28 de nov. 2010

BASSET-HOUND


El Basset-Hound ens recorda al famós ninot de peluix dels anys 90 anomenat Tristón. El seu aspecte trist, d'ulls caiguts com un ancià, allargat i curt de potes, li dóna un aire divertit i entranyable. I realment és així, però de trist no té res, ben al contrari.

RAÇA: Basset-Hound.

CLASSIFICACIÓ: Grup VI: Gossos de tipus sabueso i de rastre.

ORÍGENS: Franc-britànic. Sembla que l'avantpassat del Basset prové de França, del Basset d'Artois. El britànics es van enamorar dels antics Bassets i van continuar la feina de criar-los comprant als francesos a preu d'or els exemplars. Cap al 1890 ja hi havia molts exemplars al país Britànic però van aparèixer tares físiques per culpa de la consanguinitat i per això es va decidir afegir una raça nova a la barreja: el Bloodhound (el Sant Humberto britànic). Va ser un èxit. Més tard una parella de Bassets-Hounds va viatjar a EEUU i allà es van enamorar de la raça i el van convertir en un animal de companyia, de vida sedentària.


TRETS FÍSICS: TALLA: petit/mitjà. ALÇADA: 38 cm màxim. PES: uns 30 kg. COLOR: tricolor color: blanc, castany i negre. Bicolor: castany i blanc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Tranquil i pacífic, molt apegat a l'amo, intel·ligent, mandrós però alhora, com a caçador que és, li agrada fer exercici. Encara que sembli el contrari, és una raça juganera i sociable. Amb cap tendència a l'agressivitat. Poc demostratiu d'afecte però adora l'amo. S'adapta a altres gossos i altres animals. Li agrada molt dormir durant hores, però quan es desperta necessita activitat. És força bordador.

PUNTS DÈBILS:
  • No suporta la soledat. Si ha d'estar moltes hores sol a casa millor que tingui un altre company caní.
  • La seva anatomia allargada i de potes curtes li dóna molts problemes de columna vertebral, de manera que tot el què sigui pujar escales li perjudica molt. Millor evitar-li.
  • Té tendència a engreixar-se per com és de llaminer. El sobreprès és molt perjudicial per la seva esquena. Controlar la seva dieta rigorosament.
  • En general té bona salut.
  • És molt roncador.

NECESSITATS ESPECIALS:
  • Passejades diàries. Encara que no té capacitat per fer massa exercici, necessita passejar per investigar, com a caçador que és. Si no se'l treu s'acabarà escapant.
  • Neteja regular de les orelles. Els que tenen orelles llargues tenen facilitat per tenir infeccions al no estar ventilades. I en aquest cas, com que li arrosseguen per terra augmenta el risc.
  • Netejar-li els ulls a diari.

IDEAL PER:
  • Famílies amb nens. Li agrada tant jugar que té molta paciència i es deixa fer de tot.
  • Tot tipus de persones: tant ancians, com joves com nenes.

26 de nov. 2010

BAJO CERO




El film de Frank Marshall ens presenta un grup de Huskies Siberianos que després d'haver estat abandonats a l'Antàrtida per accident, aprenen a sobreviure sols al dur hivern del continent més fred . Al mateix temps, Jerry, l'amo dels gossos i cap de l'expedició científica que treballava a l'Antàrtida lluita des de EEUU per a què algú li proporcioni els mitjans per poder tornar a buscar els seus gossos, doncs una enorme tempesta s'acosta, amb la incertesa de si encara viuran o hauran mort.

La pel·lícula no té més pretensions que emocionar i entretenir a tota la família, des dels més petits als més grans. Ara bé, per tots aquells amants dels gossos i la naturalesa, pot resultar una experiència enriquidora i colpidora veure els llaços sentimentals que hi ha entre Jerry i els seus gossos; Com mou cel i terra per trobar-los. Alhora, ens emocionarem amb com la duresa del clima portarà els gossos a unir-se com una veritable manada per sobreviure, tot i que, lamentablement, perdran algun membre en el camí.
El final no té desperdici per la seva càrrega sentimental.
És un exemple més de com els gossos i els humans podem arribar a crear lligams únics, indestructibles i només entesos per aquells qui han tingut aquests lligams algun cop a la vida.







