25 de febr. 2011

PASTOR BELGA



El Pastor Belga és una raça rica que compta amb quatre variants, és elegant, d'una gran bellesa i té un magnífic caràcter equilibrat. La seva intel·ligència el col·loca entre les races més ben dotades i l'iguala al Pastor Alemany.


RAÇA: Pastor Belga.

CLASSIFICACIÓ: Grup I: Gossos Pastor i Bovers.


ORÍGENS: Bèlgica. Desenvolupada a finals del segle XIX a Bèlgica. Va ser usat a la I Guerra Mundial com a missatger i gos de càrrega. El 1891 es va fundar a Brussel·les el Club del Pastor Belga”.

TRETS FÍSICS: Hi ha 4 variants de Pastor Belga amb diferències significatives físicament: Groenendael: Negre i pèl llarg; Tervueren: pèl llarg i lleonat ambcara negra; Malinois: Pèl curt i vermell carbonat amb cara negra; Laekenois: pèl dur i vermellós. TRETS GENERALS: TALLA: Gran; ALÇADA: Mascle 60-66 cm. Femella 56-62 cm. PES: 30 Kg; ESPERANÇA DE VIDA: 12 Anys.

CARÀCTER: És molt actiu, com el seu cosí el Pastor Alemany. Necessita exercici regularment. És vigilant, atent, valent i no té tendència a l'agressivitat. S'adapta bé a les circumstàncies. Molt carinyós amb la família. Molt intel·ligent i capaç d'aprendree qualsevol “feina” que se li doni: gos de pastoreig, de guarda i defensa, rastre, rescat de catàstrofes, detecció de drogues, obediència i agility.

PUNTS DÈBILS:
  • Sol tenir bona salut i poc propens a malalties hereditàries.
NECESSITATS ESPECIALS:
  • L'exercici diari és imprescindible per la seva salut física i mental. I no només necessita passejar, sinó algun joc que el motivi intel·lectualment.
IDEAL PER:
  • Viure al camp, però s'adapta perfectament a la vida d'un pis si se li aporta l'exercici necessari.
  • Persones actives i que alhora vulguin gaudir d'un excel·lent gos de companyia.
  • Famílies amb nens. Té paciència i no sol ser agressiu.

GROENENDAEL

MALINOIS
TERVUEREN

LAEKENOIS




 

17 de febr. 2011

NO AL SACRIFICI DELS ANIMALS A LES GOSSERES

La crisi ens ha de portar a fer passos enrere en temes amb els quals s'estava avançant positivament? Hem de tornar al sacrifici d'animals de gosseres per així eliminar el problema de la falta d'espai i de diners? és una mesura indignant i impròpia d'un país que es creu avançat. La setmana passada va haver molta polèmica arrel de la demanda d'alguns ajuntaments de poder sacrificar els animals de les seves gosseres per evitar despeses que no poden assumir. A més a més, Salvador Esteve, President de l'Associació catalana de municipis, va declarar que davant els problemes de la crisi en què s'han de retallar despeses creu que una de les lleis que s'ha de derogar és la de Protecció dels animals, que diu el següent: “ Es prohibeix el sacrifici de gats, gossos i fures a les instal·lacions pel manteniment d'animals de companyia i els nuclis zoològics en general, excepte per motius humanitaris i sanitaris que s'estableixen per via reglamentària. Article 12.2”.
És cert que a causa de la crisi els abandonaments van augmentar un 43% l'any 2010 a tot Catalunya i que, només a l'àrea metropolitana, es van recollir 3000 gossos i gats. És cert que aquest augment suposa un cost força elevat pels ajuntaments, concretament una mitjana de 8 euros per dia. És cert que quan es va fer la llei no es van posar prou mitjans per poder assumir les conseqüències del No sacrifici. Però, preguntem-nos si realment és just i ètic el què es pretén fer i si no hi ha altres solucions millors que aquesta per ajudar les gosseres. Els animals de companyia són responsabilitat de tots perquè som nosaltres qui els abandonem. Són éssers vius que mereixen viure i mereixen segones oportunitats. Fins quan anirem enrere i no veurem el valor social que tenen cap a les persones. Sacrificar per poder fer lloc per nous animals? Sacrificar per evitar despeses? Per què no es retalla per altres bandes? I si es posessin més mitjans per fomentar seriosament les adopcions? És indignant que a aquest país no siguem capaços de trobar una via alternativa a la matança. Hauríem de prendre exemple d'algunes protectores com la Societat Protectora d'animals de Mataró (SPAM), que ha estat capaç de trobar sortida i un us social als gossos que recull. Dedica una part dels gossos a rehabilitar presos de les presons, fent unes sessions en què els presos ensinistren els gossos, de manera que creïn vincles, que fomentin l'afectivitat i que recuperin la seguretat en ells mateixos. Considero una gran labor i una forma molt intel·ligent de treure profit d'aquests animals abandonats. Alhora els gossos es beneficien perquè aprenen a ser ensinistrats, recuperen la confiança en els humans i es preparen per ser adoptats de nou. I així, els gossos no són simplement una molèstia que s'emmagatzema a unes instal·lacions que costen diners. Per què no poden fer el mateix les gosseres municipals? Per què? Massa preguntes sense resposta.

