26 de març 2008

ELLS TAMBÉ SÓN ÉSSERS VIUS.

undefined


www.Tu.tv

9 de març 2008

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS DELS ANIMALS



Tal com ha de ser els animals tenen la seva pròpia declaració de Drets Universals. Aquesta declaració va ser adoptada per la Lliga Internacional dels Drets de l'Animal el 1977, que la va proclamar l'any següent. Posteriorment va ser aprovada per l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i per l'Organització de les Nacions Unides per l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).

Considerant que tot animal té drets i que el desconeixement i despreci d'aquests han portat, i segueixen portant, l'home a cometre crims contra la naturalesa i els animals, es proclama el següent:

Article 1er
Tots els animals neixen iguals davant la vida i tenen els mateixos drets a l'existència.

Article 2on

a) Tot animal té dret al respecte
b) L'home, com a espècie animal, no pot atribuir-se el dret a exterminar altres animals o explotar-los violant aquest dret. Té l'obligació de posar els seus coneixements al servei dels animals.
c) Tots els animals tenen dret a l'atenció, a la seva cura i a la protecció de l'home.

Article 3er
a) Cap animal serà sotmès a maltractaments ni a actes cruels.
b)Si és necessària la mort d'un animal ha de ser instantània, indolora i no generadora d'angoixa.

Article 4rt
a) Tot animal pertanyent a una espècie salvatge té dret a viure lliure al seu propi ambient natural, terrestre, aeri o aquàtic i a reproduir-se.
b) Tota privació de llibertat, fins i tot la que tingui finalitat educativa, és contraria a aquest dret.

Article 5è
a) Tot animal pertanyent a una espècie que visqui tradicionalment a l'entorn de l'home té dret a viure i créixer al ritme i en les condicions de vida i llibertat que siguin pròpies de la seva espècie.
b) Tota modificació d'aquest ritme i d'aquestes condicions que fos imposada per l'home amb finalitats mercantils és contrària a aquest dret.

Article 6è
a) Tot animal que l'home ha escollit com a company té dret a que la duració de la seva vida sigui conforme a la seva longevitat natural.
b) L'abandó d'un animal és un acte cruel i degradant.

Article 7è
Tot animal de treball té dret a una limitació raonable del temps i la intensitat del treball, a una alimentació reparadora i al repòs.

Article 8è
a) L'experimentació animal que impliqui un patiment físic o psicològic és incompatible amb els drets de l'animal, tant si es tracta d'experiments mèdics, científics, comercials, com tota altra forma d'experimentació.
b) Les tècniques alternatives deuen ser utilitzades i desenvolupades.

Article 9è
Quan un animal és criat per l'alimentació ha de ser nodrit, instal·lat i transportat, així com sacrificat, sense que que pateixi ansietat i dolor.

Article 10è
a) Cap animal ha de ser explotat per la diversió de l'home.
b) Les exhibicions d'animals i els espectacles que utilitzin animals són incompatibles amb la dignitat de l'animal.

Article 11è
Tot acte que impliqui la mort d'un animal sense necessitat és un biocidi, és a dir, un crim contra la vida.

Article 12è
a) Tot acte que impliqui la mort d'un gran nombre d'animals salvatges és un genocidi, és a dir, un crim contra l'espècie.
b) La contaminació i destrucció de l'ambient natural condueix al genocidi.

Article 13è
a) Un animal mort ha de ser tractat amb respecte.
b) Les escenes de violència a les quals els animals en són víctimes han de ser prohibides al cine i la televisió, llevat si tenen com a finalitat donar mostres dels atemptats contra els drets de l'animal.

Article 14è
a) Els organismes de protecció i salvaguarda dels animals han de ser representats a nivell governamental.
b) Els drets de l'animal han de ser defensats per la Llei com ho són els drets humans.