                                                         FITXA

                                            Direcció: Frank Marshall
                                            País: USA
                                            Any: 2006
                                            Duració: 120 min
                                            Gènere: Drama, aventures.
                                            Intèrprets: Paul Walker, Bruce Greenwood, Moon Bloodwood.
                                            Guió: David Diglio
                                            Producció: Walt Disney. David Hoberman y Patrick Crowley
                                            Puntuació pròpia: ***




                                                  

24 de nov. 2010

L'HORA DEL BANY


A la majoria de gossos els encanta llençar-se al riu, al mar o a una piscina; Especialment a les races d'aigua com els Retrievers i els Caniches. Tanmateix només a una minoria els agrada el bany amb sabó doncs aquest els resulta molest, sobretot a la cara. Tot i així cal banyar-los; És essencial per la salut de l'animal i la nostra pròpia.

La freqüència en els banys pot variar en funció de la raça, de les característiques del pèl, de l'estil de vida (no és igual un gos que viu a l'exterior que a l'interior) i de cada individu en concret (si té problemes de salut o al·lèrgies). Però en termes generals no es recomana en cap cas banyar un gos més sovint de un cop al mes, doncs la pell dels gossos és molt més sensible que la nostra i li faríem malbé l'Epidermis.
Si veiem que el nostre gos fa mala olor molt freqüentment no el banyem més sovint.
El raspallat diari treu el pèl mort que és el què provoca la mala olor i també el neteja de la pols acumulada, a part de ser un plaer pel gos. Hi ha races que només cal banyar-les dos cops l'any però que es mantenen sanes i netes amb el raspallat. També és recomanable rentar-los en sec entre bany i bany. Al mercat hi ha una àmplia gama de productes per netejar el gos sense aigua: espumes, polvos, liquid etc. Els treu la pols i l'excés de greix, a més de deixar un bon perfum.

Una botiga online especilitzada en productes de bany per gossos és Dermoscent.

El gos té pànic al bany?
El millor consell per evitar que el gos es posi nerviós i vulgui escapar de la banyera a tota costa és acostumar-lo des de petit. La primera vegada no fer un bany complert, sinó posar-lo a la banyera, mullar-lo amb aigua de la dutxa i treure'l. Només per a què s'hi vagi acostumant. El següent cop passar ja a una ensabonada. I sempre premiant-lo si es comporta bé. Ell ha de veure que el bany és un plaer. No mullar ni ensabonar el cap (lloc menys agradable) fins la tercera o quarta vegada que el banyem, per a què no sigui traumàtic.

Algunes recomanacions:
  • Posar taps o cotó fluix a les orelles del gos per evitar que li entri aigua.
  • Usar sabons per gossos, mai els de persones doncs el PH és molt diferent i li podem causar problemes de pell.
  • El bany no ha de durar mai més de 10 minuts.
  • S'ha de vigilar el sabó als ulls del gos per evitar irritació.
  • Un cop banyat, deixar-lo que s'escorri ell sol per treure la primera capa d'aigua del pèl. Després eixugar-lo amb una tovallola.
  • En els gossos de pèl llarg es pot usar secador, a velocitat mínima i lluny de la pell per no cremar-lo.
  • Un bany massa freqüent pot ocasionar al·lèrgies doncs se li treu de la pell la capa de greix natural que li hidrata, es debilita l'epidermis i l'animal acaba rascant-se cosa que pot acabar ocasionant ferides.
  • No es pot banyar un gos abans dels 3 mesos, sobretot si encara no està vacunat.
  • Un cop acabat el bany procurar que el gos no passi fred. Evitar corrents d'aire.
Si seguim totes les recomanacions aconseguirem que el nostre gos estigui net i sa a la vegada, i que no només toleri el bany sinó que li agradi.






19 de nov. 2010

PER QUÈ EL GOS S'ESCAPA DE CASA?

A vegades ens preguntem per què els gossos fugen de casa i què hem de fer per evitar-ho. El primer què hem de fer és conèixe'ls, entendre que tenen uns instints que no es poden obviar i a vegades els porten a escapar-se dels jardins per buscar al carrer els estímuls que no tenen a la seva vida. Aquella frase tan humana que diu "busca fora el què no troba a casa" es pot aplicar perfectament als gossos.

Quan adquirim un gos ens hem de preguntar què esperem d'ell i què volem i podem donar-li. Si només volem tenir un ésser que estigui sempre esperant-nos al jardí quan arribem per després deixar-lo hores i hores sol millor que ens ho repensem. Els gossos són éssers gregaris i socials, com els humans. Necessiten contacte i són terriblement infeliços en soledat. Estem molt equivocats si creiem que en deixar-los en un enorme jardí on poden córrer els estem donant molt. Res més lluny de la realitat. A un gos de res li serveix una hectàrea de terreny si està sol. Ell necessita córrer, sí, però en companyia del seu amo. Necessita sortir al carrer a passejar per conèixer nous llocs, altres gossos, noves olors i gaudir de la presència de l'amo. Aquestes estones estimulen l'animal. Si un gos té el suficient exercici, motivació i contacte de l'amo rarament s'escaparà o fugirà. Les fugues són un símptoma de què quelcom no va bé en la rutina d'aquell animal pq necessiti escapar-se a buscar-se les seves pròpies motivacions. Certament no totes les races tenen la mateixa necessitat d'investigar i per això són més propensos a les fugues els gossos de caça.
A voltes hi ha altres factors que motiven el gos a fugir-se i pot ser la detecció de gosses en zel. Si la causa és sexual la solució passa per castrar-lo.
Les fugues comencen de cop i volta. Pot ser que el gos no ho hagi fet mai i un dia ho faci i ja no pari, simplement perquè descobreixi que li resulta gratificant sortir.

