29 de nov. 2009

CARLINO


                                  
El Carlino és un gos de companyia anglès molt de moda en els últims temps. Té un aspecte original i una estranya lletjor que alhora el fa ser bonic. És una raça adeqüada per persones que necessitin companyia i que portin una vida tranquila, doncs el Carlino no necessita gaire moviment i el què més li agrada és dormir. El nom de Carlino prové d'un actor italià que al segle XVIII interpretava el paper d'un arlequí amb una màscara negra per Europa.
RAÇA: Carlino o Pug.


CLASSIFICACIÓ: GRUP IX: Gossos de companyia- Molosoide.

ORIGENS: Desenvolupat originariament a Orient fa 400 anys com a acompanyant dels monjos. Va arribar a Europa desde Holanda on es va fer popular. Més tard es va perfeccionar a Gran Bretanya.

TRETS FÍSICS: De talla petita, entre 25’5- 28 cm i 6’5- 8 kg de pes. És Braquicèfal (morro curt). Colors: negre; platejat amb les orelles i el morro negre.

CARÀCTER: Tot i ser un gos de companyia és molt actiu i li agrada passejar. És juganer, sociable, tranquil, intel·ligent, nivell baix d’agressivitat i molt bo amb els nens. És sociable amb els desconeguts.

PUNTS DÈBILS:
  • Com tots els gossos braquicèfals té problemes de respiració i això el fa roncar quan dorm li impedeix fer gaire exercici.
  • També per aquest “defecte” agafa fàcilment refredats.
  • Els ulls els té molt delicats. Convé rentar-li diariament amb suero fisiològic.
  • Les femelles tenen parts molt difícils. Si els crieu a casa és molt important avisar un veterinari per asistir-les durant el part.
  • S'engreixa fàcilment perquè li agrada molt menjar sense mesura. Com que no pot fer gaire exercici convé cuidar-li l'alimentació donant-li pinso ligth i controlar la quantitat.
 QUÈ HEM D’EVITAR:

  • Els llargs viatges en cotxe.

  • Passejades gaire llargues.

  • Deixar-los tancats en llocs petits com el cotxe, sobretot en hores de calor.

IDEAL PER:
  •  Persones grans, ames de casa, nens etc.
  •  Persones que no necessitin un gos per correr ni fer exercici.
  •  És un gos que li agrada la comiditat. Ideal per viure en un pis o casa, no per granjes.
  •  Sap estar sol sense patir angoixa per separació tot i que li encanta la companuia de l’amo.





CLASSIFICACIÓ DE LES RACES SEGONS LA FCI




A partir d’avui començarem a explicar les diferents races canines per orientar-vos sobre quin és el gos que us convé segons la vida que porteu i la que li podeu oferir. Abans, però, considerem important explicar-vos la classificació de les races, doncs cada vegada que us parlem d’una determinada us diré a quin grup pertany. És important perquè ja ens indica per quin treball va ser creada cada raça i per tant quines necessitats tindrà el gos.
La Federació Canina Internacional (FCI) és qui va fer la classificació de les races segons la seva funció o treball.
La classificació és la següent:



  • GRUP I: Gossos pastors i bovers (excepte els suïssos).
  • GRUP II: Gossos de guarda i protecció.
  • GRUP III: Terriers.
  • GRUP IV: Teckels.
  • GRUP V: Gossos de tipus Spitz i primitius.
  • GRUP VI: Gossos tipus “sabueso” i de rastre (excepte llebrers).
  • GRUP VII: Gossos de mostra.
  • GRUP VIII: cobradors, aixecadors de caça i d’aigua.
  • GRUP IX: Gossos de companyia.
  • GRUP X: Llebrers i races similars.

23 de nov. 2009

BORDANT SOTA LA PLUJA



Els animals de companyia estan cada dia més integrats a les llars, especialment els gossos, fins el punt que a moltes d’elles els reis també deixen algun regal per les mascotes. Si és aquest el vostre cas ja podeu afegir a la llista de reis un paraigües especial per gossos. Així com posar-los vestits no té sentit i afecta la seva psicologia, el paraigües és un invent del tot útil. Les persones que cada dia heu de treure a passejar els gossos tres vegades al dia sabeu que quan plou és tota una odissea. Per això és molt interessant la comercialització d’un paraigües per a gossos. És una opció molt més agradable per l’animal que l’impermeable, doncs no nota les gotes de la pluja damunt seu, i més còmode per l’amo, que no s’ha de preocupar de talles.
L’aparell consisteix en una corretja de la qual sobresurt un paraigües transparent, per a què l’amo pugui veure el gos. Costa entre 19 i 24 euros i el podeu trobar a diferents botigues online com:
http://www.tiendanimal.com/
http://www.mascotaplanet.com/

19 de nov. 2009

ÉS EL GOS QUI PASSEJA A L'AMO


Quan caminem pel carrer és inevitable fixar-se en les persones que passegen els seus gossos, o millor dit, gossos que passegen els seus amos. Que un gos estiri de la corretja tot ofegant-se i fent que el passeig sigui desagradable pels dos és quelcom habitual. Sempre diem que prevenir és millor que curar i per tant l’ideal és ensenyar els gossos a passejar tranquil·lament desde cadells perquè és molt més ràpid i fàcil. Però quan el problema ja el tenim cal buscar solucions.
Hi ha diverses solucions vàlides:


1. El Halti: és un tipus de corretja que es posa al morro del gos de manera que quan l’amo estira, per fluix que sigui, el cap se li gira i l’obliga a canviar de direcció. Com que al morro no té cap mena de força no pot estirar. És el mateix sistema que porten els cavalls.


Avantatges:
- És un sistema del tot recomanable perquè en poc temps s’arregla el problema.
- No suposa cap tipus de dolor al gos, només incomoditat.
- No és car.


Desavantatges:
- El gos ho troba del tot incòmode les primeres vegades i cal tenir una mica de paciència per a què s’hi acostumi. Al principi convé posar-li per casa durant uns minuts. Donar-li un premi quan camini sense intentar treure-s’ho i dir-li un NO rotund quan sí que s'ho tregui.
- Estem obligant l’animal a fer allò que volem, i els partidaris de l’ensinistrament en positiu, pensem que s’ha d’aconseguir que el gos faci el que nosaltres volem per decisió pròpia, mitjançant premis.


2. El collaret de càstig o d’estrangulament: tot i que el nom sona molt agressiu en realitat no ho és gens. És una corretja que agafa el gos per la part superior del coll. Si l’amo estira ell de seguida obeeix perquè és una part del cap que no controla.

Avantatges:
- el gos aprèn amb certa rapidesa.
- Li ofega una mica però no li fa mal.
Desavantatges:
- en el fons també l’estem obligant a ser dominats per nosaltres.


3. Mètode educatiu: El mètode més llarg i que requereix ajuda d’un psicòleg caní o un ensinistrador és també el que realment educa l’animal; els altres només “l’obliguen a fer allò que no vol”.
Educar significa donar al gos allò que vol quan té una conducta adequada. Per tant, com que sabem que el gos desitja molt el passeig es tracta de fer-li entendre que només ho aconseguirà si es comporta com li diem.


- Pas 1: anem caminant. Ell estira. Ens parem i seguim caminant en la direcció contraria. Ell es desconcertarà però ens seguirà. I repetim aquest procés cada vegada que ell estiri. Després de molts intents entendrà que l’única manera d’anar on ell vol és no estirant.
-Pas 2: al mínim senyal de no estirar la corretja li hem de donar un premi immediatament. Això és un reforç positiu.
Probablement al dia següent tornarà al seu antic mètode, simplement perquè fa massa temps que el practicava i li agrada més. Tanmateix es tracta de seguir insistint.

Avantatges:
- un cop aconseguit el resultat és definitiu.
- El gos se sent lliure i aprèn.

Desavantatges:
- És un mètode que requereix paciència, temps i disciplina.


Existeixen altres solucions que censurem del tot per ser agressives amb els gossos com són els collarets amb punxes o, encara pitjor, els que emeten descàrregues elèctriques. Aquests mètodes només creen més pors als gossos i generen més agressivitat.

15 de nov. 2009

UN VINCLE INDESTRUCTIBLE


Si us parlessin de la història d’un gos que cada dia anava a recollir el seu amo a l’estació de tren i que, en morir aquest, el gos va seguir anant-hi durant 10 anys; pensaríeu que us prenen el pèl o que us parlen d’una pel·lícula, oi?
Doncs aquesta història és ben real i tan sorprenent que ha donat la volta al món, de fet ha arribat als cinemes en dues ocasions.
En Hachiko era un gos de raça Akita (d’origen japonès) nascut el 1923 a la ciutat d’Odate, Japó. Un professor de la universitat de Tokio el va trobar quan era un cadell a l’estació que freqüentava cada dia. Commogut per la tendresa del gosset se’l va quedar i, podríem dir, que es van enamorar l’un de l’altre. Quan l’animal va créixer es va acostumar a acompanyar cada dia el seu amo a l’estació i tornar-lo a buscar quan tornava de treballar.

 El que realment arriba al cor és la fidelitat que va demostrar el Hachiko en morir el professor. No va deixar d’anar a l’estació a esperar-lo en els 10 anys següents, sempre a la mateixa hora, fins que va morir d’una malaltia. Tota la ciutat es va commoure i van erigir una estàtua al lloc on el gos s’esperava en el seu honor i record. Els gossos tenen un fort instint de mantenir unida la seva manada, siguin persones o altres gossos i qualsevol gos demostra aquest instint en situacions quotidianes. Ara bé, arribar fins l’extrem a què va arribar en Hachiko pocs ho farien, i això és l’inexplicable i meravellós d’aquesta història. Dos éssers, un humà i un gos, que creen un vincle més fort que la mort.
Recentment s'ha portat al cinema en una pel·lícula anomenada Siempre a tu lado Hachiko, protagonitzada per Richard Gere, que fa una adaptació força encertada de la història real. El film equilibra perfectament les dosis d'humor, tendresa i drama, aconseguint en l'espectador una satisfacció agradable en apagar-se les llums del cinema.


FITXA
Director: Lasse Halström
País: USA
Any: 2009
Intèprets: Richard Gere, Joan Allen.
Producció: Pheonix entertaiment
Guió: Stehpen P. Lindsey
Duració: 93 min.
Puntuació Personal: ****

12 de nov. 2009

ADOPTEM GOSSOS DE PROTECTORES


Des d'aquí vull fer una crida a les persones sensibles als gossos i gats que han estat abandonats i ara es troben a gosseres i protectores per què adopteu enlloc de comprar. I si no podeu tenir un animal a casa hi ha l'opció d'apadrinar, acollir temporalment o fer de voluntari. Mireu les adreces següents:
http://www.protectorabcn.com/
http://www.voluntariscaac.detu.net/
http://www.faada.org/


Les tres s'encarreguen de recollir els gossos i gats abandonats i, mitjantçant l'ajuda de voluntaris, cuidar-los i donar-los la millor qualitat de vida possible. A les webs trobareu tota la informació necessària i podreu veure les fotos dels animals que hi ha disponibles per adoptar.
Siguem generosos i no volguem sempre un cadell. Els animals vellets i malalts també mereixen una llar i, creieu-me, donen més amor i calor que qualsevol altre.