APRENDRE A JUGAR COM CAL


El joc és una de les activitats més importants en la relació entre l’amo i el seu gos. És un moment que permet al gos gastar energia, treure’s angoixes i canalitzar els instints. Però també requereix una bona educació per a què sigui productiu i positiu; un joc mal enfocat pot portar al gos a voler dominar i ser agressiu. El joc més recomanable és el de llençar-li la pilota i que ell la reculli. El fa córrer, fer exercici i alliberar adrenalina. Li hem d’ensenyar, això sí, a anar-la a buscar i portar-nos-la a la nostra ma. És tan senzill com ignorar-lo i no seguir compartint el joc si no ens retorna la pilota (també val pel pal, l’os o qualsevol cosa que se li llenci) i premiar-lo quan ho faci.
Les cordes també són una bona opció(una espècie de corda anusada que serveix per estirar). És molt important que si juguem amb ell a estirar un per cada cantó de la corda li ensenyem a deixar-la anar quan li demanem. Si no ho fem correm el risc que ell s’adoni que té més força que nosaltres i que per tant és superior; a la llarga podria mossegar si la situació ho requerís. Per a què aprengui a obeir i deixar anar la corda (i de fet qualsevol cosa que vulguem que ens doni de la boca: menjar, coses que recull del carrer etc.) li hem de repetir, mentre els dos estiguem estirant la corda, que la deixi anar. Si no ho fa la deixem anar i marxem. Ell entendrà de seguida que amb aquella actitud només aconsegueix que el joc acabi i és el que no vol, precisament. Quan la deixi anar li donarem un premi, ja sigui en forma de llaminadura o d’alabança (tot dient: “molt bé!” i acariciant-lo). Un cop acabat el joc, que no ha de ser massa llarg, desarem les joguines a un lloc que no estigui a l’abast del gos i únicament li deixarem la seva preferida. Això és convenient per a què no deixi de tenir clar que nosaltres som els líders i per tant som els qui dictem quan i com ha de jugar. Ara bé, convé que sempre tingui una joguina a ma per a jugar sol quan ho necessiti.

8 de març 2008

NO EL MATIS, ENSENYA'L!- KAREN PRYOR



"¡No lo mates, enséñale!" de Karen Pryor és un llibre molt recomenable perquè va més enllà del món caní i animal. Parla de com educar tant a humans com animals amb el sistema de reforç en positiu. La psicologia animal i humana no està gens allunyada. Està demostrat que tants uns com els altres funcionem millor a base de premiar el bon comportament que de càstigs i por.






L’AGRESSIVITAT GENERA MÉS AGRESSIVITAT


Aparentment la societat actual és molt oberta, lliberal i la violència i l’agressivitat no estan gens de moda. De fet, tothom es manifesta com a anti-violència. Però la realitat ens diu que encara hi ha massa gent que entén l’autoritat com una forma de superioritat vers l’altre fins el punt de poder pegar quan sigui necessari. Evidentment passa entre persones i també amb gossos. Avui, mentre anava a comprar, he presenciat una escena en ple carrer (imaginem-nos doncs, què faran a casa on ningú els veu) que m’ha provocat un malestar enorme i un dilema interior. Una família (pares, nen petit i gos) estaven parats a la vorera a una distància considerable de mi, q era parada a un pas de vianants. Jo els mirava perquè el gos era bellíssim, un Bouvier de Berna. Primer error: els pares parlaven a uns metres d’on eren el gos i el nen. Mai s’ha de deixar un nen i un gos sols, per molt bo que aquest sigui! El nen li estirava la cua insistentment a l’animal i aquest ha remugat i li ha ensenyat les dents com a avís. En defensa del gos diré que és una reacció absolutament lògica donades les circumstàncies. Probablement no el mossegaria mai al nen. De tota manera aquesta reacció també deixa entreveure q no hi ha hagut una bona socialització del gos amb nens. Segon error: imperdonable. En veure q el nen s’ha posat a plorar de l’ensurt, el pare ha començat a pegar-lo amb la cadena i amb puntades de peu, sense ni tan sols saber què havia provocat la reacció de l’animal. El gos s’ha resignat a rebre els cops. Jo volia acostar-me i frenar l’home, explicar-li que aquesta no és la manera de solucionar el problema, però les cames m’han començat a tremolar i he estat incapaç de moure’m. D’altra banda, no tinc clar si tenia cap dret a fer-ho. L’actitud d’aquest home és l’actitud de massa persones encara avui en dia, que veuen els animals com éssers inferiors que no mereixen cap respecte. No s’adonen que pegar el gos a la llarga farà que acabi mossegant el nen (doncs li agafarà mania), i que mossegui a tot aquell q li pegui, per protegir-se. La violència sempre genera més violència. Lluitar contra això hauria de ser una prioritat de tots i en especial dels etòlegs. Almenys és la meva prioritat.