20 d’oct. 2010

L'AGILITY-DOG


Què és l'Agility i en què consisteix?


L’Agility és un esport caní d’agilitat, com el seu nom indica, en què el gos s’entrena per passar una sèrie d’obstacles tot obeïnt rigorosament les ordres del seu amo que  l'acompanya. El gos ha de superar entre 10 i 20 obstacles com passar per sota un túnel, saltar tanques, sortejar estaques, mantenir l’equilibri corrent damunt de bigues, pujar i baixar una rampa etc. La finalitat del recorregut és que el gos vagi superant els obstacles en l’ordre indicat, sense cometre errors i dins la TRS (temps establert pel jutge). S’aniran canviant l’ordre dels obstacles al final de cada recorregut per evitar que el gos actuï per memorització. Guanya l’equip amb menys penalitzacions i que acabi en el menor temps possible.

Hi ha tres categories de competició en funció de la mida dels gossos:

  • S “mini”: per gossos de menys de 35 cm d’alçada.
  • M “mitjana”: Per gossos de 35 cm o més i inferiors a 43 cm.
  • L “standard”: per gossos de 43 cm o més.
  • Segons la FCI (Federació cinològica Internacional) els obstacles homologats són:


  1. Roda o neumàtic
  2. Eslàlom
  3. Túnel flexible
  4. Taula
  5. Balancí
  6. Balles de salt
  7. Rampa
  8. Túnel rígid
  9. Passarel•la
  10. Mur o viaducte
  11. Salt de longitud


Quan va aparèixer l'Agility?
L’Agility va néixer l’any 1978 amb l’ocasió de una important exposició canina britànica. John Varley va ser l’encarregat de buscar un espectacle original que despertés l’interès del públic. Va pensar les carreres d’obstacles que feien els cavalls i se li va acudir que si ho feien ells perquè no podien fer-ho els gossos?


Qui hi pot participar?
Hi pot participar qualsevol persona amb ganes de disfrutar de fer exercici amb el seu gos i amb prou disciplina per ensinistrar-lo. No cal tenir un gos d'una raça determinada doncs qualsevol gos, de raça o pataner, és capaç d’aprendre a fer Agility. Ara bé, sempre hi ha races més predisposades i amb més facilitat d’aprenentatge per les seves aptituds innates com són el Border Collie, Pastor Alemany, Border Collie, Cocker Spaniel etc.

On es practica?
Hi ha nombrosos clubs d’agility arreu de l’estat on qui vulgui pot apuntar-se i assistir a les classes per aprendre a ensinistrar el propi gos a més a més d’utilitzar les instal•lacions per practicar. Ara bé, també es pot practicar a casa amb obstacles inventats. Us podeu limitar a practicar Agility per diversió o pujar un esglaó més i competir en campionats. Si per contra voleu comprar els obstacles homologats us recomano les botigues online Zooplus i també Tienda animal que els tenen a preus raonables.

Us posem alguns dels Clubs que hi ha arreu de Catalunya. Si cliqueu damunt el nom entrareu a la seva web:

Per què és recomenable practicar Agility?


  • amb aquest esport el gos no s’esforça per satisfer el seu amo únicament, sinó que es diverteix en la seva companyia i l’estimula rebre recompenses quan fa bé el què se li demana. Aquesta diversió mútua entre gos i amo fa que els vincles i els lligams s’enforteixin.
  • També és una forma de fer amics que comparteixen la mateixa passió pels gossos.
  • Ajuda a socialitzar el gos, a acostumar-se a estar envoltat de gossos diferents.El gos fa exercici, se sent realitzat i útil i això millora el seu comportament eliminant possibles problemes d’agressivitat, pors o angoixes.
  • A la web de la Federació catalana d’Agility trobareu el reglament complert i tota la informació necessària.



14 d’oct. 2010

CICLE-DOG


Tots els professionals del sector dels animals de companyia sempre recomanem als amos de gossos que l’exercici és una necessitat vital per l'animal. A vegades alguns gossos molt actius i enèrgics no en tenen prou amb les passejades quotidianes i necessiten quelcom que els faci cremar més energia. Per això una bona opció és la de practicar el Cicle-Dog. Es tracta d’una pràctica cada dia més extensa en què amo i gos van en bicicleta.


