIDA felina, coneguda com a Virus d'Immunodeficiència Felina (VIF). Aquesta és una de les malalties més greus en els gats, juntament amb la Leucèmia, doncs no tenen cura ni vacuna. Només poden tractar-se per a tota la vida per donar-li la major qualitat de vida possible. Per això el mes important és saber com cuidar d'un gat amb SIDA en el dia a dia.

Què és la Immunodeficiència Felina?

És una malaltia contagiosa, que es contreu mitjançant el contacte amb la saliva i la sang d'altres gats, per això és molt fàcil que als gats que deixem entrar i sortir al seu lliure albir la puguin contreure. Només es contagia entre gats, ni entre d'altres animals ni a humans, és important tenir-ho en compte. Un gat amb Immunodeficiència pot conviure perfectament amb altres animals i persones sense problemes, però no amb gats sans.
Aquest virus és un dels denominats Lentivirus perquè el període d'incubació és llarg.
Va destruint lentament les defenses de l'animal generant en ell immunodeficiència (com la paraula indica dèficit de sistema immunitari) i això implica infeccions constants i molta facilitat de contreure tot tipus de malalties, doncs el seu cos no és capaç de fer-les front. Un gat amb Inmuno sense tractar es va afeblint fins que mor. Però detectada a temps, amb el tractament adequat i les cures oportunes a casa pot viure amb força qualitat de vida. Potser no llarga però si una bona vida. Alguna cosa semblant a la Leishmania en gossos.

Com detectar-la?

Els símptomes són bastant visibles i fàcils de detectar: decaïment, vòmits, febre, pèrdua de gana. Si el teu gat els té no t'alarmis, porta'l al veterinari perquè faci les anàlisis oportunes per descartar la malaltia. Pot ser simplement un malestar passatger però cal estar-ne segur. I si finalment les proves de Inmunodeficiència són positives no et deprimeixis. El teu gatet pot seguir sent feliç si li dónes les cures i carícies necessàries.

Com cuidar al gat amb SIDA?

• Sobretot i en primer lloc garantir-li una alimentació de bona qualitat, nutritiva i abundant en proteïnes.
• Donar-li suplements de vitamines A i C i L-lisina (per prevenir les infeccions). El veterinari t'orientarà en quins suplements donar-li.
• Anar al veterinari a posar-li les vacunes anuals que toquin amb especial rigor per prevenir que contregui altres malalties com la grip felina. Recorda que ell no té mitjans per combatre-les per si sol.
• No oblidis desparasitar-lo externament de puces i internament. Tots els paràsits que tingui li poden causar infeccions cutànies o internes. 
• Com que no té defenses necessita protegir-se molt de les malalties. Per això no és gens convenient que surti al carrer. És el major focus de virus i malalties.
• El seu estrès o malestar psicològic pot afectar-li físicament ja que és feble de salut. Cuidar molt la seva rutina, que hi hagi els menys canvis possibles, que el seu espai sigui còmode. Es recomana un ambientador de feromones per relaxar-li. 
• Porta'l al veterinari cada vegada q es trobi malament. Ell no pot combatre les malalties per si mateix. 

Totes aquestes cures no deixen de ser gairebé les mateixes que donaries a un gat sa però en casos de SIDA convé posar més èmfasi i rigor doncs la seva vida en depèn estrictament.
D'altra banda és un gat normal que necessita afecte, el seu espai i el seu joc. I pot tenir altres companys felins sempre que siguin Inmunodeficients com ell.

ELS GATS TAMBÉ ES PODEN ENSINISTRAR

Quan parlem d'ensinistrament, solem referir-nos als gossos, però la veritat és que els gats (i molts altres animals) també poden ser ensinistrats. Els mètodes d'ensinistrament són els mateixos entre gossos i gats, la diferència radica en la predisposició de cada espècie. El gos, per naturalesa, viu per satisfer al seu amo. Encara que se'l motivi amb menjar o joc al principi el seu màxim interès és l'amo. Tanmateix el gat, per la seva naturalesa independent, no té tants desitjos de satisfer l'amo i per tant serà una mica més lent ensinistrar-lo. Però amb premis és del tot possible.

