CAVALIER KING CHARLES SPANIEL

Tal com el seu nom i orígens indiquen el Cavalier King Charles Spaniel és un gos elegant d’aspecte, amb un cert toc aristocràtic en els seus modals i gustos però amb un caràcter d’allò més equilibrat, sociable i versàtil. Ha de ser tot un honor ser amo d’una raça com aquesta.

RAÇA: Cavalier King Charles Spaniel

CLASSIFICACIÓ: Grup IX: Gossos de companyia/Molosoide.

ORÍGENS: Gran Bretanya. El King Charles Spaniel(anomenat així per Carles II) va ser l’avantpassat del Cavalier. Va ser adoptat per la reialesa anglesa cap al segle XVI fins que el Carlino va aparèixer. Es van començar a fer creuaments entre el King Charles Spaniel, el Carlino i el Pequinès fins fer canviar considerablement l’aparença del King Charles. El seu morro era més xat i el cap més petit. Cap els anys 20 els seguidors de la raça van voler recuperar l’aparença anterior d’aquest Spaniel basant-se en les pintures de l’època. Així el 1928 es va registrar l’estàndard actual i se’l va anomenar Cavalier King Charles Spaniel, la raça que avui ens ocupa. El Kennel Club la va reconèixer el 1944. Actualment segueixen convivint les dues races, tant el Cavalier com el King Charles, però el primer supera el segon en popularitat.

TRETS FÍSICS: Pèl ondulat, llarg i amb flecs. TALLA: mitjà. COLOR: negre i foc; vermell intens; castany i blanc; negre, blanc i foc; ALÇADA: 33 cm. PES: entre 5’4 i 8 kg. ESPERANÇA DE VIDA: entre 10 i 14 anys.

CARÀCTER: És un gos amb molt bon caràcter, per norma general. És molt juganer, carinyós i porta a la sang les arrels aristòcrates doncs li agrada la comoditat. Tot i que li agrada estar a la falda de l’amo no és un gos de vida sedentària. Manté les seves arrels de gos de caça i de rastre i adora l'activitat i les llargues passejades amb els amos. Pot ser bordador, com la majoria d’Spaniels, sobretot si es queda sol. Acostuma a ser sociable amb altres gossos. Li agraden molt les comoditats a casa seva. És molt ensinistrable, no és gens territorial, ni té tendència a ser agressiu. Manté la vitalitat fins i tot quan és vell. Li encanten els nens.

PUNTS DÈBILS

• Té les orelles delicades doncs li surten uns pèls molt fins a dins que si no es van traient causen infeccions, com li passa al Caniche.
• Els seus ulls són vulnerables per com són de grossos. Se’ls ha de revisar amb freqüència.
• S’ha de pentinar un cop per setmana, doncs té un pèl mig arrissat que s’enreda molt.
• És sensible al fred i a la humitat. Procurar assecar-lo bé quan el banyem.Propens a patir malalties de cor.
• Tendència a un problema genètic anomenat siringomielia. El cervell creix desproporcionadament a la mida del cràni i queda apretat. Això provoca dolors i tremolors. Si té aquests símpotmes portar-lo al veterinari a fer una revisió.

QUÈ HEM D’EVITAR

• Deixar-lo sol. No suporta la soledat, necessita companyia.
• Tenir-lo sempre tancat o pensar que amb voltar pel jardí es conforma. És un gos de companyia però necessita passejar a diari per satisfer els seus instints de rastrejador.

IDEAL PER

• Famílies amb nens.
• Viure tant al camp com a la ciutat. S’adapta bé a qualsevol espai.
• Portar-lo a tot arreu amb nosaltres. Se sap comportar i ell serà feliç investigant llocs desconeguts.