EL GOS D'ATURA

 

El gos d’Atura no és un gos glamurós ni amant dels luxes, sinó que viu feliç entre ramats de vens al camp però té un caràcter magnífic i equilibrat que és capaç d’adaptar-se a la vida familiar si se li dóna a canvi una utilitat. És una raça encara poc popular i desconeguda que mereix reconeixement i difusió.

 

RAÇA: Gos d’atura o Pastor català.

 

CLASSIFICACIÓ: Grup I: Gossos pastors i Bovers/Molosoide.

 

ORÍGENS: Els seus orígens són molt antics. Procedeix dels diversos pastors que van arribar a Europa a l’època de les invasions bàrbares. D’aquells van sorgir dues races: els molossos que temps després degenerarien en el Muntanya dels Pirineus o San Bernardo i altres pastors més petits avantpassats del pastor dels Pirineus. El gos d’Atura és autòcton dels Pirineus catalans. Treballava com a guardià d’ovelles en condicions molt dures a muntanyes molt rocalloses i de difícil accés. La raça va estar a l’ombra durant molts segles fins que a mitjans del segle XX els aficionats van començar a mostrar interès. El primer estàndard oficial va ser inscrit el 1929 i va estar en vigor cinquanta anys fins que el van modificar, doncs l’aspecte físic de la raça havia canviat lleugerament. El Club del Gos d''Atura va ser creat el 1981 i s'esforça en donar a conèixer aquesta raça amb exposicions canines anuals  però tot i així fora d’Espanya encara no és gaire coneguda actualment.

 

TRETS FÍSICS: Pèl llarg i dens i orelles penjants. TALLA: Gran. COLOR: gris fosc, lleonat, carbó I lleonat i blanc. ALÇADA: mascle 47-55 cm, femella 45-53 cm. PES: mascle 18 kg, femella 16 kg. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

 

CARÀCTER: Carinyós, intel•ligent, enèrgic, molt guardià, independent i tranquil. Serveix tant com a gos de treball  com a gos de companyia però porta a la sang la seva vocació com a pastor i és tremendament responsable amb la feina que se li encomana, tant si és pasturar com ser guardià de la casa o de les persones. És molt protector dels seus i desconfiat dels estranys doncs s’ha passat segles aïllat a les muntanyes. Tantmateix cal ensenyar-lo des de petit a ser sociable. Molt obedient de l’amo i capaç de prendre decisions pel seu compte. És capaç de fer que l’obeeixin animals més grans que ell sense temor, com cavalls. Cal destacar que, a diferencia d’altres pastors, és cuidadós i gens brusc amb els animals que vigila. Pot ser molt nerviós perquè necessita treballar i gastar energia. És molt sofert a les inclemències del temps per això voldrà sortir a passejar encara que plogui o nevi.

 

PUNTS DÈBILS

• El seu pèl llarg i dens el fa difícil de cuidar. Necessita raspallat diari.
• No té punts dèbils perquè és un gos fort i resistent a les malalties.

 

QUÈ HEM D’EVITAR

• Tenir-lo exclusivament com a gos de companyia. Aquest gos necessita sentir-se útil i gastar energia diària amb passejades llargues.
• Tractar-lo bruscament, injustament o incoherentment. Necessita disciplina i normes.
• Tenir-lo lligat. L’angoixa de sentir-se presoner podria portar-lo a problemes de conducta greus. És nerviós i actiu i ha de cremar aquesta energia.
• Deixar-lo gaire temps sol. I si ho hem de fer convé cansar-lo molt abans. Com que és sociable amb altres animals li aniria bé un company caní.

IDEAL PER

• Persones actives, que els agradi anar a tot arreu amb el gos, sobretot a la muntanya.
• Per viure al camp amb espai per córrer. No és gaire amic de la ciutat ni de les comoditats.
• Persones que els interessi fer Agility amb el seu gos. És una forma de satisfer la seva necessitat de ser útil si no pot ser pastor d’ovelles com és la seva vocació.
• Per conviure amb nens. Té paciència, energia de sobres per jugar I és molt responsable i protector amb ells, com faria amb les ovelles.