30 de juny 2010

PRODUCTES D'HIGIENE CANINA 100% NATURALS



És freqüent trobar-nos amb què el nostre gos, a pesar que el banyem un cop al mes, de seguida fa mala olor i se li engreixa el pèl. Des de Va de gossos recomanem provar els productes de Dermoscent, que és el primer laboratori francès especialitzat en productes de Higiene per gossos i gats totalment naturals. Es preocupen especialment per la salut i benestar de la pell de l’animal, doncs aquesta és un organisme viu i com a tal li afecten diversos factors externs que poden provocar al•lèrgies o males olors i caiguda de pèl, com l’alimentació no equilibrada, xampús agressius o ambients tancats. Aquests productes són 100% naturals, composats d’una combinació d’ingredient actius en un únic oli essencial que ajuden a mantenir l’equilibri de la pell i a més a més hidraten, regulen el greix, repel•leixen insectes i fan de calmants. Tots dissenyats i desenvolupats per veterinaris.



Entre els nou productes que ofereixen podem trobar el Essential 6 Spot-on, tractament en pipetes que serveix per tot tipus de pells de gossos i gats que frena la caiguda del pèl i la mala olor; el Champú esencial 6, per tot tipus de pells; Champú de tratamiento EFA, per pells sensibles i amb al•lèrgia; Essential Mousse, per rentar en sec o Sun free Nuevo, una crema protectora solar etc.
Els preus són força correctes i van des de els 12 fins els 20 euros.

Si voleu ampliar informació sobre els productes podeu visitar la web: http://www.dermoscent.com/


27 de juny 2010

TECKEL


El Teckel, més conegut com el gos “salsitxa”, és intrèpid i valent com si tingués la mida d'un Pastor Alemany. De fet, algú va dir una vegada que és un gos que se sent gran i no li agrada ser tractat com un gos petit. No el subestimem!


RAÇA: Teckel o Dachsund.

CLASSIFICACIÓ: Grup IV:Teckels.

ORÍGENS: Alemanya. D’origen alemany tot i que els avantpassats del Teckel ja es van trobar en restes arqueològiques de l’antic Egipte. Es troben més rastres de la raça a Alemanya al segle XIV en què s’usaven per caçar petits rosegadors o teixons. Cap a 1870 els Teckels van arribar a Gran Bretanya gràcies al Princep Albert que va fer importar una manada d’ells per la caça. Gràcies a això, també van anar a parar a EEUU i Canadà. Però quan es van posar de moda de debò va ser després de la Segona Guerra Mundial. Als 60 el poble de Gerweis van aparèixer més de 500 criadors especialitzats.

TRETS FÍSICS: N’hi ha de tres tipologies: pèl llarg, pèl curt i pèl dur. Tots tres tenen la mateixa estructura allargada i de potes curtes. TALLA: Petita. ALÇADA: 17-25 cm. PES: entre 3’5-9. ESPERANÇA DE VIDA: 12-15 anys. COLOR: unicolor: negre, marró. Bicolor: marró i negre.

CARÀCTER: Intel•ligent, Fidel, amb fort instint de caça, dinàmic, valent, resistent. Els encanta jugar a amagar objectes, rascar a terra i investigar per la seva condició de caçador. És fàcil d’ensinistrar. Sociable amb les persones.

PUNTS DÈBILS
  • Problemes a la columna vertebral per la seva estructura allargada i de potes curtes.
  • Molt golafre i amb tendència a engreixar. Molt de compte doncs l’obesitat li perjudica la columna vertebral.
  • Cap als 5 anys d’edat alguns Teckels poden tenir paràlisi de les potes del darrera originada per hernies discals.
  • Necessita exercici, com tot gos, però proporcional a la mida de les seves potes. Necessita descansar sovint.

QUÈ HEM D’EVITAR
  • Fer-li pujar i baixar escales per la seva columna vertebral. Podria acabar amb paràlisi.
  • Deixar que s’engreixi.
  • No educar-lo ni disciplinar-lo, és molt hàbil en apujar-se a les barbes de l’amo si li permet.

