27 de nov. 2011

AJUDA PELS ANIMALS DE LES GOSSERES A L'HIVERN

L’hivern és la pitjor estació de l’any pels animals de les gosseres i les protectores. A pesar que els cuidadors i responsables intenten fer el possible per què no pateixin el fred és quasi impossible. Les instal·lacions són limitades i els gossos i gats viuen en gàbies on entra molt de fred i la humitat és alta. Els més vellets són els que pateixin més perquè solen tenir reuma i problemes d’ossos que s’agreugen amb les baixes temperatures. S’intenta que els més delicats visquin en cases d’acollida però no arriba per tots .
Des de Va de gossos intentem fer el possible per difondre les necessitats dels gossos en tots els aspectes i per això creiem que és important que es coneguin les problemàtiques dels animals de les gosseres. Demanem que si teniu mantes les porteu a qualsevol centre que tingueu a prop, mai en sobren i us ho agrairan. També necessiten llaunes de menjar humit pels gossetes vells que no tenen bona dentadura, collars, corretges i sobretot, que si la vostra vida us ho permet acolliu un animalet (gat o gos) a casa vostra. L’acolliment només requereix dedicació i un sostre còmode, les despeses econòmiques les cobreix el centre.
Aquests animals ja han patit prou amb l’abandonament perquè a sobre hagin de patir les inclemències del clima dia rere dia.
A la dreta del bloc hi ha un llistat de protectores, refugis i gosseres de Catalunya. Si cliqueu damunt entrareu a les seves webs i veureu les adreces per si voleu anar a alguna. Moltes gràcies per la vostra solidaritat. 


21 de nov. 2011

QUAN UN AMIC SE'N VA


Avui ha marxat un bon amic, en Thor. Fa un mes el vaig apadrinar atreta per la seva mirada trista, vella i castigada. Com tants altres gossos havia estat abandonat per uns amos sense cap mena de compasió. Era gran i això el feia extremadament vulnerable a viure en una protectora. La seva salut sempre va ser delicada, degut a la duresa de la vida que havia tingut i és aquest constant anar i venir de l'hospital el què l'ha portat a una mort tranquil·la i dolça, envoltada de persones que el cuidaven i l'estimaven a la protectora.
Segur que hi ha un cel per gossos on l'esperen i on no haurà de patir mai més, sobretot per culpa de les persones.
Descansa en pau, petit Thor!

15 de nov. 2011

LA GRAN AVENTURA DE WINTER EL DELFÍN



Les pel·lícules amb nens i animals com a protagonistes sempre tenen un públic assegurat. Qui no recorda Flipper o la trilogia Liberad a Willy? Podríem dir que la recent estrenada La gran aventura de Winter, el delfín és una barreja d’aquestes dues grans històries d’animals amb nens.
La pel·lícula ens presenta un nen desmotivat pels estudis, retret i solitari que troba la seva passió i la seva causa en salvar un dofí que ha de sobreviure sense cua. El nen ajudat per un equip de l’aquari, una nena i un metge especialista en pròtesis han de trobar una solució al problema del dofí abans que mori. La pel·lícula està basada en un fet absolutament real. La gran fita de la història d’aquest dofí, q tan bé es retrata a la pel·lícula, va ser la idea de fer-li una pròtesi de cua per a què pogués nadar i sobreviure. I gràcies a aquest tret característic que tenia va atraure la mirada de persones de tot el món. Avui en dia té les seves instal·lacions a Florida.
La pel·lícula busca l’emoció tal i com ho va fer Liberad a Willy en el seu dia (les dues són gairebé clons). És un film familiar, que té un bon missatge, amb tocs de comèdia, d’aventura i gran tendresa, sobretot per qui sent empatia cap els animals. Tanmateix no aporta res de nou al gènere. És calcada a Liberad a Willy. Això sí, dóna testimoni d’un cas real que es revela al final del film, just als crèdits. Allà veiem imatges reals de Winter i ens donen la web on podem accedir per veure’l: http://seewinter.com/
L’aparició de dos actors prou coneguts com són Ashley Judd i Morgan Freeman és clarament per atrapar els espectadors dubtosos de veure una pel·lícula d’aquest tipus. Les seves interpretacions no destaquen especialment.
No sempre cal fer obres mestres, pel·lícules complexes o grans drames per fer un cine que deixi satisfet l’espectador i la butxaca dels productors. Aquests films familiars donen molt de sí, potser perquè la conjunció nen/animal és la ideal si tenim en compte que ambdós són innocents, purs, sense malicia, que estimen i es deixen estimar. La relació d'amistat que s'estableix entre ells és molt emotiva i tendra. 


  • El millor: El dofí Winter, que s’interpreta a sí mateix.
  • El pitjor: La falta d'originalitat. No aporta res de nou. Segueix al peu de la lletra l’estructura del gènere.

*Puntuació: 6'5