Per tant, les causes de fuga poden ser( una o totes alhora):
  • Falta d'atencions i d'afecte (exclusió de la família i soledat)
  • Falta de passejades i exercici que l'estimuli.
  • Necessitat de caçar.
  • Necessitat sexual en olorar gosses en zel.
Com podem evitar-ho: 
  • Amb passejades diàries i llargues.
  • Jugant amb el gos i dedicant-li temps.
  • Portant un company caní a l'altre gos per les estones que està sol. Si són dos es fan companyia. Ara bé, no és una solució en sí mateixa. Si no es fan la resta de canvis s'acabaran fugint tots dos.
  • Castrant-lo per evitar les fugues sexuals.
Quan el gos torna a casa... 

Hem de tenir clara una cosa. Els gossos tenen una memòria reduïda pel què fa a actes que han fet, per tant si quan tornen a casa després d'una fuga, per curta que hagi estat, els renyem ells no associaran el càstig amb la fuga (que ja no recorden) sinó que l'associaran amb la tornada a casa i això farà que la propera vegada no tornin, per por a la bronca. Molt important! A les persones se les pot renyar per quelcom que han fet fa una hora i raonar amb ells, als gossos no. Per tant, encara que sembli incoherent, quan el gos torna se l'ha de felicitar i fer festes. D'aquesta manera ell entén que tornar amb l'amo és positiu.



16 de nov. 2010

BRACO ALEMANY


El Braco Alemany és sense dubte una de les millors races que existeixen. Gran gos de companyia, que rarament es torna agressiu i que a part d'una gran intel·ligència gaudeix d'un caràcter immillorable. Només demana que li donem exercici i una vida rica en aventures.

RAÇA: Alemanya.

CLASSIFICACIÓ: Grup VII: Gossos de mostra.

ORÍGENS: Tot i ser alemany es diu que els seus orígens reals són a la península Ibèrica on hi ha els seus congèneres com el Perdiguer de Burgos o el Braco Italià. Aquestes races s'usaven com a falconers. Després van passar a ser gossos de xarxa, i finalment en gossos de mostra. A l'edat mitja es van estendre per tot Europa i caçaven óssos i porcs senglars. Cap a 1850 es buscava una raça activa, tan veloç com el Setter i el Pointer. Van dedicar-se a millorar l'avantpassat del Braco alemany. Solmsbauenfels el va creuar amb Fox Hounds i amb Pointers i va néixer el Braco Alemany. Més tard, al 1930, encara es va creuar amb el Dobermann per alleugir la seva morfologia.


TRETS FÍSICS: Elegant, pèl brillant i curt. TALLA: Gran ALÇADA: mascle: 62 -66cm. Femella: 58-63cm. PES: 30 kg el mascle; 25 kg la femella. COLOR: unicolor: marró. Bicolor: blanc amb taques marrons. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Molt actiu, Intel·ligent, valent, molt carinyós amb l'amo i els desconeguts. Molt amant de la caça i si no se l'usa com a caçador necessita altres activitats. Té tendència a escapar-se per buscar motivacions si no les té. Pot ser bon gos de companyia pel seu caràcter noble i afable. Poca tendència agressiva i força sociable. Adaptable a les situacions. Fàcil d'ensinistrar. Poc bordador.

PUNTS DÈBILS:
  • No suporta estar tancat en un lloc tot el dia o lligat.
  • Té una salut de ferro i no té cap punt dèbil concret.



NECESSITATS ESPECIALS:
  • exercici, joc, estímuls. Si no se l'usa com a caçador cal portar-lo d'excursió sovint a la muntanya o portar-lo a fer Agility.

IDEAL PER:
  • Famílies amb nens. És un gos pacient i li encanta jugar amb nens.
  • Persones actives. Necessita que el treguin a la muntanya i a passejar diàriament.
  • Cases amb jardí. No està fet per un pis.

