29 de des. 2009

CANICHE


El caniche, conegut popularment com Marilyn, per una gosseta que es va fer famosa a la tv, és una raça molt estimada per uns i desconeguda pels que la rebutgen en base a prejudicis. És un dels gossos més complerts i més adaptables a diferent tipus de persones.


RAÇA: Caniche

CLASSIFICACIÓ: grup IX: gossos de companyia/ Bracoide.

ORÍGENS: D’origen francès. Conegut a Europa des de fa més de 400 anys. Va ser un gos de caça aquàtic i guardià de ramats fins que al segle XVI va passar a convertir-se en gos de saló.

TRETS FÍSICS: Hi ha quatre mides de caniche: Gegant – 45 a 55 cm- , mitjà- 35 a 45 cm- , petit-28 a35cm- i toy-25 cm-.
Colors: blanc, negre, cendra, apricot, marró. Pèl arrissat.

CARÁCTER: és juganer tota la vida, sociable amb persones i altres animals, carinyós, molt intel·ligent, fàcil d’ensinistrar. És molt actiu i necessita fer exercici, sobretot el gegant. Pels seus orígens de gos d’aigua li encanta mullar-se i és un gran nedador. Molt obedient.

PUNTS DÈBILS
  • El seu pelatge requereix força cura. Ha d’anar a la perruqueria a pelar-se cada dos mesos.
  • Cal controlar l’alimentació perquè és un gos que li agrada menjar de tot i molt.
  • Té els ulls delicats. Se li han de netejar amb sèrum fisiològic sovint.
  • Les orelles també les té delicades per dins a causa dels pèls que li creixen i que convé que el perruquer li talli.

QUÈ HEM D’EVITAR
  • Deixar-lo sol a casa. No porta gens bé la soledat.
  • Tractar-lo amb rudesa, és molt sensible.

IDEAL PER
  • Persones que visquin en un pis. El caniche s’adapta perfectament a la vida d’un pis, fins i tot el més gran.
  • Persones amb al·lèrgia al pèl dels gossos, asmàtiques o que simplement els molestin. El caniche és de les poques races que no muda el pèl.
  • Famílies amb nens. Li encanten els nens.







23 de des. 2009

ELS ANIMALS NO SÓN JOGUINES


Des del Va de gossos us volem desitjar molt bon Nadal i una entrada d'any 2010 plena d'esperança i d'il·lusió per tirar endavant projectes nous i deixar enrere mals moments. Aprofitem per animar-vos a ser prudents alhora de comprar animals de companyia, siguin gossos, gats o altres. És fàcil deixar-se portar per les demandes insistens dels més menuts d'adquirir una mascota i aprofitar el Nadal per regalar-la. El problema és que tenir un animal suposa una responsabilitat massa gran com per arrossegar-se per la impulsivitat. Un gosset no sempre serà un cadell graciós i tendre amb qui jugar. Passen els mesos i ens adonem que aquest ésser necessita unes atencions, una educació, una disciplina i uns hàbits que moltes vegades no podem assumir en la nostra vida diaria. Alguns miserables opten per abandonar els animals al carrer quan aquests els comencen a suposar un problema o molèstia i ja no són divertits ni graciosos.
Per això demanem, sisplau, molta consciència durant aquestes festes (i sempre, lògicament) i molta responsabilitat. És imprescincible fer entendre els nens que un animal no és una joguina i als adults que és preferible comprar-los un gos de peluix que un de veritat (sobretot ara que n'hi ha que borden, caminen i fan de tot). Els animals mereixen aquest respecte per part nostra.

                       BON NADAL I FELIÇ ANY 2010!

