19 de nov. 2010

PER QUÈ EL GOS S'ESCAPA DE CASA?

A vegades ens preguntem per què els gossos fugen de casa i què hem de fer per evitar-ho. El primer què hem de fer és conèixe'ls, entendre que tenen uns instints que no es poden obviar i a vegades els porten a escapar-se dels jardins per buscar al carrer els estímuls que no tenen a la seva vida. Aquella frase tan humana que diu "busca fora el què no troba a casa" es pot aplicar perfectament als gossos.

Quan adquirim un gos ens hem de preguntar què esperem d'ell i què volem i podem donar-li. Si només volem tenir un ésser que estigui sempre esperant-nos al jardí quan arribem per després deixar-lo hores i hores sol millor que ens ho repensem. Els gossos són éssers gregaris i socials, com els humans. Necessiten contacte i són terriblement infeliços en soledat. Estem molt equivocats si creiem que en deixar-los en un enorme jardí on poden córrer els estem donant molt. Res més lluny de la realitat. A un gos de res li serveix una hectàrea de terreny si està sol. Ell necessita córrer, sí, però en companyia del seu amo. Necessita sortir al carrer a passejar per conèixer nous llocs, altres gossos, noves olors i gaudir de la presència de l'amo. Aquestes estones estimulen l'animal. Si un gos té el suficient exercici, motivació i contacte de l'amo rarament s'escaparà o fugirà. Les fugues són un símptoma de què quelcom no va bé en la rutina d'aquell animal pq necessiti escapar-se a buscar-se les seves pròpies motivacions. Certament no totes les races tenen la mateixa necessitat d'investigar i per això són més propensos a les fugues els gossos de caça.
A voltes hi ha altres factors que motiven el gos a fugir-se i pot ser la detecció de gosses en zel. Si la causa és sexual la solució passa per castrar-lo.
Les fugues comencen de cop i volta. Pot ser que el gos no ho hagi fet mai i un dia ho faci i ja no pari, simplement perquè descobreixi que li resulta gratificant sortir.

Per tant, les causes de fuga poden ser( una o totes alhora):
  • Falta d'atencions i d'afecte (exclusió de la família i soledat)
  • Falta de passejades i exercici que l'estimuli.
  • Necessitat de caçar.
  • Necessitat sexual en olorar gosses en zel.
Com podem evitar-ho: 
  • Amb passejades diàries i llargues.
  • Jugant amb el gos i dedicant-li temps.
  • Portant un company caní a l'altre gos per les estones que està sol. Si són dos es fan companyia. Ara bé, no és una solució en sí mateixa. Si no es fan la resta de canvis s'acabaran fugint tots dos.
  • Castrant-lo per evitar les fugues sexuals.
Quan el gos torna a casa... 

Hem de tenir clara una cosa. Els gossos tenen una memòria reduïda pel què fa a actes que han fet, per tant si quan tornen a casa després d'una fuga, per curta que hagi estat, els renyem ells no associaran el càstig amb la fuga (que ja no recorden) sinó que l'associaran amb la tornada a casa i això farà que la propera vegada no tornin, per por a la bronca. Molt important! A les persones se les pot renyar per quelcom que han fet fa una hora i raonar amb ells, als gossos no. Per tant, encara que sembli incoherent, quan el gos torna se l'ha de felicitar i fer festes. D'aquesta manera ell entén que tornar amb l'amo és positiu.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada