31 de març 2010

EL DÀLMATA

Qui no recorda haver desitjat de petit tenir un Dàlmata després de veure la pel•lícula 101 Dàlmates de Walt Disney? Certament, l’èxit del film va suposar un boom en la demanda de la raça durant uns anys, i és lògic, doncs els seu pèl blanc amb taques negres la doten d’una gran bellesa, elegància i originalitat. Té, però, moltes altres qualitats que val la pena conèixer.

 
RAÇA: Dàlmata.

 
CLASSIFICACIÓ: Grup VI: gossos tipus “sabueso” i de rastre(excepte llebrers) /Bracoide.

 
ORÍGENS: Ve de l’antiguitat però no se sap del cert el país d’origen. Ja apareixien representats en frescos grecs i egipcis, si més no, es creu que eren gossos molt similars als Dàlmates. Ara bé, no va ser fins l’Edat Mitja que es va convertir en l’animal preferit de les corts Europees. A Itàlia va ser la raça predilecta dels papes fins el punt de convertir-se en l’emblema del papat. A partir del segle XIX es va desenvolupar a Gran Bretanya i França. L'usaven com a gos d’acompanyament de carruatges de bombers per ajudar en les tasques de recerca de persones o material.

 
TRETS FÍSICS: TALLA: Gran. COLOR: blanc amb taques negres o marrons. ALÇADA: Mascle: 58’4-61cm. Femella: 58’4-60. PES: uns 20 kg. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys. És un gos elegant, de pèl curt, orelles caigudes i cua llarga.

 
CARÀCTER: Molt actiu, adaptable, alegre, carinyós però sense excessos, espontani, una mica desconfiat amb els estranys. Tot i que actualment se'l busca com a gos de companyia, i ho pot ser, els seus instints de gos de treball pel qual va ser creat els segueix tenint, per això necessita fer molt exercici. S’entrega al 100% al seu amo i és molt protector amb ell i tota la família. Molt intel•ligent. Té fama de raça agressiva però res més lluny de la realitat, sempre i quan se li aporti l’exercici que necessita per alliberar energia i una bona educació. A dins de la llar necessita el seu propi racó confortable.

 
PUNTS DÈBILS
  • Molt sensible al fred i a la incomoditat. Si és té al jardí cal una bona caseta que el protegeixi de les baixes temperatures. Millor si pot estar dins de casa.
  • Tendència a engreixar-se perquè sempre té molta gana. Li hem de controlar la dieta evitant picar a la taula.
  • Té les oïdes fràgils i hi ha força casos de sordera.
 
QUÈ HEM D’EVITAR
  • Tenir-lo massa hores tancat a casa. La falta d’activitat pot afectar greument al seu comportament i provocar-li angoixa i a la llarga agressivitat.
  • Comprar-lo simplement com un capritx per ser una raça cinematogràfica.

IDEAL PER
  • Persones actives que els agradi sortir a passejar sovint amb el gos i portar-lo a tot arreu i a córrer. No és un gos adequat per persones massa casolanes que els agradi estar al sofà amb el gos als peus.
  • Persones fortes de caràcter, que sàpiguen donar disciplina al seu gos doncs és un animal molt nerviós.
  • Famílies amb nens. És una raça juganera i que gaudeix dels nens, ara, cal matisar que no és dels que es deixen estirar de la cua o ser tractat com un peluix, doncs pot enfadar-se. És necessari ensenyar els nens a tractar-lo amb respecte.
  • Tant per viure al camp com a la ciutat, s’adapta a qualsevol entorn.

 
                               fotograma de la pel·lícula 101 Dàlmates produïda per Walt Disney el 1961 a EEUU.

27 de març 2010

COM VIATJAR EN AVIÓ


Com que cada vegada més ens desplacem acompanyats dels nostres animals, i ara que s’acosten les vacances de Setmana Santa molts us estareu plantejant si portar-los o no, trobem interessant informar sobre les condicions a seguir per pujar els gossos als avions. Cal aclarir que cada companyia pot tenir variacions en les normatives així que tot i que les que posarem a continuació són generals és millor que parleu directament amb la vostra companyia. No fos cas que en arribar a l’aeroport tinguéssiu problemes!

Poden anar a cabina amb nosaltres:
  • Mascotes de menys de 6 kg ,inclòs el pes del transportí(cada companyia exigeix uns kilos determinats).
  • Hauran de viatjar a dins el transportí homologat, sense poder sortir en tot el recorregut , ni per anar a la nostra falda. Situarem el transportí sota els nostres peus. Les mides màximes són 45x35x25.
  • Sempre hem de comentar que portarem gos durant la reserva de bitllet doncs ens donaran un bitllet per ell. Si no ho féssim ens tocaria portar-lo a la bodega.
  • Presentarem abans d’embarcar la cartilla sanitària del gos on consti que porta les vacunes al dia, el microxip i si és necessari, segons el país d’arribada, el passaport *.
  • Només es permet viatjar amb un gos per persona.
  • Els gossos Pigall poden viatjar a la cabina sense complir amb les mesures que acabem de citar si el seu amo en depèn totalment.
Hauran de viatjar a la bodega:
  • Les mascotes de més de 6 kg, inclòs el pes del transportí. Hauran de ser facturats amb les maletes dins el seu transportí homologat i rígid.
  • El transporti ha de medir les mides adequades(45x35x25) i complir els requisits d’espai que dicta la companyia.
  • Hauran de portar morrió obligatòriament.

*A Suècia, a més a més de les normes citades exigeixen que als gossos se’ls hagi fet una valoració dels anticossos neutralitzants 6 mesos abans del viatge i 120 dies després de la vacunació.
*Els animals menors de 3 mesos, que encara no estan vacunats per edat, necessiten una autorització de l’Estat d’arribada.
*Al Regne Unit i Irlanda no es permeten viatges amb gossos, ni a la bodega ni a la cabina. Ni tan sols els gossos Pigall.






*veure entrada sobre el passaport caní i els països que el demanen: “El Passaport per viatjar per la UE”-Coses a saber.

22 de març 2010

SCHNAUZER MINIATURA


L'Schnauzer no ha sortit a pel·lícules de cine ni és una d'aquestes races que s'han posat molt de moda al nostre país i per això cal donar-lo a conèixer, per les extraordinàries qualitats que té com a company i amic.

 RAÇA: Schnauzer miniatura


 CLASSIFICACIÓ: Grup IX: Gossos de companyia/ bracoide.

 ORÍGENS: Alemanya. L’Schnauzer és una raça molt nova doncs va aparèixer a finals del segle XIX. Al 1907 es va crear a Munich el Bavarian Schnauzer-Klub. La raça va néixer a partir de la creuaments de Pinchers de pèl dur. Als anys trenta era l’Schnauzer gegant el què tenia més èxit però a partir de la II Guerra mundial el miniatura va desbancar-lo a ell i al mitjà. Amb els anys s’ha anat perfeccionant per donar-li les qualitats d’una raça petita i cap dels seus defectes i s’ha aconseguit gairebé del tot.

TRETS FÍSICS: TALLA: petit. COLOR: negre, sal i pebre, negre i plata i blanc. ALÇADA: 30-35 cm. PES: 4-7 kg. ESPERANÇA DE VIDA: 14 a 15 anys. Hi ha tres talles de Schnauzer: petit, mitjà i gran.

CARÀCTER: Molt semblant al Terrier tant en aspecte com de caràcter doncs els seus orígens están lligats. És molt carinyós, obedient, sociable, bon guardià i fidel. Pot tenir mal caràcter a vegades doncs és molt nerviós i inquiet. Lleugerament sorollós. Té molta energia. Necessita passejar i descarregar adrenalina. Poques vegades és un gos mandrós i dormilega. Poca tendència a l’agressivitat. És un animal resistent al cansament i al clima.

PUNTS DÈBILS
  • Les ungles li creixen molt ràpid. Cal tallar-li amb freqüència per evitar dolors al caminar.
  • El seu cabell li dóna molta calor a l’estiu i és important esquilar-lo.

 QUÈ HEM D’EVITAR
  • Tractar-lo bruscament, és molt sensible.
  • Tancar-lo en un espai petit. Necessita moviment.
IDEAL PER
  • Persones que vulguin un gos per compartir excursions a la muntanya o per qualsevol lloc, no només un gos de companyia.
  • Famílies amb nens. Li encanta jugar.

19 de març 2010

COM VIATJAR EN TREN AMB GOSSOS


Cada vegada són més les persones que planifiquen els seus viatges comptant amb els seus gossos. Per això, i a petició d’una lectora del bloc, farem un resum de les condicions i normatives de viatjar amb gossos en tren. En una propera entrada parlarem dels viatges en avió.

Com VIATJAR PER ESPANYA?

