21 de des. 2010

REFLEXIONS NADALENQUES

Les festes nadalenques solen ser propicies per regalar mascotes als nens que les han estat demanant al llarg de l'any. No és una idea descabellada sempre i quan no sigui una compra impulsiva, producte de l'entusiasme creat pels llampants aparadors que ens ofereixen cadells preciosos. La compra impulsiva, com faríem amb unes sabates, un bolso o un llibre, en ser irreflexiva acaba cansant i guardada en un calaix o llençada a les escombraries. El problema és que un gos o un gat no són sabates, és un ésser viu que mereix un respecte i un plantejament seriós abans de ser adquirit. Per això des de Va de gossos, volem apel·lar al sentit comú i a la responsabilitat de les persones de no deixar per aquestes festes la compra del cadell.  Si tot i així es fa, que sigui després d'uns mesos d'haver fet un llistat de pros i contres, d'haver parlat tota la família sobre les responsabilitats que requereix, d'haver-se informat de la raça més adequada, del lloc on adquirir-lo, dels diners que costarà mantenir-lo, no només comprar-lo. És important que un animal no sigui un regal sorpresa, doncs pel canvi que suposa en la vida d'una persona és vital que aquesta elegeixi aquest canvi. Si ve imposat probablement aviat veurà més inconvenients que avantatges.

Hem de comprendre i integrar dins nostre, que un animal és un ésser viu, amb necessitats vitals i afectives, que demana temps i atencions, que pot portar "problemes" i s'ha d'estar disposat a solucionar-los.
Si no es fan totes aquestes reflexions abans d'adquirir la mascota, sigui comprada o adoptada, uns mesos després de Nadal acabarà al mig d'una carretera, com tants cada any quan arriba l'estiu. Les gosseres s'ompliran de nou esperant nous amos que els adoptin. I així el cercle sempre es repeteix. Intentem trencar aquest cercle, sis plau.

           VA DE GOSSOS US DESITJA UN BON NADAL I BON ANY 2011

16 de des. 2010

A THOUSAND DOGS


A Thousand dogs és un llibre de 1000 fotografies antigues en blanc i negre, combinades amb algunes modernes a color, en què els gossos són els únics protagonistes. Ell llibre mostra les fotos cronològicament des de 1890 fins el 2000 i les barreja magistralment amb cites sobre gossos, dites per personatges importants. Cal dir que l'idioma principal del llibre és l'anglès i també es tradueix cada text en alemany i francès. És interessant fullejar-lo detingudament i observar cada foto tenint en compte l'època en què es va fer. Es poden treure conclusions sobre el concepte del gos en cada època i alhora dels canvis del concepte de fotografia. N'hi ha que tenen gran valor artístic.


Hi ha una web de l'editorial on es veuen fotografies del llibre i una explicació de com es va fer i perquè. http://www.taschen.com/

*A thousand dogs. Merrit, Raymond i Barth, Miles. Taschen. Madrid. 576 pag. 9'99€.

Cita del llibre: Al principi Déu va crear l'home, però veient-lo tan feble li va entregar el gos. Toussenel








13 de des. 2010

SHAR-PEI


El Shar-Pei encara és una raça força desconeguda a Catalunya però que va en augment. Sorprèn per les seves arrugues i el seu aspecte encantador. Si se'l coneix ens adonem que és de les races més versàtils i adaptables que hi ha, capaç de conviure en llocs diferents i persones molt diverses.

RAÇA: Shar- Pei

CLASSIFICACIÓ: Grup II: Gossos de guarda i defensa.

ORÍGENS: Xina. El Shar-pei té orígens molt antics. S'han trobat estàtues de la raça del 206 a.C. Va tenir tot tipus de finalitats: al principi era gos de guarda als temples, gos de caça de porc senglars, i segles més tard se l'entrenava com a gos de combat entre gossos. Amb el comunisme a Xina, el Shar-Pei va perdre el seu prestigi perquè se'l considerava un gos de luxe prescindible i per tant que s'havia d'eliminar. Donada l'alarma de la extinció de la raça, als anys 60 dos habitants de Hong Kong van publicar a una revista nord-americana demanat ajuda per evitar l'extinció i ca tenir un gran èxit. Es van rebre més de 200 peticions des d'EEUU demanat cadells.

TRETS FÍSICS: Pell molt arrugada en els cadells que es va estirant quan creixen. TALLA: Mitjà/gran. ALÇADA: entre 40 i 50 cm. PES: de 15 a 20 kg. COLOR: negre; marró foc; marró fosc. ESPERANÇA DE VIDA: de 12 a 14 anys.

CARÀCTER: Molt intel·ligent, tranquil, molt guardià i per tant cal imposar disciplina per a què no acabi sent dominant. No és massa juganer. Molt unit a l'amo i afectuós amb ell però desconfiat amb els estranys. Molt adaptable. Necessita molta atenció dels amos. Molt territorial. Pot ser dominant amb altres gossos. Poc bordador.

PUNTS DÈBILS:
  • Sol tenir salut de ferro però els seus plecs a la pell són el seu punt dèbil. Pot tenir infeccions si no es netegen a diari. Pot patir la malaltia Dermodex (paràsit que entra als plecs de la pell quan són cadells).


NECESSITATS ESPECIALS:
  • La companyia. Encara que no ho sembli és una raça que detesta especialment la soledat.
  • Les passejades amb l'amo.


IDEAL PER:
  • Viure a qualsevol entorn. És de les races més adaptables a viure tant a ciutat com a poble.
  • Persones que sàpiguen imposar disciplina sense ser violents. Que donin afecte al seu gos però sense consentir-lo.
  • Persones que tinguin temps per dedicar-li, si nó el seu caràcter es ressentirà.
  • Famílies amb nens. És un amant dels petits i té una gran paciència amb ells.

8 de des. 2010

EL PARE NOEL TAMBÉ ES RECORDA DELS GOSSOS


Quan arriben les festes nadalenques les botigues de mascotes aprofiten per oferir regals propis d'aquestes dates pels nostres animals. Sovint són pacs de joguines o de llaminadures ornamentats amb motius nadalencs.

La coneguda cadena de botigues de mascotes Mr. Guau ofereix uns quants productes de Nadal. Els trobareu a totes les botigues, tant a les físiques com les online. Ofereixen des de peluixos per gossos amb forma de ninot de neu, pare Noel, fins a mitjons plens de llaminadures a preus molt accessibles. Els preus dels peluixos oscil·len entre els 5 i 9 €. Els mitjons entre els 2'70 i 3'40 € i després una gran oferta són els lots de regals ben complerts: objectes d'higiene, joguines, llaminadures. El preu és d'uns 24 €.



La botiga online Kuka World també ofereix un especial Nadal de productes per regalar. Des de divertides disfresses de pare Noel per gos (35'90 €), mitjons amb regals (18'90€) fins a joguines de nadal (8'90€) o pacs plens de llaminadures.



La botiga online Mascota planet també ofereix productes exclusius de Nadal. A part dels ja esmentats anteriorment cal destacar la caseta de Nadal. Una caseta plena de llaminadures canines que també es menja per 11'51€.


Si estaveu dubtosos sobre què regalar als vostres gossos o a persones que en tenen ja teniu unes quantes idees i opcions per elegir a bons preus. Ells també mereixen el seu paquet al peu de l'arbre, no?

5 de des. 2010

EL TEST DE CAMPBELL


Quan volem adquirir un cadell a una botiga o a un criador és important triar bé el gos. No es recomana ni agafar el més actiu i mogut, ni el més poruc o aturadet. El primer probablement serà un gos dominant i el segon tindrà problemes de pors. Per això existeix el Test de Campbell; un test que consisteix a passar una serie de probes al gos per detectar la tendència del seu caràcter.
L'estatunidenc William Campbell va crear el test el 1975. Es basava en l'estudi del comportament del cadell i permetia identificar la personalitat del gos.
El test consta de 5 fases. Cada fase posa a prova una part diferent del caràcter:
  1. Fase d'atracció social.
  2. Fase de seguiment.
  3. Fase d'immobilització dominant.
  4. Fase de dominància social.
  5. Fase de dominància per elevació.
  6. Fase d'atracció social:

Fase d'atracció social:
El primer exercici ens diu quin grau d'atracció social (interès en relacionar-se) té el cadell. Posar el cadell al mig de la sala, allunyar-se uns metres, posar-se de genolls i picar de palmes. El cadell ve? Porta la cua alta o baixa? Dubta o s'acosta decidit? Això demostrarà si és confiat o més aviat independent per naturalesa.