19 de des. 2009

MOTXILLA PEL PASSEIG


Segur que molts de vosaltres quan sentiu que s’ha de passejar els gossos entre dues i tres vegades al dia i un promig de mitja hora us poseu les mans el cap. Amb la vida d'avui en què el temps és un bé preuat, moltes persones teniu serioses dificultats per donar al gos l’exercici necessari. És cert que algunes races es conformen amb menys passejades i més curtes però d’altres com el Pastor Alemany, el Golden Retriever, el boxer etc. necessiten una major dòsi d’exercici per treure energia i mantenir la ment equilibrada. Us recomano sobretot als que conviviu amb races grans que utilitzeu una motxilla especial per gossos. Són unes motxilles que es posen a l’esquena de l’animal amb algun pes a cada banda. No es tracta que els pesi excessivament, sinó el suficient per cansar-los. La motxilla te diverses finalitats:
  1.  Serveix per a què el gos se senti util, com si fes un feina. Per les races de treball és vital.
  2. Tenim un lloc on posar els nostres objectes i els del gos en sortir al passeig.
  3. La més important: el pes de la motxilla fa que es dupliqui el temps del passeig. És a dir: 10 min de passeig equivaldran a 20 min- 20 min= 4 min.- 30= 60min.
  4. Si el passeig es fa a primera hora del matí i després el gos s’ha de quedar sol estarà tant cansat que no patirà angoixa ni aburriment.

Hi ha una gran varietat de marques, models i talles. Totes són vàlides, només cal tenir en compte que siguin el màxim de confortalbes, estables i que no afectin al moviment. 
Les talles van en funció del pes del gos. La taula és la següent:

•Mini : 2,5 - 6 kg.
•XXS : 6 - 15 kg.
•XS : 9 - 18 kg.
•S : 18 - 31 kg.
•M : 31 - 45 kg.
•L : + 45 kg.


Els preus varien desde 17 a 70 euros en funció de la talla, de la marca i de la sofisticació de la motxilla o alforja.
Per comprar-les us podeu acostar a qualsevol botiga canina i demanar-les, allà us assessoraran sobre quina és la motxilla més adeqüada. També podeu consultar algunes botigues online:
www.speedogs.com/mochilasparaperros.html
www.tiendanimal.es/alforja-mochila-para-perros-p-2817.html
www.mascotaplanet.com/



17 de des. 2009

ELS ÉSSERS HUMANS: L'ESPÈCIE MÉS ANIMAL

Per què els éssers humans, al llarg de la història, sempre hem disfrutat amb els enfrontaments cos a cos entre dues espècies animals o entre animals i persones? Per què necessitem la violència per reafirmar-nos com a espècie superior? Són preguntes que ens fem sovint i sobretot arrel de notícies de captura de xarxes clandestines de baralles de gossos o de la polèmica de la prohibició de les corrides de toros.
Sembla que ens costa evolucionar i deixar enrere certs instints de domini, propis dels animals, mitjançant l’assassinat del contrincant. Les baralles entre animals ja es feien a l’època medieval entre gossos i óssos o bé toros i gossos (i altres convinacions diverses). Al segle XXI seguim maltractant espècies animals com els gossos o els toros per pur plaer com si no fóssin éssers vius. Tot i que moralment considerem que és tan ilícit el maltracte a gossos com a toros, avui en dia ens trobem que amb una gran diferència: les baralles de gossos són absolutament il•legals i les de toros a les plaçes són legals i consentides per un gran nombre d’aficionats.
Només algunes persones sense cor són les que es dediquen, de forma clandestina, a entrenar gossos per barallar-se entre ells i guanyar diners. Negoci. Tot per pur negoci. Se solen usar races amb una determiada estructura física: musculades i amb bona mandíbula, com pot ser el Pitbull.
Hem de tenir molta cura dels nostres gossos, de no deixar-los lligats a una farola mentre entrem a la botiga del davant, o deixar-los al cotxe 5 min mentre fem un encarrec. Són aquests instants en què no hi som que els delinqüents aprofiten per robar els nostres gossos i se’ls enduen per usar com a “carnada” per entrenar els gossos de baralla sense que aquests sortin gaire malmesos. Brutal. El destí dels gossos entrenats per barallar-se tampoc és esperançador. El gos que guanya té la sort o la dissort que el segueixen cuidant per a què guanyi més baralles i el que perd i no mor se l’abandona o simplement se’l mata de maneres molt violentes. Necessitem més proves per dir que l’ésser humà és l’animal més cruel i sanguinolent de les espècies animals?


