31 d’ag. 2010

LA REVISTA METROPOLITAN BARCELONA PARLA DE VA DE GOSSOS

Fa uns mesos la Hanna Pennell em va fer una entrevista sobre el meu bloc Va de gossos per un article per la revista digital anglesa Metropolitan Barcelona on parlaria sobre bloggers a Barcelona. L'article "Bcn Bloggers" acaba de sortir i des de Va de gossos hem cregut interessant posar l'enllaç de l'article i traduir el fragment on parla del bloc, doncs està en anglès. L'article fa una pinzellada de diferents blogs i bloggers catalans on inclou informació donada a l'entrevista. Al final de l'article Pennell exposa les adreces de tots els blocs i posa un fragment de l'entrada que hi havia en el moment d'escriure l'article.
A continuació posarem el fragment de l'article original on parlen del bloc i posteriorment la traducció:

(...)Amongst local-language blogs, ‘Va de gossos’ (‘About dogs’) is a good example of a site based on a personal interest but giving it a more serious and professional perspective. Written by Catalan Leticia Argilés, it covers dog behaviour and psychology and aims to “provide the keys to understanding canine language and know how to interpret and educate your dog,” said Argilés. Amongst other topics, it includes information about health, books, breeds and dog-related events (all illustrated with cute photos). Argilés actually began studying audiovisual communication but later decided that dogs were her first love and she moved into dog psychology; she is just finishing a course to become a veterinary assistant. Her blog was started in October 2007 but wasn’t a project she really focused on until last year, when she decided to approach it as though it was a “professional website.”(...)


(...) Dels blocs en la llengua local, Va de gossos és un bon exemple d'una pàgina basada en un interès personal però donant una perspectiva seriosa i professional. Escrit per la catalana Leticia Argilés, parla del comportament i la psicologia canina i va destinat a "donar les claus per entendre el llenguatge caní i entendre com interpretar i educar el teu gos", diu Argilés. A més d'altres temes, inclou informació sobre salut, llibres, aconteixements sobre gossos (tots il·lustrats amb fotos). Argilés va començar estudiant comunicació audiovisual però més tard va decidir que els gossos eren la seva passió i es va passar a la psicologia canina; està acabant un curs per ser auxiliar de veterinària. El seu bloc es va començar a l'octubre del 2007 però encara no hi havia una implicació tan gran com en l'últim any, quan va decidir aprofitar-lo com si es tractés d'un web professional. (...)

9 d’ag. 2010

II FESTA DELS ANIMALS A GRÀCIA

Durant les festes de Gràcia es dediquen tres dies als animals a la Plaça Joanic (15, 19 i 21) en l'anomenada Festa dels animals, que enguany és el seu segon any. Es fan diverses activitats que van des de xerrades, passarel•les de gossos en adopció i concursos. Moltes de les protectores i refugis de Catalunya hi seran.
A continuació teniu el programa dels tres dies de la Festa dels animals.

Podeu veure també l'agenda d'activitats anant a la web: http://www.festamajordegracia.cat/agenda

4 d’ag. 2010

ELS GOSSOS I ELS NENS, ELS MILLORS AMICS

Quan tenia 5 anys em va mossegar un gos i des d’aleshores els vaig témer fins l’extrem de posar-me a tremolar de terror quan se’m creuava un pel costat. Els meus pares es van negar a que la seva filla es passés la vida fugint dels gossos i perdent-se les satisfaccions que comporta tenir-ne. Per això quan uns amics els van oferir un cadell de Braco Alemany no s’ho van pensar dues vegades i se’l van quedar. Gràcies a aquella decisió no només vaig superar el meu pànic, sinó que em vaig convertir en una apassionada pels gossos (bé, animals en general) i vaig acabar on sóc ara: volent dedicar la meva vida i professió a ells.
Nombrosos estudis demostren el gran enriquiment psicològic, emocional i cultural dels nens criats amb gossos. Tenir un animal els ensenya a ser responsables d’ algú altre que no siguin ells mateixos, a cuidar-lo i acostumar-se a tenir obligacions, i fins i tot a ser més sociables; Estimula la seva sensibilitat cap els animals i cap el patiment aliè i ajuda a superar traumes i pors.
Jo vaig aprendre a no tenir por dels gossos perquè vaig veure’n créixer un, el vaig conèixer, el vaig cuidar, estimar i el vaig veure morir.
Ara bé, els nens tendeixen a demanar un gos perquè els sembla un peluix amb qui es podran distraure. És responsabilitat dels pares fer-los entendre que un gos és un ésser viu, amb necessitats, que requereix obligacions i amb qui es pot jugar sempre que es faci amb respecte: res d’estirar la cua, les orelles o tirar-se a sobre. Són mesures per evitar possibles danys en la relació gos-nen que portin a l’agressivitat de l’animal. El respecte mutu és la base, i l’amor el camí per arribar a forjar una amistat que el nen recordi de per vida, com jo mai oblidaré aquell primer gos que vaig tenir: el Nick.


Text publicat a la revista A Quatre potes num 8 (encara no ha sortit).