29 de des. 2009

CANICHE


El caniche, conegut popularment com Marilyn, per una gosseta que es va fer famosa a la tv, és una raça molt estimada per uns i desconeguda pels que la rebutgen en base a prejudicis. És un dels gossos més complerts i més adaptables a diferent tipus de persones.


RAÇA: Caniche

CLASSIFICACIÓ: grup IX: gossos de companyia/ Bracoide.

ORÍGENS: D’origen francès. Conegut a Europa des de fa més de 400 anys. Va ser un gos de caça aquàtic i guardià de ramats fins que al segle XVI va passar a convertir-se en gos de saló.

TRETS FÍSICS: Hi ha quatre mides de caniche: Gegant – 45 a 55 cm- , mitjà- 35 a 45 cm- , petit-28 a35cm- i toy-25 cm-.
Colors: blanc, negre, cendra, apricot, marró. Pèl arrissat.

CARÁCTER: és juganer tota la vida, sociable amb persones i altres animals, carinyós, molt intel·ligent, fàcil d’ensinistrar. És molt actiu i necessita fer exercici, sobretot el gegant. Pels seus orígens de gos d’aigua li encanta mullar-se i és un gran nedador. Molt obedient.

PUNTS DÈBILS
  • El seu pelatge requereix força cura. Ha d’anar a la perruqueria a pelar-se cada dos mesos.
  • Cal controlar l’alimentació perquè és un gos que li agrada menjar de tot i molt.
  • Té els ulls delicats. Se li han de netejar amb sèrum fisiològic sovint.
  • Les orelles també les té delicades per dins a causa dels pèls que li creixen i que convé que el perruquer li talli.

QUÈ HEM D’EVITAR
  • Deixar-lo sol a casa. No porta gens bé la soledat.
  • Tractar-lo amb rudesa, és molt sensible.

IDEAL PER
  • Persones que visquin en un pis. El caniche s’adapta perfectament a la vida d’un pis, fins i tot el més gran.
  • Persones amb al·lèrgia al pèl dels gossos, asmàtiques o que simplement els molestin. El caniche és de les poques races que no muda el pèl.
  • Famílies amb nens. Li encanten els nens.







23 de des. 2009

ELS ANIMALS NO SÓN JOGUINES


Des del Va de gossos us volem desitjar molt bon Nadal i una entrada d'any 2010 plena d'esperança i d'il·lusió per tirar endavant projectes nous i deixar enrere mals moments. Aprofitem per animar-vos a ser prudents alhora de comprar animals de companyia, siguin gossos, gats o altres. És fàcil deixar-se portar per les demandes insistens dels més menuts d'adquirir una mascota i aprofitar el Nadal per regalar-la. El problema és que tenir un animal suposa una responsabilitat massa gran com per arrossegar-se per la impulsivitat. Un gosset no sempre serà un cadell graciós i tendre amb qui jugar. Passen els mesos i ens adonem que aquest ésser necessita unes atencions, una educació, una disciplina i uns hàbits que moltes vegades no podem assumir en la nostra vida diaria. Alguns miserables opten per abandonar els animals al carrer quan aquests els comencen a suposar un problema o molèstia i ja no són divertits ni graciosos.
Per això demanem, sisplau, molta consciència durant aquestes festes (i sempre, lògicament) i molta responsabilitat. És imprescincible fer entendre els nens que un animal no és una joguina i als adults que és preferible comprar-los un gos de peluix que un de veritat (sobretot ara que n'hi ha que borden, caminen i fan de tot). Els animals mereixen aquest respecte per part nostra.

                       BON NADAL I FELIÇ ANY 2010!