Alguns consells:

• Són més efectius sempre els premis que els càstigs.
• La fórmula d'ensinistrament és com en els gossos: donar una ordre amb una paraula curta i concisa + premiar amb menjar quan la compleixi correctament i repetir-ho diverses vegades.
• No t'excedeixis en les ordres o exigències al teu gat. Si ets massa sever amb certs comportaments la relació amb l'animal pot deteriorar-se fàcilment.
• Usa menjar que li agradi especialment (pernil dolç per exemple) per a l'ensinistrament perquè el motivi suficient. Amb el seu pinso diari probablement no ens obeeixi.
• Busca el moment oportú per ensenyar-lo. Si és possible abans dels àpets doncs si ho fem després estarà ple i no li vindran de gust els premis.
• Ensinistra'l en un lloc tranquil i sense interferències per evitar distraccions. Apaga la televisió, ràdio i evita al màxim els sorolls.
• Les sessions han de ser breus per no cansar al gat i que no li influeixi negativament per a properes sessions. 15 minuts és un temps òptim.
• L'ensinistrament ha de ser diari, en cas contrari no servirà de gairebé res l'après.

És important tenir en compte que els gats aprenen sense problemes ordres de comportament que li siguin naturals com a animal: asseure's, donar la pota, venir….però rarament serviran per fer piruetes. 

EL METRO DE BARCELONA JA ÉS ANIMAL FRIENDLY

Foto de ARG noticias

Els animalistes sempre ens hem queixat dels murs que hi ha en aquest país en qüestions d’animals de companyia. Així com en d’altres països d’Europa no hi ha pràcticament limitacions en portar els gossos en metro, tren, hotels o restaurants (doncs porten l’etiqueta d’Animal Friendly), a Espanya tot són complicacions si es vol viatjar amb mascotes. Per això a Barcelona estem d’enhorabona per la nova norma aprovada per la Generalitat que ha entrat en vigor el passat 1 d’octubre que permet a gossos i gats viatjar en metro.

Tot i que RENFE I FGC ja permetien l’entrada de gossos amb morrió i corretja, el metro fins ara només era accessible als gossos pigall, els d’assistència, els qui acompanyen els empleats de vigilància i els particulars amb transportí. A dia d’avui qualsevol gos, sense límit de talla ni raça, pot accedir-hi amb algunes restriccions, és clar. És una gran notícia.

Entre setembre i juny, els dies laborables, els gossos poden entrar al metro fora de les hores punta, quan està més ple. Els caps de setmana hi ha llibertat horària. Això sí, per evitar problemes només es permet un gos per persona i el gos ha de portar morrió i corretja.

Són normes raonables i lògiques encara que algunes persones creiem que seria millor habilitar un vagó només per persones amb gossos, així ens estalviaríem conflictes amb les persones que no volen tenir gossos a prop i no caldria limitar horaris. Segur que aviat sorgiran veus en contra d’aquesta nova normativa.

El conseller de Presidència i territori, Jordi Martí, ha explicat que ens hem reflectit en ciutats europees punteres en animals de companyia com Amsterdam o Ginebra. Amb aquesta mesura demostrem que Barcelona és Animal friendly, que és amiga dels animals.

A veure doncs si anem estenent el concepte animal friendly a més camps. Segur que molts ens n’alegraríem.

Si vols ampliar informació respecte la normativa pots clicar aquí.

EL COLLARET DEL PEP

Els productes fets a mà tenen cada cop més èxit. Estem cansats d'objectes impersonals, clons i sense personalitat. La tendència actual és a tornar a humanitzar els productes, fer-ne d’únics i exclusius, fins i tot donar l’opció al client de personalitzar-los triant els dissenys. Aquesta nova moda també està arribant al sector animal i a tots els seus accessoris.

He descobert una pàgina web que es diu “El collaret de Pep” que té tots els elements que he esmentat anteriorment. Es dediquen a teixir a ganxet ( Craft concretament) i en tela collarets i arnesos manualment fent-los resistents, amb dissenys atrevits, colorits, moderns i pràctics pels gossos i gats.

collar Martingale

Carolina, la principal encarregada del negoci, arquitecte, amant dels gossos i del ganxet, va decidir unir les seves dues passions en una sola creant aquesta botiga. La personalització està garantida i la proximitat també. La web té un to informal en les seves explicacions, quasi bé diria col·loquial. De fet el nom ja dóna pistes d'aquesta intenció de semblar una botiga de barri, propera al client i sense les formalitats que sovint trobem en botigues i webs online. Els dissenys són originals i molt bonics. A continuació us en poso alguns. L'autora dóna especial prioritat als collarets de tipus Martingale, doncs són la raó per la qual va començar el seu projecte. Són uns collars que solen portar els Llebrers perquè tenen un sistema que es tanca quan estires de la corretja evitant que li surti del cap i que estiri massa. Però també tenen collarets tipus "click" , arnesos i bosses pel passeig. 