Fase de seguiment:
Ens dóna a entendre el grau de confiança que té el cadell en una persona.
Ens allunyem del cadell. Es tracta de valorar si ens segueix i de quina manera. Ho fa sense dubtes i amb la cua alta? O porta la cua baixa? Potser no ens segueix?



Fase d'immobilització dominant.
Demostra si el gos té tendència dominant o submís. Posem el cadell panxa a munt, agafant-lo amb una mà sobre el pit durant 30 segons. Com reacciona? Intenta per totes les seves forces revelar-se? Es revela una mica però després ho accepta? Es deixa fer i ens llepa les mans? Un gos dominant no suporta que el col·loquin en aquesta posició.


Fase de dominació social:
Ens diu el grau d'acceptació de ser dominat per la persona. Ens ajupim al costat del cadell, li donem un copet a la part superior del crani i anar baixant per la columna vertebral i després acariciar-lo a contrapèl durant 30 segons. Ens salta a sobre tot mossegant? Es gira i ens llepa? Se'n va?


Fase de dominància per elevació:Ens inclinem i agafem el cadell durant 30 segons amb les mans sota el tòrax deixant les seves potes elevades. Es revela violentament? Es revela i després es calma?



Condicions necessàries per fer el test:
  • S'ha de fer a un espai on no hi hagi distraccions per l'animal.
  • Convé que la persona que faci el test no tingui relació amb el cadell, per a garantir resultats objectius.
  • L'edat del cadell ha de ser de 7 setmanes.
  • No s'ha de felicitar al gos quan faci els exercicis ni renyar-lo. No li estem ensenyant cap conducta, només l'examinem.
Cal destacar que el Test de Campbell ens dóna pistes importants de la tendència del caràcter que tindrà el gos, però no és cap certesa científica. És a dir, que l'educació que li donem al gos serà definitiva alhora de forjar un caràcter, independentment de la tendència natural del cadell.


*Si cliqueu a la següent pàgina: http://www.adiestramientodeperros.com/testdecampbell.html  podreu fer el test i treure els resultats. Aquí només us hem explicat en què consisteix.

*Per veure un vídeo demostratiu del Test de Campbell cliqueu a l'enllaç http://www.youtube.com/watch?v=Z3O3Y9hAu9U











1 de des. 2010

L'EMBARÀS PSICOLÒGIC

L'embaràs psicològic o Pseudogestació és un trastorn que pateixen la majoria de gosses un cop passada l'etapa de zel. De fet una de cada dos gosses l'experimenten alguna vegada.
Tal com el nom indica, no és un trastorn real; Es produeix a causa d'un desajust hormonal. El nivell de les hormones és tan alt que es manifesten físicament símptomes com la fabricació de llet, inflor de mames i comportaments propis d'una gossa que acaba de parir: recerca del niu, contraccions, protecció dels cadells en un ninot de peluix, augment de pes, anorèxia, agressivitat etc. Tot això es produeix dos o tres mesos després del zel. La gossa reprodueix de manera fictícia el què sap de l'embaràs real.
La llet desapareix en menys d'un mes i el comportament es torna normal en 8 o 10 dies.

Cal dir que l'embaràs psicològic o també dit pseudogestació, no és un problema psicològic o alteració de conducta, sinó que es tracta d'un fenomen normal i fisiològic que no només a afecta a les gosses domèstiques sinó també a altres espècies d'animals carnívors. De fet, la pseudogestació permet que en grups de manades, com els llops, les femelles que no han parit ajudin a les altres a criar els cadells o bé que facin de mares dels cadells orfes.
Si els símptomes físics de la gossa són molt accentuats i té massa dolor a les mames, o el comportament és realment molest, la millor solució és l'esterilització, és a dir l'ovariotomia. També hi ha fàrmacs que ajuden a passar aquesta etapa sense tantes molèsties.
Si tenim dubtes de si la nostra gossa està embarassada de debò o pateix Pseudogestació el millor és acudir al veterinari per a què ell ens ho asseguri a través d'unes palpacions a l'abdomen, o bé amb una ecografia. Ara bé, si estem convençuts que no pot estar embarassada perquè mai ha sortit al carrer sola ni cap mascle l'ha muntat, llavors sabrem que té un trastorn passatger.