Pels viatges de llarg recorregut la companyia estatal RENFE posa una sèrie de condicions que són les següents:
  1. Només es pot viatjar amb gossos de menys de 6 kg.
  2. El gos ha d’anar dins del transportí que no ha d’excedir de les mides 60x35x35. Ha de tenir un dispositiu que permeti contenir les defecacions.
  3. No garanteix que es pugui portar el gos si els companys de vagó es neguen. Ells tenen la última paraula.
  4. Si el gos causa molèsties el revisor podrà fer-nos canviar de vagó o fins i tot fer-nos baixar del tren.
  5. Per viatges en cotxe llit només es permet portar gos si es té una habitació de mòdul familiar. És a dir, que no hi hagi cap persona compartint habitació.
  6. Haurem de tenir cura de netejar les defecacions i pipis.
  7. Només està permès un gos per persona i que tingui la cartilla de vacunacions al dia.
  8. L’import del bitllet pel gos dependrà del bitllet que comprem per nosaltres. En tot cas sempre serà d’un 50% del preu del nostre.
  9. Totes aquestes normes no s’apliquen al s gossos pigall doncs es consideren imprescindibles per les persones discapacitades. No paguen bitllet i tenen llibertat de moviment.
 Si voleu ampliar informació podeu consultar l'enllaç directe a la normativa per viatjar amb animals domèstics a RENFE de llarga distància: http://www.renfe.es/condiciones_viajeros/catalan/index.html

Pels viatges de rodalies o de curt recorregut la normativa és més flexible:

  1. No hi ha restriccions de pes ni mida de l’animal ni cal que vagi en transportí.
  2. És obligatori per això que portin morrió i Corretja.
  3. L’entrada del gos al tren és gratuïta.
  4. A Catalunya es pot viatjar en gos a qualsevol hora i dia. Hi ha comunitats que posen uns horaris determinats.´
Si voleu ampliar informació podeu entrar a: http://www.renfe.es/condiciones_viajeros/catalan/index.html

*Els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) tenen les mateixes normes que la RENFE rodalies tret que es permet viatjar amb més d’un gos per persona.


VIATJAR PER EUROPA

Els trens de la Unió Europea:
  • A Europa en general es pot viatjar amb gossos sense gaires restriccions, sobretot a països com França, Itàlia i Alemanya.
  • Els gossos paguen en funció del recorregut i del pes.
  • No hi ha restriccions de pes.
*A Anglaterra només hi ha una línea de trens que accepta mascotes: la National Rail. Els gossos petits no paguen bitllet i han d’anar en gàbia. Els gossos grans paguen taxes extres en funció del seu pes i hauran de viatjar en segona classe. Si algun passatger no està d’acord ens hem de canviar de vagó.

*A Noruega i Irlanda no permeten l’entrada de cap mascota en els viatges llargs.

Si heu de viatjar per Europa recomanem que us poseu en contacte directament amb la companyia de tren que voleu agafar per a què us concretin la normativa del país que visiteu doncs hi ha petites variacions d’un a l’altre.







16 de març 2010

ROUGH COLLEY




Qui no recorda aquella gossa valenta I tendre que vas altar al cinema en diverses ocasions I que es coneixia amb el nom de Lassie? Des que el Colley va arribar a les nostres pantalles la raça es va anar fent popular fins el punt que molta gent ha substituït Colley per Lassie com a nom de la raça.


RAÇA: Rough Colley

CLASSIFICACIÓ: Grup I: gossos pastors i bovers/ Grayoide.

ORÍGENS: Neix a Escòcia. El nom prové de coll que significa negre en anglès antic. Com que en aquells temps els vens escocesos tenien el cap negre s’anomenava coll els gossos pastors que els vigilaven. El Rought Colley va ser creuat del Setter irlandés i el Brazoi i amb els anys va anar apareixent el que coneixem actualment. La seva difusió a Europa va començar el 1860 quan la reina Victòria va visitar l'alta Escòcia i va veure les feines de pastor del Collie. Va quedar tant impressionada que es va encarregar d'estendre la raça.

TRETS FÍSICS: TALLA: gran. COLOR: sorra i blanc; tricolor; blau fosc i blanc. Varietat de pèl llarg i de pèl curt (Smooth Collie). ALÇADA: mascle 56-61 cm, femella 51-56 cm. PES: 18- 29 kg. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Li encanta l'aire lliure, córrer a diari. És tranquil i pacífic. No té tendència a patir angoixa i trencar objectes. Elegant. Poc bordador però bon guardià. Té molt accentuat l'instint de protegir el seu amo. És un gos de treball, molt actiu. Li agrada satisfer l'amo per tan és força adiestrable. Molt intel•ligent. Desconfiat amb els desconeguts.

PUNTS DÈBILS
  • Pateix molt amb el calor i no només a l'estiu sinó amb la calefacció a l'hivern.
  • Li cau molt el pèl i aquest necessita molta cura. Se li ha de raspallar dos vegades a la setmana mínim.
  • Pot patir una malaltia de la vista: Atròfia retínica central. Es produeix per una degeneració de la retina. Produeix una disminució de la visió durant el dia.
  • Té tendència a patir una malaltia de la pell del voltant del nas.



QUÈ HEM D’EVITAR
  • Tenir-lo tancat a casa, encara que sigui al jardí. Aquesta raça necessita passejades diàries i espais per córrer.
  • Educar-lo amb violència. És un animal molt sensible i amb alta capacitat d'ensinistrament si es fa amb respecte. Si se'l tracta amb rudesa es nega a aprendre.
IDEAL PER
  • Viure en una casa amb jardí, doncs li encanta l’aire lliure.
  • Persones que vulguin un company fidel, tranquil i afectuós però sense ser massa empallegós.
  • Famílies amb nens. És molt protector amb ells i els respecta.


11 de març 2010

VENJANÇA IRRACIONAL

Creiem que els éssers humans som els més racionals de l’espècie animal però a voltes és dubtosa aquesta racionalitat. Sovint les persones acabem sent incoherents i contradictòries a l’extrem. Hem estat reflexionant sobre aquest tema després de llegir una noticia que va sortir fa unes setmanes. Un ciutadà de Nova Zelanda va crivellar a trets els més de 30 gossos d’un veí, inclosos cadells, per venjar el suposat assassinat del seu propi gos a mans (o dents) dels animals del veí. L’home va entrar a la finca del veí amb una escopeta i va disparar indiscriminadament i sense que li tremolés el pols a tots els gossos. La policia va trobar-se un autèntic bany de sang. Només 8 cadells, que van tenir temps d’amagar-se sense ser vistos, es van salvar. El més greu és que amb tota la sang freda del món l'assassí de gossos va fer firmar abans un document a l'amo d'aquests per poder matar els animals.SI una persona té sentiments cap el seu gos com pot matar els gossos del veí, encara que realment haguessin matat el seu? Com es pot matar fins i tot cadells que no han tingut res a veure amb la mort del seu gos? És evident que una persona amb el cap al seu lloc no reaccionaria així i que un acte com aquest només és propi d’ algú que no hi toca i que així com va matar els gossos podria matar una persona si la situació ho requerís. Però no sembla que fos un boig quan va ser capaç de fer firmar un document a l'amo. No deixa de sorprendre que l’home en qüestió no enfoqués el seu odi cap a l’amo dels animals. Quan un té gossos i se’ls estima potser també pensa que si algun altre gos els fes mal reaccionaria malament, però en tot cas cap a la persona irresponsable, no cap el gos. I això és perquè sabem que les úniques responsables que els nostres animals siguin agressius som les persones.

Els éssers humans no som tant racionals com ens creiem i fets com aquest, per extrems i poc usuals que siguin, ho demostren. Els animals mai actuen amb venjança ni amb odi. Només maten per necessitat i per molt dolor que els hagi causat un ésser humà sempre perdonen I donen noves oportunitats. Potser no són racionals però actuen més racionalment que nosaltres en moltes ocasions. Hauríem d’aprendre d’ells.

7 de març 2010

WEST HIGHLAND TERRIER


El Westy no només és una bellesa sinó també un dels gossos més alegres i juganers que hi ha però també requereix d’un tracte molt especial per a què estigui feliç amb els seus amos. No totes les persones mereixen un Westy.

RAÇA: West highland Terrier o Westy.

CLASSIFICACIÓ: Grup III: Terriers / Bracoide.

ORÍGENS: Escòcia. És el descendent d’una raça de terriers britànics molt acostumats als treballs durs: mataven rates, nutries, teixons, i morien en la causa si era necessari. A Escòcia hi ha terriers des de l’Edat mitjana. Durant segles els escocesos menyspreaven els cadells blancs de les camades doncs tenien mala fama. Es creia que eren delicats i menys resistents i es creia que tenien poders malignes. Per això eren eliminats en néixer. Aquest costum va desaparèixer el segle XIX. Els primers westies van aparèixer el 1904 en una exposició a Edimburg. No eren exactament com l’actual, doncs entre les dues guerres mundials es va modificar el seu aspecte.

