23 de juny 2008

COMPTE AMB EL SOL!


Quan arriba l'estiu i les altes temperatures tots en patim les conseqüències, i els gossos no són menys. Heu de ser molt prudents i responsables a lhora de sortir al carrer amb els vostres animals a les hores de més calor (de les 13h a les 18h de la tarda). La resta del dia convé buscar racons d'ombra i no abusar de les passejades. Els gossos són més sensibles a la calor i més susceptibles a les insolacions que nosaltres, els humans, perquè la seva manera de regular la temperatura corporal no és amb la suor. Els gossos no suen, si més no, no com els humans. Ells només suen per les plantes de les potes i per tant només eliminen l'excés de calor panteixant (respirant amb la boca i la llengua fora), un sistema de termorregulació bastant més imperfecte i limitat que la sudoració. Al suar s'elimina aigua i la seva evaporació fa disminuir la temperatura del cos. Per això, en tenir un sistema tan limitat de transpiració, quan un gos pateix un excés d'exposició al sol la temperatura corporal ascendeix fins produir un xoc al cervell; la sang que va al cervell es va calentant i pot acabar provocant danys cerebrals i la mort. Races amb el morro curt com el Carlino, els Bulldogs o el Pequinés encara tenen un risc més elevat doncs la seva cavitat nasal és tant curta que encara poden airejar menys el cos.
Els factors de risc per agafar una insolació i què heu de tenir en compte són:

- Les altes temperatures a l'exterior o humitat ambiental alta.

- Espai mal ventilat: cotxe, transportí.

- falta d'aigua per beure.

- Races de morro curt.

- Gossos molt joves (cadells) i molt vells. Són els més vulnerables.

- cadells obesos.

- els gossos de color més fosc, com els negres, atrauen més el sol.

- Fer exercici a les hores de més calor.



És important explicar també els símptomes d'una insolació per a poder detectar-la a temps i auxiliar l'animal.

- L'animal panteixa intensament i treu escuma per la boca.

- Està molt dèbil, fa "esses" en caminar i pot perdre l'equilibri i caure (astènia).

- Pupil·les dilatades i pols accelerat.

- supera els 41 graus de temperatura corporal.

- es mostra agitat.

- el color de la llengua i les genives va del blau al gris.


Si us trobeu amb aquests símptomes s'ha d'actuar amb rapidesa perquè en qüestió de segons pot patir un colapse i morir. Heu d'aconseguir baixar la seva temperatura a 39 graus. El millor és traslladar el gos a una clínica veterinària sempre prenent algunes mesures mentre no arribeu: 1) Mullar el cap i el coll amb aigua freda amb un pulveritzador que contingui aigua amb glaçons de gel o mullar-lo amb tovalloletes. 2) MAI cobrir-lo amb tovalloletes molles perquè això no permet que la calor surti. Recorda que la calor ascendeix. 3) Si no és possible portar-lo al veterinari en aquell moment buscareu un lloc per banyar-lo o dutxar-lo amb aigua freda. 4) Posar-li un glaçó de gel a les aixelles i a les ingles. 5) I en el cas que no tingueu cap d'aquestes opcions buscareu una bona ombra en un lloc fresc i ben airejat.

És vital que sigueu prudents i tingueu en compte aquests consells durant aquests mesos d'estiu que acaben de començar. Moltes vegades no som conscients del mal que li podem fer als nostres gossos només sortint al carrer.

26 de març 2008

ELLS TAMBÉ SÓN ÉSSERS VIUS.

undefined


www.Tu.tv

9 de març 2008

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS DELS ANIMALS



Tal com ha de ser els animals tenen la seva pròpia declaració de Drets Universals. Aquesta declaració va ser adoptada per la Lliga Internacional dels Drets de l'Animal el 1977, que la va proclamar l'any següent. Posteriorment va ser aprovada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i per l'Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).

Considerant que tot animal té drets i que el desconeixement i despreci d'aquests han portat, i segueixen portant, l'home a cometre crims contra la naturalesa i els animals, es proclama el següent:

Article 1er
Tots els animals neixen iguals davant la vida i tenen els mateixos drets a l'existència.