19 de des. 2009

MOTXILLA PEL PASSEIG


Segur que molts de vosaltres quan sentiu que s’ha de passejar els gossos entre dues i tres vegades al dia i un promig de mitja hora us poseu les mans el cap. Amb la vida d'avui en què el temps és un bé preuat, moltes persones teniu serioses dificultats per donar al gos l’exercici necessari. És cert que algunes races es conformen amb menys passejades i més curtes però d’altres com el Pastor Alemany, el Golden Retriever, el boxer etc. necessiten una major dòsi d’exercici per treure energia i mantenir la ment equilibrada. Us recomano sobretot als que conviviu amb races grans que utilitzeu una motxilla especial per gossos. Són unes motxilles que es posen a l’esquena de l’animal amb algun pes a cada banda. No es tracta que els pesi excessivament, sinó el suficient per cansar-los. La motxilla te diverses finalitats:
  1.  Serveix per a què el gos se senti util, com si fes un feina. Per les races de treball és vital.
  2. Tenim un lloc on posar els nostres objectes i els del gos en sortir al passeig.
  3. La més important: el pes de la motxilla fa que es dupliqui el temps del passeig. És a dir: 10 min de passeig equivaldran a 20 min- 20 min= 4 min.- 30= 60min.
  4. Si el passeig es fa a primera hora del matí i després el gos s’ha de quedar sol estarà tant cansat que no patirà angoixa ni aburriment.

Hi ha una gran varietat de marques, models i talles. Totes són vàlides, només cal tenir en compte que siguin el màxim de confortalbes, estables i que no afectin al moviment. 
Les talles van en funció del pes del gos. La taula és la següent:

•Mini : 2,5 - 6 kg.
•XXS : 6 - 15 kg.
•XS : 9 - 18 kg.
•S : 18 - 31 kg.
•M : 31 - 45 kg.
•L : + 45 kg.


Els preus varien desde 17 a 70 euros en funció de la talla, de la marca i de la sofisticació de la motxilla o alforja.
Per comprar-les us podeu acostar a qualsevol botiga canina i demanar-les, allà us assessoraran sobre quina és la motxilla més adeqüada. També podeu consultar algunes botigues online:
www.speedogs.com/mochilasparaperros.html
www.tiendanimal.es/alforja-mochila-para-perros-p-2817.html
www.mascotaplanet.com/



17 de des. 2009

ELS ÉSSERS HUMANS: L'ESPÈCIE MÉS ANIMAL

Per què els éssers humans, al llarg de la història, sempre hem disfrutat amb els enfrontaments cos a cos entre dues espècies animals o entre animals i persones? Per què necessitem la violència per reafirmar-nos com a espècie superior? Són preguntes que ens fem sovint i sobretot arrel de notícies de captura de xarxes clandestines de baralles de gossos o de la polèmica de la prohibició de les corrides de toros.
Sembla que ens costa evolucionar i deixar enrere certs instints de domini, propis dels animals, mitjançant l’assassinat del contrincant. Les baralles entre animals ja es feien a l’època medieval entre gossos i óssos o bé toros i gossos (i altres convinacions diverses). Al segle XXI seguim maltractant espècies animals com els gossos o els toros per pur plaer com si no fóssin éssers vius. Tot i que moralment considerem que és tan ilícit el maltracte a gossos com a toros, avui en dia ens trobem que amb una gran diferència: les baralles de gossos són absolutament il•legals i les de toros a les plaçes són legals i consentides per un gran nombre d’aficionats.
Només algunes persones sense cor són les que es dediquen, de forma clandestina, a entrenar gossos per barallar-se entre ells i guanyar diners. Negoci. Tot per pur negoci. Se solen usar races amb una determiada estructura física: musculades i amb bona mandíbula, com pot ser el Pitbull.
Hem de tenir molta cura dels nostres gossos, de no deixar-los lligats a una farola mentre entrem a la botiga del davant, o deixar-los al cotxe 5 min mentre fem un encarrec. Són aquests instants en què no hi som que els delinqüents aprofiten per robar els nostres gossos i se’ls enduen per usar com a “carnada” per entrenar els gossos de baralla sense que aquests sortin gaire malmesos. Brutal. El destí dels gossos entrenats per barallar-se tampoc és esperançador. El gos que guanya té la sort o la dissort que el segueixen cuidant per a què guanyi més baralles i el que perd i no mor se l’abandona o simplement se’l mata de maneres molt violentes. Necessitem més proves per dir que l’ésser humà és l’animal més cruel i sanguinolent de les espècies animals?


13 de des. 2009

GOLDEN RETRIEVER


El Golden Retriever és una raça molt estimada i de moda en els últims anys. El seu caràcter dòcil i equilibrat per naturalesa sumat a la seva bellesa i elegància el converteixen en un gos ideal per qualsevol persona.

RAÇA: Golden Retriever

CLASSIFICACIÓ: GRUP VIII: cobradors, aixecadors de caça i d’aigua- Bracoide.

ORÍGENS: Originari de Gran Bretanya. Probablement es va criar a partir de creuaments que van començar amb un Retriever de pel llis i groc i un wáter Spaniel. Creuats després amb Setters irlandesos i altres Retrievers. Fins el 1920 se’l coneixia com Golden Flat-Coated Retriever. És una raça molt versatil. Avui en dia, a part de ser un gos de mostra, sovint actua com a gos guia I també se l’entrena per localitzar drogues i explosius.

TRETS FÍSICS: ALÇADA: mascles 56-61 cm i femelles 52-56 cm.
PES: mascles 32-36 kg I femelles 27-32 kg. COLOR: diferents tonalitats d’or I crema. Cabell llarg llis o ondulat amb flecs. Cosí del Labrador Retriever.

CARÀCTER: És un gos molt intel•ligent, dotat pel treball i molt fàcil d’entrenar gràcies a la seva predisposició a agradar l’amo. Té un temperament carinyós i segur de sí mateix. Molt bon gos de companyia. No té tendència a l’agressivitat. Confiat amb els desconeguts i dòcil amb els nens.

PUNTS DÈBILS
  • Pot arribar a destruir objectes i adquirir trastorns compulsius amb facilitat si té angoixa. És una raça que necessita molt exercici i estímuls per sentir-se realitzat degut a la seva naturalesa de gos de treball. Per això no pot estar gaires hores tancat a casa.
  • Tendeix a l’obesitat per això és necessari controlar-li la dieta i fer-li fer exercici.
  • Té un pèl que necessita ser respallat diariament perquè mudi correctament i se l’ha de banyar cada mes i mig.
  • Agafa infeccions d’oïda molt fàcilment. Cal netejar-li les orelles sovint.
  • És freqüent que tingui problemes de Tiroides. És important fer-li una prova per comprovar si el té correctament.

QUÈ HEM D’EVITAR:
  • L’ensinistrament rígid i agressiu. Se l’ha d’entrenar de forma pacífica i sense càstigs, doncs és un animal molt sensible.
  • Deixar-lo sol i no treure’l a passejar mínim dues vegades al dia.

IDEAL PER:
  • Families: doncs no li agrada estar sol i així és més fàcil que sempre hi hagi algú amb ell.
  • Persones que el s agradi sortir a córrer o a patinar amb el gos.
  • Famílies amb nens.
  • No recomenat per gent gran o poc activa.

7 de des. 2009

ELLS TAMBÉ ENVELLEIXEN


Es considera que un gos és ancià cap als 9 o 10 anys però ja cap als 7 pot començar a donar senyals, sempre tenint en compte les variacions segons la mida, la raça i l’organisme de cada gos. Quan els gossos envelleixen els canvia el caràcter i la seva salut es va degradant. Ja no tenen energia per jugar, s’enfaden per qualsevol cosa, tenen menys gana, es passen les hores dormint, no reaccionen davant els nostres estímuls i obliden l’aprenentatge. Davant els notables canvis de comportament i físics és fàcil que pensem que el millor que podem fer és deixar-los d’estimular. Error.

Com tractar un gos vell?
- Mai deixar d’estimular-lo: cal seguir jugant amb ell i passejant-lo doncs si deixem de fer-ho accentuarem el procés de lentitud i deixadesa que el portarà a la depressió. Això sí, ens hem d’adaptar al seu nou ritme i comprendre que ens grunyi doncs té dolors físics.
- L’hem de seguir animant a aixecar-se, a seguir-nos i a participar de la vida familiar, però amb cura, paciència i sense ordres brusques. Necessitarà també molt carinyo i tendresa per recuperar seguretat.
- l’alimentació és vital: hem d’evitar una sobrealimentació per no caure en l’obesitat i empitjorar la seva salut. Hem de reduir la quantitat de proteïnes i calories, doncs com que fa menys exercici no li calen. D’aquesta manera també evitarem problemes ossis. Limitar-nos a donar-li el pinso. No caure en les seves demandes quan som a taula.
- Comprovarem que a poc a poc el gos oblida tot l’aprenentatge adquirit. Començarà a fer les seves necessitats dins de casa. No castigar-lo; procurar treure’l més sovint.
- Tindrà alteracions de la son, estarà més ansiós i nerviós, pot deixar de reconèixer les persones, perdrà vista, oïda i olfacte. Hi ha tractaments farmacològics per millorar alguns d’aquests símptomes.
- Hem d’augmentar les visites al veterinari per a tenir més controlada la seva salut i detectar a temps possibles malalties o dolors propis de l’edat.