13 de des. 2009

GOLDEN RETRIEVER


El Golden Retriever és una raça molt estimada i de moda en els últims anys. El seu caràcter dòcil i equilibrat per naturalesa sumat a la seva bellesa i elegància el converteixen en un gos ideal per qualsevol persona.

RAÇA: Golden Retriever

CLASSIFICACIÓ: GRUP VIII: cobradors, aixecadors de caça i d’aigua- Bracoide.

ORÍGENS: Originari de Gran Bretanya. Probablement es va criar a partir de creuaments que van començar amb un Retriever de pel llis i groc i un wáter Spaniel. Creuats després amb Setters irlandesos i altres Retrievers. Fins el 1920 se’l coneixia com Golden Flat-Coated Retriever. És una raça molt versatil. Avui en dia, a part de ser un gos de mostra, sovint actua com a gos guia I també se l’entrena per localitzar drogues i explosius.

TRETS FÍSICS: ALÇADA: mascles 56-61 cm i femelles 52-56 cm.
PES: mascles 32-36 kg I femelles 27-32 kg. COLOR: diferents tonalitats d’or I crema. Cabell llarg llis o ondulat amb flecs. Cosí del Labrador Retriever.

CARÀCTER: És un gos molt intel•ligent, dotat pel treball i molt fàcil d’entrenar gràcies a la seva predisposició a agradar l’amo. Té un temperament carinyós i segur de sí mateix. Molt bon gos de companyia. No té tendència a l’agressivitat. Confiat amb els desconeguts i dòcil amb els nens.

PUNTS DÈBILS
  • Pot arribar a destruir objectes i adquirir trastorns compulsius amb facilitat si té angoixa. És una raça que necessita molt exercici i estímuls per sentir-se realitzat degut a la seva naturalesa de gos de treball. Per això no pot estar gaires hores tancat a casa.
  • Tendeix a l’obesitat per això és necessari controlar-li la dieta i fer-li fer exercici.
  • Té un pèl que necessita ser respallat diariament perquè mudi correctament i se l’ha de banyar cada mes i mig.
  • Agafa infeccions d’oïda molt fàcilment. Cal netejar-li les orelles sovint.
  • És freqüent que tingui problemes de Tiroides. És important fer-li una prova per comprovar si el té correctament.

QUÈ HEM D’EVITAR:
  • L’ensinistrament rígid i agressiu. Se l’ha d’entrenar de forma pacífica i sense càstigs, doncs és un animal molt sensible.
  • Deixar-lo sol i no treure’l a passejar mínim dues vegades al dia.

IDEAL PER:
  • Families: doncs no li agrada estar sol i així és més fàcil que sempre hi hagi algú amb ell.
  • Persones que el s agradi sortir a córrer o a patinar amb el gos.
  • Famílies amb nens.
  • No recomenat per gent gran o poc activa.

7 de des. 2009

ELLS TAMBÉ ENVELLEIXEN


Es considera que un gos és ancià cap als 9 o 10 anys però ja cap als 7 pot començar a donar senyals, sempre tenint en compte les variacions segons la mida, la raça i l’organisme de cada gos. Quan els gossos envelleixen els canvia el caràcter i la seva salut es va degradant. Ja no tenen energia per jugar, s’enfaden per qualsevol cosa, tenen menys gana, es passen les hores dormint, no reaccionen davant els nostres estímuls i obliden l’aprenentatge. Davant els notables canvis de comportament i físics és fàcil que pensem que el millor que podem fer és deixar-los d’estimular. Error.