El sistema més auster i comú és lligar la corretja del gos a la bicicleta o bé portar-la agafada amb la mà, però aquest sistema pot ser perillós si la corretja s’enganxa a les rodes o simplement el gos creua per davant de la bici, perquè pot causar un accident. Per això s’han inventat el Walky dog, un mecanisme en què el gos va enganxat a una barra estàtica i rígida que es connecta a la bicicleta. És molt segur per l’animal i l’amo doncs evita que el gos pugui creuar per davant.
El Walky dog costa uns 40 euros i és fàcil d’instal•lar

La casa noruega Speedog sporting també posa a la venda el mateix mecanisme de subjecció per bicis. La forma del braç extensiu és diferent al Walky dog però la funcionalitat és exactament igual. Els preus són similars i oscil•len entre els 34 i 54 euros. La web és molt interessant pels afeccionats a fer esport amb gossos doncs està especialitzada en accessoris d’esports canins.
La botiga online la trobareu a: http://www.speedogs.com/springerparabici.html



Si per contra teniu ganes d’anar en bici per la muntanya i poder portar el gos sense que hagi d’estar fent exercici més temps del necessari hi ha l’opció de comprar un remolc. El gos anirà còmode i prou segur com perquè no pugui baixar i escapar.
El podeu adquirir per preus entre 109 i 169 euros, en funció de la mida del gos i la qualitat del material.
La botiga online la trobareu a : http://www.remolquesdebici.es/index.php?page=shop.browse&category_id=16&option=com_virtuemart&Itemid=1




Encara més sofisticada és la bicicleta per gossos en què el ciclista va assegut en una cadira amb rodes i el gos va enganxat a un costat amb uns braços que li agafen el coll per a què l’animal camini recte i no pugui desviar-se. Aquesta bicicleta es ven a Gran Bretanya i encara no ha arribat aquí.





9 d’oct. 2010

HUSKY SIBERIÀ

Qui no recordarà al famós Colmillo Blanco, el magnífic Husky que ens va enamorar al cinema dels anys 90? Es tracta d’una raça elegant, que crida l’atenció per la seva similitud amb el llop. I és que el Husky Siberià es caracteritza per tenir un caràcter meitat salvatge/ meitat domesticable i amant del seu amo. Només demana exercici i sentir-se útil. És un gos amb un sentit molt fort del treball com ho és el Pastor alemany.

RAÇA: Husky Siberià

CLASSIFICACIÓ: Grup V: gossos de tipus Spitz i primitius.

ORÍGENS: Sibèria. Tot i que els seus orígens són a Rússia va ser exportat al Nord d’EEUU I Alaska al 1909 a través d’un comerciant de pells que volia que el seu gos corrés a una
cursa de trineus. Més tard les tribus Chuchi es van dedicar durant anys a la cria i ensinistrament de Huskies a Alaska per estirar dels trineus, el seu mitjà de transport. Als anys 20 va haver un Husky, anomenat Balto, que es va fer famós per ser capaç d’aguantar els 30 graus sota zero d’aquell hivern. Hi havia una epidèmia de diftèria que estava matant la gent i el Balto i els altres gossos van travessar l’estret de Bering, congelat, durant 5 dies i van portar el suero necessari.


TRETS FÍSICS: Fàcil de confondre amb el seu cosí l'Alaskan Malamute. El Husky és més petit i arrossega càrregues més lleugeres. Ulls de color blau o un ull de cada color. TALLA: mitjà /gran. ALÇADA: mascle entre 54 i 56 cm; Femella de 51 a 56 cm. PES: mascle de 20 a 28 kg; Femella entre 16-23 kg. COLOR: Bicolor: blanc i gris; Blanc i marró; Blanc i gris fosc; Blanc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Molt resistent i fort, ràpid, enèrgic, protector del seu amo, sociable. Alhora és molt independent I no massa afectuós. És un gos de treball I serà feliç estirant trineus. Però si això no és possible cal donar-li una bona dosi d’exercici diari amb estimulacions com amagar una joguina i fer-li buscar. Com a descendent directe del llop és jeràrquic i amb tendència dominant. Cal cuidar l’educació. No té caràcter de guardià. Li agraden els nens però no hi jugarà massa.

PUNTS DÈBILS:
  • Salut de ferro. No té punts dèbils en quant a salut.
  • No suporta estar lligat o tancat en un pis.
  • No suporta gens bé els climes càlids.

NECESSITATS ESPECIALS:
  • Córrer amb trineu és un plaer pel Husky. Si no és possible donar-li aquesta activitat convé apuntar-lo a Agility o bé practicar el Cicle-dog que consisteix a anar en bici amb el gos lligat a la bici.
  • La llibertat és necessària per ell. Lligat seria un desgraciat. Té tendència a escapar-se si no troba prou motivació allà on viu.
  • Cal raspallar el seu pèl a diari; Li cau molta quantitat.


IDEAL PER:
  • Viure en zones de muntanya, amb baixes temperatures I molt aire lliure per córrer. No s’adapta bé a viure en un pis.
  • Amb persones que els agradi fer esport I excursions a la muntanya I, sobretot, a la neu.
  • Viure sol entre humans. No accepta bé altres animals amb ell (instint de caça accentuat).