Els preus oscil·len entre els 28 i els 31 euros, en funció de la mida del collaret. Un preu superior als collarets tradicionals però tenint en compte que és artesania és força correcte.

Si el què us interessa és un collaret únic i personal a la pàgina web hi ha l’apartat “donde comprar” on explica pas a pas com fer el propi disseny i demanar-lo.

Animeu-vos!

collaret de click

Si voleu visitar la pàgina web i conèixer a fons la feina d’aquesta artista:

http://www.elcollaretdelpep.com/p/como-comprar-un-collaret.html

Si voleu anar directament a la botiga online on venen els productes:

http://www.shop.elcollaretdelpep.com/

collar martingale

Arnés

collaret Martingale

collaret teixit a ganxet per gat

ENQUESTA SOBRE ELS SERVEIS DE PSICOLOGIA CANINA

Estimats seguidors i lectors,
us vull demanar un favor enorme. Estic fent un estudi de mercat pel meu negoci de consultes canines i necessito de la col·laboració del màxim de persones possibles contestant a la meva enquesta!!
A part del meu agraïment penseu que si tiro endavant el negoci tots els amos de gossos en sortireu guanyant!
Gràcies

http://www.encuestafacil.com/RespWeb/Qn.aspx?EID=1756579

FUNDACIÓ MONA

És realment colpidor i emotiu mirar un ximpanzé. La seva capacitat de comunicació i d’expressió els fa una raça especial dins els primats. Cadascú amb la seva personalitat pròpia i definida, amb els seus rols i costums particulars, com els humans. Un ximpanzé sempre torna a demanar perdó a un humà si li ha fet mal, oferint-se a curar la ferida. Impactant. Són animals que t'arriben al cor fàcilment. I això és el què passa a qui visita la Fundació Mona.

Si teniu ganes de sortir de la ciutat i veure natura i animals us recomano fer una visita a La Fundació Mona (Riudellots de la Selva). Mona acull els primats (els ximpanzés i macacos principalment) abandonats, de circs o de particulars i es compromet a donar-los qualitat de vida fins que morin. I aquest no és un compromís de 10 anys com seria el cas d’una protectora canina. Els ximpanzés poden viure fins a 60 anys.

La visita consisteix a fer un recorregut per les instal·lacions amb un guia excel·lent que transmet passió pels monos a cada paraula que diu i molts coneixements. Només cal reservar prèviament el dia de visita. 

Com podem ajudar?

El centre no té pràcticament ajudes estatals així que l’ajuda solidària és la que manté en peu la fundació.  Com a usuaris podem fer el següent:

1. Apadrinar: 10 euros mínim/mes de quota
2. Ser socis: 5 euros mínim/mes de quota
3. Fer donacions puntuals: a la web hi ha un número de compte per fer l’ingrés
4. Visites guiades: 6 euros per 2 hores de visita.
5. Estades curtes: si voleu aprendre a ser cuidadors de monos podeu estar dies fent-ho pagant en funció dels dies.
6. Fent de voluntaris de llarga durada (no es paga ni es cobra)
7. Visitar amazon on tenen una llista d’objectes que necessiten i regalar-los-hi. http://www.amazon.es/registry/wishlist/29Z7DXENNE3QB

Han engegat també  una opció anti-crisis que consisteix a aportar un euro al mes a través de https://www.teaming.net/ una pàgina d’absoluta confiança on s’acullen molts projectes solidaris. Només cal registrar-se, buscar La fundació Mona i fer l’aportació.

Els voluntaris són indispensables al centre doncs pràcticament no hi ha treballadors. Llocs com aquest demostren que hi ha éssers humans que compensen el mal que fan d’altres.