IDEAL PER
  • Qualsevol tipus de vivenda i espai. Només necessita sortir a passejar sovint.
  • Persones amb vida tranqui-la.
  • Famílies amb nens. El Teckel respon bé al joc dels nens.

24 de juny 2010

ELS GOSSOS A BANDA AMPLA

El programa Banda Ampla de tv3 va abordar ahir nit un debat sobre els gossos tot aprofitant la revetlla de Sant Joan. El plató va respirar tolerància entre els amants dels gossos, els reticents i els propis gossos que van assistir amb els seus amos i que van donar exemple de tranquil•litat i bona conducta. Podríem dir que no es va aprofundir gaire en cap aspecte però es va fer una pinzellada en diversos temes com el civisme/incivisme als carrers de les ciutats alhora de netejar els excrements, de portar els gossos lligats o el soroll massiu dels lladrucs als Pipi cans. Els defensors dels gossos afirmaven que és important que els amos de gossos procurin ser responsables i evitar molestar la resta de persones per a què hi hagi bona convivència, i alhora demanaven més tolerància cap a ells doncs sovint se senten atacats i paguen justos per pecadors. A propòsit de la revetlla de Sant Joan es va parlar sobre la por als petards que han de patir els gossos cada any i com posar-hi solució.
S'han de destacar les intervencions de professionals com un veterinari experimentat, un parell d'ensinistradors canins, una auxiliar de veterinària, una etòloga i una venedora d'animals, que van aportar coneixements en els seus respectius camps. Un dels educadors canins, Daniel Turrión, va aclarir amb molta contundència i encert que el problema de base dels conflictes entre persones i gossos és la incapacitat dels humans en entendre el llenguatge caní: Els gossos viuen en un món d'olors i els humans en un món de colors. Va recalcar que és imprescindible que sapiguem llegir el llenguatge corporal dels gossos per actuar com cal i va aprofitar la ben entesa per recomanar el llibre El lenguaje de los perros: Las señales de calma de Turid Rugaas.

Es va tractar molt de passada el tema dels gossos potencialment perillosos i a penes es va parlar dels abandonaments i del paper de les protectores, a pesar que al plató hi havia dues persones que hi col•laboraven.
El final feliç el van protagonitzar una parella de gossos que es van atraure des d'un primer moment i van acabar petonejant-se i saludant-se efusivament davant la sorpresa dels seus amos: la reportera dels Matins de tv3 Marta Casagolda amb la seva Cavalier King Charles Spaniel i Daniel Turrión amb el seu Border Collie.

Si voleu veure el debat sencer el podreu trobar a la següent adreça: http://www.tv3.cat/videos/2985870


22 de juny 2010

ELS GOSSOS TAMBÉ TENEN VACANCES


Ara que comença l’estiu tots frisem per a què arribin les vacances i ja estem planificant on anirem. Ara bé, molts ens trobem amb el problema de no saber amb qui deixar els gossos. Si no teniu un familiar o amic generós que us l’aculli durant la vostra sortida sempre hi ha altres opcions vàlides que hem de tenir en compte: les residències canines, els cangurs a domicili o bé buscar unes vacances en què puguem portar les mascotes amb nosaltres. Des de Va de gossos us facilitarem algunes opcions.


Residències canines:


Si heu pensat portar els vostres gossos o gats a una residencia és una bona solució. Per un preu raonable que oscil•la entre els 8 i 15 euros per dia els vostres gossos gaudiran d’unes instal•lacions còmodes, podran relacionar-se amb altres gossos i per tant no se sentiran sols ni avorrits, i com que la majoria també ofereixen serveis d’agility, ensinistrament etc. les vacances es poden convertir en tota una experiència pels gossos. Si en teniu dos hi ha l’opció de demanar una gàbia doble per no separar-los. Us proposem algunes residències de tot Catalunya que estan molt bé, i per si voleu consultar-ne més aquí teniu la web de la Guia de residències d'Espanya.