Com tractar un gos vell?
- Mai deixar d’estimular-lo: cal seguir jugant amb ell i passejant-lo doncs si deixem de fer-ho accentuarem el procés de lentitud i deixadesa que el portarà a la depressió. Això sí, ens hem d’adaptar al seu nou ritme i comprendre que ens grunyi doncs té dolors físics.
- L’hem de seguir animant a aixecar-se, a seguir-nos i a participar de la vida familiar, però amb cura, paciència i sense ordres brusques. Necessitarà també molt carinyo i tendresa per recuperar seguretat.
- l’alimentació és vital: hem d’evitar una sobrealimentació per no caure en l’obesitat i empitjorar la seva salut. Hem de reduir la quantitat de proteïnes i calories, doncs com que fa menys exercici no li calen. D’aquesta manera també evitarem problemes ossis. Limitar-nos a donar-li el pinso. No caure en les seves demandes quan som a taula.
- Comprovarem que a poc a poc el gos oblida tot l’aprenentatge adquirit. Començarà a fer les seves necessitats dins de casa. No castigar-lo; procurar treure’l més sovint.
- Tindrà alteracions de la son, estarà més ansiós i nerviós, pot deixar de reconèixer les persones, perdrà vista, oïda i olfacte. Hi ha tractaments farmacològics per millorar alguns d’aquests símptomes.
- Hem d’augmentar les visites al veterinari per a tenir més controlada la seva salut i detectar a temps possibles malalties o dolors propis de l’edat.

La vellesa és un procés natural de la vida, que els humans patim de forma molt similar. La millor cura és la comprensió, l’afecte i l’estímul positiu. Mereixen que els retornem tot el què ens han donat al llarg de la seva existència i que visquin els últims anys amb la màxima qualitat de vida.

2 de des. 2009

PETS ICE CREAM: GELATS PER GOSSOS

La xocolata, els caramels, els pastissos....tots són aliments prohibits pels gossos perquè porten sucre i greixos. Tanmateix moltes persones no es poden resistir a les demandes dels seus animals i els en donen. Per poder satisfer els desitjos dels gossos i els seus amos l’empresa Coolbrands International a EEUU va ser la primera a comercialitzar els gelats creats especialment per gossos i gats. Són uns gelats baixos en sucre i hidrats de carboni.

A Espanya ja tenim també la nostra pròpia oferta de gelats canins: Pets Ice cream. S’han començat a vendre a botigues i clíniques veterinàries a Andalusia. Una empresa de Màlaga, Vital icecream, és la impulsora del producte a l’estat espanyol. Els seus gelats són lliures de lactosa en un 99 per cent i sense ingredients perjudicials. L’empresa ha tractat la lactosa de la llet amb lactasa, un enzim que la fa més digerible; i el sucre ha estat substituït per un edulcorant natural. Això és fonamental doncs els la majoria d’animals en edat adulta són 200 vegades més intolerants a la lactosa que els humans. Els sabors que es podran trobar de moment seran: nata, vainilla i pernil. Ara bé, l’empresa ha creat una pàgina web on els usuaris podem suggerir nous sabors que ens agradarien per les nostres mascotes, així que és qüestió de temps que s’amplií l’oferta de sabors. Cada terrina de mig litre costarà uns 3 euros i també es posaran al mercat en forma de barretes i pastissos, doncs segons diu el director de Vital icecream:  cada vegada és més comú que els amos celebrin l’aniversari de les seves mascotes. Sembla ser que les terrines Pet ice cream estaran a la venda per Nadal.


Vital icecream és una empresa que es dedica al sector del gelat desde els anys 50. També estan treballant en gelats especials per esportistes o un primer gelat universal que podrà ser consumit per tota la població, incloent els celíacs, diabètics i intolerants a la lactosa.
Des d’aquí donem l’enhorabona a aquesta idea. Els gossos i els gats no només podran gaudir d’un plaer pel paladar sinó per la seva salut, doncs els ajudarà evitar els cops de calor a l’estiu.