Coses a tenir en compte:
  • No deixar que la gossa es llepi les mames doncs estimula la secreció de llet.
  • No deixar que tingui cap ninot que adopti com a cadell, així reduirem els símptomes psicològic.
  • No treure-li la llet de les mames.

28 de nov. 2010

BASSET-HOUND


El Basset-Hound ens recorda al famós ninot de peluix dels anys 90 anomenat Tristón. El seu aspecte trist, d'ulls caiguts com un ancià, allargat i curt de potes, li dóna un aire divertit i entranyable. I realment és així, però de trist no té res, ben al contrari.

RAÇA: Basset-Hound.

CLASSIFICACIÓ: Grup VI: Gossos de tipus sabueso i de rastre.

ORÍGENS: Franc-britànic. Sembla que l'avantpassat del Basset prové de França, del Basset d'Artois. El britànics es van enamorar dels antics Bassets i van continuar la feina de criar-los comprant als francesos a preu d'or els exemplars. Cap al 1890 ja hi havia molts exemplars al país Britànic però van aparèixer tares físiques per culpa de la consanguinitat i per això es va decidir afegir una raça nova a la barreja: el Bloodhound (el Sant Humberto britànic). Va ser un èxit. Més tard una parella de Bassets-Hounds va viatjar a EEUU i allà es van enamorar de la raça i el van convertir en un animal de companyia, de vida sedentària.


TRETS FÍSICS: TALLA: petit/mitjà. ALÇADA: 38 cm màxim. PES: uns 30 kg. COLOR: tricolor color: blanc, castany i negre. Bicolor: castany i blanc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Tranquil i pacífic, molt apegat a l'amo, intel·ligent, mandrós però alhora, com a caçador que és, li agrada fer exercici. Encara que sembli el contrari, és una raça juganera i sociable. Amb cap tendència a l'agressivitat. Poc demostratiu d'afecte però adora l'amo. S'adapta a altres gossos i altres animals. Li agrada molt dormir durant hores, però quan es desperta necessita activitat. És força bordador.

PUNTS DÈBILS:
  • No suporta la soledat. Si ha d'estar moltes hores sol a casa millor que tingui un altre company caní.
  • La seva anatomia allargada i de potes curtes li dóna molts problemes de columna vertebral, de manera que tot el què sigui pujar escales li perjudica molt. Millor evitar-li.
  • Té tendència a engreixar-se per com és de llaminer. El sobreprès és molt perjudicial per la seva esquena. Controlar la seva dieta rigorosament.
  • En general té bona salut.
  • És molt roncador.

NECESSITATS ESPECIALS:
  • Passejades diàries. Encara que no té capacitat per fer massa exercici, necessita passejar per investigar, com a caçador que és. Si no se'l treu s'acabarà escapant.
  • Neteja regular de les orelles. Els que tenen orelles llargues tenen facilitat per tenir infeccions al no estar ventilades. I en aquest cas, com que li arrosseguen per terra augmenta el risc.
  • Netejar-li els ulls a diari.

IDEAL PER:
  • Famílies amb nens. Li agrada tant jugar que té molta paciència i es deixa fer de tot.
  • Tot tipus de persones: tant ancians, com joves com nenes.

26 de nov. 2010

BAJO CERO




El film de Frank Marshall ens presenta un grup de Huskies Siberianos que després d'haver estat abandonats a l'Antàrtida per accident, aprenen a sobreviure sols al dur hivern del continent més fred . Al mateix temps, Jerry, l'amo dels gossos i cap de l'expedició científica que treballava a l'Antàrtida lluita des de EEUU per a què algú li proporcioni els mitjans per poder tornar a buscar els seus gossos, doncs una enorme tempesta s'acosta, amb la incertesa de si encara viuran o hauran mort.