BARCELONA
  1. Animalius(Barcelona): http://www.animalius.com/es/
  2. El gos blanc(Castellolí): http://www.elgosblanc.com/
  3. Més k gossos (Masquefa): http://www.kgossos.com/
  4. Font Galí(Piera): http://www.viladepiera.cat/la-vila/entitats/114

Residència canina Més k gossos

TARRAGONA
  1. Can Fauna (Banyeres del Penedès): http://www.canfauna-catala.blogspot.com/
  2. Guarderia de mascotas Kimi (Tortosa): http://www.guiaresidenciacanina.com/residencia-mascotas-kimi-194.htm
  3. Centre caní Penedès (el Vendrell): http://www.canpenedes.cat/


Centre Caní Penedès
GIRONA
  1. Centro canino de Brian (Sant Jordi Desvalls): http://www.debrian.com/
  2. Multifauna Girona (Girona): http://www.multifauna.com/
  3. Herrkan (Torroella de Montgrí): http://www.herrkan.com/1.html

Centro Canino de Brian
LLEIDA
  1. Hotelcan (anglesola): http://www.hotelcan.es/
  2. Borgescan(Les Borges blanques): http://www.borgescan.com/
  3. Greenhouse2000(Lleida): http://www.greenhouse2000.net/historia.asp

Residència canina Hotelcan



Serveis de cangur a domicili:

Una altra opció que s’està posant de moda en els últims temps és la de deixar els gossos a casa, on se senten segurs i en contacte amb els amos, i contractar els serveis dels cangurs a domicili. Es tracta de acordar quantes vegades al dia voleu que us vinguin a visitar els vostres animals, quantes passejades voleu i en funció d’això el preu serà un o altre. A més a més aquestes empreses solen fer altres serveis com la perruqueria, fer de taxi i veterinari, tot a domicili. Pel que fa a preus no hi ha gaire diferencia amb les residències, tanmateix té l'avantatge que el gos no es mou del seu entorn i això li treu angoixa i estres.


  1. Cangur, enlloc com a casa: Cobren 12 euros per visita a casa. http://www.cangur.cat/
  2. Dog walking: Té diverses tarifes: 15 euros per el pack de dues visites de 40 min per dia o preus segons el temps de passejades. http://www.dogwalking.es/
I per si finalment decidiu que el millor I més econòmic és emportar-vos els animals amb vosaltres la Fundació Affinity juntament amb l’editorial Viena, han fet una guia prou complerta sobre hotels, cases rurals, càmpings, clíniques veterinàries, residències etc. Tots els llocs on accepten els teus animals:


- Guia para viajar con animales de compañía 2010. Fundación Affinity. Editorial Viena. 2010.




19 de juny 2010

XXVI EXPOSICIÓ INTERNACIONAL CANINA DE GRAN CANARIA

Aquest cap de setmana es reuneixen a Infecar (Gran Canaria) 450 gossos de totes les illes en motiu de la XXVI Exposició Internacional canina. El famós concurs de bellesa, que se celebra al recinte de la Institució Firal de Canàries, està organitzat per la Societat Canina de Canàries. Els gossos competiran per guanyar el premi al Millor gos absolut, entre d’altres. L’acte obre les portes aquest dissabte a les 16h i acaba diumenge al vespre.

Els gossos es dividiran en deu grups, es classificaran segons raça i sexe i desfilaran amb els seus amos pels dos rings habilitats per l’exposició. Mentre, els jutges avaluaran el seu moviment corporal i la seva bellesa. Alguns dels premis que s’atorgaran seran
Al millor grup de cria, el millor veterà, la millor raça espanyola, el millor cadell i la millor parella.

Aquesta és una de les trobades més importants d’Espanya doncs els punts que es guanyen són vàlids pel Campionat Internacional de bellesa, per això als qui s’ho mereixin, se’ls donarà el Certificat d’Aptitud del Campionat internacional. L’atorga la Federació cinologica internacional, amb seu a Brussel•les.
Per poder participar al concurs cal que els gossos estiguin inscrits al LLibre d’Orígens Espanyol(LOE), al Registre de races canines o a llibres d’orígens estrangers reconeguts per la Federació Canina Internacional, un mes abans de la data d’inici d’inscripció.





