BON NADAL I FELIÇ 2012

Des de Va de gossos volem desitjar-vos unes bones festes plenes de regals, dinars 

familiars i tot el què toca aquests dies, però sobretot plenes d'objectius pel nou any 

i de molta responsabilitat cap als vostres amics de 4 potes.

Disculpeu si el bloc no s'actualitza en les setmanes festives, haurem de dedicar-nos a moltes coses. 

         

           BON NADAL I FELIÇ ANY 2012!!

DISSECAR ENS CONSOLA D'UNA PÈRDUA?

"Dissecar un gos és una manera de perdre’l menys?" Aquesta pregunta li feia l’Elena Garcia Melero a Josep Maria, un senyor que ha dissecat el seu gos mort i l’ha portat als Matins de tv3 avui. Després d’escoltar-lo atentament jo mateixa m’he fet aquesta pregunta. Realment consola tenir el cos del gos un cop mort, encara que sigui una simple escultura inanimada? O pot arribar a fer més mal que bé? Tenint en compte que he perdut gossos, i que ara mateix en tinc dos, entenc perfectament els sentiments de Josep Mª i el què l’ha empès a prendre una decisió així, fins i tot en contra de la seva dona. Entenc la necessitat de guardar els éssers que estimem perquè en cremar-los o enterrar-los ens sembla que no ens queda res d’ells. L’entenc i el respecto moltíssim. Ara bé, dubto molt que jo acabés seguint el mateix camí. Considero que veure cada dia els meus gossos dissecats em remouria les entranyes, el dolor i no em deixaria passar pàgina. Tenir-los de cos present faria malbé el record del què un dia van ser i que ara no serien. I crec que és més sa conformar-se amb les fotos i els propis records que voler conservar el seu cos, que al cap i a la fi, només és una ombra de qui ens estimàvem.

La resposta a la pregunta, sota el meu punt de vista, és que potser aparentment i amb el primer impuls és una manera de perdre’l menys, però a la llarga pot mortificar i ancorar-nos en el passat. Per altra banda, ells també mereixen ser enterrats i descansar en pau.

Malgrat que a Europa i EEUU la taxidèrmia en animals de companyia és una tendència i no hi ha casa sense un animal dissecat, a Catalunya ens sembla espantosa una pràctica com aquesta amb animals de companyia. No tenim una cultura de la taxidèrmia gens estesa. Hi ha pocs professionals del tema i la majoria només toquen animals de caça. Manel Baraona és dels pocs que s’atreveix a respondre a les demandes de gent que vol dissecar gossos i gats. Ens explica que el motiu és que pels animals de caça hi ha uns motllos per fer-los, perquè realment no importa que tots els caps de bestiar siguin iguals. Però el qui vol dissecar el seu gos o gat vol que sigui calcat a quan era viu i això implica fer la feina manualment, sense motllos, amb el risc que els amos no quedin contents.

Que cadascú reflexioni sobre com portaria una situació així. Si ens esgarrifa aquesta pràctica és lícit, però no jutgem negativament els qui ho decideixen, perquè la manera com ens enfrontem a la mort dels qui estimem és molt personal i difícil de racionalitzar. I el què a un li fa bé, a l’altre li és un problema. 

Si voleu veure l'entrevista aquí teniu el vídeo:
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3868771

CONCURS FOTOGRÀFIC

La coneguda marca d’alimentació canina Royal Canin ha engegat un concurs molt interessant i divertit pels amos de gossos petits. Si teniu un gosset de menys de 10 quilos que cregueu que és especial per algún motiu i prou guapo per guanyar participeu-hi. Només cal enviar una foto i omplir un qüestionari on, a més de les nostres dades i les del gos, ens demanen que argumentem perquè el nostre gos és especial. Un jurat valorarà totes les propostes i donarà un guanyador. El premi será la publicació de la foto en portada de la revista de Royal canin i de totes les xarxes socials, a més a més d’un any de menjar gratis.

El concurs està obert fins el 30 de gener. L’1 de febrer es dirà qui és el guanyador.

Vaaaaa! Animeu-vos a participar!! Nosaltres ja ho hem fet!