TRETS FÍSICS: TALLA: mitjana. COLOR: Blanc. Pèl llarg i dur, més curt i desgrenyat al cap. PES: de 7 a 10 kg. ALÇADA: uns 28 cm. ESPERANÇA DE VIDA: 13 anys.

CARÀCTER: És un gos valent, de fort caràcter, bordador i difícil d’ensinistrar com tots els terriers, però a diferència dels seus cosins és alegre, juganer i afectuós. Té molta energia que cal saber canalitzar perquè sigui un gos equilibrat. Li agrada tant jugar que sempre s’embruta.

PUNTS DÈBILS
  • Té tendència a tenir al•lèrgies a la pell, com els terriers en general, sobretot quan el banyem. No se la de banyar amb gaire freqüència. Millor usar xampús en sec de forma habitual i banyar-lo amb aigua cada dos o tres mesos. Raspallar a diari.
  • Tot i que és molt actiu te tendència a engreixar, i més si no li fem fer l’exercici necessari. Cal cuidar les quantitats de menjar.

QUÈ HEM D’EVITAR

  • Encara que és un gos més aviat petit no ens pensem que amb tenir-lo sempre a un jardí en tindrà prou. És un animal molt actiu i curiós i necessita sortir a passejar per investigar i sentir-se realitzat. Pensem que va ser un gos de treball durant molt de temps. Res de tenir-lo sempre tancat, encara que sigui a un jardí gran.
  • Tallar-li nosaltres el pèl. Només li pot tractar el cabell un especialista doncs si no ho fem bé podem perjudicar molt la seva salut. No se l’ha d’esquilar mai doncs debilitaríem el seu pèl, s’ha de tallar per endurir-lo.
IDEAL PER

  • Persones amb caràcter que sàpiguen fer valdré la seva autoritat. És un gos amb molt caràcter que pren el pèl fàcilment si no se li ensenya prou disciplina.
  • Persones actives que els agradi sortir amb el gos, jugar amb ell i fer-lo partícip de qualsevol activitat.
  • S’adapta a viure a qualsevol espai: pis o casa, però sempre i quan se’l tregui a passejar i córrer cada dia.
  • Famílies amb nens doncs són els qui li aporten més joc.

3 de març 2010

COM ACTUAR DAVANT UN ATAC O UNA BARALLA


És molt possible que al llarg de la vida ens trobem enmig d’una baralla de gossos o que siguem les víctimes d’un gos agressiu. És convenient saber actuar de la millor manera per evitar que la situació empitjori.

En primer lloc NO agredirem el gos o gossos involucrats en l’atac. La violència genera més violència i es tracta de calmar l’animal. Algunes mesures a prendre tant en cas d’un atac de gos a persona com entre dos gossos són:
  • Un soroll fort pot bloquejar l’estat mental en què es troba el gos que ataca i calmar-lo. Podria servir una bocina o soroll d’olles.
  • Ruixar el/els animals amb aigua, amb una mànega o pistola. Això també els descol•loca.
En baralles entre gossos:

Mai els hem de separar interposant-nos les persones doncs en sortirem mal parats. Una bona estratègia és agafar les potes del darrere dels gossos (amb l’ajuda d’una altra persona) i estirar cap enrere. Els animals perden força i subjecció i no ens poden mossegar.

En atacs a persones:

  • Si l’atac encara no ha començat però veiem el gos preparat per llançar-se damunt nostre o corrent, la pitjor opció és apretar a córrer, doncs l’ instint de persecució del gos el farà córrer més encara i probablement ens atrapi. La millor opció, encara que requereix valor i confiança, és quedar-se immòbil, llançar-se a terra cobrint-se el cap amb les mans i no mirar-lo. Això farà que el gos interpreti que som submisos i que ens rendim.
  • Si ja ens està atacant ens hem de mantenir quiets igualment, evitar cridar i fer sorolls i moviments bruscos. Les ferides ens les fan quan movem la part mossegada. Reaccions contraries, tot i que lògiques, exacerben encara més la ràbia de l’animal.
La sang freda i la racionalitat en situacions límit de qualsevol tipus són les que salven moltes persones d’acabar malament.
Les conseqüències d’un atac pot portar a ferides terribles tant a persones com a gossos. És important actuar ràpidament i saber distingir ferides superficials de ferides profundes. El primer que s’ha de fer és rentar les ferides amb aigua i sabó, sempre i quant siguin lleus i no hi sang. Si és greu s’ha d’anar al veterinari amb urgència.
Hem de recordar que un gos agressiu, a menys que tingui un problema de salut que el porti a mossegar, sempre és responsabilitat de la mala educació del seu amo.