* FCI-Federació Cinològica Internacional: Organisme que s'encarrega de regir i fomentar la cinologia a tot el món i posa les normes de la cria de gossos.Consta de 84 paísos que tenen els seus jutges i les seves pròpies races. Cada país dicta els estàndards de les races autòctones, sempre avalat per la FCI. No reconeix com a oficial la Federació Canina Internacional.

*Federació Canina Internacional: Entitat associativa composta per associocions canines de tot el món. Les finalitats són la conservació i desenvolupament de la pura raça, el Llibre d'Origens i tot el relacionat amb les races.

16 de juny 2010

AMERICAN PITBULL TERRIER


 
El Pitbull està condemnat a desaparèixer injustament per culpa dels successos mortals que no paren de sortir a les notícies. Convé que deixem d’etiquetar-los com a assassins perquè no són altra cosa que gossos amb els instints propis de la seva espècie. Això sí, més forts i que en males mans poden portar conseqüències nefastes.

 
RAÇA: American Pitbull terrier

 
CLASSIFICACIÓ: Grup II : Gossos de guarda i protecció/Molosoides.

 
ORÍGENS: Anglaterra. Els seus origen exactes es desconeixen però sembla que va néixer als segle XVIII. La raça Pitbull, d’igual manera que tots els que tenen com a avantpassats els molosoides de combat, es van crear per lluitar contra toros. Comparteix orígens amb American Staffordshire Terrier doncs tots dos venen del i l’Staffordshire terrier, raça importada d’Anglaterra a EEUU a finals del segle XIX. Fins els anys 80 es considerava aquestes tres races com a una sola i va ser aleshores que cada raça va seguir camins diferents i se les va reconèixer com a tres diferents.

 
TRETS FÍSICS: Molt robust, musculós i curt de llargada. La seva mandíbula s’anomena de tisora perquè en tancar-la encaixa perfectament. Això sumat a la força fan que la mossegada sigui molt perillosa. És una de les races a les quals se’ls tallaven les orelles per semblar més feres. Cada vegada es fa menys en l’actualitat. S’assembla molt als seus cosins American Staffordshire Terrier i l’Staffordshire terrier fins el punt que es poden confondre. TALLA: mitjana. COLOR: unicolor: marró fosc, marró clar, negre, gris, blanc; bicolor: blanc i negre, tigrat, marró i negre ALÇADA: 38-48 cm els mascles, 35-45 cm les femelles. PES: entre 15-28kg els mascles, entre14-23 kg les femelles. ESPERANÇA DE VIDA: 13 anys.

 
CARÀCTER: Molt intel•ligent i lleial al seu amo fins la mort. És cert que és gos d’un sol amo però si se l’ensenya a respectar la resta de la família ho farà. Té un temperament fort, enèrgic i un instint de presa accentuat degut als seus orígens però això no el fa agressiu. És qüestió de domesticar aquests instints. Molt pendent de l’amo i per tant molt fàcil d’ensinistrar. Requereix una bona socialització amb altres gossos, amb nens i adults quan és cadell per evitar que sigui agressiu. És molt recomanable utilitzar-lo com a gos de treball o d’agility. Això ajudarà a satisfer les frustracions del gos i a equilibrar el seu caràcter. Es caracteritza per una alta capacitat de resistència al dolor, cosa que suposa un punt positiu alhora d’anar al veterinari.

 
PUNTS DÈBILS
És una raça resistent a malalties i dolors. Només té tendència a patir afeccions de pell.