La vellesa és un procés natural de la vida, que els humans patim de forma molt similar. La millor cura és la comprensió, l’afecte i l’estímul positiu. Mereixen que els retornem tot el què ens han donat al llarg de la seva existència i que visquin els últims anys amb la màxima qualitat de vida.

2 de des. 2009

PETS ICE CREAM: GELATS PER GOSSOS

La xocolata, els caramels, els pastissos....tots són aliments prohibits pels gossos perquè porten sucre i greixos. Tanmateix moltes persones no es poden resistir a les demandes dels seus animals i els en donen. Per poder satisfer els desitjos dels gossos i els seus amos l’empresa Coolbrands International a EEUU va ser la primera a comercialitzar els gelats creats especialment per gossos i gats. Són uns gelats baixos en sucre i hidrats de carboni.

A Espanya ja tenim també la nostra pròpia oferta de gelats canins: Pets Ice cream. S’han començat a vendre a botigues i clíniques veterinàries a Andalusia. Una empresa de Màlaga, Vital icecream, és la impulsora del producte a l’estat espanyol. Els seus gelats són lliures de lactosa en un 99 per cent i sense ingredients perjudicials. L’empresa ha tractat la lactosa de la llet amb lactasa, un enzim que la fa més digerible; i el sucre ha estat substituït per un edulcorant natural. Això és fonamental doncs els la majoria d’animals en edat adulta són 200 vegades més intolerants a la lactosa que els humans. Els sabors que es podran trobar de moment seran: nata, vainilla i pernil. Ara bé, l’empresa ha creat una pàgina web on els usuaris podem suggerir nous sabors que ens agradarien per les nostres mascotes, així que és qüestió de temps que s’amplií l’oferta de sabors. Cada terrina de mig litre costarà uns 3 euros i també es posaran al mercat en forma de barretes i pastissos, doncs segons diu el director de Vital icecream:  cada vegada és més comú que els amos celebrin l’aniversari de les seves mascotes. Sembla ser que les terrines Pet ice cream estaran a la venda per Nadal.


Vital icecream és una empresa que es dedica al sector del gelat desde els anys 50. També estan treballant en gelats especials per esportistes o un primer gelat universal que podrà ser consumit per tota la població, incloent els celíacs, diabètics i intolerants a la lactosa.
Des d’aquí donem l’enhorabona a aquesta idea. Els gossos i els gats no només podran gaudir d’un plaer pel paladar sinó per la seva salut, doncs els ajudarà evitar els cops de calor a l’estiu.






29 de nov. 2009

CARLINO


                                  
El Carlino és un gos de companyia anglès molt de moda en els últims temps. Té un aspecte original i una estranya lletjor que alhora el fa ser bonic. És una raça adeqüada per persones que necessitin companyia i que portin una vida tranquila, doncs el Carlino no necessita gaire moviment i el què més li agrada és dormir. El nom de Carlino prové d'un actor italià que al segle XVIII interpretava el paper d'un arlequí amb una màscara negra per Europa.
RAÇA: Carlino o Pug.


CLASSIFICACIÓ: GRUP IX: Gossos de companyia- Molosoide.

ORIGENS: Desenvolupat originariament a Orient fa 400 anys com a acompanyant dels monjos. Va arribar a Europa desde Holanda on es va fer popular. Més tard es va perfeccionar a Gran Bretanya.

TRETS FÍSICS: De talla petita, entre 25’5- 28 cm i 6’5- 8 kg de pes. És Braquicèfal (morro curt). Colors: negre; platejat amb les orelles i el morro negre.

CARÀCTER: Tot i ser un gos de companyia és molt actiu i li agrada passejar. És juganer, sociable, tranquil, intel·ligent, nivell baix d’agressivitat i molt bo amb els nens. És sociable amb els desconeguts.