Article 2on

a) Tot animal té dret al respecte
b) L'home, com a espècie animal, no pot atribuir-se el dret a exterminar altres animals o explotar-los violant aquest dret. Té l'obligació de posar els seus coneixements al servei dels animals.
c) Tots els animals tenen dret a l'atenció, a la seva cura i a la protecció de l'home.

Article 3er
a) Cap animal serà sotmès a maltractaments ni a actes cruels.
b)Si és necessària la mort d'un animal ha de ser instantània, indolora i no generadora d'angoixa.

Article 4rt
a) Tot animal pertanyent a una espècie salvatge té dret a viure lliure al seu propi ambient natural, terrestre, aeri o aquàtic i a reproduir-se.
b) Tota privació de llibertat, fins i tot la que tingui finalitat educativa, és contraria a aquest dret.

Article 5è
a) Tot animal pertanyent a una espècie que visqui tradicionalment a l'entorn de l'home té dret a viure i créixer al ritme i en les condicions de vida i llibertat que siguin pròpies de la seva espècie.
b) Tota modificació d'aquest ritme i d'aquestes condicions que fos imposada per l'home amb finalitats mercantils és contrària a aquest dret.

Article 6è
a) Tot animal que l'home ha escollit com a company té dret a que la duració de la seva vida sigui conforme a la seva longevitat natural.
b) L'abandó d'un animal és un acte cruel i degradant.

Article 7è
Tot animal de treball té dret a una limitació raonable del temps i la intensitat del treball, a una alimentació reparadora i al repòs.

Article 8è
a) L'experimentació animal que impliqui un patiment físic o psicològic és incompatible amb els drets de l'animal, tant si es tracta d'experiments mèdics, científics, comercials, com tota altra forma d'experimentació.
b) Les tècniques alternatives deuen ser utilitzades i desenvolupades.

Article 9è
Quan un animal és criat per l'alimentació ha de ser nodrit, instal·lat i transportat, així com sacrificat, sense que que pateixi ansietat i dolor.

Article 10è
a) Cap animal ha de ser explotat per la diversió de l'home.
b) Les exhibicions d'animals i els espectacles que utilitzin animals són incompatibles amb la dignitat de l'animal.

Article 11è
Tot acte que impliqui la mort d'un animal sense necessitat és un biocidi, és a dir, un crim contra la vida.

Article 12è
a) Tot acte que impliqui la mort d'un gran nombre d'animals salvatges és un genocidi, és a dir, un crim contra l'espècie.
b) La contaminació i destrucció de l'ambient natural condueix al genocidi.

Article 13è
a) Un animal mort ha de ser tractat amb respecte.
b) Les escenes de violència a les quals els animals en són víctimes han de ser prohibides al cine i la televisió, llevat si tenen com a finalitat donar mostres dels atemptats contra els drets de l'animal.

Article 14è
a) Els organismes de protecció i salvaguarda dels animals han de ser representats a nivell governamental.
b) Els drets de l'animal han de ser defensats per la Llei com ho són els drets humans.



APRENDRE A JUGAR COM CAL


El joc és una de les activitats més importants en la relació entre l’amo i el seu gos. És un moment que permet al gos gastar energia, treure’s angoixes i canalitzar els instints. Però també requereix una bona educació per a què sigui productiu i positiu; un joc mal enfocat pot portar al gos a voler dominar i ser agressiu. El joc més recomanable és el de llençar-li la pilota i que ell la reculli. El fa córrer, fer exercici i alliberar adrenalina. Li hem d’ensenyar, això sí, a anar-la a buscar i portar-nos-la a la nostra ma. És tan senzill com ignorar-lo i no seguir compartint el joc si no ens retorna la pilota (també val pel pal, l’os o qualsevol cosa que se li llenci) i premiar-lo quan ho faci.
Les cordes també són una bona opció(una espècie de corda anusada que serveix per estirar). És molt important que si juguem amb ell a estirar un per cada cantó de la corda li ensenyem a deixar-la anar quan li demanem. Si no ho fem correm el risc que ell s’adoni que té més força que nosaltres i que per tant és superior; a la llarga podria mossegar si la situació ho requerís. Per a què aprengui a obeir i deixar anar la corda (i de fet qualsevol cosa que vulguem que ens doni de la boca: menjar, coses que recull del carrer etc.) li hem de repetir, mentre els dos estiguem estirant la corda, que la deixi anar. Si no ho fa la deixem anar i marxem. Ell entendrà de seguida que amb aquella actitud només aconsegueix que el joc acabi i és el que no vol, precisament. Quan la deixi anar li donarem un premi, ja sigui en forma de llaminadura o d’alabança (tot dient: “molt bé!” i acariciant-lo). Un cop acabat el joc, que no ha de ser massa llarg, desarem les joguines a un lloc que no estigui a l’abast del gos i únicament li deixarem la seva preferida. Això és convenient per a què no deixi de tenir clar que nosaltres som els líders i per tant som els qui dictem quan i com ha de jugar. Ara bé, convé que sempre tingui una joguina a ma per a jugar sol quan ho necessiti.