 
QUÈ HEM D’EVITAR
  • Tenir-lo lligat, tancat en un jardí, no donar-li motivacions. Necessita molt exercici, contacte humà. És precisament la falta d’aquestes necessitats la que porta a l’agressivitat alguns Pitbulls.
  • Una educació basada en la força i al rigidesa. Aquest és un animal sensible que necessita mà firme però sense violència.
  • Incentivar-li la agressivitat provocant-lo.
IDEAL PER:
  • Persones que tinguin experiència en tenir gossos. És millor començar amb races més fàcils de portar.
  • Persones disposades a donar molte exercici a l’animal i a educar-lo com cal.
  • Persones molt responsables, que siguin conscients de la raça que tenen.
  • Persones amb força física.

 

*RECORDEM: Un Pitbull ben socialitzat de cadell, educat en el respecte i sense frustracions per falta de treball, exercici i motivacions és un Pitbull equilibrat i bon company. L’agressivitat no és inherent en aquesta raça

 
 Els dos Pitbulls del César Millan són un exemple de caràcter equilibrat i bon comportament. Són la prova que és possible la convivència sana sense agressivitat amb aquesta raça.

14 de juny 2010

O EL PERRO O YO

Els dissabtes i diumenges a les 13h al canal Cuatro, l’ensinistradora canina Victòria Stilwell ajuda les famílies amb gossos problemàtics al programa O el perro o yo. Aquest programa britànic s’emet just a continuació del Encantador de perros de César millan. És interessant veure els dos programes per analitzar les diferents maneres que hi ha per aconseguir domesticar els gossos. César utilitza el sistema basat en la dominancia-submissió propi dels que afirmen que el gos segueix els mateixos paràmetres que el llop; En canvi la Victòria utilitza l’ensinistrament en positiu basat en premiar les conductes positives i ignorar les negatives. La Victòria corregeix amb èxit comportaments consentits i caòtics sense necessitat d’utilitzar la força física ni el domini del gos. En el programa de dissabte passat la Victòria va reeducar un Pomerània que bordava de forma exagerada per aconseguir el què volia. Per corregir els lladrucs va utilitzar les joguines del gos. L’animal estava acostumat a demanar les joguines bordant i sabia que les aconseguia. Però la Victòria es va mantenir durant 20 min amb una joguina a la mà tot esperant que el gos parés de bordar i llavors donar-li com a premi per la seva bona conducta. D’aquesta manera el gos es va adonar de seguida que quan no bordava aconseguia el què volia i va deixar de fer-ho. César hauria acabat amb la mala conducta d’una forma completament diferent. L’hauria corregit a base de petites estirades de Corretja, mossegades simulades amb la mà i copets de cama. Encara que sembli el contrari, no és un mètode agressiu ni dolorós per l’animal, doncs Millan es limita a imitar el què faria un llop Alfa a un llop seguidor que no es comportés correctament.

Aquestes dues formes d’ensinistrar són les dues vessants en l’ensinistrament caní que per molts són contraposades i hi ha els qui defensen aferrissadament el mètode tradicional (Millan) i els qui defensen el mètode en positiu. La meva pregunta és: sempre que no es faci mal físic ni es pegui al gos, per què no poden ser vàlides les dues opcions?



Qui estigui interessat en la Victoria Stilwell pot visitar la seva pàgina web: http://positively.com/

10 de juny 2010

COM ALIMENTAR CORRECTAMENT ELS GOSSOS

Sempre ens han dit que la millor alimentació pels gossos és el pinso. És així o és millor preparar-los nosaltres mateixos el seu menjar?. Hi ha aliments tòxics per ells? Tothom pensem que sabem com hem d’alimentar els nostres companys canins però la realitat és que cada dia hi ha més gossos obesos.
Des de Va de gossos recomanem alimentar els gossos amb el menjar industrial, conegut com pinso. Aquest menjar ja conté totes les propietats nutritives que el gos necessita per estar sa i no augmentar de pes. D’altra banda, és més barat que la preparació casolana i, un factor important, és que el pinso és més sa per la dentadura canina. El menjar sec no convida a les bactèries com si que ho fa el menjar humit.
Ara bé, si de tant en tant volem preparar un bon arròs amb pollastre als nostres gossos no passa res. Això sí, haurem de tenir en compte què necessita el nostre gos per tenir una dieta equilibrada i en quines dosis:

  • Proteïnes: carn i peix. Un 50 %.
  • Midó: cereals, arròs. 25%
  • Fibra: verdures bullides com mongetes, pastanagues, ensiam etc . 25%
  • Greixos: Una cullerada d'oli vegetal.
  • Complements vitamínics.
 La proporció de menjar segons el pes del gos és de 15 grams per Kg de pes. De manera que un gos de 10 kg necessitarà 150 grams de carn, 75g d’arròs i 75 gr. de verdura al dia.
A l’estiu podem ajudar a hidratar els gossos donant-los fruita a més a més del seu pinso diari. Els ajudarà a mantenir l’aigua al cos en aquesta època de tanta calor, i a més els encanta. I de tant en tant els podem premiar amb una llauna de carn. Els torna bojos.
El que no recomanem és donar-los de picar del nostre menjar. Els extres són els que els engreixen. Les llaminadures per gossos estan bé sempre i quan se’ls donin de forma controlada i racionada.

En quan a quin pinso escollir entre l’àmplia oferta que trobem a la botiga, tots han de passar us estrictes controls de qualitat,així que tots són vàlids. Tanmateix el preu és important. Millor no comprar el menjar més barat, que sol ser a granel, doncs normalment el fabriquen amb les restes de carn de pitjor qualitat i amb un excés de proteïna. S’ha descobert que massa proteïna i de mala qualitat augmenta l’agressivitat del gos.



ALIMENTS PROHIBITS

Entre els aliments que mengem les persones n’hi ha alguns que resulten indigestos o fins i tot tòxics pels gossos i que els poden produir la mort en grans dosis. És convenient conèixer quins són i, simplement, evitar-los en la dieta del gos:
  1. Xocolata: el perillós no és el cacau sinó un principi actiu d’aquest: metilxantina (teobromina), que actua al sistema nerviós central i a l’aparell cardiovascular i provoca vòmits, diarrea, taquicàrdia i pot arribar a l’atac de cor.
  2. Cafè: conté la metilxantina, com la xocolata, i per tant les conseqüències són les mateixes.
  3. Ceba: provoca una anèmia molt greu que es tradueix en taquicàrdies, incoordinació al caminar, debilitat etc.
  4. Pèsols: no els digereixen correctament.
  5. Alcohol: Pot provocar un atac cardíac.
  6. All: els mateixos efectes que la ceba.
  7. Alvocat: és molt ric en greix i pot provocar-los mal de panxa i complicar-se amb una pancreatitis crònica.
  8. Raïm i panses: Provoquen insuficiència renal aguda amb símptomes com diarrea, vòmits etc.
  9. Sucre: Els afecta directament a la vista.
  10. Guisats i menjars amb salses: l’excés de greix els fa mal de panxa I obesitat.
  11. Llet: els gossos no tenen al seu organisme l’enzim que es dedica a desfer el sucre de la llet i per tant no la poden digerir. Els provoca vòmits i diarrea.
  12. Pernil salat i embotits en general: són perjudicials per l’excés de sal I de greix.
  13. Nous de macadamia: no les digereixen.


L’alimentació correcta i equilibrada és, juntament amb l’exercici, imprescindible per a què els gossos visquin més i millor. No la descuidem i no ens deixem portar per les demandes del gos i els plors davant un gelat, xocolata o qualsevol aliment no convenient per ells.



7 de juny 2010

ELS DOS PRIMERS MESOS DE VIDA

El naixement d’un cadell i els seus primers mesos de vida són fonamentals i condicionaran el comportament del gos quan sigui adult. Reitar un cadell abans d’hora de la seva mare por comportar greus problemes al gos, que no haurà après el llenguatge caní, ni la relació amb els seus congèneres: no se sentirà gos. És per això que des de Va de gossos recomanem deixar la labor de criar als criadors professionals, doncs ells saben perfectament com portar endavant les primeres setmanes de vida del gos interferint el mínim. Ara bé, si realment esteu interessat s a criar a casa o simplement us heu trobat amb la situació no buscada d’un embaràs heu de saber com actuar per criar gossets equilibrats i sans mentalment.