La pel·lícula no té més pretensions que emocionar i entretenir a tota la família, des dels més petits als més grans. Ara bé, per tots aquells amants dels gossos i la naturalesa, pot resultar una experiència enriquidora i colpidora veure els llaços sentimentals que hi ha entre Jerry i els seus gossos; Com mou cel i terra per trobar-los. Alhora, ens emocionarem amb com la duresa del clima portarà els gossos a unir-se com una veritable manada per sobreviure, tot i que, lamentablement, perdran algun membre en el camí.
El final no té desperdici per la seva càrrega sentimental.
És un exemple més de com els gossos i els humans podem arribar a crear lligams únics, indestructibles i només entesos per aquells qui han tingut aquests lligams algun cop a la vida.







                                                         FITXA

                                            Direcció: Frank Marshall
                                            País: USA
                                            Any: 2006
                                            Duració: 120 min
                                            Gènere: Drama, aventures.
                                            Intèrprets: Paul Walker, Bruce Greenwood, Moon Bloodwood.
                                            Guió: David Diglio
                                            Producció: Walt Disney. David Hoberman y Patrick Crowley
                                            Puntuació pròpia: ***




                                                  

24 de nov. 2010

L'HORA DEL BANY


A la majoria de gossos els encanta llençar-se al riu, al mar o a una piscina; Especialment a les races d'aigua com els Retrievers i els Caniches. Tanmateix només a una minoria els agrada el bany amb sabó doncs aquest els resulta molest, sobretot a la cara. Tot i així cal banyar-los; És essencial per la salut de l'animal i la nostra pròpia.

La freqüència en els banys pot variar en funció de la raça, de les característiques del pèl, de l'estil de vida (no és igual un gos que viu a l'exterior que a l'interior) i de cada individu en concret (si té problemes de salut o al·lèrgies). Però en termes generals no es recomana en cap cas banyar un gos més sovint de un cop al mes, doncs la pell dels gossos és molt més sensible que la nostra i li faríem malbé l'Epidermis.
Si veiem que el nostre gos fa mala olor molt freqüentment no el banyem més sovint.
El raspallat diari treu el pèl mort que és el què provoca la mala olor i també el neteja de la pols acumulada, a part de ser un plaer pel gos. Hi ha races que només cal banyar-les dos cops l'any però que es mantenen sanes i netes amb el raspallat. També és recomanable rentar-los en sec entre bany i bany. Al mercat hi ha una àmplia gama de productes per netejar el gos sense aigua: espumes, polvos, liquid etc. Els treu la pols i l'excés de greix, a més de deixar un bon perfum.

Una botiga online especilitzada en productes de bany per gossos és Dermoscent.

El gos té pànic al bany?
El millor consell per evitar que el gos es posi nerviós i vulgui escapar de la banyera a tota costa és acostumar-lo des de petit. La primera vegada no fer un bany complert, sinó posar-lo a la banyera, mullar-lo amb aigua de la dutxa i treure'l. Només per a què s'hi vagi acostumant. El següent cop passar ja a una ensabonada. I sempre premiant-lo si es comporta bé. Ell ha de veure que el bany és un plaer. No mullar ni ensabonar el cap (lloc menys agradable) fins la tercera o quarta vegada que el banyem, per a què no sigui traumàtic.

Algunes recomanacions:
  • Posar taps o cotó fluix a les orelles del gos per evitar que li entri aigua.
  • Usar sabons per gossos, mai els de persones doncs el PH és molt diferent i li podem causar problemes de pell.
  • El bany no ha de durar mai més de 10 minuts.
  • S'ha de vigilar el sabó als ulls del gos per evitar irritació.
  • Un cop banyat, deixar-lo que s'escorri ell sol per treure la primera capa d'aigua del pèl. Després eixugar-lo amb una tovallola.
  • En els gossos de pèl llarg es pot usar secador, a velocitat mínima i lluny de la pell per no cremar-lo.
  • Un bany massa freqüent pot ocasionar al·lèrgies doncs se li treu de la pell la capa de greix natural que li hidrata, es debilita l'epidermis i l'animal acaba rascant-se cosa que pot acabar ocasionant ferides.
  • No es pot banyar un gos abans dels 3 mesos, sobretot si encara no està vacunat.
  • Un cop acabat el bany procurar que el gos no passi fred. Evitar corrents d'aire.
Si seguim totes les recomanacions aconseguirem que el nostre gos estigui net i sa a la vegada, i que no només toleri el bany sinó que li agradi.






19 de nov. 2010

PER QUÈ EL GOS S'ESCAPA DE CASA?

