COM ENSENYAR UN CADELL A SER NET

Quan arriba un cadell a casa sempre ens trobem amb les complicacions pròpies d’un gos que encara no ha après les normes de viure en una casa rodejada de persones. El gos acaba de ser separat de la seva mare i germans i està desconcertat, insegur i necessita un procés d’adaptació a la nova vida. No li costarà gaire entendre les nostres costums sempre que nosaltres l’ajudem de la millor manera. Un dels hàbits que tothom tem per les dificultats que comporta és el de fer les necessitats al lloc que correspon. Al llarg dels anys s’ha cregut, per ignorància, que amorrar el gos a les seves defecacions o miccions era la millor manera de que el gos entengués que estava mal fet. Res més lluny de la realitat. Aquesta és la manera humana d’ensenyar, no canina. A un nen li pots ensenyar el què ha fet malament tres hores més tard perquè té capacitat racional i memòria però un gos només entén per associació i el què ha fet immediatament. Tres minuts després ja no és conscient dels seus actes. Per tant, Amb una acció com aquesta el gos no només no entén què ha fet malament exactament sinó que aprèn a témer l’amo, i a la llarga, pot portar conseqüències com trastorns psicològics tals com la Coprofàgia o agressivitat.

Com ensenyar el cadell a fer les seves necessitats?

Els requisits per aconseguir amb èxit que el gosset aprengui a ser net són: Paciència, coherència i premiar la conducta positiva. En l’educació en positiu d’un gos el premi és la base de l’èxit.

1. En primer lloc posarem uns diaris a una distància el més gran possible del seu llit i plat de menjar. Per instint la mare ensenya els seus cadells que les necessitats es fan lluny del lloc de dormir i menjar, i això cal respectar-ho. S’ensenya al gos a fer pipi als diaris i després a fora bàsicament perquè quan arriben a casa nostra amb uns 3 mesos, encara no estan vacunats i no estan immunitzats als refredats. Però si és estiu i fa calor podeu passar directament a ensenyar-li a fora. Les regles seran les mateixes.

2. És fonamental tenir clar que per a què el gos aprengui en poc temps només hem de fer dues coses: premiar-lo amb una llaminadura o amb felicitacions quan faci pipi o caca als diaris i dir un NO rotund si veiem que està evacuant fora de lloc; NOMÉS SI HO VEIEM. Si arribem a casa i ens trobem la cuina plena d’excrements ,simplement no li direm res. Ell no entendria què ha fet malament perquè ha passat massa temps. Hi ha qui creu que els gossos si que ho entenen perquè s’amaguen quan han fet pipi a casa, però en realitat ells s’amaguen perquè han associat que quan hi ha pipis i caques i ve l’amo el renyaran, però no sap perquè ,doncs ja no és conscient d’haver-ho fet ell.

3. A poc a poc anirem veien que ell entén que quan fa les necessitats al diari o a fora se’l premia i tendirà a repetir la conducta correcta i a no repetir la incorrecta. Els gossos són prou intel•ligents com per repetir allò que porta resultats positius per ell.

4. Per facilitar l’aprenentatge serà convenient que estem pendents de les estones en què és més possible que vulgui orinar, com és després de menjar i beure, de jugar, al matí quan es desperta (procurar obrir-li a fora o bé portar-lo al diari sempre a la mateixa hora), i més o menys cada mitja horeta. El portem i ens esperem amb ell l’estona que calgui intentant que no marxi fins que faci pipi i en el precís instant en què acabi premiar-lo. Si és a fora on el portem procurem que sigui al mateix lloc doncs així ell associarà més fàcilment les olors del lloc amb el pipi.
Un detall important és que pronunciem la mateixa paraula sempre que el portem al diari o a fora per a què sempre ho relacioni. La més lògica seria “anem a fer pipi” o “anem a fora”.

Si fem el procés correctament, amb paciència i sense posar-nos nerviosos el cadell pot aprendre en dies, tot i que com que és petit i té poca capacitat de retenir el pipi, si el deixem a casa sol unes hores, encara que ho hagi après ho farà a casa igualment.

Recordem:

• No amorrar el gos als seus excrements. Només aprendrà a tenir-nos por.
• Premiar la bona conducta, dir NO a la mala conducta si la veiem i no fer cas a la mala conducta si no la veiem.
• Tenir paciència, ser coherent i no transmetre nervis.
• Amb un parell o tres de diaris ni ha prou, no cal omplir la casa.