Abans del part:

Una vegada ens adonem que la gossa està embarassada hem de tenir en compte que el part serà entre els cinquanta nou i els setanta tres dies després de la munta. L’embaràs sol durar més en races grans que en les petites. Quan a la gossa se li inflen les mames se li ha de aportar una dosi alta de calci i proteïnes per a què arribin per a ella i les seves cries.

La gossa embarassada camina amb mandra, fent esses i s’estira sovint perquè es cansa, però tot i així se l’ha de treure a passejar amb més freqüència i menys temps per cada passejada, doncs no convé demanar-li un sobreesforç. Li hem de preparar un llit en un racó tranquil: una caixa amb palla o diaris nets. És important que els cadells estiguin molt protegits del fred quan neixin.

El moment del part:

8 dies abans del part els cadells es mouen dins el ventre de la mare. Quan arriba el moment de parir ho notarem fàcilment perquè la gossa està inquieta, es llepa molt, respira de pressa per les contraccions i trenca aigües. La primera cria no pot trigar a sortir doncs la placenta deixa de tenir oxigen i existeix risc d’asfíxia. La cria neix envoltada de la placenta a la qual l’uneix el cordó umbilical. Les persones no hem d’intervenir en el part doncs la gossa ho farà sola. Ella mateixa talla el cordó amb les dents, llepa el cadell per estimular la respiració. Després es menja la placenta. A poc a poc aniran sortint les altres cries, amb intervals irregulars que van desde minuts a una hora. Ara bé, si l’ interval supera l’hora hem de vigilar si encara queden cries per néixer tocant la panxa de la mare, i en cas de dubte avisar un veterinari.

Després del part

És molt important proporcionar aigua a la gossa un cop a acabat el part. És una situació esgotadora que la deixa assedegada. Un cop passades les hores cal donar-li de menjar només caldo durant quaranta vuit hores, tot i que alguns professionals consideren que se'ls ha de donar el pinso habitual des del primer moment.
Els primers dies no hem de tocar les cries per res. Hem de respectar que la mare les cuidi sense interferir, tret de si hi ha problemes amb la gossa o amb alguna cria. Agafar un cadellet recent nascut podria portar terribles conseqüències per ell doncs la mare el rebutjaria. Ara bé, els professionals no es posen d'acord en aquest aspecte. Altres afirmen que sí que es poden tocar des que néixen, que de fet, és necessari per establir llaços entre els humans i els cadells.


Les etapes del cadell:


  • Els cadells neixen cecs i sords. Es mouen arrossegant-se I buscant la teta. No saben fer les necessitats sols i és la mare qui els estimula llepant l’anus durant les dues primeres setmanes. Després neteja el llit menjant-se els excrements. Els gossos per naturalesa, i ja ensenyats per la mare des que neixen, sempre fan les seves necessitats lluny del llit.
  • Als 15 dies de vida ja senten sons i obren els ulls.
  • Entre els 15 i 21 dies comencen a vocalitzar.
  • A les tres setmanes es van desplaçant del niu i juguen amb els seus germans, comença la fase de socialització que durarà fins els 3 mesos. És quan van tenint consciència que són gossos i a reconèixer els seus congèneres.
  • A les quatre setmanes se’ls desenvolupa l’olfacte i ja són capaços de fer les seves necessitats lluny del niu per si sols.
  • Als 40 dies (un mes i poc) comença el destete i els cadells ja poden menjar sòlid. Ja tenen les dents crescudes i mosseguen la mare al mamar. Per això ella els aparta i els gruny. En aquest moment el cadell aprèn a graduar la seva força amb les dents, aprèn que si mossega fa mal. Les persones hem d’estar atentes a aquesta situació per intervenir i començar a alimentar les cries amb menjar sòlid.
  • El desapego NO s’ha de fer immediatament que els cadells es desteten, doncs encara la mare els ha d’ensenyar a relacionar-se amb els seus germans i el llenguatge caní complert. El desapego és convenient fer-lo entre els 50 dies i els dos mesos.