Us adjuntem l'adreça de la web per participar: http://www.xn--mipequeogranperro-lxb.es/index.php

        

UN NOU CÉSAR MILLÁN A CUATRO

El conegut Encantador de perros, César Millán, no és gaire popular entre els professionals de la psicologia canina pels seus mètodes clàssics i a vegades massa durs per rehabilitar els gossos. Tot i que algunes de les teories que té són bones i vàlides no sempre són adequades les formes. Potser per aquesta impopularitat que s’ha guanyat entre alguns sectors, la cadena Cuatro ha volgut netejar la seva imatge i apropar-lo al públic amb el nou programa El líder de la manada (divendres a les 21’30). Aquest programa no és importat d’EEUU sinó de producció pròpia. César s’ha desplaçat a Espanya amb el seu inseparable Pit bull Junior per gravar el programa. Per fi sentim la seva veu original sense doblatge.

El líder de la manada és completament diferent de l’Encantador de perros, tan en el to com en la forma. Segueix una estructura de reality en el sentit que a cada programa hi ha un gos abandonat que busca família i hi ha tres candidats a adoptar. César haurà d’entrevistar a cada candidat i fer-los passar proves per averiguar quin és el més adient pel gos. Veiem un César força més ligth, amb una metodologia diferent de la que aplica a El encantador de perros. Tot i mantenir certs gests que són marques de la casa ha deixat de banda la part dominant i de sotmetre els gossos per apropar-se a l’ensinistrament en positiu i, fins i tot, canviar alguna opinió de les que tenia abans. És sorprenent el canvi. Per això reiterem que sembla un rentat d’imatge.

La segona part del programa ens mostra algun famós amb el seu gos i com el César el rehabilita i li dona instruccions. Al primer programa apareixia la Tita Cervera que ajudava el César amb uns Llebrers de Galgos 112. Molt emotiu com finalment l’encantador mexicà decideix adoptar a Chocolate, un Llebrer molt traumatitzat i terriblement desconfiat que miraculosament s’acosta al César i es deixa acariciar.

Creiem que aquest nou format té potencial. 

TESTIMONI DE 5 GOSSOS D'UNA PROTECTORA

El vídeo que hem penjat és del 30 de novembre del programa Divendres on van parlar amb dos representats de la protectora Amics dels animals de la Noguera d’Artesa de Segre respecte la feina que fan a la protectora . Ens presenten 5 gossos amb històries terribles però amb la gran sort d’haver estat salvats i cuidats per aquesta protectora. Ara esperen una família que els estimi tal com són, amb les seves mancances, malalties o problemàtiques.

Des de Va de gossos ens sumem a la demanda de la Protectora Amics dels animals de la Noguera i volem entrar a les consciències de tantes persones que per Nadal pensen regalar un gos. Sisplau, penseu-vos-ho molt bé abans d’adquirir un gos, perquè està demostrat que molts dels animals que es compren per Nadal s’abandonen a l’estiu. Per què? Perquè es veuen com joguines i quan som concscients de les necessitats reals i de les obligacions llavors ens deixen d’interessar. Si després de fer una llarga llista de pros i contres i de consultar-ho amb tots els membres de la casa, finalment decidiu tenir un animal de companyia sigueu generosos i aneu a una protectora o gossera. Allà hi ha molts animalons esperant una casa que us faran tan o més feliços que un animal comprat a una botiga, i els estareu salvant de la soledat i la fredor d’una gàbia. 

AJUDA PELS ANIMALS DE LES GOSSERES A L'HIVERN

L’hivern és la pitjor estació de l’any pels animals de les gosseres i les protectores. A pesar que els cuidadors i responsables intenten fer el possible per què no pateixin el fred és quasi impossible. Les instal·lacions són limitades i els gossos i gats viuen en gàbies on entra molt de fred i la humitat és alta. Els més vellets són els que pateixin més perquè solen tenir reuma i problemes d’ossos que s’agreugen amb les baixes temperatures. S’intenta que els més delicats visquin en cases d’acollida però no arriba per tots .

