TRANSTORNS DE MATERNITAT

La majoria d’actes dels gossos són instintius, innats, però fins i tot aquests necessiten una educació per donar-li l'orientació correcta. La mare és qui ensenya a dirigir correctament els instints dels seus cadells, a reconèixer-se com a gossos. Ara bé, què passa si la gossa que pareix no ha tingut un aprenentatge correcte quan era cadell i no sap com ha de fer de mare? Llavors poden sorgir problemes importants diagnosticats com Transtorns de maternitat. Una bona mare ha de ser equilibrada. Si una gossa no es comporta correctament amb els seus cadells pot ser perquè no té experiència o perquè pateix algun tipus de desequilibri.







Tipus de trastorns:


Desorientació:
Fins i tot una gossa que ha parit varies vegades pot estar perduda i desorientada i no saber com criar els cadells. La supervivència de les cries té poques possibilitats. No atén correctament els cadells alhora de néixer. Trenca malament el cordó umbilical fent mal a les cries, no sap provocar l’orina i els excrements dels cadells a través del llepat de l’anus. La gossa no desatén les seves cries per falta d’instint matern, doncs ella s'adona que no sap controlar la situació i pateix molta ansietat.
*Es pot solucionar amb una teràpia d’aprenentatge accelerat de maternitat. Pot ser llarg i difícil però val la pena intentar-ho. S’ha de posar la gossa problemàtica en contacte amb altres gosses que estiguin exercint la seva maternitat correctament per a què les imiti. Les persones no hem d’intervenir per res!

Por al desconegut:
En aquest cas el que passa és que la femella no es reconeix com a gossa. Probablement de petita no va estar el temps suficient amb la mare. L’etapa de reconeixement dels cadells entre ells està entre les tres i vuit setmanes. Si s’ha apartat la mare dels petits abans del final del destete el gos creix sense haver-se desenvolupat correctament i veu l’ésser humà com al seu congènere. En aquestes circumstàncies, la gossa que ha tingut aquesta carència de creixement no ajuda els seus cadells quan pareix i els expulsa. En veure les seves cries s’espanta, no sap què són, no les reconeix com a seves i pot arribar a mossegar-les.

Canibalisme:
Aquest comportament és molt extrem i és dóna en poques ocasions. En els dos casos anteriors es pot donar. Una gossa no es menja les cries expressament, sol ser accidental. Quan intenta trencar el cordó umbilical, com que ho fa malament, desgarra part del cos dels gossets. Sense entendre res i molt nerviosa pot llepar les ferides i acabar menjant-se el què en aquell moment veu com un tros de carn.
També es pot donar el canibalisme en la circumstància que algun cadell estigui malalt o que hagi tingut una camada massa nombrosa . La mare considera que no pot criar-los i que ha de vetllar pels altres.

Si ens trobem en casos com aquests no hi ha més remei que atendre les cries nosaltres doncs sinó no sobreviuran. Però tot és una cadena i els cadells tindran els mateixos problemes que la mare quan creixin. Convé tenir en compte aquests fets i no deixar que siguin mares si han patit aquesta infància i en som conscients. I com que prevenir és millor que curar intentem ser tots una mica més responsables si volem criar gossos a casa. Procurem informar-nos amb rigor de com actuar en la cria de gossos. Ara, sempre és millor que aquesta feina la facin els criadors professionals, doncs tenen els coneixements necessaris per evitar conseqüències com aquestes.