13 de des. 2007

L'ANSIETAT PER SEPARACIÓ

Segurament, tots els que heu tingut gossos a la vostra vida haureu patit el disgust d’arribar a casa i trobar-vos-la potes amunt (la casa, no el gos). Els mobles rosegats, la roba estripada, figures trencades etc. És perfectament lògic i normal. El gos, per origen, és un animal gregari, acostumat a viure en manada, i que per tant no suporta la separació dels membres d’aquesta. Si els seus amos el deixem sol se sent absolutament abandonat i l’ansietat incontrolable que sent el porta a destrossar-ho tot. Què fem, doncs davant d’aquest problema? Òbviament no podem canviar el seu instint ni molt menys deixar d’anar a treballar, però sí que podem fer que s’acostumi a estar sol. L’ideal és ensenyar-li aquest i tots els hàbits que un gos ha de tenir quan és cadell, però si ja és adult també té solució. Es tracta de començar deixant-lo sol en una habitació de la casa mentre nosaltres estem a una altra (durant les primeres vegades convé que no marxem de casa per anar-lo guiant) poc temps (uns 10 minuts). Així que sentim que gemega i plora li hem de dir un NO, alt i contundent. Després d’aquest temps l’obrirem i el premiarem per a què entengui que s’ha portat bé i que no ha d’angoixar-se, doncs sempre tornem. Cada dia repetirem la mateixa operació augmentant progressivament les estones de soledat. Arribarà un moment que entendrà que l’amo sempre torna i que la seva missió per tenir-lo content és esperar-lo tranquil. És recomanable que quan traguem el gos a passejar a primera hora del matí, abans de deixar-lo sol, li fem gastar molta energia jugant i corrent. Això farà que només tingui ganes de jeure i dormir en arribar a casa i no li quedin forces per mossegar els mobles.