Des de Va de gossos intentem fer el possible per difondre les necessitats dels gossos en tots els aspectes i per això creiem que és important que es coneguin les problemàtiques dels animals de les gosseres. Demanem que si teniu mantes les porteu a qualsevol centre que tingueu a prop, mai en sobren i us ho agrairan. També necessiten llaunes de menjar humit pels gossetes vells que no tenen bona dentadura, collars, corretges i sobretot, que si la vostra vida us ho permet acolliu un animalet (gat o gos) a casa vostra. L’acolliment només requereix dedicació i un sostre còmode, les despeses econòmiques les cobreix el centre.

Aquests animals ja han patit prou amb l’abandonament perquè a sobre hagin de patir les inclemències del clima dia rere dia.

A la dreta del bloc hi ha un llistat de protectores, refugis i gosseres de Catalunya. Si cliqueu damunt entrareu a les seves webs i veureu les adreces per si voleu anar a alguna. Moltes gràcies per la vostra solidaritat. 

QUAN UN AMIC SE'N VA

Avui ha marxat un bon amic, en Thor. Fa un mes el vaig apadrinar atreta per la seva mirada trista, vella i castigada. Com tants altres gossos havia estat abandonat per uns amos sense cap mena de compasió. Era gran i això el feia extremadament vulnerable a viure en una protectora. La seva salut sempre va ser delicada, degut a la duresa de la vida que havia tingut i és aquest constant anar i venir de l'hospital el què l'ha portat a una mort tranquil·la i dolça, envoltada de persones que el cuidaven i l'estimaven a la protectora.
Segur que hi ha un cel per gossos on l'esperen i on no haurà de patir mai més, sobretot per culpa de les persones.
Descansa en pau, petit Thor!

LA GRAN AVENTURA DE WINTER EL DELFÍN

Les pel·lícules amb nens i animals com a protagonistes sempre tenen un públic assegurat. Qui no recorda Flipper o la trilogia Liberad a Willy? Podríem dir que la recent estrenada La gran aventura de Winter, el delfín és una barreja d’aquestes dues grans històries d’animals amb nens.

La pel·lícula ens presenta un nen desmotivat pels estudis, retret i solitari que troba la seva passió i la seva causa en salvar un dofí que ha de sobreviure sense cua. El nen ajudat per un equip de l’aquari, una nena i un metge especialista en pròtesis han de trobar una solució al problema del dofí abans que mori. La pel·lícula està basada en un fet absolutament real. La gran fita de la història d’aquest dofí, q tan bé es retrata a la pel·lícula, va ser la idea de fer-li una pròtesi de cua per a què pogués nadar i sobreviure. I gràcies a aquest tret característic que tenia va atraure la mirada de persones de tot el món. Avui en dia té les seves instal·lacions a Florida.

La pel·lícula busca l’emoció tal i com ho va fer Liberad a Willy en el seu dia (les dues són gairebé clons). És un film familiar, que té un bon missatge, amb tocs de comèdia, d’aventura i gran tendresa, sobretot per qui sent empatia cap els animals. Tanmateix no aporta res de nou al gènere. És calcada a Liberad a Willy. Això sí, dóna testimoni d’un cas real que es revela al final del film, just als crèdits. Allà veiem imatges reals de Winter i ens donen la web on podem accedir per veure’l: http://seewinter.com/

L’aparició de dos actors prou coneguts com són Ashley Judd i Morgan Freeman és clarament per atrapar els espectadors dubtosos de veure una pel·lícula d’aquest tipus. Les seves interpretacions no destaquen especialment.

No sempre cal fer obres mestres, pel·lícules complexes o grans drames per fer un cine que deixi satisfet l’espectador i la butxaca dels productors. Aquests films familiars donen molt de sí, potser perquè la conjunció nen/animal és la ideal si tenim en compte que ambdós són innocents, purs, sense malicia, que estimen i es deixen estimar. La relació d'amistat que s'estableix entre ells és molt emotiva i tendra. 

• El millor: El dofí Winter, que s’interpreta a sí mateix.
• El pitjor: La falta d'originalitat. No aporta res de nou. Segueix al peu de la lletra l’estructura del gènere.

*Puntuació: 6'5