5 d’oct. 2010

DERECHO ANIMAL


Gràcies a l'assistència al Congrés Animals de companyia, Font de salut, vam descobrir una web molt interessant i única a Espanya: http://www.derechoanimal.info/.
Derecho animal, Web center de los animales con derecho és la primera pàgina a Espanya que aporta una base de dades sobre legislació animal molt útil pels responsables dels drets dels animals i alhora per qualsevol usuari que vulgui fer una consulta. La base de dades consta de tot un seguit de paraules clau que enllacen directament amb les lleis relacionades amb el tema a cada comunitat autònoma. Tan la Universitat autònoma com Fundació Affinity han donat suport a aquesta idea.
A banda de l’extensa base de dades sobre legislació que trobem a la web, també hi ha informació sobre activitats, esdeveniments, notícies, articles , preguntes freqüents i un apartat de les últimes novetats legislatives.


1 d’oct. 2010

LES TEACC AL CONGRÉS: ANIMALS DE COMPANYIA, FONT DE SALUT

Els dies 30 de setembre i 1 d’octubre, com ja vaig anunciar fa una setmana, la Fundació Affinity ha organitzat el 8è Congrés Internacional anomenat Animals de companyia, Font de salut al Palau de Congressos de Barcelona. Des de Va de gossos hem assistit als dos dies de conferències per poder després transmetre el millor possible tot el què nombrosos especialistes en el camp de la medicina veterinària, psicologia i ensinistrament, entre d'altres, ens han explicat. 

La Fundació Affinity porta des de 1987 lluitant per donar a entendre a la societat el poder beneficiós que tenen els animals de companyia per ajudar les persones amb problemes diversos. Es per això que es dedica a difondre mitjançant la web, publicació de llibres i congressos, el valor de la Teràpia i Educació Assistida per animals de Companyia (TEACC). Aquestes teràpies que es fonamenten en la relació entre els animals, majoritàriament gossos, i les persones amb problemes, es porten a terme amb activitats en què les persones han de tenir cura de l’animal, fer-se’n responsables i fer exercici o ensinistrament amb ells. Hi ha estudis que afirmen que quan acariciem un gos el nostre cervell segrega oxitocina (una hormona que actua com a neurotransmissor al cervell) i aquesta aporta grans beneficis per la salut. Però més enllà de l’aportació de les carícies, els animals produeixen altres efectes en els seus cuidadors: augment d’autoestima, sentit de responsabilitat, tranquil•litat , disminució de depressió, seguretat etc.
Al llarg d’aquests dos dies han passat pel congrés representants de diferents institucions on ja s’apliquen les TEACC amb grans i sorprenents resultats. Lamentablement són una minoria els que les porten a la pràctica, doncs a Catalunya, i Espanya en general, encara no s'han introduït aquests mètodes en les seves institucions. Han vingut representants de centres penitenciaris, residències d’ancians, centres de menors, centres de disminuïts psíquics i físics, i psicòlegs que usen aquestes teràpies en persones ferides: dones i nens maltractats etc.
En tots els casos que han exposat s’ha arribat a resultats similars i les conclusions han estat unànimes. Els animals, i sobretot els gossos, són capaços de fer que un presidiari que potser s’ha deshumanitzat completament torni a sentir empatia cap un altre ésser, i recuperi sentiments humans que el facin reduir l’agressivitat. Els gossos aconsegueixen que un nen amb una disminució psíquica molt profunda que a penes respon a estímuls, tingui iniciativa pròpia alhora d’acariciar el gos, de somriure i respondre quan borda. Els gossos aconsegueixen que una persona que ja no somriu ni expressa res a causa de maltractes i molt patiment, tregui tot allò que porta a dins oprimint-li la sensibilitat, i sigui capaç de canviar i tornar a agafar les regnes de la seva vida. No és un miracle tot plegat. Simplement els animals tenen la capacitat d’oferir amor i afecte sense jutjar qui som ni què hem fet a la nostra vida. Ells no miren si tenim dues cames o caminem amb cadira de rodes. Com deia el ponent Philip Arkow: els gossos poden fer feliç a un moribund perquè ells no el veuen com algú que s’està morint, sinó algú que és viu. En molts casos de malats psiquiàtrics greus les TEACC acaben aconseguint que es redueixi la medicació farmacològica al mínim, o fins i tot eliminar-la.


La Isabel Reneses de la residencia de Poble nou ens explicava que la incorporació al centre de les dues gosses aportades per Affinity no només havien portat millores en la salut i alegria dels ancians, sinó fins i tot s’ha arribat a estendre a les famílies que vénen de visita. La presència del gossos fa que les famílies vinguin molt més i que tinguin un punt en comú amb els avis. Per tant ajuden a socialitzar.
En definitiva, només podem afegir-nos a la difusió de les TEACC com un mètode que a EEUU ja s’usa molt més que no pas aquí i que està obtenint grans resultats allà on s’aplica. Des d’aquí prometem dedicar més entrades a aquest tema tan complex i agraïm a Affinity la labor tan magnífica que fa difonent i proporcionant gossos i material als centres que volen posar en pràctica les TEACC.
    Jo amb un dels gossos de teràpia. El més petit de tots.
 
"Yo sé que los animales pueden seguir caminando sin el hombre, pero puede el hombre seguir caminando sin los animales?" (Anònim)