10 de nov. 2010

LA IMPORTÀNCIA DE LA SALUT DENTAL


Els gossos, com tots els mamífers, pateixen problemes a la dentadura. L'alimentació influeix molt en què les seves dents estiguin sanes durant més anys o no. Els gossos de raça petita com els Yorkshires o els Caniches tenen més facilitat de tenir malalties dentals perquè acostumen a tenir les peces mal posades i això provoca l'acumulació de bacteris entre elles.

Quines dolències poden patir?

Caries:
Apareix en els gossos entre els 3 i 7 anys però contràriament als humans és un problema poc freqüent.

Sarro-Gingivitis:
El sarro és una capa grogosa que s'acumula a les dents. En els humans s'acumula a la part interior de les dents, en canvi en els gossos a l'externa. El sarro els provoca mal alè i infeccions bacterianes. Si no s'elimina aviat, amb una neteja dental, pot arribar a ocasionar Gingivitis que és una inflamació de les genives. Llavors els comença a fer mal i no mengen normalment. Si això no es tracta acabarà perdent les dents afectades.


Com prevenir problemes dentals?
  • Per mantenir sana la dentadura d'un gos l'ideal seria raspallar-li les dents una vegada a la setmana. Al mercat es venen raspalls i pastes especials per gossos, res d'usar pasta de dents humana! També és un bon dentífric el suc de llimona. Només cal mullar el raspall amb el suc i fregar les dents.

  • L'alimentació també és important tenir-la en compte. El pinso és ideal per mantenir sanes les dents doncs és menjar sec i no atrau a les bacteris, a més que fa saltar el sarro que tinguin. En canvi, tot el què sigui menjar humit (arros, verdura, llaunes de carn..) és un niu de bacteris.

  • Hi ha una àmplia oferta de joguines que substitueixen el raspallat de dents i són més agradables pel gos. Els dental Kongs són unes joguines de cautxú que tenen unes ranures on es posa la pasta dental (que té bon sabor per ells) i els gossos freguen les dents amb la pasta tot jugant.

  • També hi ha bastonets o ossos que són molt durs i fan que el gos hagi de rossegar per menjar-los. D'aquesta manera el sarro salta de les dents.
De tota manera el veterinari sabrà detectar quan convé fer la neteja dental del gos i eliminar el sarro. Cada gos té el seu procés però sol ser cada cinc anys. No és una intervenció complicada ni llarga. S'adorm el gos per poder treballar còmodament i en unes hores, quan s'ha despertat de l'anestèsia, se li dóna l'alta.

La majoria d'estris que hem anomenat es poden trobar a les botigues de mascotes però recomanem la botiga online Mascota Planet.






8 de nov. 2010

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "ADIESTRA A TU PERRO EN POSITIVO"


Jaime Vidal presenta el seu llibre "Adiestra a tu perro en positivo" dimecres 10 de Novembre a les 18'30h al Centre Cívic Cotxeres de Sants que es troba a la Plaça Bonet i Miuxi s/n.
Per assistir-hi s'ha de reservar plaça enviant un mail de confirmació amb el vostre nom, cognoms i telèfon al correu: udols@gmail.com 
També podeu reservar el llibre a aquest mateix correu.
*Organitza l'acte UDOLS, Associaciò pel Benestar del Gos Urbà



* VIDAL, JAIME. Adiestra a tu perro en positivo. Ed. Hispano europea. 18'50 € /per socis d'Udols: 16'50

5 de nov. 2010

L'AMPUTACIÓ D'ORELLES I CUA EN GOSSOS


Al llarg de la història algunes races han sofert el tall d'orelles i cua per una qüestió de comoditat alhora de portar a terme la feina que se li donava. Un exemple eren els gossos de combat. Se'ls tallaven les orelles per evitar que a les baralles els gossos s'agafessin per allà. Amb el temps l'estètica es va imposar i el tall es posava en pràctica per donar a determinades races un aspecte més ferotge i “agressiu”. Parlem d'unes 70 races entre les quals hi ha el Dobermann, el Pitbull, el Bòxer, Dogo Alemany etc.
L'edat més adequada per per practicar-la és entre les 10 setmanes i els 10 mesos a mans d'un veterinari.
Quant a salut és una operació amb pocs riscos si es prenen les mesures necessàries. A part de complir amb la normativa mèdica és important que el cadell no pateixi problemes cardíacs, doncs podria patir un síncope cardíac mortal, i que estigui ben desparasitat.
Si parlem de les conseqüències psicològiques de l'animal el tall d'orelles i cua pot afectar-lo en la mesura que se'ls elimina una part important del seu llenguatge. La cua i les orelles són imprescindible per un gos perquè li permeten expressar-se. De fet, si no fossin importants la pròpia selecció natural els hauria eliminat. Com tot, aquesta pràctica té les seves avantatges i els seus inconvenients:

Avantatges de tallar la cua:
  • s'eliminen els riscos de traumatismes
  • s'eviten mals a causa de baralles.
Inconvenients de tallar la cua:

  • eliminació del principal element de comunicació.
  • Si es fa malament s'haurà de tornar a intervenir amb els anys.
  • Poden haver infeccions secundàries




Rotweiller sense cua


Rotweiller amb cua

Avantatges de tallar les orelles:
  • s'eviten possibles infeccions d'oïda per la millor ventilació del conducte auditiu.
  • En cas de secrecions es poden netejar millor.
  • S'eviten danys en cas de baralles.
Inconvenients de tallar orelles:

  • En requerir-se anestèsia general sempre poden sorgir problemes.
  • S'elimina un protector del conducte auditiu.




Un Dobermann amb les orelles tallades i un altre sense tallar



Avui en dia ja s'està començant a prohibir; de fet alguns països com Gran Bretanya, suïssa i Alemanya, Suècia, Noruega, Finlàndia, Xipre, Luxemburg i Austràlia l'han eliminat completament gràcies a les societats protectores d'animals. A EEUU, França, Espanya i a tot el sud d'Europa, desafortunadament, és molt freqüent la pràctica del tall d'orelles i cua. Això sí, seguint unes estrictes normatives mèdiques: anestèsia, total asèpsia i qualitat de sutures. Tenim l'esperança que amb els anys s'acabi prohibint a tot el món. La Convenció Europea per la Protecció dels animals de Companyia, prohibeix les operacions d'orelles i cua que modifiquen l'aspecte d'un animal domèstic sempre que no tingui un propòsit curatiu. El problema és que per a què es pugui aplicar aquest text els països signataris de la Convenció han de ratificar-lo, i fins ara només 11 dels 30 estats membres del Consell de Europa ho han fet.




2 de nov. 2010

YORKSHIRE TERRIER

D'igual manera com passa amb races com el Caniche, el Yorkshire s'associa directament amb un gos histèric i insuportable que sempre acompanya la gent gran. Res més lluny de la realitat. És una raça prou versàtil i adaptable com per ser ideal per un ancià i també per una persona jove i dinàmica. De fet, el seu caràcter s'adequa més al d'una persona activa que el porti sovint d'excursió i li doni exercici i motivació.

 
RAÇA: Yorkshire Terrier

 
CLASSIFICACIÓ: Grup III: Terriers.

 
ORÍGENS: Escòcia. És una raça centenària. Va aparèixer el segle XIX . Llavors era un terrier més allargat que va ser creuat amb diferents races, entre elles el Bichón Maltés, fins aconseguir el Yorkshire d'avui en dia. Abans de convertir-se en gos de saló el Yorkshire estava a les fàbriques de filar i les mines de carbó on l'usaven per caçar petits rosegadors. Caçava per augmentar els recursos de les famílies pobres. El primer estàndard oficial va sorgir el 1898. Llavors la raça es va propagar per Europa.

 
TRETS FÍSICS: TALLA: Petita. ALÇADA: 20 cm aprox. PES: 2 kg aprox. COLOR: bicolor: gris i marró clar. ESPERANÇA DE VIDA: 14 anys.

 
CARÀCTER: Com els Terriers en general és molt actiu i viu. Divertit, alegre, independent i intel·ligent. Té un caràcter fort i cal saber-lo dominar. És molt bordador i caçador. Lluny de ser un animal tranquil i passiu, necessita molta activitat física per gastar energia. També és carinyós i li agrada passar estones a la falta de l'amo. Molt ensinistrable. Li encanta investigar.

 PUNTS DÈBILS
  • Tenen parts complicats i solen necessitar cesària. Anar sempre al veterinari alhora de parir.

 
NECESSITATS ESPECIALS
  • El seu pèl requereix atencions especial perquè no s'enredi, Cal raspallar-lo a diari.
  • Banyar-lo un cop al mes.
  • Tot i ser un gos petit necessita molta activitat física, si no la frustració portarà problemes de conducta. Cal passejar-lo a diari i de tant en tant portar-lo a la muntanya.
IDEAL PER
  • Famílies amb nens. Li encanten els nens, però també és important ensenyar aquests a respectar-lo i no molestar-lo massa.
  • Qualsevol entorn, s'adapta sense problemes a un pis o a una casa amb jardí.
  • Tant per persones joves i actives com per gent gran. El Yorkshire és molt versàtil.