Es considera que un gos és ancià cap als 9 o 10 anys però ja cap als 7 pot començar a donar senyals, sempre tenint en compte les variacions segons la mida, la raça i l’organisme de cada gos. Quan els gossos envelleixen els canvia el caràcter i la seva salut es va degradant. Ja no tenen energia per jugar, s’enfaden per qualsevol cosa, tenen menys gana, es passen les hores dormint, no reaccionen davant els nostres estímuls i obliden l’aprenentatge. Davant els notables canvis de comportament i físics és fàcil que pensem que el millor que podem fer és deixar-los d’estimular. Error.
Com tractar un gos vell?
- Mai deixar d’estimular-lo: cal seguir jugant amb ell i passejant-lo doncs si deixem de fer-ho accentuarem el procés de lentitud i deixadesa que el portarà a la depressió. Això sí, ens hem d’adaptar al seu nou ritme i comprendre que ens grunyi doncs té dolors físics.
- L’hem de seguir animant a aixecar-se, a seguir-nos i a participar de la vida familiar, però amb cura, paciència i sense ordres brusques. Necessitarà també molt carinyo i tendresa per recuperar seguretat.
- l’alimentació és vital: hem d’evitar una sobrealimentació per no caure en l’obesitat i empitjorar la seva salut. Hem de reduir la quantitat de proteïnes i calories, doncs com que fa menys exercici no li calen. D’aquesta manera també evitarem problemes ossis. Limitar-nos a donar-li el pinso. No caure en les seves demandes quan som a taula.
- Comprovarem que a poc a poc el gos oblida tot l’aprenentatge adquirit. Començarà a fer les seves necessitats dins de casa. No castigar-lo; procurar treure’l més sovint.
- Tindrà alteracions de la son, estarà més ansiós i nerviós, pot deixar de reconèixer les persones, perdrà vista, oïda i olfacte. Hi ha tractaments farmacològics per millorar alguns d’aquests símptomes.
- Hem d’augmentar les visites al veterinari per a tenir més controlada la seva salut i detectar a temps possibles malalties o dolors propis de l’edat.
La vellesa és un procés natural de la vida, que els humans patim de forma molt similar. La millor cura és la comprensió, l’afecte i l’estímul positiu. Mereixen que els retornem tot el què ens han donat al llarg de la seva existència i que visquin els últims anys amb la màxima qualitat de vida.
Felicitats per l'article!! molt encertat tot el que has dit!!
ResponEliminaFa temps vaig escriure un article sobre el meu gosset, el dandi, i la seva vellesa ja què vaig tindre la sort de conviure amb ell 17 anys.
Es dur veure com a poc a poc van perdent les seves facultats però crec que el més important és la teva actitut davant la vellesa.
Va perdre bastant l'oïda, va tindre catarates,als últims mesos problemes amb la cadera i també el problema dels "pipis" de la vellesa ja què no s'aguantava molt. Però tot i així va ser un campeon perquè sempre va estar alegre com si no passés res.
Els hem de tractar com sempre, no hem de sentir pena tot el contrari, hem d'estar feliços per poder gaudir d'ells fins l'últim moment.
Crec que el meu dandi va ser feliç fins l'últim moment perquè en cap moment es va sentir vell, sempre va mantindre la seva alegria i les seves ganes per seguir lluitant.
Us adjunto l'article per si voleu saber més sobre la vellesa del meu gosset.
http://cosetesdelsgossets.blogspot.com/2010/11/la-vellesa-dels-gossets-curiositats.html
Un petonàsssssss