JORNADA AVEPA 2012

Divendres dia 19 d’octubre la Fira de Barcelona va acollir la Jornada AVEPA (Associació de Veterinaris Espanyols Especialistes en Petits Animals) aprofitant el Congrés Internacional SEVC (southern european veterinary conference) que es feia del 18 al 20 d’octubre. Durant la jornada es van reunir diversos professionals relacionats amb el tema que l’ocupava: “Animales ysalud: la convivencia con animales de compañía y el bienestar de las personas”.

Al llarg de les hores vaig escoltar atentament grans experts en el camp de la psiquiatria, la legislació, zooteràpia, TEACC (Teràpies d'assistència amb animals), metges, especialistes en violència de gènere etc. Tots ells lluitant per una causa comú tan noble i admirable que vaig sortir de la sala amb esperança en la raça humana.

 Hi ha ja moltes evidències del què signifiquen els gossos en la vida de les persones. Nosaltres rebem molt més del què els donem. Un gos és capaç d’aconseguir que una personeta amb paràlisi cerebral tingui reaccions i respostes inesperades, que un presidiari desencantat de la vida i l’espècie humana recuperi l’empatia (si és que l’ha tingut mai). En canvi els humans descarreguem la nostra ràbia i frustració contra els pobres gossets quan en una família hi ha maltractaments. Núria Querol ens parlava d’aquestes situacions. Tanmateix és esperançador veure que hi ha tants professionals com ella implicats en aquestes causes, a EEUU principalment i però aquí tot just començant.

També és descoratjador veure que les lleis estan tan mal redactades, plenes d’incoherències i contradiccions i de sancions ridícules, tal com ens va fer veure l’advocat José Maria Pérez Monguió.

Jornades com aquesta ajuden a veure amb perspectiva la problemàtica i alhora els avanços que s’estan fent des dels diferents àmbits. És una tasca multidisciplinar. Evitar la violència, tan animal com humana, és feina de tots. A aconseguir que els gossos tinguin el respecte que mereixen i els “usem” per millorar la nostra vida també és quelcom que tots hem de moure amb el nostre granet de sorra.

El meu és aquest, difondre a través d’aquest humil bloc per defensar això en que crec fermament. 
Com va dir José Capaces (Coordinador de la Comissió ètica d'AVEPA): "Els gossos viuen poquets anys perquè tenen molta més capacitat de donar carícies, amor, entrega que les persones, que necessitem tota una vida per apendre'n". 

HISTÒRIES MOLT HUMANES AMB PROTAGONISTES MOLT ANIMALS

Dijous 19 d'abril tv3 va estrenar nova temporada de la sèrie/reportatge Veterinaris. Després de l'èxit de la segona no han trigat més que uns mesos a posar-se a treballar per una tercera, no com va passar entre la primera i la segona, que van separar-se per un làpsus de temps de 15 anys. 
Aquesta vegada els episodis se centraran sobretot en gats i gossos, no pas com l'anterior, que ens va mostrar una varietat immensa d'animals, tan de zoo, com de granja, com domèstics. 
El primer capítol no va estar exempt de llàgrimes amb la mort de Felip, un gos senglaner al qual van haver de sacrificar per una malaltia incurable que li anava inutilitzant les extremitats. Una vida es va perdre però una altra arribava amb el naixement d'un petit gos de raça Bòxer. També vam riure amb la primera visita del Balboa, un porc vietnamita fill d'en Thyson, conegut a la primera temporada. 
Si no vau poder veure el primer episodi podeu entrar a la web i veure el vídeo: http://www.tv3.cat/veterinaris

Una bona colla d'animalons ens esperen cada dijous a les 21'50 a tv3. No cal ser amant dels animals per veure Veterinaris, doncs la tendresa que desprenen i l'amor incondicional de les persones que els rodejen, siguin professionals o amos, enganxen fins i tot el cor més dur. 
Al cap i a la fi són "històries molt humanes amb protagonistes molt animals".

ESDEVENIMENTS D'ABRIL

El diumenge 22 d’abril la residencia canina Can Jané celebra el seu 20è aniversari amb una gran festa per tots els gossos i amos que hi vulguin assistir.

Entre les 10h i les 18h es faran activitats de tot tipus: des de Tupperdog, jocs d’intel·ligència, consultes d’educació canina, exhibicions de disc dog per posar a prova les habilitats dels gossos, xerrades sobre nutrició canina, agility etc. També s’aprofita el benentès per inaugurar ja la temporada de piscina.

Totes les activitats són gratuïtes i hi haurà servei de bar tot el dia. Sense oblidar que es donaran regals i sortejos a tots els assistents!

No podeu faltar!

Royal canin ha posat en marxa un nou concurs de fotografies canines. En aquesta ocasió se centra en la magnífica raça Buldog anglès.  Només cal fer una foto interessant i original al teu Buldog i penjar-la a la web: http://www.mibulldogesespecial.es/

El 30 d’abril es farà un sorteig i el guanyador s’endurà un any sencer d’alimentació gratis pel gos. No té desperdici!

El garden center Art i Flora de Platja d’Aro  prepara pel dia 29 d’abril el Dia del gos. Es farà una desfilada canina on es premiaran el gos més guapo, el més simpàtic, el més obedient, i la millor parella amo/gos.

FUNDACIÓ MONA DEMANA AJUDA

Va de gossos és un bloc centrat en el món caní, certament. Tanmateix crec que si altres animals necessiten la nostra ajuda no els podem deixar de banda. 
I aquest cop són els monos els qui la demanen.
La Fundació Mona acull a les seves instal·lacions tan ximpanzès com altres monos que han estat maltractats o abandonats. La majoria venen de circs o del cinema i arriben carregats de traumes i problemes físics a tractar. A vegades pensem que només els animals de companyia com gats i gossos són els abandonats i maltractats però no són els únics.
Fundació Mona demana ajuda perquè necessiten canviar el sistema de calefacció del centre doncs els animals han passat molt fred l'últim hivern. Però la nova calefacció té un cost massa elevat: 12000 euros. Per això han posat a disposició de tothom una pàgina on es poden fer donatius. Per petits que siguin tots són importants. Ja porten 1040 euros recollits.
Us deixem la pàgina pels donatius i esperem haver arribat una mica als vostres cors amb aquesta demanda d'ajuda. Sabem que la crisi ens afecta a tots i que és difícil ajudar econòmicament però segur que per petit que sigui podem fer un esforç.
http://www.migranodearena.org/fundaciomona1

Aprofitem per informar que hi ha altres maneres d'ajudar a la Fundació Mona. Es pot ser soci, padrí o voluntari. Si entreu a la web trobareu la informació.

EL MEU BLOC ÉS CO2 NEUTRAL

Des d’avui el meu bloc és CO2 Neutral. Com s’elimina el CO2 (diòxid de carboni)? A través dels arbres. Per això Geniale.es ha ideat una iniciativa molt interessant que he descobert a través del bloc www.aquestaetstu.blogspot.com . Geniale.es planta un arbre amb el nom d’aquells bloggers que pengin una entrada al seu bloc parlant d’aquesta iniciativa. Aquests arbres els planten a Alemanya i són roures, uns arbres forts i majestuosos.

Com que jo també sóc partidària de fer el possible per cuidar el planeta al màxim m’uneixo a la causa amb la il·lusió que si algun dia viatjo a Alemanya podré veure el meu arbre.

Us deixo l'enllaç de la web per si voleu unir-vos a la causa:

http://www.geniale.es/co2neutral/

LES MASCOTES VIRTUALS COM A ENTRENAMENT

Qui no recorda el Tamagotchi? Aquell aparell que requeria les atencions d’una mascota perquè sinó moria i que va ser un èxit entre la canalla de fa uns anys. Qui s’imaginava aleshores que aquell petit robot seria l’avantpassat del joc Nintendog de Nintendo DS.  Aquest joc no deixa de ser un Tamagotchi molt millorat i explotat al màxim que permet tenir un gos virtual tan real com un de carn i òs. Fins i tot César Millán en fa publicitat al seu programa El líder de la manada de Cuatro.

No és cap frivolitat recomanar a nens i adults que s’estrenin amb el Nintendog abans de tenir un gos de carn i òssos. Aquest joc és tan real que va més enllà d’un entreteniment a estones que acaba quan tanquem la pantalla. Crea una obligació i una responsabilitat cap a la mascota virtual doncs necessita menjar, veure, passejar, fins i tot es pot acaronar mitjançant l’avançada pantalla tàctil. I el micròfon permet que parlem al gos i interaccionar. Cal educar-lo i tenir-ne cura de la mateixa manera que si fos un gos  real. Si no l’atenem adequadament l’animal mor. La sofisticació arriba a tal punt que si el joc detecta un altre nintendog a prop el gos fa un lladruc.

