26 de set. 2011

CHOW-CHOW


El Chow-chow és l’ós bru del regne caní pel seu pelatge tupit. De fet alguns consideren aquesta raça com una nova espècie animal enlloc de un gos per la quantitat de característiques poc comunes que té.


RAÇA: Chow-chow

CLASSIFICACIÓ: Grup V: Gossos de tipus Spitz i primitius.

ORÍGENS: Xina. Els asiàtics entrenaven el Chow-Chow per combats, com als buldogs i altres races molosoides. També l’usaven per menjar doncs els xinesos adoren la carn de gos. A finals del segle XIX els primers Chows introduïts a Europa van despertar la curiositat i el 1894 es van inscriure oficialment al Kennel Club.


TRETS FÍSICS: El seu crani no és gaire similar a cap altre crani caní i té una temperatura interna superior a la normal, dos trets estranys en un gos. TALLA: Gran. ALÇADA: mascle de 48 a 56 cm, femella de 46 a 51 cm. PES: entre 25 i 35 kg. COLOR: color foc i negre. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Com la majoria de gossos del grup V és independent, seriós i poc afectuós. Té una forta personalitat, gran intel•ligència, aprèn ràpid i és un bon guardià. No és gaire sociable ni amant dels nens.

PUNTS DÈBILS:
  • Té una respiració dèbil pel seu morro curt i això el fa delicat a certes temperatures. L’exercici ha de ser llarg però no intens.
  • Ulls fràgils, Convé rentar-li sovint.
  • Articulacions delicades. Per això es desaconsella posar-li arnés.
NECESSITATS ESPECIALS:
  • Llargues passejades sense ser intenses.
  • El seu pelatge requereix una cura especial i raspallat diari.

IDEAL PER:
  • Persones actives i que facin exercici amb el gos. És amant de l’aire lliure.
  • No és un gos per a nens. No és juganer i no té paciència.

UNA CURIOSITAT: Té la llengua blava.

21 de set. 2011

COMUNICAR-NOS TELEPÀTICAMENT AMB ELS GOSSOS

Els amos de gossos sovint diem i repetim que als nostres amics de quatre potes només els falta parlar. I és que realment ens encantaria poder-nos comunicar amb ells més enllà del llenguatge no verbal. Potser evitaríem errors alhora de tractar-los. Doncs bé, a la botiga de mascotes Ludocan imparteixen un curs anomenat “hablando con animales”. L’imparteix Maria Victoria Simona i ensenya a comunicar-se amb animals mitjançant la telepatia, a silenciar i enfocar la ment correctament quan tenim animals al davant. Es posen en pràctica tècniques per obrir els canals i enviar i rebre informació telepàtica. Increïble però cert.



És un curs intensiu d’un dia, el 29 d’octubre a Barcelona i val 150 euros. Per més informació podeu entrar a http://www.entrespecies.com/

17 de set. 2011

ENVERINAMENTS A LLEIDA

Les Protectora d’animals de Lleida(Amics dels animals del Segrià i Protectora Lydia Argilés) han denunciat recentment una successió d’enverinaments que pateixen els gossos de la ciutat des de fa uns anys. En els últims dies hi ha hagut deu gossos enverinats; Dos han mort i la resta han sobreviscut després de patir gastroenteritis agudes. “"Tenim por que això acabi com fa dos anys, quan van morir uns 20 gossos", va dir una de les afectades. Sembla ser que els autors llencen pastilles raticides a diferents parcs i descampats que són freqüentats per gossos però també per nens. Fins i tot s’ha arribat a llençar verí dins les propietats privades on hi ha animals que mai surten.

Qui hi ha darrere tanta crueltat? Algú que odia profundament els animals, sense dubte. No hi ha justificant per quelcom així. Cert que hi ha propietaris que no recullen els excrements  i que això és una molèstia per la ciutadania. Però en tot cas els gossos no són culpables de la falta de civisme dels seus amos; no mereixen morir. És més, l’assassí mata indiscriminadament els gossos de persones brutes com els de persones cíviques. La web de la protectora Lydia Argilés exposa la denuncia i fa una crida al veïnat d’informar de qualsevol detall que conegui sobre el cas.
Els matins de tv3 ha fet ressò de la denuncia el dia 15 de setembre. Esperem que això ajudi als mossos a enxampar els responsables o bé que els dissuadeixi de seugir matant. No es poden permetre tals maltractaments i tanta crueltat. Els gossos embruten sí, però més embrutem les persones amb les deixalles que llencem per tot arreu. Potser que fem una mica d’autocrítica.

13 de set. 2011

EL VELL SNOOPY


Hi ha dies que quedes colpit per alguna notícia del diari, i no precisament negativa, i hi vas pensant al llarg del dia. Diumenge em va passar quan vaig arribar a la secció Barcelona del Periódico. Em vaig detenir per una foto d’un gosset i un nen abraçats. Aquest gos, l'Snoopy, té 16 anys i en portava 12 al refugi l’Amistat de Vallirana. Gràcies a un reportatge anterior al diari amb fotos grans dels gossos del refugi una família es va commoure amb la historia de Snoopy, que ja és cec i molt ancià. Van anar al refugi i el van adoptar.

M’emocionen totes les persones que decideixen adoptar un animal d’una gossera abans que comprar perquè demostren tenir un cor noble, una generositat sense límits i un amor pels animals que contrasta amb els que els han abandonat. I m’emocionen especialment els qui enlloc d’endur-se un cadell prenen la decisió de donar casa a gossets malalts o ancians, aquells qui ningú vol i que solen morir a les protectores. Ja sabem que duraran poc i que no els disfrutarem gaire i per això és d’una generositat extrema. Snoopy ha fet sort i encara que només visqui un any més segur que serà el més feliç de tota la seva vida. Gràcies infinites a aquesta família i a totes les que fan el mateix.  


*A partir de la notícia al Periódico de Catalunya: “Un hogar para el viejo Snoopy”. Secció Gran Barcelona. Dia 11 de setembre.