14 de febr. 2011

1a TROBADA DE JACK RUSSELL TERRIER


El proper dia 20 de febrer la residència Can Jané (Barcelona) acollirà la Primera Trobada de Jack Russell Terrier organitzada per Royal Canin. Es faran exhibicions professionals de clicker, fresbee, agility i jocs d'intel·ligència amb Jack Russells i xerrades sobre nutrició canina, etologia i educació canina des de les 10h fins les 18h.

Els assistents podreu acudir a l'esdeveniment amb els vostres gossos i participar en les activitats gratuïtes que es faran al llarg del dia a l'aire lliure: jocs a la gespa, piscina i fresbee, entre d'altres.
I el més important! L'entrada és gratis!

9 de febr. 2011

BICHÓN MALTÉS


El Bichón Maltés va molt més enllà que el típic gos de iaia amb llacet al cap. El seu magnífic caràcter és digne de conèixer. Cal dir que el llaç al cap no és cap cursileria, s'ha de posar per evitar que el pèl li tapi els ulls i acabi per deixar-lo cec.

RAÇA: Bichón Maltés

CLASSIFICACIÓ: Grup IX: Gossos de companyia.

ORÍGENS: El nom sembla indicar que és de Malta, però els estudis transporten els seus orígens a Egipte. El què és clar és que el Maltés és el més antic dels Bichons. Ja existia al segle XIV a Egipte, després Grècia, Roma i fent la ruta de la seda per Àsia. Finalment va aparèixer a Europa al segle XV. Se'l va trobar representat en tombes egípcies plenes de tresors. Al 1520 la reina Maria Estuardo es va enamorar de la raça i del seu pel blanc i va importar diversos exemplars des de Lyon.

TRETS FÍSICS: Gos petit, de pèl llarg. Semblant als seus cosins el Bichón Frisé i el Bichón Bolognés. TALLA: petita. ALÇADA: mascle de 21 a 25 cm i femella de 20 a 23cm. PES: 3-4 kg. COLOR: Blanc. ESPERANÇA DE VIDA: 12 anys.

CARÀCTER: Carinyós, fidel a l'amo, juganer i actiu, intel·ligent, adaptable als entorns, amb tendència a l'ansietat. És sociable i necessita estar sempre acompanyat. Encara que sigui petit, és inquiet i necessita exercici. Tendència a bordar força.

PUNTS DÈBILS:
  • No suporta la soledat. Pot patir ansietat per separació fàcilment.
  • Els seus ulls són delicats, com els del Caniche, i tenen tendència a ser llagrimosos. Se li han de netejar sovint amb aigua destil·lada.
  • Les orelles també són un punt dèbil, doncs les races d'orelles llargues no es ventilen bé i acumulen humitat i bactèries. Convé estar al cas.



 NECESSITATS ESPECIALS:
  • Exercici, excursions, joc, passejades llargues. No és un gos passiu i ha de cremar energies. Sinó pot patir desequilibris psicològics.
  • Molta cura del seu pèl. Requereix anar a la perruqueria cada dos mesos i un raspallat diari.

IDEAL PER:
  • Famílies amb nens. Li encanta jugar i té paciència.
  • Persones amb una vida activa.
  • Pot viure en pis o casa, s'adapta a tots els espais.




3 de febr. 2011

FARMACIOLA DE PRIMERS AUXILIS


Així com a totes les cases tenim una farmaciola de primers auxilis per persones, també n'hauríem de tenir un pels nostres gossos, i portar-lo sempre que marxem de viatge o excursió amb ells.
Ha de contenir productes higiènics i mèdics tals com:
  • Sabó en sec, per netejar el pèl si no tenim aigua.
  • Raspall adequat al tipus de pèl del gos.
  • Tallaungles.
  • Pasta i raspall dental.
  • Insecticida eficaç: Els externs poden ser en pols, esprai o collaret. Els interns són els vermífugs i són indispensables en els cadells.
  • Antidiarreics.
  • Termòmetre. S'ha de posar vaselina a l'anus del gos i introduir el termòmetre. La temperatura ha d'estar entre 38 i 38'5 graus.
  • Compreses, gases, cotó i esparadrap.
  • Apòsits en cas de ferida.
  • Antisèptics.
  • Estisores.
  • Guants de làtex.
  • Sèrum fisiològic i aigua oxigenada, per desinfectar les ferides.
  • Iode.
  • Nitrat de plata en pols: per parar hemorràgies en cas d'estar lluny d'un veterinari.
  • Pomada per picades d'abelles o similar: Diprogenta (antibiòtic bactericida).
  • Pinces rodones.
  • Xeringa.
  • Coliri pels ulls.
  • Morrió. Si no se'n té es pot usar una tira de roba llarga com es veu a la foto.


És important tenir en compte la caducitat dels productes i medicaments i procurar que siguin de bona qualitat. I sobretot, el botiquí serveix per casos lleus o d'emergència. Si es té un veterinari a prop sempre és millor que sigui ell qui atengui el gos.