PUNTS DÈBILS:
  • Com tots els gossos braquicèfals té problemes de respiració i això el fa roncar quan dorm li impedeix fer gaire exercici.
  • També per aquest “defecte” agafa fàcilment refredats.
  • Els ulls els té molt delicats. Convé rentar-li diariament amb suero fisiològic.
  • Les femelles tenen parts molt difícils. Si els crieu a casa és molt important avisar un veterinari per asistir-les durant el part.
  • S'engreixa fàcilment perquè li agrada molt menjar sense mesura. Com que no pot fer gaire exercici convé cuidar-li l'alimentació donant-li pinso ligth i controlar la quantitat.
 QUÈ HEM D’EVITAR:

  • Els llargs viatges en cotxe.

  • Passejades gaire llargues.

  • Deixar-los tancats en llocs petits com el cotxe, sobretot en hores de calor.

IDEAL PER:
  •  Persones grans, ames de casa, nens etc.
  •  Persones que no necessitin un gos per correr ni fer exercici.
  •  És un gos que li agrada la comiditat. Ideal per viure en un pis o casa, no per granjes.
  •  Sap estar sol sense patir angoixa per separació tot i que li encanta la companuia de l’amo.





CLASSIFICACIÓ DE LES RACES SEGONS LA FCI




A partir d’avui començarem a explicar les diferents races canines per orientar-vos sobre quin és el gos que us convé segons la vida que porteu i la que li podeu oferir. Abans, però, considerem important explicar-vos la classificació de les races, doncs cada vegada que us parlem d’una determinada us diré a quin grup pertany. És important perquè ja ens indica per quin treball va ser creada cada raça i per tant quines necessitats tindrà el gos.
La Federació Canina Internacional (FCI) és qui va fer la classificació de les races segons la seva funció o treball.
La classificació és la següent:



  • GRUP I: Gossos pastors i bovers (excepte els suïssos).
  • GRUP II: Gossos de guarda i protecció.
  • GRUP III: Terriers.
  • GRUP IV: Teckels.
  • GRUP V: Gossos de tipus Spitz i primitius.
  • GRUP VI: Gossos tipus “sabueso” i de rastre (excepte llebrers).
  • GRUP VII: Gossos de mostra.
  • GRUP VIII: cobradors, aixecadors de caça i d’aigua.
  • GRUP IX: Gossos de companyia.
  • GRUP X: Llebrers i races similars.

23 de nov. 2009

BORDANT SOTA LA PLUJA



Els animals de companyia estan cada dia més integrats a les llars, especialment els gossos, fins el punt que a moltes d’elles els reis també deixen algun regal per les mascotes. Si és aquest el vostre cas ja podeu afegir a la llista de reis un paraigües especial per gossos. Així com posar-los vestits no té sentit i afecta la seva psicologia, el paraigües és un invent del tot útil. Les persones que cada dia heu de treure a passejar els gossos tres vegades al dia sabeu que quan plou és tota una odissea. Per això és molt interessant la comercialització d’un paraigües per a gossos. És una opció molt més agradable per l’animal que l’impermeable, doncs no nota les gotes de la pluja damunt seu, i més còmode per l’amo, que no s’ha de preocupar de talles.
L’aparell consisteix en una corretja de la qual sobresurt un paraigües transparent, per a què l’amo pugui veure el gos. Costa entre 19 i 24 euros i el podeu trobar a diferents botigues online com:
http://www.tiendanimal.com/
http://www.mascotaplanet.com/

19 de nov. 2009

ÉS EL GOS QUI PASSEJA A L'AMO


Quan caminem pel carrer és inevitable fixar-se en les persones que passegen els seus gossos, o millor dit, gossos que passegen els seus amos. Que un gos estiri de la corretja tot ofegant-se i fent que el passeig sigui desagradable pels dos és quelcom habitual. Sempre diem que prevenir és millor que curar i per tant l’ideal és ensenyar els gossos a passejar tranquil·lament desde cadells perquè és molt més ràpid i fàcil. Però quan el problema ja el tenim cal buscar solucions.
Hi ha diverses solucions vàlides:


1. El Halti: és un tipus de corretja que es posa al morro del gos de manera que quan l’amo estira, per fluix que sigui, el cap se li gira i l’obliga a canviar de direcció. Com que al morro no té cap mena de força no pot estirar. És el mateix sistema que porten els cavalls.


