Per què els éssers humans, al llarg de la història, sempre hem disfrutat amb els enfrontaments cos a cos entre dues espècies animals o entre animals i persones? Per què necessitem la violència per reafirmar-nos com a espècie superior? Són preguntes que ens fem sovint i sobretot arrel de notícies de captura de xarxes clandestines de baralles de gossos o de la polèmica de la prohibició de les corrides de toros. Només algunes persones sense cor són les que es dediquen, de forma clandestina, a entrenar gossos per barallar-se entre ells i guanyar diners. Negoci. Tot per pur negoci. Se solen usar races amb una determiada estructura física: musculades i amb bona mandíbula, com pot ser el Pitbull.
Hem de tenir molta cura dels nostres gossos, de no deixar-los lligats a una farola mentre entrem a la botiga del davant, o deixar-los al cotxe 5 min mentre fem un encarrec. Són aquests instants en què no hi som que els delinqüents aprofiten per robar els nostres gossos i se’ls enduen per usar com a “carnada” per entrenar els gossos de baralla sense que aquests sortin gaire malmesos. Brutal. El destí dels gossos entrenats per barallar-se tampoc és esperançador. El gos que guanya té la sort o la dissort que el segueixen cuidant per a què guanyi més baralles i el que perd i no mor se l’abandona o simplement se’l mata de maneres molt violentes. Necessitem més proves per dir que l’ésser humà és l’animal més cruel i sanguinolent de les espècies animals?

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada