27 d’oct. 2011

PASTOR DE SHETLAND


És fàcil confondre el Pastor de Shetland amb un Rough Collie en petit perquè els trets físics són molt semblants. Tanmateix cal remarcar que no són la mateixa raça, tot i coincidir en orígens, i que tenen personalitats diferents.

RAÇA: Pastor de Shetland.

CLASSIFICACIÓ: Grup I: Gossos pastors i bovers.

ORÍGENS: Escòcia. Originari de les illes Shetland, a Escòcia. Es diu que antigament els avantpassats de mida gran ferien els ramats accidentalment. Per això, a principis del segle XX, es va crear la nova raça, de mida reduïda, a través de creuaments de Spitz i Border Collies. El Shetland seria un bon pastor de ramats.

TRETS FÍSICS:  TALLA: Mitjana. ALÇADA: mascle 37 cm, femella 35’5 cm. PES: de 7 a 8 kg. COLOR: Tricolor: canela, negre i blanc. Bicolor: blanc i negre, negre i foc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.


CARÀCTER: Intel·ligent, fàcil d’ensinistrar, carinyós amb els nens, una mica desconfiat amb els estranys. Necessita exercici com tots els gossos pastors.

PUNTS DÈBILS:
  •          Tendència a heretar malalties als ulls. Convé fer revisions.
  •           Facilitat de tenir Displàsia de cadera  i epilèpsia.


NECESSITATS ESPECIALS:
  •           Raspallat dos o tres cops per setmana.
  •           LLargues passejades en què pugui córrer i desfogar-se. Fins i tot recomanable apuntar-lo a un club d’Agility.


IDEAL PER:
  •          Famílies amb nens.
  •           Viure tan al camp com a la ciutat. És molt adaptable. Sempre i quant se li doni l’exercici diari necessari.
  •           Persones que vulguin un animal de companyia que a la vegada aporti vitalitat, energia i activitat.


UNA CURIOSITAT: A vegades se li diu mini Collie per les seves enormes similituds amb el Colley, però és un greu error. És una raça per dret propi. 


18 d’oct. 2011

LULA ADOPTADA


Avui és dia de celebració per l'adopció de Lula, una gosseta que estava acollida a la Lliga per la protecció d'animals i plantes de Barcelona. He tingut apadrinada aquesta gossa de 8 anys des del 21 de desembre amb la deseseperança que algú es fixés en ella, a pesar del bon caracter que té. Però la persona que la tenia acolllida s'ha encarinyat tant d'ella que finalment se l'ha quedat. 
Desitgem una llarga i còmoda vida a Lula a la seva nova llar.

10 d’oct. 2011

UN AMIC COM HENRY

Un amigo como Henry és un relat biogràfic amb una forta càrrega sentimental en què una mare relata la seva experiència amb el seu fill autista i com l’arribada d’un gos va representar un punt d’inflexió en les vides d’aquesta família.
Dale és un nen autista que, com és freqüent en aquesta malaltia, té serioses dificultats per comunicar-se amb el món i per entendre el llenguatge.  Els seus pares s’esforcen dia a dia per millorar la qualitat de vida del seu fill però els avanços són massa lents i qualsevol situació quotidiana és una odissea  per ells, com pot ser el simple fet de vestir-lo.
Henry, un Golden Retriever, arriba a la família i aconsegueix traspassar les barreres comunicatives que el nen té i treure d’ell tot allò que cap especialista és capaç de treure. “El gos no li feia por perquè no el bombardejava amb paraules com els humans, tenia moltes menys expressions facials i menys confoses que les de les persones. A més, li assegurava carinyo incondicional.” Diu Nuala Gardner, mare de Dale i autora del llibre.
Actualment Dale té 22 anys i és educador en una escola de nens autistes. És totalment autònom. Henry va morir però un Henry II ocupa ara el seu lloc.
Un llibre emotiu, real, molt esperançador per qualsevol família que es trobi en una situació similar, i molt interessant per demostrar que les TEACC (Teràpies d’assistència amb animals) funcionen alhora d'ajudar persones disminuïdes, ancians, presos etc.
Allà on no arribem les persones arriben els gossos. Encara hi ha qui ho dubta?

* Un amigo como Henry. Nuala Gardner. KNS ediciones. 316 pags. 18 €.


4 d’oct. 2011

TOLERÀNCIA ZERO


En aquest món hi ha molta diversitat d’opinions i formes de viure i el més lògic és que hi hagi un respecte i una tolerància en aquestes diferències. Ara bé, sempre hi ha qui pensa que els seus pensaments són absoluts i que són els altres qui s’equivoquen. 
Fa uns dies em vaig topar virtualment (pel Facebook) amb un debat obert arrel d’unes imatges aparegudes a la sèrie La Riera en què una noia s’escandalitzava perquè havia vist un conill trossejat. Res estrany tractant-se d’una sèrie que passa a un restaurant. La noia es definia com a animalista i vegetariana convençuda i reclamava que feria sensibilitats veure la carn del conill allà exposada al taulell. Era del tot respectable la postura tot i que massa exagerada, pel meu gust i el de la majoria que van intervenir al debat/discussió. La conversa, però, va anar creuant els límits del respecte (per part de la vegetariana) i va entrar l’intent  d'adoctrinar-nos a tots sobre el greu que és menjar carn. Personalment valoro els vegetarians, sobretot els que ho són per convicció, bàsicament perquè defensem la mateixa causa: la NO tortura dels animals. Aquesta noia en canvi ens va acusar a tots els “carnívors” d’assassins, de males persones i d’involucionats. No he vist mai una ment tancada tan extrema com aquesta. Fins i tot m va acusar a mi d’enganyar-la sobre la meva passió pels animals quan va mirar el meu Facebook i no hi va veure cap foto d’animal.
Les ments tancades són molt perjudicials per la resta de persones.  No saben veure més
enllà del món que coneixen i són incapaces d’entrar en raó quan intentes explicar-te. Sóc una defensora dels animals des de tota la meva vida i no accepto que se’m titlli de fer-los mal o de no estimar-los prou. Considero que els humans necessitem la carn en la nostra alimentació i és obvi que per menjar-ne cal matar alguns animals, cert. Però mentre es faci d’una forma indolora i se’ls doni la qualitat de vida que mereixen des que neixen fins que els arriba el moment ho veig inevitable. Sóc conscient que les granges no sempre tracten els animals com haurien i a aquesta lluita m’hi afegeixo totalment.
Està clar, doncs, que encara que una persona elegeixi el camí del vegetarianisme no pot assenyalar i jutjar els que no l’elegeixen perquè potser no pensa que hi ha diverses maneres de defensar la mateixa causa. Per sort la majoria de vegetarians no cometen aquest error de tolerància. 


NO al maltractament.
NO a la tortura.
NO  a la mort gratuïta o per diversió. 
NO  a la intolerància.