8 de març 2008

NO EL MATIS, ENSENYA'L!- KAREN PRYOR



"¡No lo mates, enséñale!" de Karen Pryor és un llibre molt recomenable perquè va més enllà del món caní i animal. Parla de com educar tant a humans com animals amb el sistema de reforç en positiu. La psicologia animal i humana no està gens allunyada. Està demostrat que tants uns com els altres funcionem millor a base de premiar el bon comportament que de càstigs i por.






L’AGRESSIVITAT GENERA MÉS AGRESSIVITAT


Aparentment la societat actual és molt oberta, lliberal i la violència i l’agressivitat no estan gens de moda. De fet, tothom es manifesta com a anti-violència. Però la realitat ens diu que encara hi ha massa gent que entén l’autoritat com una forma de superioritat vers l’altre fins el punt de poder pegar quan sigui necessari. Evidentment passa entre persones i també amb gossos. Avui, mentre anava a comprar, he presenciat una escena en ple carrer (imaginem-nos doncs, què faran a casa on ningú els veu) que m’ha provocat un malestar enorme i un dilema interior. Una família (pares, nen petit i gos) estaven parats a la vorera a una distància considerable de mi, q era parada a un pas de vianants. Jo els mirava perquè el gos era bellíssim, un Bouvier de Berna. Primer error: els pares parlaven a uns metres d’on eren el gos i el nen. Mai s’ha de deixar un nen i un gos sols, per molt bo que aquest sigui! El nen li estirava la cua insistentment a l’animal i aquest ha remugat i li ha ensenyat les dents com a avís. En defensa del gos diré que és una reacció absolutament lògica donades les circumstàncies. Probablement no el mossegaria mai al nen. De tota manera aquesta reacció també deixa entreveure q no hi ha hagut una bona socialització del gos amb nens. Segon error: imperdonable. En veure q el nen s’ha posat a plorar de l’ensurt, el pare ha començat a pegar-lo amb la cadena i amb puntades de peu, sense ni tan sols saber què havia provocat la reacció de l’animal. El gos s’ha resignat a rebre els cops. Jo volia acostar-me i frenar l’home, explicar-li que aquesta no és la manera de solucionar el problema, però les cames m’han començat a tremolar i he estat incapaç de moure’m. D’altra banda, no tinc clar si tenia cap dret a fer-ho. L’actitud d’aquest home és l’actitud de massa persones encara avui en dia, que veuen els animals com éssers inferiors que no mereixen cap respecte. No s’adonen que pegar el gos a la llarga farà que acabi mossegant el nen (doncs li agafarà mania), i que mossegui a tot aquell q li pegui, per protegir-se. La violència sempre genera més violència. Lluitar contra això hauria de ser una prioritat de tots i en especial dels etòlegs. Almenys és la meva prioritat.