 Totes les etapes de la cria d’un cadell, des que neix fins que arriba a casa de la família que l’ha comprat, són vitals per la seva formació psicològica. Sense aquests dos mesos de contacte amb la mare i els germans un gos està destinat a acabar malament. Els humans podem educar i fins i tot reeducar una conducta negativa producte d’errors humans però no podem, de cap manera, ensenyar-li el què només la seva mare li pot ensenyar: a ser un gos, a sentir-se com un gos, i a expressar-se com un gos.

Fotos cedides per Montse Badia de la seva gossa Cocoa i les seves 9 cries.

3 de juny 2010

CHIHUAHUA


Ens hem acostumat a associar el Chihuahua amb riques excèntriques que el tracten com una figura de porcellana. Lluny d’aquest estereotip, el Chihuahua és pequeño pero matón, d’una gran fortalesa i valentia. Només necessita que se’l tracti amb respecte i se’l deixi ser un gos, no un ninot.


RAÇA: Chihuahua

CLASSIFICACIÓ: Grup IX: Gossos de companyia/bracoide.

ORÍGENS: Mèxic. Es diu que el seu avantpassat era un gos màgic quan al segle X, els asteques el feien acompanyar els morts fins el seu destí com a acompanyant d’ànimes. Com que pensaven que tenia poders el feien participar dels rituals sagrats. Al 1850, al comptat de Chihuahua, uns arqueòlegs van trobar un cadàver amb una estàtua de pedra d'un gos que vetllava per ell. Es van adonar que s’assemblava als gossos que els camperols venien als turistes. Per això se li va posar Chihuahua a la raça. A finals del segle XIX EEUU va importar aquests gossos i poc després el va seguir Europa. El 1900 L’American Kennel Club va reconèixer la raça.

TRETS FÍSICS: Hi ha el de pèl curt i el de pèl llarg(que n’hi ha molt pocs). Tots dos, però, tenen les orelles molt punxegudes i llargues. TALLA: miniatura. COLOR: lleonat; marró; lleonat i marró; xocolata; blanc i crema; gris platejat; negre; negre i roig. ALÇADA: de 16 a 20cm. PES: entre 900gr i 2kg. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Lluny de l’aspecte vulnerable que té el Chihuahua és valent i enèrgic. Carinyós, força bordador, té tendència a dependre massa de l’amo i a ser possessiu. Molt intel•ligent. Li agrada la companyia d’altres gossos, sobretot si són petits com ell. Requereix una bona educació.

PUNTS DÈBILS
  • És una raça forta i amb bona salut però pateix de mal de dents. Se li acumula sarro amb facilitat i poden acabar caient. Se li han de cuidar i netejar amb regularitat.
  • Té tendència a engreixar per això necessita exercici i una dieta.
  • Té falta de calci i se li ha donar amb pastilles.
  • Té els ulls delicats, és propens a la dessecació de la còrnea.
QUÈ HEM D’EVITAR
  • Usar el Chihuahua com un gos clauer que com que cap a tot arreu el portem a la bossa o a la butxaca. És petit però té una gran energia i necessita caminar i ser tractat com un gos.
  • Deixar-lo sol. No suporta la soledat i això li provoca una forta ansietat.
  • Sobreprotegir-lo en excés. En veure'l petit ens sembla que és indefens i que l'hem de mimar. Això el farà dèbil i porug. L'hem de ensenyar a ser autònom des de cadell.

 IDEAL PER
  • Persones que els agradi fer exercici. No és un gos per estar tot el dia a casa o sortir a passejar dins el bolso. Necessita descarregar energia.
  • Famílies amb nens. Té molta paciència amb els nens però s’ha de vigilar que aquests no s’aprofitin de que és petit per estirar-li les orelles o la cua.