A vegades ens preguntem per què els gossos fugen de casa i què hem de fer per evitar-ho. El primer què hem de fer és conèixe'ls, entendre que tenen uns instints que no es poden obviar i a vegades els porten a escapar-se dels jardins per buscar al carrer els estímuls que no tenen a la seva vida. Aquella frase tan humana que diu "busca fora el què no troba a casa" es pot aplicar perfectament als gossos.

Quan adquirim un gos ens hem de preguntar què esperem d'ell i què volem i podem donar-li. Si només volem tenir un ésser que estigui sempre esperant-nos al jardí quan arribem per després deixar-lo hores i hores sol millor que ens ho repensem. Els gossos són éssers gregaris i socials, com els humans. Necessiten contacte i són terriblement infeliços en soledat. Estem molt equivocats si creiem que en deixar-los en un enorme jardí on poden córrer els estem donant molt. Res més lluny de la realitat. A un gos de res li serveix una hectàrea de terreny si està sol. Ell necessita córrer, sí, però en companyia del seu amo. Necessita sortir al carrer a passejar per conèixer nous llocs, altres gossos, noves olors i gaudir de la presència de l'amo. Aquestes estones estimulen l'animal. Si un gos té el suficient exercici, motivació i contacte de l'amo rarament s'escaparà o fugirà. Les fugues són un símptoma de què quelcom no va bé en la rutina d'aquell animal pq necessiti escapar-se a buscar-se les seves pròpies motivacions. Certament no totes les races tenen la mateixa necessitat d'investigar i per això són més propensos a les fugues els gossos de caça.
A voltes hi ha altres factors que motiven el gos a fugir-se i pot ser la detecció de gosses en zel. Si la causa és sexual la solució passa per castrar-lo.
Les fugues comencen de cop i volta. Pot ser que el gos no ho hagi fet mai i un dia ho faci i ja no pari, simplement perquè descobreixi que li resulta gratificant sortir.

Per tant, les causes de fuga poden ser( una o totes alhora):
  • Falta d'atencions i d'afecte (exclusió de la família i soledat)
  • Falta de passejades i exercici que l'estimuli.
  • Necessitat de caçar.
  • Necessitat sexual en olorar gosses en zel.
Com podem evitar-ho: 
  • Amb passejades diàries i llargues.
  • Jugant amb el gos i dedicant-li temps.
  • Portant un company caní a l'altre gos per les estones que està sol. Si són dos es fan companyia. Ara bé, no és una solució en sí mateixa. Si no es fan la resta de canvis s'acabaran fugint tots dos.
  • Castrant-lo per evitar les fugues sexuals.
Quan el gos torna a casa... 

Hem de tenir clara una cosa. Els gossos tenen una memòria reduïda pel què fa a actes que han fet, per tant si quan tornen a casa després d'una fuga, per curta que hagi estat, els renyem ells no associaran el càstig amb la fuga (que ja no recorden) sinó que l'associaran amb la tornada a casa i això farà que la propera vegada no tornin, per por a la bronca. Molt important! A les persones se les pot renyar per quelcom que han fet fa una hora i raonar amb ells, als gossos no. Per tant, encara que sembli incoherent, quan el gos torna se l'ha de felicitar i fer festes. D'aquesta manera ell entén que tornar amb l'amo és positiu.



16 de nov. 2010

BRACO ALEMANY


El Braco Alemany és sense dubte una de les millors races que existeixen. Gran gos de companyia, que rarament es torna agressiu i que a part d'una gran intel·ligència gaudeix d'un caràcter immillorable. Només demana que li donem exercici i una vida rica en aventures.

RAÇA: Alemanya.

CLASSIFICACIÓ: Grup VII: Gossos de mostra.

ORÍGENS: Tot i ser alemany es diu que els seus orígens reals són a la península Ibèrica on hi ha els seus congèneres com el Perdiguer de Burgos o el Braco Italià. Aquestes races s'usaven com a falconers. Després van passar a ser gossos de xarxa, i finalment en gossos de mostra. A l'edat mitja es van estendre per tot Europa i caçaven óssos i porcs senglars. Cap a 1850 es buscava una raça activa, tan veloç com el Setter i el Pointer. Van dedicar-se a millorar l'avantpassat del Braco alemany. Solmsbauenfels el va creuar amb Fox Hounds i amb Pointers i va néixer el Braco Alemany. Més tard, al 1930, encara es va creuar amb el Dobermann per alleugir la seva morfologia.