Avantatges:
- És un sistema del tot recomanable perquè en poc temps s’arregla el problema.
- No suposa cap tipus de dolor al gos, només incomoditat.
- No és car.


Desavantatges:
- El gos ho troba del tot incòmode les primeres vegades i cal tenir una mica de paciència per a què s’hi acostumi. Al principi convé posar-li per casa durant uns minuts. Donar-li un premi quan camini sense intentar treure-s’ho i dir-li un NO rotund quan sí que s'ho tregui.
- Estem obligant l’animal a fer allò que volem, i els partidaris de l’ensinistrament en positiu, pensem que s’ha d’aconseguir que el gos faci el que nosaltres volem per decisió pròpia, mitjançant premis.


2. El collaret de càstig o d’estrangulament: tot i que el nom sona molt agressiu en realitat no ho és gens. És una corretja que agafa el gos per la part superior del coll. Si l’amo estira ell de seguida obeeix perquè és una part del cap que no controla.

Avantatges:
- el gos aprèn amb certa rapidesa.
- Li ofega una mica però no li fa mal.
Desavantatges:
- en el fons també l’estem obligant a ser dominats per nosaltres.


3. Mètode educatiu: El mètode més llarg i que requereix ajuda d’un psicòleg caní o un ensinistrador és també el que realment educa l’animal; els altres només “l’obliguen a fer allò que no vol”.
Educar significa donar al gos allò que vol quan té una conducta adequada. Per tant, com que sabem que el gos desitja molt el passeig es tracta de fer-li entendre que només ho aconseguirà si es comporta com li diem.


- Pas 1: anem caminant. Ell estira. Ens parem i seguim caminant en la direcció contraria. Ell es desconcertarà però ens seguirà. I repetim aquest procés cada vegada que ell estiri. Després de molts intents entendrà que l’única manera d’anar on ell vol és no estirant.
-Pas 2: al mínim senyal de no estirar la corretja li hem de donar un premi immediatament. Això és un reforç positiu.
Probablement al dia següent tornarà al seu antic mètode, simplement perquè fa massa temps que el practicava i li agrada més. Tanmateix es tracta de seguir insistint.

Avantatges:
- un cop aconseguit el resultat és definitiu.
- El gos se sent lliure i aprèn.

Desavantatges:
- És un mètode que requereix paciència, temps i disciplina.


Existeixen altres solucions que censurem del tot per ser agressives amb els gossos com són els collarets amb punxes o, encara pitjor, els que emeten descàrregues elèctriques. Aquests mètodes només creen més pors als gossos i generen més agressivitat.

15 de nov. 2009

UN VINCLE INDESTRUCTIBLE


Si us parlessin de la història d’un gos que cada dia anava a recollir el seu amo a l’estació de tren i que, en morir aquest, el gos va seguir anant-hi durant 10 anys; pensaríeu que us prenen el pèl o que us parlen d’una pel·lícula, oi?
Doncs aquesta història és ben real i tan sorprenent que ha donat la volta al món, de fet ha arribat als cinemes en dues ocasions.
En Hachiko era un gos de raça Akita (d’origen japonès) nascut el 1923 a la ciutat d’Odate, Japó. Un professor de la universitat de Tokio el va trobar quan era un cadell a l’estació que freqüentava cada dia. Commogut per la tendresa del gosset se’l va quedar i, podríem dir, que es van enamorar l’un de l’altre. Quan l’animal va créixer es va acostumar a acompanyar cada dia el seu amo a l’estació i tornar-lo a buscar quan tornava de treballar.

 El que realment arriba al cor és la fidelitat que va demostrar el Hachiko en morir el professor. No va deixar d’anar a l’estació a esperar-lo en els 10 anys següents, sempre a la mateixa hora, fins que va morir d’una malaltia. Tota la ciutat es va commoure i van erigir una estàtua al lloc on el gos s’esperava en el seu honor i record. Els gossos tenen un fort instint de mantenir unida la seva manada, siguin persones o altres gossos i qualsevol gos demostra aquest instint en situacions quotidianes. Ara bé, arribar fins l’extrem a què va arribar en Hachiko pocs ho farien, i això és l’inexplicable i meravellós d’aquesta història. Dos éssers, un humà i un gos, que creen un vincle més fort que la mort.
Recentment s'ha portat al cinema en una pel·lícula anomenada Siempre a tu lado Hachiko, protagonitzada per Richard Gere, que fa una adaptació força encertada de la història real. El film equilibra perfectament les dosis d'humor, tendresa i drama, aconseguint en l'espectador una satisfacció agradable en apagar-se les llums del cinema.


