30 jul. 2015

EL REGALO


Pensava escriure un comentari sobre el vídeo però crec que tot el què pugui escriure només farà que eclipsar el poder de les imatges que, en aquest cas, parlen amb prou força per si soles. 



Els qui estimem els animals probablement no necessitem conscienciar-nos però podem difondre aquest missatge per fer-lo arribar més lluny. Cal canviar mentalitats ja. 





18 nov. 2014

COM CUIDAR UN GAT AMB SIDA (VIF)

És sabut que la majoria de malalties dels humans també existeixen en animals. Una d'elles és la SIDA felina, coneguda com a Virus d'Immunodeficiència Felina (VIF). Aquesta és una de les malalties més greus en els gats, juntament amb la Leucèmia, doncs no tenen cura ni vacuna. Només poden tractar-se per a tota la vida per donar-li la major qualitat de vida possible. Per això el mes important és saber com cuidar d'un gat amb SIDA en el dia a dia.

Què és la Immunodeficiència Felina?


És una malaltia contagiosa, que es contreu mitjançant el contacte amb la saliva i la sang d'altres gats, per això és molt fàcil que als gats que deixem entrar i sortir al seu lliure albir la puguin contreure. Només es contagia entre gats, ni entre d'altres animals ni a humans, és important tenir-ho en compte. Un gat amb Immunodeficiència pot conviure perfectament amb altres animals i persones sense problemes, però no amb gats sans.
Aquest virus és un dels denominats Lentivirus perquè el període d'incubació és llarg.
Va destruint lentament les defenses de l'animal generant en ell immunodeficiència (com la paraula indica dèficit de sistema immunitari) i això implica infeccions constants i molta facilitat de contreure tot tipus de malalties, doncs el seu cos no és capaç de fer-les front. Un gat amb Inmuno sense tractar es va afeblint fins que mor. Però detectada a temps, amb el tractament adequat i les cures oportunes a casa pot viure amb força qualitat de vida. Potser no llarga però si una bona vida. Alguna cosa semblant a la Leishmania en gossos.

Com detectar-la?

Els símptomes són bastant visibles i fàcils de detectar: decaïment, vòmits, febre, pèrdua de gana. Si el teu gat els té no t'alarmis, porta'l al veterinari perquè faci les anàlisis oportunes per descartar la malaltia. Pot ser simplement un malestar passatger però cal estar-ne segur. I si finalment les proves de Inmunodeficiència són positives no et deprimeixis. El teu gatet pot seguir sent feliç si li dónes les cures i carícies necessàries.

Com cuidar al gat amb SIDA?

  • Sobretot i en primer lloc garantir-li una alimentació de bona qualitat, nutritiva i abundant en proteïnes.
  • Donar-li suplements de vitamines A i C i L-lisina (per prevenir les infeccions). El veterinari t'orientarà en quins suplements donar-li.
  • Anar al veterinari a posar-li les vacunes anuals que toquin amb especial rigor per prevenir que contregui altres malalties com la grip felina. Recorda que ell no té mitjans per combatre-les per si sol.
  • No oblidis desparasitar-lo externament de puces i internament. Tots els paràsits que tingui li poden causar infeccions cutànies o internes. 
  • Com que no té defenses necessita protegir-se molt de les malalties. Per això no és gens convenient que surti al carrer. És el major focus de virus i malalties.
  • El seu estrès o malestar psicològic pot afectar-li físicament ja que és feble de salut. Cuidar molt la seva rutina, que hi hagi els menys canvis possibles, que el seu espai sigui còmode. Es recomana un ambientador de feromones per relaxar-li. 
  • Porta'l al veterinari cada vegada q es trobi malament. Ell no pot combatre les malalties per si mateix. 

Totes aquestes cures no deixen de ser gairebé les mateixes que donaries a un gat sa però en casos de SIDA convé posar més èmfasi i rigor doncs la seva vida en depèn estrictament.
D'altra banda és un gat normal que necessita afecte, el seu espai i el seu joc. I pot tenir altres companys felins sempre que siguin Inmunodeficients com ell.




15 oct. 2014

ELS GATS TAMBÉ ES PODEN ENSINISTRAR

Quan parlem d'ensinistrament, solem referir-nos als gossos, però la veritat és que els gats (i molts altres animals) també poden ser ensinistrats. Els mètodes d'ensinistrament són els mateixos entre gossos i gats, la diferència radica en la predisposició de cada espècie. El gos, per naturalesa, viu per satisfer al seu amo. Encara que se'l motivi amb menjar o joc al principi el seu màxim interès és l'amo. Tanmateix el gat, per la seva naturalesa independent, no té tants desitjos de satisfer l'amo i per tant serà una mica més lent ensinistrar-lo. Però amb premis és del tot possible.

Alguns consells:
  • Són més efectius sempre els premis que els càstigs.
  • La fórmula d'ensinistrament és com en els gossos: donar una ordre amb una paraula curta i concisa + premiar amb menjar quan la compleixi correctament i repetir-ho diverses vegades.
  • No t'excedeixis en les ordres o exigències al teu gat. Si ets massa sever amb certs comportaments la relació amb l'animal pot deteriorar-se fàcilment.
  • Usa menjar que li agradi especialment (pernil dolç per exemple) per a l'ensinistrament perquè el motivi suficient. Amb el seu pinso diari probablement no ens obeeixi.
  • Busca el moment oportú per ensenyar-lo. Si és possible abans dels àpets doncs si ho fem després estarà ple i no li vindran de gust els premis.
  • Ensinistra'l en un lloc tranquil i sense interferències per evitar distraccions. Apaga la televisió, ràdio i evita al màxim els sorolls.
  • Les sessions han de ser breus per no cansar al gat i que no li influeixi negativament per a properes sessions. 15 minuts és un temps òptim.
  • L'ensinistrament ha de ser diari, en cas contrari no servirà de gairebé res l'après.

És important tenir en compte que els gats aprenen sense problemes ordres de comportament que li siguin naturals com a animal: asseure's, donar la pota, venir….però rarament serviran per fer piruetes. 




5 oct. 2014

EL METRO DE BARCELONA JA ÉS ANIMAL FRIENDLY

Foto de ARG noticias

Els animalistes sempre ens hem queixat dels murs que hi ha en aquest país en qüestions d’animals de companyia. Així com en d’altres països d’Europa no hi ha pràcticament limitacions en portar els gossos en metro, tren, hotels o restaurants (doncs porten l’etiqueta d’Animal Friendly), a Espanya tot són complicacions si es vol viatjar amb mascotes. Per això a Barcelona estem d’enhorabona per la nova norma aprovada per la Generalitat que ha entrat en vigor el passat 1 d’octubre que permet a gossos i gats viatjar en metro.
Tot i que RENFE I FGC ja permetien l’entrada de gossos amb morrió i corretja, el metro fins ara només era accessible als gossos pigall, els d’assistència, els qui acompanyen els empleats de vigilància i els particulars amb transportí. A dia d’avui qualsevol gos, sense límit de talla ni raça, pot accedir-hi amb algunes restriccions, és clar. És una gran notícia.
Entre setembre i juny, els dies laborables, els gossos poden entrar al metro fora de les hores punta, quan està més ple. Els caps de setmana hi ha llibertat horària. Això sí, per evitar problemes només es permet un gos per persona i el gos ha de portar morrió i corretja.
Són normes raonables i lògiques encara que algunes persones creiem que seria millor habilitar un vagó només per persones amb gossos, així ens estalviaríem conflictes amb les persones que no volen tenir gossos a prop i no caldria limitar horaris. Segur que aviat sorgiran veus en contra d’aquesta nova normativa.
El conseller de Presidència i territori, Jordi Martí, ha explicat que ens hem reflectit en ciutats europees punteres en animals de companyia com Amsterdam o Ginebra. Amb aquesta mesura demostrem que Barcelona és Animal friendly, que és amiga dels animals.
A veure doncs si anem estenent el concepte animal friendly a més camps. Segur que molts ens n’alegraríem.

Si vols ampliar informació respecte la normativa pots clicar aquí.


17 set. 2014

EL COLLARET DEL PEP



Els productes fets a mà tenen cada cop més èxit. Estem cansats d'objectes impersonals, clons i sense personalitat. La tendència actual és a tornar a humanitzar els productes, fer-ne d’únics i exclusius, fins i tot donar l’opció al client de personalitzar-los triant els dissenys. Aquesta nova moda també està arribant al sector animal i a tots els seus accessoris.
He descobert una pàgina web que es diu “El collaret de Pep” que té tots els elements que he esmentat anteriorment. Es dediquen a teixir a ganxet ( Craft concretament) i en tela collarets i arnesos manualment fent-los resistents, amb dissenys atrevits, colorits, moderns i pràctics pels gossos i gats.

collar Martingale
Carolina, la principal encarregada del negoci, arquitecte, amant dels gossos i del ganxet, va decidir unir les seves dues passions en una sola creant aquesta botiga. La personalització està garantida i la proximitat també. La web té un to informal en les seves explicacions, quasi bé diria col·loquial. De fet el nom ja dóna pistes d'aquesta intenció de semblar una botiga de barri, propera al client i sense les formalitats que sovint trobem en botigues i webs online. Els dissenys són originals i molt bonics. A continuació us en poso alguns. L'autora dóna especial prioritat als collarets de tipus Martingale, doncs són la raó per la qual va començar el seu projecte. Són uns collars que solen portar els Llebrers perquè tenen un sistema que es tanca quan estires de la corretja evitant que li surti del cap i que estiri massa. Però també tenen collarets tipus "click" , arnesos i bosses pel passeig. 
Els preus oscil·len entre els 28 i els 31 euros, en funció de la mida del collaret. Un preu superior als collarets tradicionals però tenint en compte que és artesania és força correcte.
Si el què us interessa és un collaret únic i personal a la pàgina web hi ha l’apartat “donde comprar” on explica pas a pas com fer el propi disseny i demanar-lo.
Animeu-vos!
collaret de click

Si voleu visitar la pàgina web i conèixer a fons la feina d’aquesta artista:
Si voleu anar directament a la botiga online on venen els productes:



collar martingale


Arnés

collaret Martingale

collaret teixit a ganxet per gat


7 maig 2014

ENQUESTA SOBRE ELS SERVEIS DE PSICOLOGIA CANINA


Estimats seguidors i lectors,
us vull demanar un favor enorme. Estic fent un estudi de mercat pel meu negoci de consultes canines i necessito de la col·laboració del màxim de persones possibles contestant a la meva enquesta!!
A part del meu agraïment penseu que si tiro endavant el negoci tots els amos de gossos en sortireu guanyant!
Gràcies

http://www.encuestafacil.com/RespWeb/Qn.aspx?EID=1756579

26 març 2014

FUNDACIÓ MONA


És realment colpidor i emotiu mirar un ximpanzé. La seva capacitat de comunicació i d’expressió els fa una raça especial dins els primats. Cadascú amb la seva personalitat pròpia i definida, amb els seus rols i costums particulars, com els humans. Un ximpanzé sempre torna a demanar perdó a un humà si li ha fet mal, oferint-se a curar la ferida. Impactant. Són animals que t'arriben al cor fàcilment. I això és el què passa a qui visita la Fundació Mona.
Si teniu ganes de sortir de la ciutat i veure natura i animals us recomano fer una visita a La Fundació Mona (Riudellots de la Selva). Mona acull els primats (els ximpanzés i macacos principalment) abandonats, de circs o de particulars i es compromet a donar-los qualitat de vida fins que morin. I aquest no és un compromís de 10 anys com seria el cas d’una protectora canina. Els ximpanzés poden viure fins a 60 anys.
La visita consisteix a fer un recorregut per les instal·lacions amb un guia excel·lent que transmet passió pels monos a cada paraula que diu i molts coneixements. Només cal reservar prèviament el dia de visita. 

Com podem ajudar?

El centre no té pràcticament ajudes estatals així que l’ajuda solidària és la que manté en peu la fundació.  Com a usuaris podem fer el següent:
  1. Apadrinar: 10 euros mínim/mes de quota
  2. Ser socis: 5 euros mínim/mes de quota
  3. Fer donacions puntuals: a la web hi ha un número de compte per fer l’ingrés
  4. Visites guiades: 6 euros per 2 hores de visita.
  5. Estades curtes: si voleu aprendre a ser cuidadors de monos podeu estar dies fent-ho pagant en funció dels dies.
  6. Fent de voluntaris de llarga durada (no es paga ni es cobra)
  7. Visitar amazon on tenen una llista d’objectes que necessiten i regalar-los-hi. http://www.amazon.es/registry/wishlist/29Z7DXENNE3QB

Han engegat també  una opció anti-crisis que consisteix a aportar un euro al mes a través de https://www.teaming.net/ una pàgina d’absoluta confiança on s’acullen molts projectes solidaris. Només cal registrar-se, buscar La fundació Mona i fer l’aportació.
Els voluntaris són indispensables al centre doncs pràcticament no hi ha treballadors. Llocs com aquest demostren que hi ha éssers humans que compensen el mal que fan d’altres.








23 oct. 2012

JORNADA AVEPA 2012


Divendres dia 19 d’octubre la Fira de Barcelona va acollir la Jornada AVEPA (Associació de Veterinaris Espanyols Especialistes en Petits Animals) aprofitant el Congrés Internacional SEVC (southern european veterinary conference) que es feia del 18 al 20 d’octubre. Durant la jornada es van reunir diversos professionals relacionats amb el tema que l’ocupava: “Animales ysalud: la convivencia con animales de compañía y el bienestar de las personas”.
Al llarg de les hores vaig escoltar atentament grans experts en el camp de la psiquiatria, la legislació, zooteràpia, TEACC (Teràpies d'assistència amb animals), metges, especialistes en violència de gènere etc. Tots ells lluitant per una causa comú tan noble i admirable que vaig sortir de la sala amb esperança en la raça humana.

 Hi ha ja moltes evidències del què signifiquen els gossos en la vida de les persones. Nosaltres rebem molt més del què els donem. Un gos és capaç d’aconseguir que una personeta amb paràlisi cerebral tingui reaccions i respostes inesperades, que un presidiari desencantat de la vida i l’espècie humana recuperi l’empatia (si és que l’ha tingut mai). En canvi els humans descarreguem la nostra ràbia i frustració contra els pobres gossets quan en una família hi ha maltractaments. Núria Querol ens parlava d’aquestes situacions. Tanmateix és esperançador veure que hi ha tants professionals com ella implicats en aquestes causes, a EEUU principalment i però aquí tot just començant.
També és descoratjador veure que les lleis estan tan mal redactades, plenes d’incoherències i contradiccions i de sancions ridícules, tal com ens va fer veure l’advocat José Maria Pérez Monguió.
Jornades com aquesta ajuden a veure amb perspectiva la problemàtica i alhora els avanços que s’estan fent des dels diferents àmbits. És una tasca multidisciplinar. Evitar la violència, tan animal com humana, és feina de tots. A aconseguir que els gossos tinguin el respecte que mereixen i els “usem” per millorar la nostra vida també és quelcom que tots hem de moure amb el nostre granet de sorra.
El meu és aquest, difondre a través d’aquest humil bloc per defensar això en que crec fermament. 
Com va dir José Capaces (Coordinador de la Comissió ètica d'AVEPA): "Els gossos viuen poquets anys perquè tenen molta més capacitat de donar carícies, amor, entrega que les persones, que necessitem tota una vida per apendre'n".