TRETS FÍSICS: Elegant, pèl brillant i curt. TALLA: Gran ALÇADA: mascle: 62 -66cm. Femella: 58-63cm. PES: 30 kg el mascle; 25 kg la femella. COLOR: unicolor: marró. Bicolor: blanc amb taques marrons. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Molt actiu, Intel·ligent, valent, molt carinyós amb l'amo i els desconeguts. Molt amant de la caça i si no se l'usa com a caçador necessita altres activitats. Té tendència a escapar-se per buscar motivacions si no les té. Pot ser bon gos de companyia pel seu caràcter noble i afable. Poca tendència agressiva i força sociable. Adaptable a les situacions. Fàcil d'ensinistrar. Poc bordador.

PUNTS DÈBILS:
  • No suporta estar tancat en un lloc tot el dia o lligat.
  • Té una salut de ferro i no té cap punt dèbil concret.



NECESSITATS ESPECIALS:
  • exercici, joc, estímuls. Si no se l'usa com a caçador cal portar-lo d'excursió sovint a la muntanya o portar-lo a fer Agility.

IDEAL PER:
  • Famílies amb nens. És un gos pacient i li encanta jugar amb nens.
  • Persones actives. Necessita que el treguin a la muntanya i a passejar diàriament.
  • Cases amb jardí. No està fet per un pis.

10 de nov. 2010

LA IMPORTÀNCIA DE LA SALUT DENTAL


Els gossos, com tots els mamífers, pateixen problemes a la dentadura. L'alimentació influeix molt en què les seves dents estiguin sanes durant més anys o no. Els gossos de raça petita com els Yorkshires o els Caniches tenen més facilitat de tenir malalties dentals perquè acostumen a tenir les peces mal posades i això provoca l'acumulació de bacteris entre elles.

Quines dolències poden patir?

Caries:
Apareix en els gossos entre els 3 i 7 anys però contràriament als humans és un problema poc freqüent.

Sarro-Gingivitis:
El sarro és una capa grogosa que s'acumula a les dents. En els humans s'acumula a la part interior de les dents, en canvi en els gossos a l'externa. El sarro els provoca mal alè i infeccions bacterianes. Si no s'elimina aviat, amb una neteja dental, pot arribar a ocasionar Gingivitis que és una inflamació de les genives. Llavors els comença a fer mal i no mengen normalment. Si això no es tracta acabarà perdent les dents afectades.


Com prevenir problemes dentals?
  • Per mantenir sana la dentadura d'un gos l'ideal seria raspallar-li les dents una vegada a la setmana. Al mercat es venen raspalls i pastes especials per gossos, res d'usar pasta de dents humana! També és un bon dentífric el suc de llimona. Només cal mullar el raspall amb el suc i fregar les dents.

  • L'alimentació també és important tenir-la en compte. El pinso és ideal per mantenir sanes les dents doncs és menjar sec i no atrau a les bacteris, a més que fa saltar el sarro que tinguin. En canvi, tot el què sigui menjar humit (arros, verdura, llaunes de carn..) és un niu de bacteris.

  • Hi ha una àmplia oferta de joguines que substitueixen el raspallat de dents i són més agradables pel gos. Els dental Kongs són unes joguines de cautxú que tenen unes ranures on es posa la pasta dental (que té bon sabor per ells) i els gossos freguen les dents amb la pasta tot jugant.

  • També hi ha bastonets o ossos que són molt durs i fan que el gos hagi de rossegar per menjar-los. D'aquesta manera el sarro salta de les dents.
De tota manera el veterinari sabrà detectar quan convé fer la neteja dental del gos i eliminar el sarro. Cada gos té el seu procés però sol ser cada cinc anys. No és una intervenció complicada ni llarga. S'adorm el gos per poder treballar còmodament i en unes hores, quan s'ha despertat de l'anestèsia, se li dóna l'alta.

La majoria d'estris que hem anomenat es poden trobar a les botigues de mascotes però recomanem la botiga online Mascota Planet.