FITXA
Director: Lasse Halström
País: USA
Any: 2009
Intèprets: Richard Gere, Joan Allen.
Producció: Pheonix entertaiment
Guió: Stehpen P. Lindsey
Duració: 93 min.
Puntuació Personal: ****

12 de nov. 2009

ADOPTEM GOSSOS DE PROTECTORES


Des d'aquí vull fer una crida a les persones sensibles als gossos i gats que han estat abandonats i ara es troben a gosseres i protectores per què adopteu enlloc de comprar. I si no podeu tenir un animal a casa hi ha l'opció d'apadrinar, acollir temporalment o fer de voluntari. Mireu les adreces següents:
http://www.protectorabcn.com/
http://www.voluntariscaac.detu.net/
http://www.faada.org/


Les tres s'encarreguen de recollir els gossos i gats abandonats i, mitjantçant l'ajuda de voluntaris, cuidar-los i donar-los la millor qualitat de vida possible. A les webs trobareu tota la informació necessària i podreu veure les fotos dels animals que hi ha disponibles per adoptar.
Siguem generosos i no volguem sempre un cadell. Els animals vellets i malalts també mereixen una llar i, creieu-me, donen més amor i calor que qualsevol altre.

21 de febr. 2009

UN PERRO EN EL DIVÁN

Un perro en el diván és un títol molt encertat perquè descriu perfectament el tema i el to del llibre. Explica d'una forma amena, i en forma de relats, diferents casos en què l'etòleg i veterinari Pablo Hernández (1968, Madrid) es troba al llarg de les seves jornades laborals. El to és desenfadat i gens tècnic; és més aviat divertit i alhora dóna claus clares per resoldre problemes tan freqüents com l'ansietat per separació, els transtorns compulsius, l'agressivitat etc. Recomenat a tots aquells que estiguin molt interessats en saber com entendre i solucionar els problemes que tinguin amb els seus gossos i que els agradin les lectures que passin bé, sense complicacions. Sense dubte el Pablo Hernández és un bon etòleg. Tot i que aquest és el primer llibre d'aquest veterinari i etòleg, ja porta una llarga carrera en la seva professió. Va estudiar veterinària a la Universitat Complutense de Madrid. Va estar treballant durant uns anys en la pràctica clínica general i més tard va marxar a Anglaterra a especialitzar-se en etologia a la Universitat de Cambridge. Va estar compaginant durant un temps les dues especialitats fins que finalment s'ha dedicat exclusivament a la pràctica de la psicologia canina i felina.


Un perro en el diván. Pablo Hernández. Ed. La Esfera de los libros. Madrid, 2008 - 247 pag. 17 euros.

12 de febr. 2009

UNA NOVA RÀDIO PER A GOSSOS


Per qui es pensi que ja no queda res per inventar un empresari de Bangkok, Anupan Boonchuen, ha creat una ràdio a internet. No semblaria una idea gaire innovadora si no sabessiu que va dirigida a oients canins. La ràdio en qüestió és diu Dog radio Thailan(www.dogradiothailand.com) i va sorgir quan l’empresari va observar que els gossos es posaven molt contents quan anaven a la seva escola de perruqueria canina i escoltaven música. La programació no és gaire variada. De moment només hi posen música Tailandesa però ja hi ha la intenció d’incorporar un Dj. que parli als gossos.
Dog radio Thailand no és la primera ràdio canina al món. Com no podia ser d’altra manera, als EEUU ja n’hi ha dues: Lucky dog radio(www.luckydogradio.com) i Dogcatradio(www.dogcatradio.com) Aquesta última no solsament posa música sinó que es dedica a entretenir els gossos mentre els amos treballen i a donar-los consells com que no mosseguin els mobles de casa.
La veritat és que la idea de fer una ràdio per gossos és curiosa i divertida però no deixa de ser una manera més d’humanitzar els gossos, com sempre ha fet el cinema, i donar una visió equivocada del què és un gos i de com se l'ha de tractar. Que hi hagi una ràdio que parli de gossos està bé, però si està pensada per ser escoltada per els amos, no pels gossos, que no entendran res!