25 de gen. 2008

LA IMPORTÀNCIA DE L’ORDRE JERÀRQUIC A CASA

Com més llegeixo, estudio, observo i escolto sobre la psicologia i l’ensinistrament caní, més m’adono que la clau a tots els diversos problemes de comportament que tenen els gossos dins les llars és la confusió de l’ordre jeràrquic. Els amos podem ensenyar als nostres gossos algunes ordres bàsiques com seure, estirar-se, venir, estar quiet etc, però ells mai acabaran d’entendre per què li fem executar aquestes accions si es creuen que són ells els líders de la manada. Com ja us vaig explicar anteriorment, els gossos, com els llops, tenen per instint un ordre jeràrquic molt establert. Necessiten un lider (Alfa) que faci la funció de protegir i guiar la seva manada. El líder sempre és el més intel·ligent i valent i els altres mai ho qüestionen, simplement obeeixen i el veneren. Quan un gos viu en una família d’humans reprodueix aquest mateix esquema i per ser feliç necessita tenir clar quin és el paper de cada membre a la seva manada. El problema és que com que la majoria de persones no entenen el llenguatge del gos i es pensen que són com nosaltres (jo tampoc fins recentment)els donen a entendre missatges erronis que els fan pensar que ells són els líders de la manada. Veure el teu gos vigilar la casa al mínim soroll, estirar de la corretja quan passeja, pujar-se a la falda, saludar quan arribes a casa etc (tots signes de gos Alfa) pot causar gràcia però en realitat és molt trist. No som conscients que sense voler se'ls ha donat l’enorme responsabilitat de protegir i guiar la família quan no estan preparats per portar-ho a terme i els provoca una angoixa i estrès constant enorme. No poden ser feliços. Per això si realment ens estimem els nostres gossos és important que els lliurem d’aquesta responsabilitat i els fem entendre (amb el seu llenguatge) que els líders som nosaltres i que ells poden relaxar-se i dedicar-se a gaudir. Com ja vaig explicar, s’aconsegueix seguint els tres paràmetres bàsics: no saludar, ni parlar, ni mirar-lo (pot semblar cruel però no ho és, ells no ho interpreten com falta de carinyo sinó com senyal que som els líders) quan arribem a casa durant 5 min. Menjar sempre alguna cosa davant d’ells abans de posar-los el seu menjar, sortir sempre davant d’ells quan se’ls tregui a passejar (el lider sempre surt primer per assegurar-se que no hi ha perill). És més complexe, aquests són paràmetres bàsics. El millor és acudir sempre a un etòleg per a què us ajudi.

24 de gen. 2008

L'ENCANTADOR DE GOSSOS


Per als què us interessin els gossos us informo del programa del canal Cuatro "El encantador de perros", que s'emet els dissabtes a les 11'30. En César Millán és un etòleg i ensinistrador caní que s'ha fet força famós a EEUU gràcies al programa de televisió i a la seva perícia en resoldre casos difícils. El programa és interessant per entendre les causes dels problemes que poden sorgir a qualsevol amo, i per aprendre els paràmetres que s'usen habitualment en etologia. Però també aviso que està pensat per ser comercial i que, per tant, mostra el César Millán com un "encantador" de gossos, és a dir, com algú que fa miracles, i això és del tot irreal. Un cop vist aquest programa t'endús la sensació que o és molt fàcil reeducar un gos difícil o que aquest senyor és un mag. Ni una cosa ni l'altre, us ho asseguro. L'èxit però del programa l'ha portat a fer-ne el llibre, que és el que presento a la foto de dalt. Igual que fa a la tv, presenta els mètodes per "arreglar" gossos agressius, nerviosos, temorosos etc. No dic que no sigui útil, simplement que és molt més complicat que llegir-se el llibre i posar-se a practicar-ho. Almenys la Jan Fennell reconeix la dificultat i no pretén fer miracles.

MANUAL PRÁCTICO PARA SABER ESCUCHAR A TU PERRO- JAN FENNELL


Segon llibre de Jan Fennell, l'autora de "Saber escuchar al perro" que vaig recomanar al boc. Al primer llibre ens explicava, més aviat en forma de crònica, la seva experiència amb els gossos i com anava aplicant el seu mètode segons cada cas. En el llibre "Manual práctico para saber escuchar a tu perro", en canvi, tal com diu el títol ens dóna les pautes del seu mètode per a què el poguem aplicar nosaltres mateixos en 30 dies. D'igual manera que el primer, és molt entenedor, amè i útil.