Si no es fa encara pronostiquem que aviat tots els veterinaris i psicòlegs canins recomanaran a  les persones que abans de tenir un gos s’entrenin amb el joc de la Nintendo DS. Fins i tot considero que s’hauria de potenciar des de les escoles. És una forma sana i prudent d’aprendre a tenir gos, de saber si en seriem capaç i fer-se conscient de les necessitats i obligacions que requereix. Si tothom el fes servir segur que s’evitarien les compres impulsives i els abandonaments. Potser hi hauria qui ja s’hauria tret l’espineta de saber què és un gos només amb el joc.

Cert que un animal viu no és comparable a una màquina o a un robot. Però si que en podem treure partit com una forma d’entrenar-nos, d’aprendre i d’evitar abandonaments innecessaris. Un joc sempre es pot guardar a un calaix i no usar-lo més si no ens agrada i no té conseqüències greus. Prove’m-ho!

BON NADAL I FELIÇ 2012

Des de Va de gossos volem desitjar-vos unes bones festes plenes de regals, dinars 

familiars i tot el què toca aquests dies, però sobretot plenes d'objectius pel nou any 

i de molta responsabilitat cap als vostres amics de 4 potes.

Disculpeu si el bloc no s'actualitza en les setmanes festives, haurem de dedicar-nos a moltes coses. 

         

           BON NADAL I FELIÇ ANY 2012!!

DISSECAR ENS CONSOLA D'UNA PÈRDUA?

"Dissecar un gos és una manera de perdre’l menys?" Aquesta pregunta li feia l’Elena Garcia Melero a Josep Maria, un senyor que ha dissecat el seu gos mort i l’ha portat als Matins de tv3 avui. Després d’escoltar-lo atentament jo mateixa m’he fet aquesta pregunta. Realment consola tenir el cos del gos un cop mort, encara que sigui una simple escultura inanimada? O pot arribar a fer més mal que bé? Tenint en compte que he perdut gossos, i que ara mateix en tinc dos, entenc perfectament els sentiments de Josep Mª i el què l’ha empès a prendre una decisió així, fins i tot en contra de la seva dona. Entenc la necessitat de guardar els éssers que estimem perquè en cremar-los o enterrar-los ens sembla que no ens queda res d’ells. L’entenc i el respecto moltíssim. Ara bé, dubto molt que jo acabés seguint el mateix camí. Considero que veure cada dia els meus gossos dissecats em remouria les entranyes, el dolor i no em deixaria passar pàgina. Tenir-los de cos present faria malbé el record del què un dia van ser i que ara no serien. I crec que és més sa conformar-se amb les fotos i els propis records que voler conservar el seu cos, que al cap i a la fi, només és una ombra de qui ens estimàvem.

La resposta a la pregunta, sota el meu punt de vista, és que potser aparentment i amb el primer impuls és una manera de perdre’l menys, però a la llarga pot mortificar i ancorar-nos en el passat. Per altra banda, ells també mereixen ser enterrats i descansar en pau.

Malgrat que a Europa i EEUU la taxidèrmia en animals de companyia és una tendència i no hi ha casa sense un animal dissecat, a Catalunya ens sembla espantosa una pràctica com aquesta amb animals de companyia. No tenim una cultura de la taxidèrmia gens estesa. Hi ha pocs professionals del tema i la majoria només toquen animals de caça. Manel Baraona és dels pocs que s’atreveix a respondre a les demandes de gent que vol dissecar gossos i gats. Ens explica que el motiu és que pels animals de caça hi ha uns motllos per fer-los, perquè realment no importa que tots els caps de bestiar siguin iguals. Però el qui vol dissecar el seu gos o gat vol que sigui calcat a quan era viu i això implica fer la feina manualment, sense motllos, amb el risc que els amos no quedin contents.

Que cadascú reflexioni sobre com portaria una situació així. Si ens esgarrifa aquesta pràctica és lícit, però no jutgem negativament els qui ho decideixen, perquè la manera com ens enfrontem a la mort dels qui estimem és molt personal i difícil de racionalitzar. I el què a un li fa bé, a l’altre li és un problema. 