10 de febr. 2009

EL KONG: UNA JOGUINA PEDAGÒGICA


El vostre gos pateix ansietat i es dedica a mossegar els mobles de casa? Doncs heu de provar el Kong, una joguina de cautxú molt recomanada pels etòlegs i veterinaris per reduir l’ansietat i mantenir-lo entretingut durant hores rossegant el menjar que hi ha dins. Expliquem-nos millor. Com veieu a la foto, el kong és una joguina de forma piramidal amb un forat a cada extrem i buit per dins. Es tracta d’omplir-lo de menjar per a què el gos l’hagi de treure. El truc per mantenir motivat l’animal durant hores i que no es afarti és posar a la punta de la piràmide algun aliment que li encanti (com podria ser formatge, pernil etc) i després anar omplint el kong fins la base de pinso, galetes, pasta dental etc. El gos voldrà menjar-se el què més el motivi, que serà el que haureu posat al pic però que mai podrà treure. Això el mantindrà ocupat. El kong és molt positiu per diversos motius:
1. calma i tranquil·litza i per tant redueix l’ansietat quan estan sols.
2. Evita l’avorriment.
3. els ensenya a buscar recursos per aconseguir el menjar per ells mateixos
4. pel material tant dur i resistent poden mossegar-lo encara que no hi hagi menjar a dins.
5. L’amo pot llençar-lo com si fos una pilota. Els gossos s’ho passen d’allò més bé per l’efecte rebot.
6. Si compreu els pots de pasta de dents Kong i la poseu a dins barrejada amb el menjar els neteja les dents d’una forma còmoda. Hi ha diferents sabors de pasta com crema de cacahuet o menta i els encanta.



L’ideal es donar-los-el des que són cadells, que és quan comencen a mossegar-ho tot perquè d’aquesta manera s'erradiquen de base els mals hàbits. Això sí, cal dir que si li doneu el kong a diari haureu de reduir la seva dieta. Heu de procurar repartir la dosi diària de menjar que li doneu entre el kong i el plat.
Hi ha diferents mides de kongs, en funció de la mida del gos; petit-S, mitjà-M i gran-L. El millor és triar sempre una mida superior a la mida del gos perquè sinó de seguida s’acaba el menjar i no resulta prou efectiu. També hi és en diferents colors que van en funció de la duresa del material. Així doncs, el blau és el de cadells, el vermell el normal i el negre el més dur. Els preus no són excessius. El més petit costa uns 9 euros.
Podeu ampliar informació i veure els productes que ofereix la marca Kong visitant la seva adreça: http://www.kongcompany.com/


22 de gen. 2009

PIRENA 2009

Entre el 17 i el 31 de gener 46 persones i els seus gossos participen a Pirena 2009- Gran premi Affinity advance. Pirena és una competició de mushing (esport en què s'usen gossos de tir i esquís) on durant quinze dies els mushers i els seus gossos travessen els Pirineus d'oest a est passant per Aragó, Catalunya, Andorra i França. Aquest ja és el 18è any que se cel·lebra aquesta cursa tan apassionant. El guanyador s'endú un trofeu de més de 10.000 euros; el segon el trofeu i 5000 euros i uns quants més fins a deu premiats. A banda d'aquests també s'otorguen alguns premis especials ben curiosos i alhora encertats com Al millor tracte als gossos amb 600 euros o el premi especial Respecte a la naturalesa, també de 600 euros. Si voleu ampliar aquesta i d'altra informació podeu visitar la pàgina web de Pirena on trobareu la història, fotos, reglament etc.: http://pirena.com/ I pels que tingeu ganes de conèixer aquest esport en imatges podeu seguir cada etapa per televisió cada dia de dilluns a divendres al canal 33 a les 21'45h.






19 de gen. 2009

El bloc es desperta de nou

El bloc ha estat un temps parat, però pròximament tornarà a estar actiu.

Gràcies