Si voleu veure l'entrevista aquí teniu el vídeo:
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3868771

CONCURS FOTOGRÀFIC

La coneguda marca d’alimentació canina Royal Canin ha engegat un concurs molt interessant i divertit pels amos de gossos petits. Si teniu un gosset de menys de 10 quilos que cregueu que és especial per algún motiu i prou guapo per guanyar participeu-hi. Només cal enviar una foto i omplir un qüestionari on, a més de les nostres dades i les del gos, ens demanen que argumentem perquè el nostre gos és especial. Un jurat valorarà totes les propostes i donarà un guanyador. El premi será la publicació de la foto en portada de la revista de Royal canin i de totes les xarxes socials, a més a més d’un any de menjar gratis.

El concurs està obert fins el 30 de gener. L’1 de febrer es dirà qui és el guanyador.

Vaaaaa! Animeu-vos a participar!! Nosaltres ja ho hem fet!

Us adjuntem l'adreça de la web per participar: http://www.xn--mipequeogranperro-lxb.es/index.php

        

UN NOU CÉSAR MILLÁN A CUATRO

El conegut Encantador de perros, César Millán, no és gaire popular entre els professionals de la psicologia canina pels seus mètodes clàssics i a vegades massa durs per rehabilitar els gossos. Tot i que algunes de les teories que té són bones i vàlides no sempre són adequades les formes. Potser per aquesta impopularitat que s’ha guanyat entre alguns sectors, la cadena Cuatro ha volgut netejar la seva imatge i apropar-lo al públic amb el nou programa El líder de la manada (divendres a les 21’30). Aquest programa no és importat d’EEUU sinó de producció pròpia. César s’ha desplaçat a Espanya amb el seu inseparable Pit bull Junior per gravar el programa. Per fi sentim la seva veu original sense doblatge.

El líder de la manada és completament diferent de l’Encantador de perros, tan en el to com en la forma. Segueix una estructura de reality en el sentit que a cada programa hi ha un gos abandonat que busca família i hi ha tres candidats a adoptar. César haurà d’entrevistar a cada candidat i fer-los passar proves per averiguar quin és el més adient pel gos. Veiem un César força més ligth, amb una metodologia diferent de la que aplica a El encantador de perros. Tot i mantenir certs gests que són marques de la casa ha deixat de banda la part dominant i de sotmetre els gossos per apropar-se a l’ensinistrament en positiu i, fins i tot, canviar alguna opinió de les que tenia abans. És sorprenent el canvi. Per això reiterem que sembla un rentat d’imatge.

La segona part del programa ens mostra algun famós amb el seu gos i com el César el rehabilita i li dona instruccions. Al primer programa apareixia la Tita Cervera que ajudava el César amb uns Llebrers de Galgos 112. Molt emotiu com finalment l’encantador mexicà decideix adoptar a Chocolate, un Llebrer molt traumatitzat i terriblement desconfiat que miraculosament s’acosta al César i es deixa acariciar.

Creiem que aquest nou format té potencial. 

TESTIMONI DE 5 GOSSOS D'UNA PROTECTORA

El vídeo que hem penjat és del 30 de novembre del programa Divendres on van parlar amb dos representats de la protectora Amics dels animals de la Noguera d’Artesa de Segre respecte la feina que fan a la protectora . Ens presenten 5 gossos amb històries terribles però amb la gran sort d’haver estat salvats i cuidats per aquesta protectora. Ara esperen una família que els estimi tal com són, amb les seves mancances, malalties o problemàtiques.

Des de Va de gossos ens sumem a la demanda de la Protectora Amics dels animals de la Noguera i volem entrar a les consciències de tantes persones que per Nadal pensen regalar un gos. Sisplau, penseu-vos-ho molt bé abans d’adquirir un gos, perquè està demostrat que molts dels animals que es compren per Nadal s’abandonen a l’estiu. Per què? Perquè es veuen com joguines i quan som concscients de les necessitats reals i de les obligacions llavors ens deixen d’interessar. Si després de fer una llarga llista de pros i contres i de consultar-ho amb tots els membres de la casa, finalment decidiu tenir un animal de companyia sigueu generosos i aneu a una protectora o gossera. Allà hi ha molts animalons esperant una casa que us faran tan o més feliços que un animal comprat a una botiga, i els estareu salvant de la soledat i la fredor d’una gàbia.